Accés més ràpid que el navegador!
229 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Adelaida de Barcelona, Agramunt, Al-Àndalus, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Alfons el Benigne, Andorra, Aragó, Ardó, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Asnar I Galí, Ath-Thaghr al-Alà, Attigny (Ardenes), Aurembiaix d'Urgell, Àger, Àlvar I d'Urgell, Balaguer, Banu Qassi, Barbastre, Benet XIII, Bisbat d'Urgell, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Califat Omeia, Carlemany, Carles el Calb, Casa d'Entença, Casa de Cabrera, Casal de Barcelona, Castell de Gerb, Castell de Xàtiva, Castell Formós, Castella, Castellciutat, Catalunya, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Solsona, Catedral de Tarragona, Còrdova, Cecília de Comenge-Torena, Cerdanya, Cesaraugusta, Combat de Llívia, Compromís de Casp, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Agde, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Besiers, ..., Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Melguer, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Conquesta, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta omeia d'Hispània, Corona d'Aragó, Daroca, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dotila, Elionor d'Urgell, Elo (Navarra), Elvira de Subirats, Emirat de Qúrtuba, Empúries, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ermengol X d'Urgell, Eudes I d'Aquitània, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferran II de Lleó, Foix (Occitània), Fraga, França, Francs, Galí I Asnar, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Gran Enciclopèdia Catalana, Grup Enciclopèdia, Guerau IV de Cabrera, Guerra dels Dos Peres, Guifré el Pilós, Hispània Tarraconense, Illes Balears, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Josep Maria Salrach i Marès, Juliol, La Seu d'Urgell, La Seu Vella de Lleida, Letgarda de Tolosa, Llegenda de Guifré el Pilós, Lleida, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de valís d'Arbuna, Llista de valís de l'Àndalus, Llista dels reis visigots, Lloctinent General del Regne de València, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Margalida de Montferrat, Martí l'Humà, Mèrida, Miró el Vell, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Muga, Muladí, Narbona, Noguera Pallaresa, Nova York, Occitània, Oriola, País Valencià, Palència, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Urgell, Pere II d'Urgell, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Toledo, Regne Franc, Rei visigot, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta del comte d'Urgell, Ripoll, Roses, Rosselló, Salomó d'Urgell-Cerdanya, Sanç Ramires, Sant Martí del Canigó, Santa María de Valbuena, Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Castelló de Farfanya, Segre, Septimània, Setge de Terol (1363), Sevilla, Sogorb, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II d'Urgell, Tarragona, Tàrrega, Teresa d'Entença, The Cloisters, Toledo, Urgellet, Uthman ibn Naissa, València, Valí, Vassallatge, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Narbona, Visigots, 1236, 1242, 1363, 1364, 1365, 1369, 1410, 1412, 1413, 1416, 24 de setembre, 31 d'octubre, 507, 711, 714, 717, 718, 720, 759, 778, 786, 788, 789, 793, 795, 798, 801, 809, 820, 824, 833, 834, 838, 843, 844, 848, 867, 868, 869, 870, 871, 873, 897, 948, 992. Ampliar l'índex (179 més) »
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith
Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith fou un general de l'emirat de Qúrtuba a les ordres de l'emir Hixam I. El 792 va comandar un exèrcit que va atacar Àlaba.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »
Adelaida de Barcelona
Adelaida de Barcelona (també Adalaida, Adelet, Adelets, Adalaisa o Adalauda), coneguda com a Bonafilla (918-993) fou la primera abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i, posteriorment, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Adelaida de Barcelona · Veure més »
Agramunt
Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Agramunt · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí
Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Alfons el Benigne · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Andorra · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Aragó · Veure més »
Ardó
Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ardó · Veure més »
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Asnar I Galí · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Attigny (Ardenes) · Veure més »
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Àger · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Balaguer · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Banu Qassi · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Barbastre · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Benet XIII · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Borrell II · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Califat Omeia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Carles el Calb · Veure més »
Casa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Casa d'Entença · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Casa de Cabrera · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Gerb
El castell de Gerb és un castell del poble de Gerb, al municipi d'Os de Balaguer (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Castell de Gerb · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Castell Formós · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Castella · Veure més »
Castellciutat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Castellciutat · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Catalunya · Veure més »
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Catedral de Solsona · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Catedral de Tarragona · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Còrdova · Veure més »
Cecília de Comenge-Torena
Cecília I d'Urgell o Cecília de Comenge-Torena (vers 1320 - 1384) fou infanta de Comenge, vescomtessa de Torena (1339-1349), comtessa consort d'Urgell (1336-1347), comtessa d'Urgell, baronessa d'Antilló i d'Entença (1347).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Cecília de Comenge-Torena · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Cerdanya · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Cesaraugusta · Veure més »
Combat de Llívia
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Combat de Llívia · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Agde
El comtat d'Agde fou una jurisdicció de Septimània al Llenguadoc.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat d'Agde · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Besiers
El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Besiers · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Lodeva
El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Lodeva · Veure més »
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Melguer · Veure més »
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Nimes · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Comtats catalans · Veure més »
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Conquesta · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Daroca · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dotila
Dotila, potser Dotila d'Urgell, (? — la Seu d'Urgell, 781) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 765 i 781.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Dotila · Veure més »
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Elionor d'Urgell · Veure més »
Elo (Navarra)
Elo (cooficialment en castellà Monreal) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Elo (Navarra) · Veure més »
Elvira de Subirats
Elvira de Subirats (o Elvira de Lara, Elvira Núñez de Lara) (?, aprox. 1145 - ?, 1220), fou una noble que esdevingué gràcies al seu matrimoni comtessa consort d'Urgell (1178-1209) i posteriorment degut a la mort del comte Ermengol VIII d'Urgell i la minoria d'edat d'Aurembiaix d'Urgell esdevingué comtessa regent d'Urgell (1209-20).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Elvira de Subirats · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Empúries · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermengol IX d'Urgell
Ermengol IX d'Urgell i IV de Cabrera, per conjunció: Ermengol de Cabrera i Urgell (? — Balaguer, 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I d'Àger).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol V d'Urgell · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ferran II de Lleó · Veure més »
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Foix (Occitània) · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Fraga · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Francs · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Galí I Asnar · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Gòtia · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Grup Enciclopèdia · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Guifré el Pilós · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Hispània Tarraconense · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Illes Balears · Veure més »
Invasió musulmana de la Gàl·lia
La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Jerusalem · Veure més »
Josep Maria Salrach i Marès
Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Juliol · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і La Seu d'Urgell · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Lleida · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »
Llista de valís de l'Àndalus
Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Llista dels reis visigots · Veure més »
Lloctinent General del Regne de València
El Lloctinent General del Regne de València era la més alta magistratura de la Corona al Regne de València, una mena d'alter ego del rei, qui el nomenava entre els membres de la família reial, primer, i més tard, entre els membres de l'alta noblesa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Lloctinent General del Regne de València · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Lluís el Pietós · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Marca Hispànica · Veure més »
Margalida de Montferrat
Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Margalida de Montferrat · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Mèrida · Veure més »
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Miró el Vell · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Muga
La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Muga · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Muladí · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Narbona · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Noguera Pallaresa · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Nova York · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Occitània · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Oriola · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і País Valencià · Veure més »
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Palència · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Pere I d'Urgell · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »
Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ramon Berenguer III · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Regne Franc · Veure més »
Rei visigot
El rei visigot era la màxima autoritat dels visigots i dels romans que estaven sotmesos a la seva sobirania.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Rei visigot · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Ripoll · Veure més »
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Roses · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Rosselló · Veure més »
Salomó d'Urgell-Cerdanya
Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sanç Ramires · Veure més »
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sant Martí del Canigó · Veure més »
Santa María de Valbuena
Santa María de Valbuena és un monestir cistercenc al municipi de Valbuena de Duero, a la província de Valladolid de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Santa María de Valbuena · Veure més »
Santa Maria de Balaguer
Santa Maria de Balaguer és l'església parroquial de la ciutat de Balaguer (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Santa Maria de Balaguer · Veure més »
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Segre · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Septimània · Veure més »
Setge de Terol (1363)
El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Setge de Terol (1363) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sevilla · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sogorb · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunifred II d'Urgell
Sunifred II d'Urgell (880? - 948) fou comte d'Urgell (897 - 948).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Sunifred II d'Urgell · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Tarragona · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Tàrrega · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »
The Cloisters
'''The Cloisters''' (Nova York) The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і The Cloisters · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Toledo · Veure més »
Urgellet
L'Urgellet és un territori històric i una comarca natural de Catalunya que es troba als Pirineus, concretament a la comarca de l'Alt Urgell (l'Alt Urgell comprèn el Baridà, l'Urgellet i el sector meridional, al sud del grau d'Oliana, amb les riberes d'Oliana i de Bassella).
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Urgellet · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Uthman ibn Naissa · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і València · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Valí · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Vassallatge · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і Visigots · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1236 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1242 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1363 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1364 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1365 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1369 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1413 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 1416 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 24 de setembre · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 31 d'octubre · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 507 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 711 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 714 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 717 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 718 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 720 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 759 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 778 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 786 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 788 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 789 · Veure més »
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 793 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 795 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 798 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 801 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 809 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 820 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 824 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 833 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 834 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 838 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 843 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 844 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 848 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 867 · Veure més »
868
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 868 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 871 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 873 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 897 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 948 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Llista de comtes d'Urgell і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte Urgell, Comte d'Urgell, Comte d’Urgell, Comtes d'Urgell, Comtessa d'Urgell, Llista de comtes d’Urgell, Llistat de comtes d'Urgell.
