Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comunitat autònoma del País Basc

Índex Comunitat autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït actualment com una comunitat autònoma d'Espanya.

255 les relacions: Aberri Eguna, Alianza Popular, Alta edat mitjana, Anboto, Andia, Anglet, Antonio Cánovas del Castillo, Antropologia, Aquitània, Aragó, Arrano beltza, Arrasate, Astúries, Atur, Atxondo, Ètnia, Àlaba, Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central, Bacallà, Baiona, Baixa Navarra, Bandera basca, Barakaldo, Barri, Basajaun, Basauri, Basc, Benito Lertxundi Esoain, Bernart Etxepare, Bertsolarisme, Bilbao, Biscaí, Biscaia, Borsa de Bilbao, Cantàbria, Cap de govern, Carlemany, Carlos Garaikoetxea Urriza, Castella i Lleó, Castellà, Coca de dacsa, Comerç, Comunitat autònoma, Comunitat autònoma del País Basc, Concert econòmic, Congrés dels Diputats, Constitució espanyola de 1978, Construcció, Contrareforma, Corts Generals, ..., Creixement de la població, Cristianisme, Ctònic, Danses basques, Déu, Democràcia parlamentària, Diàspora basca, Divinitat, Donostialdea, Duranguesat, Ebre, Edat de pedra, Educació, Eleccions al Parlament Basc de 2012, Enclavament de Treviño, Entitat de població, Ertzaintza, Escrutini proporcional plurinominal, Espanya, Esperança de vida, Esport rural basc, Esquerra Unida (Espanya), Estats Units d'Amèrica, Estatut d'autonomia, Estatut d'autonomia del País Basc de 1979, Esteban Garibay, Estrabó, Europa, Euskadi Ta Askatasuna, Euskal Herria Bildu, Euskal Telebista, Eusko Alkartasuna, Euskobarómetro, Euzkadi, Federació Internacional de Futbol Associació, Felipe González Márquez, Filologia, Florida, França, François Rabelais, Francès, Franquisme, Furs, Garona, Gascunya, Getxo, Gitanos, Glosas Emilianenses, Govern Basc, Gran Bilbao, Granit, Guerra Civil espanyola, Guipúscoa, Guipuscoà, Hegoalde, Herensuge, Herri Batasuna, Idiazabal (formatge), Indústria, Inquisició, Iparralde, Iratxo, Irun, Júpiter (mitologia), Jean Hiriart-Urruti, Jentil, Joan Perez de Lazarraga, José Miguel de Barandiarán, La Rioja, Labortà, Lapurdi, Lauburu, Làmia (mitologia), Lábaro càntabre, Lehendakari, Lekeitio, Literatura basca, Llatí, Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, Llengües preindoeuropees, Llengua pròpia, Llista de municipis del País Basc, Luigi Luca Cavalli-Sforza, Mairu, Manila, Manuel de Larramendi, Mar Cantàbrica, Mari (deessa), Marmitako, Mitologia, Municipi, Nació, Nacionalisme basc, Nacionalitat històrica, Navarra, Neologisme, Occità, Occità gascó, Olentzero, Osakidetza, Oskorri, Ovella, País Basc, Paleolític, Pare Noel, Parlament Basc, Partit Nacionalista Basc, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra, Pasqua de Resurrecció, Pebrot del piquillo, Pedra calcària, Pedro de Avendaño, Península Ibèrica, Pilota basca, Pintxo, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Plini el Vell, Població econòmicament activa, Poder executiu, Poder legislatiu, Policia, Portugalete, Protobasc, Província de Burgos, Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa, Quadrilles alabeses, Reconversió industrial, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Rei d'Espanya, Reial Federació Espanyola de Futbol, Religió, Revolució Industrial, Romaní, Sabino Arana, Sanç III de Pamplona, Sant Sebastià, Santuari d'Arantzazu, Santurtzi, Sector primari, Sector terciari, Segle IX, Segle XII, Segle XIX, Segle XVI, Segle XX, Segona República Espanyola, Selecció de futbol del País Basc, Senat d'Espanya, Serralada Cantàbrica, Sestao, Sidra, Sorgina, Sufix, Sugaar, Sugar, Suletí, Talo, Tartalo, Taxa de natalitat, Terra, Territori (País Basc), Tolosa (Guipúscoa), Transició democràtica espanyola, Turisme, Txacolí, Ullastret, Unió Europea, Unió, Progrés i Democràcia, València, Valle de Villaverde, Vascons, Vitòria, Xabier Lete Bergaretxe, Zarautz, Zuberoa, 1035, 1200, 1512, 1521, 1545, 1756, 1766, 1876, 1937, 1962, 1968, 1970, 1976, 1979, 1980, 1981, 1982, 1999, 2003, 2005, 2006, 2008, 22 de desembre, 23 de juny, 30 d'octubre, 6 de juny. Ampliar l'índex (205 més) »

Aberri Eguna

Moment de celebració de l'acte. LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Aberri Eguna · Veure més »

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Alianza Popular · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Alta edat mitjana · Veure més »

Anboto

Anboto (Amboto en castellà) és una muntanya de Biscaia, País Basc, de 1.331 msnm.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Anboto · Veure més »

Andia

Andia, Andiu (Misianda) fou el nom d'un principat situat entre al nord de Zikurti.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Andia · Veure més »

Anglet

Anglet (en francès i occità; sent també la forma oficial o Angelu en basc) és un municipi francès del territori històric de Lapurdi, País Basc, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Anglet · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antropologia

L'antropologia (del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i  λόγος, lógos, 'coneixement'), és la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Antropologia · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Aquitània · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Aragó · Veure més »

Arrano beltza

'''Arrano beltza''' Segell del rei Sanç VII de Navarra L'àliga negra o arrano beltza fou el segell del rei Sanç VII de Navarra de la Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant uns quants segles, fins que fou substituïda per la dinastia de Xampanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Arrano beltza · Veure més »

Arrasate

Arrasate (Mondragón en castellà i Mondragoe en èuscar, i oficialment Arrasate/Mondragón) és un municipi de Guipúscoa, el més poblat de la comarca de Debagoiena.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Arrasate · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (en asturià: Principáu d'Asturies, en eonavienc: Principao d'Asturias i en castellà: Principado de Asturias) és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Astúries · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Atur · Veure més »

Atxondo

Atxondo és un municipi de Biscaia, a la comarca de Duranguesat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Atxondo · Veure més »

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ètnia · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Àlaba · Veure més »

Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central

En la imatge, expansió urbanística a Salburua, districte residencial al nord-est de Vitòria LÀrea funcional de Vitòria - Àlaba Central és una de les àrees funcionals del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Àrea funcional de Vitòria - Àlaba Central · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (manrusa al Vallespir) en rossellonès), (Gadus morhua), és una de les prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Bacallà · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Baiona · Veure més »

Baixa Navarra

La Baixa Navarra (en basc Nafarroa Beherea o Baxenabarre) és un dels set territoris que formen el País Basc com a regió lingüística i cultural, però no pas política.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Baixa Navarra · Veure més »

Bandera basca

Ikurriña amb les proporcions originals del disseny dels germans Arana La ikurriña (o ikurrina, que en basc es pronuncia igual que l'anterior) és la bandera del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Bandera basca · Veure més »

Barakaldo

Barakaldo és un municipi d'Euskadi.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Barakaldo · Veure més »

Barri

Festes de barri Barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Barri · Veure més »

Basajaun

Basajaun. Basajaun i Basandere. El basajaun és personatge de la mitologia basca, amb forma humana, el cos cobert de pèl i una cabellera molt llarga.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Basajaun · Veure més »

Basauri

Basauri és un municipi de Biscaia, situat en la comarca del Gran Bilbao (encara que algunes classificacions el situen en la comarca d'Alt Nervión).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Basauri · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Basc · Veure més »

Benito Lertxundi Esoain

Benito Lertxundi Esoain (Orio, Guipúscoa, 6 de gener del 1942) és un cantautor basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Benito Lertxundi Esoain · Veure més »

Bernart Etxepare

Bernart Etxepare que ell ho escrivia com Bernat Dechepare va ser un escriptor en èuscar autor del primer llibre imprès en aquesta llengua Linguæ Vasconum Primitiæ datat el 1545.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Bernart Etxepare · Veure més »

Bertsolarisme

Estàtua de Mattin Treku a Ahetze Exemplar de la revista ''Bertsolariya'' (1931-1932) Bertsolarisme és l'art de conversar o pronunciar un discurs cantat de manera improvisada, rimant i amb una mètrica establerta.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Bertsolarisme · Veure més »

Bilbao

Bilbao o Bilbau (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Bilbao · Veure més »

Biscaí

El dialecte biscaí i els altres dialectes bascos El dialecte biscaí (bizkaiera o Bizkaiko euskerea en èuscar) o occidental (mendebaldekoa en èuscar) és un dialecte (euskalki en èuscar) de la llengua basca parlat a Biscaia i a part de Guipúscoa i Àlaba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Biscaí · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Biscaia · Veure més »

Borsa de Bilbao

La Borsa de Bilbao és una borsa de valors definida com mercat secundari oficial, destinat a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Borsa de Bilbao · Veure més »

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord d'Espanya, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Cantàbria · Veure més »

Cap de govern

El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Cap de govern · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Carlemany · Veure més »

Carlos Garaikoetxea Urriza

Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Carlos Garaikoetxea Urriza · Veure més »

Castella i Lleó

Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Castella i Lleó · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Castellà · Veure més »

Coca de dacsa

Les Coques de dacsa, també anomenades coques a la "calfó" (o a la calfor) o "de ploure" i gallardos a Benasau, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa (sovint mesclada amb farina de forment), aigua, oli i sal.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Coca de dacsa · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Comerç · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït actualment com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Comunitat autònoma del País Basc · Veure més »

Concert econòmic

El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Concert econòmic · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Congrés dels Diputats · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Construcció

Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de fer o realitzar i portar a bon terme les obres d'un edifici o de fer i portar a bon terme la realització d'una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Construcció · Veure més »

Contrareforma

La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Contrareforma · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Corts Generals · Veure més »

Creixement de la població

El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Creixement de la població · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Cristianisme · Veure més »

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ctònic · Veure més »

Danses basques

Dantzari Les danses basques són una part molt important de la cultura basca i del seu folklore.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Danses basques · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Déu · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Democràcia parlamentària · Veure més »

Diàspora basca

Diàspora basca és com es coneix a la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Diàspora basca · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Divinitat · Veure més »

Donostialdea

La Comarca de Donostialdea (o també Comarca de Sant Sebastià), és una comarca de la província de Guipúscoa, País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Donostialdea · Veure més »

Duranguesat

Les set comarques de Biscaia. El Duranguesat (en basc: Durangaldea) és una comarca de Biscaia (País Basc) a l'extrem sud-oest del territori, limitant amb Guipúscoa i Àlaba i amb la comarca biscaïna de Lea-Artibai.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Duranguesat · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ebre · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Edat de pedra · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Educació · Veure més »

Eleccions al Parlament Basc de 2012

Les eleccions al Parlament Basc de 2012, que donaren pas a la X legislatura, es van celebrar el dia 21 d'octubre de 2012.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Eleccions al Parlament Basc de 2012 · Veure més »

Enclavament de Treviño

Situació de l'Enclavament de Treviño (Comtat de Treviño i La Puebla de Arganzón) en blau en la província de Burgos. L'Enclavament de Treviño és un enclavament de la província de Burgos envoltat íntegrament per la província del País Basc d'Àlaba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Enclavament de Treviño · Veure més »

Entitat de població

El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, veïnat, caseria, raval, localitat...

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Entitat de població · Veure més »

Ertzaintza

L'Ertzaintza és la policia integral del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ertzaintza · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Espanya · Veure més »

Esperança de vida

L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Esperança de vida · Veure més »

Esport rural basc

Prova de barrinadors. L'esport rural basc (en basc herri kirolak i en francès force basque) és el terme sota el qual s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradició en el medi rural del País Basc, Navarra i Iparralde.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Esport rural basc · Veure més »

Esquerra Unida (Espanya)

Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'autonomia del País Basc de 1979

L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 és el text jurídic que regula el règim autonòmic el País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Estatut d'autonomia del País Basc de 1979 · Veure més »

Esteban Garibay

Esteban Garibay y Zamalloa o Esteban Garibai (Arrasate, 1533 - Madrid, 1600) va ser un escriptor basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Esteban Garibay · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Estrabó · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Europa · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Euskal Herria Bildu

Euskal Herria Bildu (en basc Reunir a Euskal Herria) és una coalició independentista del País Basc formada per diversos partits de l'esquerra abertzale, entre els quals estan Eusko Alkartasuna, Aralar, Sortu i la plataforma Alternatiba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Euskal Herria Bildu · Veure més »

Euskal Telebista

Euskal Telebista (ETB), en català Televisió Basca, és l'ens televisiu d'Euskal Irrati Telebista (Radiotelevisió Basca), consorci dependent del Parlament Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Euskal Telebista · Veure més »

Eusko Alkartasuna

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Eusko Alkartasuna · Veure més »

Euskobarómetro

Euskobarómetro és una sèrie de enquestes sociològiques sobre el País Basc realitzades cada sis mesos per un grup d'investigadors de la Universitat del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Euskobarómetro · Veure més »

Euzkadi

Euzkadi és el nom donat a partir de 1901 a la pàtria basca per Sabino Arana, el creador del nacionalisme basc, la qual estaria formada pels territoris peninsulars de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra en Espanya, i de Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi que en l'actualitat formen part del Departament de Pirineus Atlàntics a França.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Euzkadi · Veure més »

Federació Internacional de Futbol Associació

La Federació Internacional de Futbol Associació, sovint citada pel seu acrònim FIFA —Fédération Internationale de Football Association —) és el cos de govern internacional del futbol. Fou creada el 21 de maig de 1904 i té la seva seu a Zuric, Suïssa. La FIFA agrupa 211 associacions o federacions de futbol de diversos països. La FIFA s'encarrega de fer les reglamentacions per als jocs de l'esport per mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació (IFAB), per les seves sigles en anglès, "International Football Association Board"). La FIFA és l'organitzadora de diversos campionats mundials i continentals de futbol.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Federació Internacional de Futbol Associació · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Felipe González Márquez · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi dels textos i llengües antigues.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Filologia · Veure més »

Florida

Florida, o la Florida, és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica. El nom l'hi va donar Juan Ponce de León en arribar-hi el 2 d'abril de 1513, el dia de la Pentecosta, o de la Pasqua Florida. Almenys sis vaixells de la marina dels Estats Units d'Amèrica han estat anomenats Florida en honor d'aquest estat. La capital de l'estat és Tallahassee.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Florida · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і França · Veure més »

François Rabelais

François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, abril de 1553) va ser un escriptor francès.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і François Rabelais · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Francès · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Franquisme · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Furs · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Garona · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Gascunya · Veure més »

Getxo

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Getxo · Veure més »

Gitanos

El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Gitanos · Veure més »

Glosas Emilianenses

Pàgina 72 del Còdex Emilianense 60. S'aprecia la glosa al marge. Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites realitzades en diverses llengües (llatí, romanç i èuscar), entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle X i finals del segle XI.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Glosas Emilianenses · Veure més »

Govern Basc

Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Govern Basc · Veure més »

Gran Bilbao

Les set comarques de Biscaia. infraroja presa el 5 de juliol de 2002 pel ASTER a bord de la nau Terra de la NASA. L'àrees vermelles són zones on predomina la vegetació, els pixeles blau fosc les aigües de la ria del Nervión, les taques blanques són núvols, podent-se apreciar les seves ombres sobre la superfície i els píxels de tons verds la intensa urbanització desenvolupada en l'entorn de la ria. Font: ''http://earthobservatory.nasa.gov/Newsroom/NewImages/images.php3?imganeu.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Gran Bilbao · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Granit · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Guipúscoa · Veure més »

Guipuscoà

Àrea lingüística del guipuscoà El guipuscoà (en basc, gipuzkera) és un dialecte del basc, també conegut com a dialecte central (en basc, erdialdeko euskara), que es parla a la part central de Guipúscoa, així com a Leitzaldea (Navarra).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Guipuscoà · Veure més »

Hegoalde

Hegoalde (en verd) País Basc del Sud, País Basc peninsular o País Èuscar del Sud (en basc Hegoalde o Hego Euskal Herria) són alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del País Basc sota administració espanyola, en contraposició a aquells sota administració francesa (Iparralde).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Hegoalde · Veure més »

Herensuge

Herensuge. En la mitologia basca, Herensuge és un drac primogeni de set caps que menjava humans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Herensuge · Veure més »

Herri Batasuna

Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) és una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Herri Batasuna · Veure més »

Idiazabal (formatge)

El formatge Idiazabal és elaborat exclusivament amb llet d'ovella de les races latxa i carranzana a les regions del País Basc i de Navarra (excepte els municipis de la Vall de Roncal que tenen el seu propi formatge amb denominació d'origen).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Idiazabal (formatge) · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Indústria · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Inquisició · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Iparralde · Veure més »

Iratxo

Iratxo. Els iratxo són uns homenets de la mitologia basca.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Iratxo · Veure més »

Irun

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Irun · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jean Hiriart-Urruti

Jean Hiriart Urruti (Hazparne, Lapurdi, 30 de gener de 1859 - 4 de novembre de 1915) fou un sacerdot i escriptor en euskera.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Jean Hiriart-Urruti · Veure més »

Jentil

Jentil. Jentilarri, Aralar. Els jentilak (en basc) o jentils, són uns personatges de la mitologia basca que semblen representar al mateix poble basc precristià.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Jentil · Veure més »

Joan Perez de Lazarraga

Monument a J.P. Lazarraga a Larrea, Barrundia Una pàgina del manuscrit del mateix Lazarraga Joan Perez de Lazarraga, Senyor de la Torre de Larrea (1548? — 11 d'abril de 1605) va ser un escriptor basc que va néixer i morir a Larrea,(Barrundia) Àlaba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Joan Perez de Lazarraga · Veure més »

José Miguel de Barandiarán

José Miguel Barandiarán José Miguel de Barandiarán y Ayerbe (Ataun, Guipúscoa 31 de desembre de 1889 - Ataun, 21 de desembre de 1991), conegut com a Joxemiel Barandiaran i aita Barandiaran, fou un sacerdot, investigador, lingüista i científic basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і José Miguel de Barandiarán · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat: o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і La Rioja · Veure més »

Labortà

Extensió dels dialectes de l'euskera, amb els seus noms bascos Labortà (en basc lapurtera) és un dialecte del basc parlat a la regió de Lapurdi (llevat d' Uztarotze i Lekuine, on es parla baix navarrès) i a una petita porció de Navarra (Urdazubi i Zugarramurdi), comunicats amb la resta de Lapurdi pel port d'Otsondo.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Labortà · Veure més »

Lapurdi

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en gascó) és un dels set territoris del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Lapurdi · Veure més »

Lauburu

Lauburu Lauburu primitiu. Detall d'un tetrasquel (lauburu) d'horreo a Os Ancares (Lugo - Galícia) El lauburu o creu basca és un dels símbols recents (segle XVI a segle XVIII) de la cultura basca.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Lauburu · Veure més »

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (en grec antic Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Làmia (mitologia) · Veure més »

Lábaro càntabre

Lábaro càntabre Lábaro cántabre o Lábaru cántabru és el nom que rep la interpretació moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Lábaro càntabre · Veure més »

Lehendakari

Es coneix com Lehendakari o Lendakari (en basc, literalment "primer responsable", plural: Lehendakariak) al President de la Comunitat Autònoma del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Lehendakari · Veure més »

Lekeitio

Lekeitio és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Lea-Artibai.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Lekeitio · Veure més »

Literatura basca

Literatura basca és la literatura feta en basc al territori de les set províncies del País Basc: Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, i les tres d'Iparralde.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Literatura basca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Llatí · Veure més »

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic · Veure més »

Llengües preindoeuropees

Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Llengües preindoeuropees · Veure més »

Llengua pròpia

Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Llengua pròpia · Veure més »

Llista de municipis del País Basc

Mapa municipal del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Llista de municipis del País Basc · Veure més »

Luigi Luca Cavalli-Sforza

Luigi Luca Cavalli-Sforza (Gènova, Itàlia 1922) és un genetista i professor universitari italià expert en la genètica de poblacions.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Luigi Luca Cavalli-Sforza · Veure més »

Mairu

Mairu és el nom que es dóna al Pirineu basc a foscos éssers mitològics associats als cròmlecs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Mairu · Veure més »

Manila

Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Manila · Veure més »

Manuel de Larramendi

Manuel de Larramendi o Manuel Garragorri Larramendi (Andoain, Guipúscoa, 25 de desembre de 1690 - Azpeitia, Guipúscoa, 29 de gener de 1766) va ser un escriptor, filòleg, folklorista i historiador basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Manuel de Larramendi · Veure més »

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Mar Cantàbrica · Veure més »

Mari (deessa)

Mari o Maddi és el numen principal de la mitologia basca precristiana.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Mari (deessa) · Veure més »

Marmitako

El marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la mar Cantàbrica.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Marmitako · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Mitologia · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Municipi · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Nació · Veure més »

Nacionalisme basc

"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Nacionalisme basc · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Nacionalitat històrica · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Navarra · Veure més »

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Neologisme · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Occità gascó · Veure més »

Olentzero

'''Olentzero''' a Hendaia LOlentzero o Olentzaro és un personatge de la tradició nadalenca basca.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Olentzero · Veure més »

Osakidetza

Osakidetza - Servei Basc de Salut (o simplement Osakidetza) és l'organisme creat en 1984 encarregat del sistema de prestacions sanitàries públiques en la comunitat autònoma del País Basc, pertanyent al Sistema Nacional de Salut, creat en 1986 i que va substituir a l'INSALUD.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Osakidetza · Veure més »

Oskorri

Oskorri és un grup de música tradicional basc amb més de 35 anys d'història.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Oskorri · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ovella · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і País Basc · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Paleolític · Veure més »

Pare Noel

Il·lustració de 1881 per Thomas Nast que, amb Clement Clarke Moore ajudava a crear la imatge moderna de Pare Noël. El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pare Noel · Veure més »

Parlament Basc

Exterior del Parlament basc Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria. El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra / Parlamento Vasco, en èuscar i castellà respectivament) és el Parlament Autonòmic en el que es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Parlament Basc · Veure més »

Partit Nacionalista Basc

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Partit Nacionalista Basc · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol de dreta conservadora liberal amb elements de la tradició ultradretana espanyola.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra

El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (oficialment Partido Socialista de Euskadi - Euskadiko Ezkerra), sovint abreujat PSE-EE o simplement PSE, és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la Comunitat Autònoma Basca.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pebrot del piquillo

Pebrot del piquillo tonyina tapes El pebrot del piquillo (del castellà pimiento del piquillo) és un tipus de pebrot produït a Lodosa (Navarra).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pebrot del piquillo · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està feta de blocs de pedra calcària hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pedra calcària · Veure més »

Pedro de Avendaño

Pedro de Avendaño va ser un noble basc (guipuscoà) del segle XV.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pedro de Avendaño · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Península Ibèrica · Veure més »

Pilota basca

Pilotari fent la treta.La pilota basca és un joc de pilota d'estil indirecte, ço és, en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una eina, contra una paret d'un frontó.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pilota basca · Veure més »

Pintxo

Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a l'extrarradi de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pintxo · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pirineus · Veure més »

Pirineus Atlàntics

Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Pirineus Atlàntics · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Plini el Vell · Veure més »

Població econòmicament activa

La població activa és un terme de l'economia que s'usa per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Població econòmicament activa · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Poder executiu · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Poder legislatiu · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Policia · Veure més »

