Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Confederació Germànica

Índex Confederació Germànica

La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 39 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

50 les relacions: Adige, Alemany, Àustria, Bremen, Ciutadella de Magúncia, Ciutat Lliure de Lübeck, Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen, Confederació d'Alemanya del Nord, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Limburg, Ducat de Nassau, Francesc Josep I d'Àustria, Frankfurt del Main, Gran Ducat de Baden, Gran ducat de Hessen i del Rin, Guerra Austroprussiana, Hamburg, Hessen-Kassel, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Klaipėda, Liechtenstein, Lied der Deutschen, Luxemburg, Mosa, Nacionalisme alemany, Napoleó Bonaparte, Pau de Praga (1866), Petit Belt, Prússia, Principat de Lippe, Regne de Baviera, Regne de Hannover, Regne de Saxònia, Regne de Württemberg, Revolució de 1848, Sacre Imperi Romanogermànic, Schaumburg-Lippe, Tractat de París (1814), Unió Duanera del Nord d'Alemanya, Viena, 1806, 1814, 1815, 1829, 1834, 1839.

Adige

L'Adige és un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Confederació Germànica і Adige · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Confederació Germànica і Alemany · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Confederació Germànica і Àustria · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Confederació Germànica і Bremen · Veure més »

Ciutadella de Magúncia

La Ciutadella de Magúncia o Zitadelle Mainz és una fortalesa de traça italiana construïda el 1660 a Magúncia i que formava part de la fortalesa de Magúncia.

Nou!!: Confederació Germànica і Ciutadella de Magúncia · Veure més »

Ciutat Lliure de Lübeck

Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental‎.

Nou!!: Confederació Germànica і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »

Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen

Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Confederació Germànica і Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen · Veure més »

Confederació d'Alemanya del Nord

La Confederació Alemanya del Nord (en alemany, Norddeutscher Bund) fou l'agrupament transitori de 22 estats del nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.

Nou!!: Confederació Germànica і Confederació d'Alemanya del Nord · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Confederació Germànica і Confederació del Rin · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Confederació Germànica і Congrés de Viena · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Confederació Germànica і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat de Limburg

El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Confederació Germànica і Ducat de Limburg · Veure més »

Ducat de Nassau

El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.

Nou!!: Confederació Germànica і Ducat de Nassau · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Confederació Germànica і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Confederació Germànica і Frankfurt del Main · Veure més »

Gran Ducat de Baden

El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.

Nou!!: Confederació Germànica і Gran Ducat de Baden · Veure més »

Gran ducat de Hessen i del Rin

El gran ducat de Hessen i del Rin va ser un antic estat vassall del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual territori d'Alemanya, i plenament independent des de 1806.

Nou!!: Confederació Germànica і Gran ducat de Hessen i del Rin · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Confederació Germànica і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg, en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats alemanys.

Nou!!: Confederació Germànica і Hamburg · Veure més »

Hessen-Kassel

El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.

Nou!!: Confederació Germànica і Hessen-Kassel · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Confederació Germànica і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Klaipėda

El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.

Nou!!: Confederació Germànica і Klaipėda · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Confederació Germànica і Liechtenstein · Veure més »

Lied der Deutschen

Els tres rius i els estrets danesos esmentats a la cançó com a límits d'Alemanya en les direccions cardinals, dibuixats sobre les fronteres de la Confederació Germànica i l'àrea lingüística de l'alemany abans de 1939 Les mateixes fites sobre les fronteres actuals i l'actual àrea lingüística de l'alemany. Noteu que tots quatre queden fora de l'actual República Federal d'Alemanya. Das Lied der Deutschen (La cançó dels alemanys) o das Deutschlandlied (La cançó d'Alemanya) és l'himne nacional d'Alemanya, la lletra del qual fou escrita per August Heinrich Hoffmann von Fallersleben el 1841 amb música de Joseph Haydn.

Nou!!: Confederació Germànica і Lied der Deutschen · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Confederació Germànica і Luxemburg · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Confederació Germànica і Mosa · Veure més »

Nacionalisme alemany

El ''Reichsadler'' o àliga imperial de l'escut d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, datat del 1304. Avui en dia anomenat ''Bundeswappen'' (escut federal), és un dels símbols de l'Estat alemany i de la nació alemanya. El nacionalisme alemany (en llengua alemanya: Deutscher Nationalismus o Deutschnationalismus) és el nacionalisme referent als alemanys i al context de la cultura alemanya.

Nou!!: Confederació Germànica і Nacionalisme alemany · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Confederació Germànica і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Pau de Praga (1866)

La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, que va posar fi a la guerra Austro-prussiana.

Nou!!: Confederació Germànica і Pau de Praga (1866) · Veure més »

Petit Belt

Mapa que mostra els estrets de Dinamarca El Petit Belt (Lillebælt en danès) és un estret de Dinamarca situat entre la península de Jutlàndia i l'illa de Fiònia.

Nou!!: Confederació Germànica і Petit Belt · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Confederació Germànica і Prússia · Veure més »

Principat de Lippe

Castell principesc de Lippe en Detmold. Lippe (més tard Lippe-Detmold) fou un estat independent alemany.

Nou!!: Confederació Germànica і Principat de Lippe · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles XVIII i XIX.

Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de Saxònia

El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.

Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Saxònia · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Confederació Germànica і Regne de Württemberg · Veure més »

Revolució de 1848

La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Confederació Germànica і Revolució de 1848 · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Confederació Germànica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Schaumburg-Lippe

Schaumburg-Lippe va ser un estat alemany que va deixar d'existir en 1946.

Nou!!: Confederació Germànica і Schaumburg-Lippe · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Confederació Germànica і Tractat de París (1814) · Veure més »

Unió Duanera del Nord d'Alemanya

Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.

Nou!!: Confederació Germànica і Unió Duanera del Nord d'Alemanya · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Confederació Germànica і Viena · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Confederació Germànica і 1806 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Confederació Germànica і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Confederació Germànica і 1815 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Confederació Germànica і 1829 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Confederació Germànica і 1834 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Confederació Germànica і 1839 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Confederació Alemanya, Confederació alemanya, Confederació germànica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »