Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Confederación de Caballeros Comuneros

Índex Confederación de Caballeros Comuneros

La Confederación de Caballeros Comuneros Españoles, Sociedad de los Caballeros Comuneros o Hijos de Padilla va ser una organització secreta paramaçònica creada a Espanya el 1821 (tricentenari de la Guerra de les Comunitats de Castella) i clausurada el 1823 amb la seva divisió en dues altres societats.

46 les relacions: Absolutisme, Activisme, Antonio Alcalá Galiano, Álvaro Flórez Estrada, Carbonaris, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmelita, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Confederació, Constitució Espanyola de 1812, Coronel, Dècada Ominosa, Doceañistas, El Ángel Exterminador (societat secreta), Ferran VII d'Espanya, Gibraltar, Guerra del Francès, Infiltrat, Irene Castells i Oliván, Itàlia, Lògia maçònica, Liberalisme espanyol, Llibertat d'expressió, Llibertat de premsa, Londres, Maçoneria, Madrid, Merindad, Orient, Purga política, Rafael del Riego, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució, Santa Aliança, Socialisme utòpic, Societat de l'anell, Societat secreta, Tamajón, Tarifa, Trágala, Trienni Liberal, 1821, 1823, 1834, 1835, 4 de maig.

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Absolutisme · Veure més »

Activisme

visibilitat a la neurodiversitat Ciclistes en una acció puntual massiva pels seus drets Lactivisme és l'activitat sostinguda amb la intenció d'efectuar un canvi d'índole social o polític, usualment dirigida a favor d'una postura particular.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Activisme · Veure més »

Antonio Alcalá Galiano

Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Antonio Alcalá Galiano · Veure més »

Álvaro Flórez Estrada

Álvaro Flórez Estrada (Pola de Somiedo, Astúries, 1765 - 1853), economista, advocat i polític asturià.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Álvaro Flórez Estrada · Veure més »

Carbonaris

Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Carbonaris · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carmelita

Carmelita és un antic assentament al comtat de Fresno (Califòrnia) a uns 13,7 km al nord de Reedley.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Carmelita · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Confederació · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Coronel

Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Coronel · Veure més »

Dècada Ominosa

La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Dècada Ominosa · Veure més »

Doceañistas

Doceañistas és l'apel·latiu amb el qual es qualificava als partidaris de la Constitució espanyola de 1812 (anomenada popularment la Pepa o la Constitució de Cadis, per la qual cosa també podien ser anomenats gaditans), fonamentalment en el context del Trienni liberal, després del pronunciament de Rafael de Riego que va obligar Ferran VII a posar de nou en vigor el text constitucional que fins llavors havia ignorat com a rei absolut.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Doceañistas · Veure més »

El Ángel Exterminador (societat secreta)

Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і El Ángel Exterminador (societat secreta) · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Gibraltar · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Guerra del Francès · Veure més »

Infiltrat

Infiltrat (títol original, The Infiltrator) és una pel·lícula de thriller dramàtic biogràfic estatunidenc del 2016 dirigida per Brad Furman i escrita per la seva mare Ellen Brown Furman.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Infiltrat · Veure més »

Irene Castells i Oliván

Irene Castells i Oliván (Hellín, Albacete de 1943 - 29 de maig de 2019) va ser una historiadora i professora universitària que exercí com a tal a Catalunya.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Irene Castells i Oliván · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Itàlia · Veure més »

Lògia maçònica

Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Lògia maçònica · Veure més »

Liberalisme espanyol

date.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Liberalisme espanyol · Veure més »

Llibertat d'expressió

''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Llibertat d'expressió · Veure més »

Llibertat de premsa

Índex de llibertat de premsa, segons l'organització Reporters Sense FronteresLa llibertat de premsa és la llibertat o la immunitat dels mitjans de comunicació per a publicar o disseminar informació, ja sigui mitjançant la impressió o emissió o publicació electrònica, sense cap mena de control governamental o censura.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Llibertat de premsa · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Londres · Veure més »

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Maçoneria · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Madrid · Veure més »

Merindad

Merindad era una divisió geogràfico-administrativa que es van donar a la fi del al regne de Castella i al regne de Navarra, que per aquesta època incloïa tots els territoris càntabres, conservant els seus topònims i la seva identitat.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Merindad · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Orient · Veure més »

Purga política

Una purga política, en l'ús de les ciències socials, és la remoció de persones considerades perilloses o indesitjables per part dels líders d'un govern o una altra organització política o religiosa.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Purga política · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Rafael del Riego · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Revolució · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Santa Aliança · Veure més »

Socialisme utòpic

El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Socialisme utòpic · Veure més »

Societat de l'anell

La Societat de l'anell va ser el nom pel què es va conèixer la societat secreta Los Amigos de la Constitución, de caràcter polític que va existir a Espanya durant el trienni constitucional (1820-1823), sent els seus membres coneguts com els anilleros.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Societat de l'anell · Veure més »

Societat secreta

Sun Yat-sen a Singapur, juntament amb membres de la societat secreta Tongmenghui. Una societat secreta és una organització que requereix que els seus membres amaguen certes activitats, com els ritus d'iniciació per als candidats, els seus objectius, o fins i tot l'existència mateixa de la societat.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Societat secreta · Veure més »

Tamajón

Tamajón és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Tamajón · Veure més »

Tarifa

Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Tarifa · Veure més »

Trágala

El Trágala fou una cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Trágala · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і Trienni Liberal · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і 1821 · Veure més »

1823

Sense descripció.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і 1823 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і 1835 · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Confederación de Caballeros Comuneros і 4 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »