Taula de continguts
68 les relacions: Acció Catòlica, Acció Popular, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Antonio Goicoechea Cosculluela, Ángel Herrera Oria, Castellà, Cèsar Puget Riquer, Ciudad Real, Clericalisme, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de juliol, Crema de convents de 1931 a Espanya, Democràcia cristiana, Democràcia orgànica, Dreta Regional Valenciana, El Debate, El Nervión, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emilio Mola Vidal, Esteban de Bilbao Eguía, Exèrcit Popular de la República, Falange Española, Federico Salmón Amorín, Feixisme, Fets del sis d'octubre, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Giménez de Córdoba y Arce, Front Popular (Espanya), Gabriel Jackson, Guerra Civil espanyola, Hugh Thomas, Itàlia, Javier Tusell Gómez, José Benito Pardo Pardo, José María Albiñana Sanz, José María Gil-Robles y Quiñones, Josep Duato i Chapa, Joventuts d'Acció Popular, La Sanjurjada, Lluís Lúcia i Lúcia, Logronyo, Luis Rodríguez de Viguri, Manuel Azaña Díaz, Míting de Nuremberg, Movimiento Nacional, Partit Conservador (Regne Unit), Paul Preston, Pedro Acacio Sandoval, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Acció Catòlica
Acció Popular
Acció Popular va ser un partit polític espanyol confessional catòlic durant la Segona República, que fou el nucli principal per a l'origen de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Acció Popular
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Alejandro Lerroux García
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Alemanya
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Antonio Goicoechea Cosculluela
Ángel Herrera Oria
Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ángel Herrera Oria
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Castellà
Cèsar Puget Riquer
Cèsar Puget Riquer (Eivissa, 1902- 1981) fou un farmacèutic i polític eivissenc, fill de Cèsar Puget Casuso, també farmacèutic, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, procurador en Corts i alcalde d'Eivissa durant el franquisme.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cèsar Puget Riquer
Ciudad Real
Ciudad Real és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a Castella-la Manxa.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ciudad Real
Clericalisme
Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Clericalisme
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cop d'estat
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Cop d'estat del 18 de juliol
Crema de convents de 1931 a Espanya
Ciutats on es van produir els successos Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de violència, contra institucions de l'Església catòlica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Crema de convents de 1931 a Espanya
Democràcia cristiana
La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Democràcia cristiana
Democràcia orgànica
La democràcia orgànica va ser l'autodenominació del règim polític dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'època de la transició democràtica.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Democràcia orgànica
Dreta Regional Valenciana
Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Dreta Regional Valenciana
El Debate
El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Debate
El Nervión
El Nervión, subtitulat «periódico político, mercantil, literario y de interés del país», va ser un diari publicat a la ciutat de Bilbao el 1856.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і El Nervión
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Eleccions generals espanyoles de 1936
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Emilio Mola Vidal
Esteban de Bilbao Eguía
Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Esteban de Bilbao Eguía
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Exèrcit Popular de la República
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Falange Española
Federico Salmón Amorín
Federico Salmón Amorín (Alacant, 27 d'agost de 1900 - Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat de l'Estat, polític i periodista valencià.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Federico Salmón Amorín
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Feixisme
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Fets del sis d'octubre
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Giménez de Córdoba y Arce
Francisco Giménez de Córdoba y Arce (Villarrobledo, província d'Albacete, 1895, † Villarrobledo, 4 de gener de 1937), advocat, terratinent, alcalde de Villarrobledo i president de la Diputació Provincial d'Albacete durant la II República Espanyola.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Francisco Giménez de Córdoba y Arce
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Front Popular (Espanya)
Gabriel Jackson
Gabriel Jackson (Mount Vernon (Nova York), 10 de març de 1921 – Ashland, Oregon, 3 de novembre de 2019) fou un historiador i hispanista estatunidenc.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Gabriel Jackson
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola
Hugh Thomas
Hugh Thomas, Baró Thomas de Swynnerton, FRSL (Windsor, 21 d'octubre de 1931 — Londres, 6 de maig de 2017) fou un historiador hispanista anglès.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Hugh Thomas
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Itàlia
Javier Tusell Gómez
Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Javier Tusell Gómez
José Benito Pardo Pardo
José Benito Pardo Pardo (mort a Madrid el 2 de gener de 1964), fou un militar i polític gallec, de filiació dretana militant de la Unió de Dretes i Agraris de Lugo integrada a la CEDA.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José Benito Pardo Pardo
José María Albiñana Sanz
José María Albiñana Sanz (Énguera, Canal de Navarrés 1883 - Madrid 23 d'agost de 1936) fou un metge i polític valencià, fill i net de metges.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Albiñana Sanz
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і José María Gil-Robles y Quiñones
Josep Duato i Chapa
Josep Duato i Chapa (València, 26 de novembre de 1899 - 15 de març de 1990) va ser un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Josep Duato i Chapa
Joventuts d'Acció Popular
Les Joventuts d'Acció Popular (en castellà, Juventudes de Acción Popular) (JAP) foren una organització juvenil espanyola d'ideologia dretana, primer del partit Acció Popular (AP) i, posteriorment, de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Joventuts d'Acció Popular
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і La Sanjurjada
Lluís Lúcia i Lúcia
Lluís Lúcia i Lúcia (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - València, 6 de gener de 1943) fou un periodista i polític valencià.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Lluís Lúcia i Lúcia
Logronyo
Logronyo (en castellà i oficialment, Logroño) és un municipi situat al nord d'Espanya, capital de la comunitat autònoma uniprovincial de La Rioja.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Logronyo
Luis Rodríguez de Viguri
Luis Rodríguez de Viguri (Santiago de Compostel·la, 16 d'octubre de 1881 - Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític espanyol, va ser ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i ministre d'Economia Nacional durant la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Luis Rodríguez de Viguri
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Manuel Azaña Díaz
Míting de Nuremberg
Míting de Nuremberg de 1934 Els Mítings de Núremberg (oficialment, Reichsparteitag, literalment "Congrés Nacional del Partit") era la cita anual del NSDAP (Partit Nazi) entre els anys 1923 i 1938 a Alemanya.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Míting de Nuremberg
Movimiento Nacional
El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Movimiento Nacional
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Partit Conservador (Regne Unit)
Paul Preston
Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Paul Preston
Pedro Acacio Sandoval
Pedro Acacio Sandoval (Villarrobledo, Albacete, 1870 - Villarrobledo, 28 de juliol de 1936) fou un polític espanyol.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Pedro Acacio Sandoval
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Ramón Serrano Suñer
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Renovación Española
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Segona República Espanyola
Stanley G. Payne
Stanley George Payne és un hispanista nord-americà, nascut a Denton (Texas) el 1934.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Stanley G. Payne
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Tercer Reich
Tomàs Salort i de Olives
Tomàs Salort i de Olives (Ciutadella, 14 de juliol de 1905 - † Madrid, 22 d'agost 1936) fou un advocat i polític menorquí, diputat a Corts durant la Segona República.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Tomàs Salort i de Olives
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 16 de febrer
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 19 de novembre
1931
;Països Catalans.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 1937
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 2 de març
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 27 de febrer
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 29 d'abril
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 4 de març
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і 5 de gener
També conegut com C.E.D.A., CEDA, Coalició de dretes, Confederación Española de Derechas Autónomas, Unió de Dretes.