Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Abat, Anna d'Àustria (reina de França), Benet de Núrsia, Bernat de Claravall, Climent VIII, Concili de Trento, Congregació de Feuillant, Diòcesi de Rius, Enric III de França, Gregori XIII, Jean de La Barrière, Montesquiu (Gers), Napoleó Bonaparte, Orde (religió), Orde del Cister, Orde monàstic, París, Revolució Francesa, Sixt V, Tolosa de Llenguadoc, Urbà VIII, 1577, 1581, 1586, 1587, 1589, 1596, 1630, 1667, 1791, 1802.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Abat · Veure més »
Anna d'Àustria (reina de França)
Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Anna d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Benet de Núrsia · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Bernat de Claravall · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Climent VIII · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Concili de Trento · Veure més »
Congregació de Feuillant
La Congregació de Feuillant, en llatí Congregatio Fuliensis, va ésser una reforma observant de l'Orde del Cister nascuda a l'abadia de Notre-Dame de Feuillant, prop de Tolosa de Llenguadoc, sota l'impuls del venerable Jean de La Barrière en 1577.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Congregació de Feuillant · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Congregació de Feuillant і Diòcesi de Rius · Veure més »
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Enric III de França · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Gregori XIII · Veure més »
Jean de La Barrière
Jean de la Barrière (Saint-Céré, Òlt, Migdia-Pirineus, França, 29 d'abril de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1600) va ésser un monjo cistercenc, abat i reformador de l'abadia de Notre-Dame de Feuillant prop de Tolosa de Llenguadoc i fundador de la Congregació Cistercenca de Feuillant o Orde dels Fuliencs.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Jean de La Barrière · Veure més »
Montesquiu (Gers)
Montesquiu és una població de la Gascunya.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Montesquiu (Gers) · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Orde (religió) · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Orde del Cister · Veure més »
Orde monàstic
Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Orde monàstic · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Congregació de Feuillant і París · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Revolució Francesa · Veure més »
Sixt V
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Sixt V · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Congregació de Feuillant і Urbà VIII · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1577 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1581 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1587 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1589 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1596 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1630 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1667 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1791 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Congregació de Feuillant і 1802 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bernadins Reformats, Congregació Cistercenca de Feuillant, Congregació de Feuillant de l'Orde Cistercenc, Congregació de la Mare de Déu de Feuillant de l'Orde Cistercenc, Fuliencs, Fulienques, Monges Fulienques, Monges fulienques, Orde dels Fuliencs, Reformats de Sant Bernat.