Portugalete

Portugalete és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Portugalete · Veure més »

Protobasc

Extensió possible del basc arcaic a l'any 1 El protobasc és la reconstrucció de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat possiblement parlat entre el segle V aC i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Protobasc · Veure més »

Província de Burgos

La província de Burgos és una de les províncies de Castella i Lleó, està situada al nord-est d'aquesta comunitat.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Província de Burgos · Veure més »

Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa

La Quadrilla de Laguàrdia-Rioja Alabesa (en euskera: Arabako Errioxa; en castellà Rioja Alavesa) és una comarca del País Basc; concretament del territori històric d'Àlaba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa · Veure més »

Quadrilles alabeses

Les Quadrilles Alabeses (en euskera, arabako taldeak, kuadrillak o eskualdeak) són les comarques que es divideix el territori històric d'Àlaba, són institucions històriques la principal funció de les quals és la d'atendre i administrar les necessitats dels seus habitants, especialment en les zones rurals.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Quadrilles alabeses · Veure més »

Reconversió industrial

Forn metal·lúrgic abandonat a Sestao per la reconversió industrial La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Reconversió industrial · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Regne de Navarra · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Federació Espanyola de Futbol

El futbol espanyol és dirigit per la Reial Federació Espanyola de Futbol (en castellà: Real Federación Española de Fútbol, RFEF).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Reial Federació Espanyola de Futbol · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Religió · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Revolució Industrial · Veure més »

Romaní

La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Romaní · Veure més »

Sabino Arana

Sabino Arana Goiri (Abando, Biscaia, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, Biscaia, 25 de novembre de 1903) (o Arana ta Goiri'taŕ Sabin, segons el sistema onomàstic que ell va desenvolupar) va ser un polític i ideòleg, considerat el pare del nacionalisme basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sabino Arana · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sant Sebastià · Veure més »

Santuari d'Arantzazu

Santuari d'Arantzazu (en basc:Arantzazuko santutegia) és un santuari franciscà situat al municipi d'Oñati (Alt Deba, Guipúscoa), a una altitud de 750 m sobre el nivell del mar, a la falda de l'Aitzkorri.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Santuari d'Arantzazu · Veure més »

Santurtzi

Santurtzi (castellà Santurce) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Santurtzi · Veure més »

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries (sector secundari).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sector primari · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sector terciari · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segle IX · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segle XVI · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segle XX · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Segona República Espanyola · Veure més »

Selecció de futbol del País Basc

La Selecció de futbol del País Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa) és un equip que acull a jugadors del País Basc, que voluntàriament vulguin formar-ne part.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Selecció de futbol del País Basc · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Senat d'Espanya · Veure més »

Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Serralada Cantàbrica · Veure més »

Sestao

Sestao és un municipi de Biscaia amb 29.982 habitants (2006).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sestao · Veure més »

Sidra

Sidra Natural d'Astúries La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada amb el suc fermentat de la poma.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sidra · Veure més »

Sorgina

Sorgina.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sorgina · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sufix · Veure més »

Sugaar

Representació moderna de Sugaar com una serp en forma de lauburu, realitzada per Josu Goñi. Sugaar o Maju és el consort de la Gran Deessa basca Mari.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sugaar · Veure més »

Sugar

* Toponímia.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Sugar · Veure més »

Suletí

Àrea lingüística del suletí Els dialectes de l'euskera, amb els seus noms en basc El suletí (en basc Zuberera) és un dialecte basc particular que es parla a Zuberoa (la província històrica basca més petita, situada al nord-est d'Euskal Herria).

