Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Alexandre I de Rússia, Arquebisbat de Magúncia, Àustria, Batalla d'Austerlitz, Bremen, Comtat d'Arenberg, Dinastia dels Habsburg, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Nassau, Eugeni de Beauharnais, França, Francesc I d'Àustria, Frankfurt del Main, Gran Ducat de Baden, Gran Ducat de Berg, Hamburg, Invasió francesa de Rússia, Lübeck, Liechtenstein, Lliga del Rin, Lliga Hanseàtica, Marcgravi, Napoleó Bonaparte, Oldenburg, Prússia, Protectorat, Regne de Baviera, Regne de Saxònia, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic, Salm-Kyrburg, Theodor von Dalberg, Tractat de Pressburg, Waldeck, 1 d'agost, 12 de juliol, 1806, 1810, 1813, 19 d'octubre, 6 d'agost.
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Confederació del Rin і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Confederació del Rin і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Confederació del Rin і Àustria · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Confederació del Rin і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Confederació del Rin і Bremen · Veure més »
Comtat d'Arenberg
Castell d'Arenberg a Lovaina. El comtat d'Arenberg, després ducat d'Arenberg (en francès Aremberg) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Confederació del Rin і Comtat d'Arenberg · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Confederació del Rin і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Nou!!: Confederació del Rin і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Nou!!: Confederació del Rin і Ducat de Nassau · Veure més »
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Nou!!: Confederació del Rin і Eugeni de Beauharnais · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Confederació del Rin і França · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Confederació del Rin і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Confederació del Rin і Frankfurt del Main · Veure més »
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Nou!!: Confederació del Rin і Gran Ducat de Baden · Veure més »
Gran Ducat de Berg
El Gran Ducat de Berg (alemany: Großherzogtum Berg) va ser establert per Napoleó Bonaparte després de la seva victòria al 1805 a la Batalla d'Austerlitz en els territoris entre l'Imperi francès al Rin i el Regne de Westfàlia.
Nou!!: Confederació del Rin і Gran Ducat de Berg · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Confederació del Rin і Hamburg · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Confederació del Rin і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Lübeck
Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.
Nou!!: Confederació del Rin і Lübeck · Veure més »
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Nou!!: Confederació del Rin і Liechtenstein · Veure més »
Lliga del Rin
La lliga del Rin és el nom que va rebre l'aliança de diferents estats d'Alemanya i Suècia, negociada el 1658 pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino, primer ministre francès sota el regnat de Lluís XIV.
Nou!!: Confederació del Rin і Lliga del Rin · Veure més »
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Nou!!: Confederació del Rin і Lliga Hanseàtica · Veure més »
Marcgravi
El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.
Nou!!: Confederació del Rin і Marcgravi · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Confederació del Rin і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Oldenburg
Per a uns altres usos, vegeu Oldenburg (desambigüació). Oldenburg és una ciutat de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Nou!!: Confederació del Rin і Oldenburg · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Confederació del Rin і Prússia · Veure més »
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Nou!!: Confederació del Rin і Protectorat · Veure més »
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Nou!!: Confederació del Rin і Regne de Baviera · Veure més »
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Nou!!: Confederació del Rin і Regne de Saxònia · Veure més »
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Nou!!: Confederació del Rin і Regne de Württemberg · Veure més »
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Nou!!: Confederació del Rin і Regne de Westfàlia · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Confederació del Rin і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salm-Kyrburg
Salm-Kyrburg fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi, i més tard un principat.
Nou!!: Confederació del Rin і Salm-Kyrburg · Veure més »
Theodor von Dalberg
Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt.
Nou!!: Confederació del Rin і Theodor von Dalberg · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Confederació del Rin і Tractat de Pressburg · Veure més »
Waldeck
El principat de Waldeck o principat de Waldeck-Pyrmont, fou un antic principat d'Alemanya.
Nou!!: Confederació del Rin і Waldeck · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Confederació del Rin і 1 d'agost · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Confederació del Rin і 12 de juliol · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Confederació del Rin і 1806 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Confederació del Rin і 1810 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Confederació del Rin і 1813 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Confederació del Rin і 19 d'octubre · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Confederació del Rin і 6 d'agost · Veure més »
