Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Absolutisme, Acte de cort, Alcanyís, Anna de la Gran Bretanya, Anton Florian de Liechtenstein, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Planella i de Cruïlles, Antoni de Villarroel i Peláez, Ardit, Argent, Armistici, Arxiducat d'Àustria, Asiento, Austriacistes, Bar (comerç), Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batlle general de Catalunya, Billó, Blat, Bordell, Braç (concepte social), Braç Militar de Catalunya, Calaf, Canceller, Capítol de cort, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carn, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casp, Castell de Montjuïc, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Càtedra, Charles Mordaunt, Ciutadà honrat, Companyia de Jesús, Consell d'Aragó, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Cop d'estat, Coronela, Coronela de Barcelona, ..., Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona (1705-1706), Crisi de subsistència, Diputació del General de Catalunya, Divuitena, Drets de ciutat, Ducat d'Orleans, Ducat de Montalto, Edat moderna de Catalunya, Eduard Martí i Teixidor, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Esglésies, Estanc, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Felip de Ferran i de Çacirera, Felip V d'Espanya, François Bidal d'Asfeld, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Castellví i Obando, Francesc Grases i Gralla, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Garrotxa, Generalitats, Gremi, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guido Starhemberg, Igualada, Insaculació, James Fitz-James Stuart, Joan d'Atarés, Voto i Feliu de la Penya, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Antoni Valls i Pandutxo, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Junta de Braços, La Haia, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Lliura (moneda), Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Londres, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Madrid, Martorell, Mataró, Miquelet, Monarquia, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Neu, Novena, Osona, Pacte dels Vigatans, Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pallars, Patrimoni reial, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Portantveus de general governador, Principat de Catalunya, Protector del braç militar, Províncies Unides, Quartera, Rafael Casanova i Comes, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Reial Audiència de Catalunya, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Ripollès, Salvador Sanpere i Miquel, Santa Maria del Mar, Seca, Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Cardona (1711), Setge de Girona de 1712, Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Sitges, Tercer estat, Tomisme, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tribunal de Contrafaccions, Trinquet (esport), Universitat de Barcelona, València, Viena, Vint-i-quatre, Zona franca, 10 de juliol, 10 de juny, 11 de setembre, 13 d'octubre, 14 d'octubre, 1632, 1640, 1652, 1653, 1675, 1697, 1698, 1700, 1701, 1702, 1703, 1707, 1708, 1711, 1712, 1713, 1714, 19 de març, 22 de juny, 23 d'octubre, 23 de maig, 24 de setembre, 25 de desembre, 26 de febrer, 27 de maig, 27 de setembre, 28 d'octubre, 8 de gener, 8 de juny, 9 de febrer. Ampliar l'índex (133 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Absolutisme · Veure més »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Acte de cort · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Alcanyís · Veure més »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »
Anton Florian de Liechtenstein
Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Anton Florian de Liechtenstein · Veure més »
Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »
Antoni de Planella i de Cruïlles
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Antoni de Planella i de Cruïlles · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Ardit
L'ardit fou la moneda catalana de poc valor més habitual dels segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ardit · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Argent · Veure més »
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Armistici · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Asiento
Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Asiento · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Austriacistes · Veure més »
Bar (comerç)
Un bar de Suïssa. Un bar (paraula anglesa que vol dir "barra") és un establiment comercial on se serveixen begudes (alcohòliques o no) i aperitius, generalment pel consum immediat en el mateix establiment, en un servei de barra, i opcionalment també en taules.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Bar (comerç) · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »
Batlle general de Catalunya
El batlle general de Catalunya va ser una figura administrativa incorporada pel rei Pere II de Catalunya-Aragó, l'ofici va ser reglamentat el 1347, amb funcions sobre la tresoreria reial i, en general, sobre tot el que afectava el patrimoni reial, que comprenia tant el domini públic (mines, salines, pastures, boscos, aigües, drets de caça i pesca), monopolis reials de serveis públics (molins, forns, carnisseries, banys, etc.), rendes i drets dominicals o emfitèutics (delmes, tasques, etc.), com, d'altra banda, censos, drets d'establiment emfitèutic, firma, lluïsmes, etc., imposts reials de diversa mena, impostos sobre pas marítim o terrestre de bestiar o mercaderies, drets de duana, etc.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Batlle general de Catalunya · Veure més »
Billó
El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Billó · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Blat · Veure més »
Bordell
Prostituta en un bordell a Berlín Un bordell, prostíbul, casa de cites o casa de barrets és un local on s'exerceix la prostitució.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Bordell · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Braç (concepte social) · Veure més »
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Braç Militar de Catalunya · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Calaf · Veure més »
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Canceller · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Capítol de cort · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Carn · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)
La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya) · Veure més »
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Casp · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Catolicisme · Veure més »
Càtedra
Càtedra del bisbe de Còrdova Una càtedra és la butaca en què seu un bisbe en els oficis litúrgics.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Càtedra · Veure més »
Charles Mordaunt
Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Charles Mordaunt · Veure més »
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ciutadà honrat · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Companyia de Jesús · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Consell d'Aragó · Veure més »
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Consell de Cent · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Constitució (llei) · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Conveni de l'Hospitalet
El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Cop d'estat · Veure més »
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Coronela · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Coronela de Barcelona · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »
Crisi de subsistència
Una crisi de subsistència era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Crisi de subsistència · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Divuitena
Durant l'edat moderna, les divuitenes eren un tipus de comissió o junta de divuit persones que es formaven amb sis membres de cada un dels tres braços durant la reunió d'una Junta de Braços.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Divuitena · Veure més »
Drets de ciutat
Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Drets de ciutat · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ducat de Montalto
Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ducat de Montalto · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eduard Martí i Teixidor
Eduard Martí i Teixidor (Sabadell, Vallès Occidental, 19 de febrer de 1925 – 30 de desembre de 1998) fou un compositor de sardanes i cançons populars.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Eduard Martí i Teixidor · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Esglésies
Esglésies (antigament Chiesa, i avui dia en sard Igrèsias i italià Iglesias) és una ciutat de Sardenya, a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Esglésies · Veure més »
Estanc
Lestanc és el monopoli en la producció o venda d'un determinat bé assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingrés al fisc.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Estanc · Veure més »
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »
Felip de Ferran i de Çacirera
Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Felip de Ferran i de Çacirera · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Francesc de Berardo i Espuny
Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »
Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »
Francesc Grases i Gralla
Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Francesc Grases i Gralla · Veure més »
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Garrotxa · Veure més »
Generalitats
Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Generalitats · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Gremi · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Guido Starhemberg · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Igualada · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Insaculació · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Joan d'Atarés, Voto i Feliu de la Penya
Joan d'Atarés va ser un eremita del que s'instal·là al mont Oroel, prop de Jaca.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Joan d'Atarés, Voto i Feliu de la Penya · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Josep Antoni Valls i Pandutxo
Josep Antoni Valls i Pandutxo va ser el cent setzè president de la Generalitat de Catalunya l'any 1701.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Josep Antoni Valls i Pandutxo · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Junta de Braços · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і La Haia · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Lliura (moneda) · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Llorenç Tomàs i Costa
Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Londres · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Madrid · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Martorell · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Mataró · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Miquelet · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Monarquia · Veure més »
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Narcís Feliu de la Penya i Farell · Veure més »
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Neu · Veure més »
Novena
La novena (del llatí novem, 'nou') és un exercici de devoció que es practica durant nou dies per obtenir alguna gràcia, o amb una intenció.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Novena · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Osona · Veure més »
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Pacte dels Vigatans · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Pactisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Pallars · Veure més »
Patrimoni reial
El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya, i també a la resta de països de la Corona d'Aragó, que eren de titularitat del rei.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Patrimoni reial · Veure més »
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Portantveus de general governador · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Protector del braç militar
El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Protector del braç militar · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Províncies Unides · Veure més »
Quartera
Una quartera és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s'havia de mesurar i també segons el territori on s'aplicava.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Quartera · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Regne de València · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Ripollès · Veure més »
Salvador Sanpere i Miquel
Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Santa Maria del Mar · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Seca · Veure més »
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Brihuega
La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Brihuega · Veure més »
Setge de Cardona (1711)
El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Cardona (1711) · Veure més »
Setge de Girona de 1712
El setge de Girona de 1712 fou el segon dels setges de la ciutat de Girona durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Girona de 1712 · Veure més »
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Lleida (1707) · Veure més »
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Sitges · Veure més »
Tercer estat
El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Tercer estat · Veure més »
Tomisme
Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Tomisme · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »
Tribunal de Contrafaccions
El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Trinquet (esport) · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Universitat de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і València · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Viena · Veure més »
Vint-i-quatre
El vint-i-quatre és un nombre natural que segueix el vint-i-tres i precedeix el vint-i-cinc.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Vint-i-quatre · Veure més »
Zona franca
Una zona franca (o zona de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no pagament de drets d'importació de mercaderies o el no cobrament d'alguns impostos.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і Zona franca · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 10 de juliol · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 10 de juny · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 11 de setembre · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 13 d'octubre · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 14 d'octubre · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1632 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1640 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1652 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1653 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1675 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1698 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1702 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1703 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1708 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1711 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 1714 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 19 de març · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 22 de juny · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 23 d'octubre · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 23 de maig · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 24 de setembre · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 25 de desembre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 26 de febrer · Veure més »
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 27 de maig · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 27 de setembre · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 28 d'octubre · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 8 de gener · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 8 de juny · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tres Comuns de Catalunya і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Afer Jäger, Afer d'Arnald Jäger, Cas Arnald Jäger, Cas Jäger, Cas d'Arnald Jäger, Conferència dels Comuns, Conferència dels Dos Comuns, Conferència dels Tres Comuns, Conferències dels Comuns, Conferències dels Dos Comuns, Conferències dels Tres Comuns, Tres comuns.