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Suletí · Veure més »

Talo

Coques de talo a la planxa Preparació de la massa de talo, fira de Sant Tomàs de Bilbao El talo és un aliment típic del País Basc i Navarra, similar a la coca tradicional d'Amèrica Central.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Talo · Veure més »

Tartalo

Escultura del ''Tartalo'' al parc d'Izenaduba, situada a Mungia, País Basc. En la mitologia basca, Tartalo (o Torto) representa a un ciclop amb costums antropòfags i comportament terrorífic.Vivia en les muntanyes i menjava ovelles, persones i era un ser enorme amb una força descomunal.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Tartalo · Veure més »

Taxa de natalitat

La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Taxa de natalitat · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Terra · Veure més »

Territori (País Basc)

Els set territoris del País Basc. En groc els del País Basc del Nord, en lila els de la Comunitat Autònoma Basca i en verd la Comunitat Foral de Navarra Els territoris (en basc lurralde, plural lurraldeak), de vegades també referits com a províncies, territoris històrics o lurraldeak, són les divisions tradicionals del País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Territori (País Basc) · Veure més »

Tolosa (Guipúscoa)

Tolosa és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Tolosa (Guipúscoa) · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Turisme · Veure més »

Txacolí

El xacolí és un vi blanc lleugerament efervescent, amb forta acidesa i poc alcohol, produït a les tres províncies del País Basc i Cantàbria.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Txacolí · Veure més »

Ullastret

Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Ullastret · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Unió Europea · Veure més »

Unió, Progrés i Democràcia

Unió, Progrés i Democràcia (en castellà: Unión, Progreso y Democracia, acrònim: UPyD) és un partit polític espanyol fundat el 2007. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripció de Madrid en la persona del seu cap de llista i exdirigent del PSOE, Rosa Díez, en les eleccions generals de 2008, obtingueren un total de 306.079 vots i van convertir-se en la cinquena força política per nombre de vots d'Espanya (la novena pel que fa al nombre de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedràtic i ex president del Fòrum Ermua Mikel Buesa i els filòsofs Carlos Martínez Gorriarán i Fernando Savater. Mikel Buesa i Rosa Díez —en una presentació del partit el 2007 i en una entrevista periodística, respectivament— han explicat l'origen dels tres conceptes que constitueixen la denominació del partit: Unió, per raó de la seva «defensa incondicional de la unió d'Espanya com a condició necessària per a la igualtat davant la llei de tots els espanyols». Progrés, perquè afirmen ser «un partit progressista respectuós amb la llibertat individual». I Democràcia, a causa de la seva «aposta per la regeneració radical de la democràcia». Rosa Díez, Fernando Savater, Carlos Martínez Gorriarán i Juan Luis Fabo s'encarregaren de decidir el nom del partit i d'inscriure'l al registre de partits polítics. Escolliren Unió, Progrés i Democràcia, en paraules de Rosa Díez, «perquè es trobava a faltar un partit que fes la necessària pedagogia democràtica i defensés sense complexos aquests conceptes a Espanya. Perquè, efectivament, hi falta unió entre espanyols, hi falten polítiques progressistes i hi ha molt camí per recórrer fins a aconseguir una democràcia de qualitat».

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Unió, Progrés i Democràcia · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і València · Veure més »

Valle de Villaverde

Valle de Villaverde (antigament anomenat Villaverde de Trucíos; en càntabre Valli de Villaverdi; en euskera Villaverde Turtzioz) és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Valle de Villaverde · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Vascons · Veure més »

Vitòria

Vitòria (en basc Gasteiz, en castellà Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Vitòria · Veure més »

Xabier Lete Bergaretxe

Xabier Lete Bergaretxe (Oiartzun, 5 d'abril de 1944-Donostia, 4 de desembre de 2010) fou un escriptor, poeta i cantant en èuscar.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Xabier Lete Bergaretxe · Veure més »

Zarautz

Zarautz és una vila turística situada en el centre de la costa de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Zarautz · Veure més »

Zuberoa

Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і Zuberoa · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1035 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1200 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1512 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1521 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1545 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1756 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1766 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1876 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1937 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1962 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1968 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1970 · Veure més »

1976

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1976 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1980 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1981 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1982 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 1999 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 2003 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 2006 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 2008 · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 22 de desembre · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 23 de juny · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 30 d'octubre · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comunitat autònoma del País Basc і 6 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comunitat Autònoma Basca, Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat Basca, Comunitat autònoma basca, Comunitat basca, Euscadi, Euskadi, País Basc del Sud.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »