Accés més ràpid que el navegador!
137 les relacions: Adolf de Pallars, Alguaire, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Asnar I Galí, Ató de Bigorra, Banu Qassi, Bascos, Bel·lònides, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Bernat Tallaferro, Bigó, Bisbat d'Urgell, Borrell I de Pallars, Carlemany, Carles el Calb, Català, Catolicisme, Codi de Recesvint, Comtat d'Urgell, Comtat de Carcí, Comtat de Cerdanya, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Conca de Tremp, Conquesta carolíngia d'Hispània, Dinastia carolíngia, Edat mitjana, El Flamisell, Ermengol I de Pallars, Esclua, Faquilena de Roergue, Francs, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Llemotges, Furtun ibn Llop, Galí I Asnar, Gòtia, Gualter, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem I de Tolosa, ..., Imperi de Nicea, Isarn I de Pallars, Isàvena, La Pobla de Roda, La Seu d'Urgell, Llemotges, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Llop III Centul, Lluís el Pietós, Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, Marca Hispànica, Miró II de Cerdanya, Muhàmmad al-Tawil, Navarra, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Odó I de Tolosa, Oliola, Pallars, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pedrui, Pirineus, Ponts, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà, Ràtzia de 904, Ràtzia de 908, Ràtzia de 909, Ràtzia de 910, Regne de Toledo, Ribagorça, Roda d'Isàvena, Sanç I de Pamplona, Sant Pere del Burgal, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Lavaix, Saraqusta, Senterada, Sibil·la I de Pallars Sobirà, Soperuny, Sort, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Pallars, Tolosa de Llenguadoc, Vall d'Àneu, Vall de Cardós, Vall de l'Isàvena, Vall Ferrera, Vescomtat de Llemotges, Visigots, 1010, 1011, 1035, 1047, 802, 803, 804, 806, 807, 816, 818, 834, 835, 844, 859, 870, 872, 886, 888, 892, 904, 905, 907, 909, 910, 920, 947, 948, 949, 963, 995. Ampliar l'índex (87 més) »
Adolf de Pallars
Adolf de Pallars, (?-923) primer bisbe de Roda d'Isàvena (887-923).
Nou!!: Comtat de Pallars і Adolf de Pallars · Veure més »
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars і Alguaire · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: Comtat de Pallars і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Comtat de Pallars і Asnar I Galí · Veure més »
Ató de Bigorra
Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ató de Bigorra · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Comtat de Pallars і Banu Qassi · Veure més »
Bascos
Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bascos · Veure més »
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bel·lònides · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Comtat de Pallars і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat Tallaferro · Veure més »
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Nou!!: Comtat de Pallars і Bigó · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Comtat de Pallars і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Borrell I de Pallars
Borrell I de Pallars (? - v 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Comtat de Pallars і Borrell I de Pallars · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Comtat de Pallars і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Comtat de Pallars і Carles el Calb · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Comtat de Pallars і Català · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Comtat de Pallars і Catolicisme · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Comtat de Pallars і Codi de Recesvint · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Nimes · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat de Pallars і Comtats catalans · Veure més »
Conca de Tremp
Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.
Nou!!: Comtat de Pallars і Conca de Tremp · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Comtat de Pallars і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Comtat de Pallars і Dinastia carolíngia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Comtat de Pallars і Edat mitjana · Veure més »
El Flamisell
El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.
Nou!!: Comtat de Pallars і El Flamisell · Veure més »
Ermengol I de Pallars
Ermengol I de Pallars (? - 1030), comte de Pallars (995-1010).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ermengol I de Pallars · Veure més »
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Nou!!: Comtat de Pallars і Esclua · Veure més »
Faquilena de Roergue
Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.
Nou!!: Comtat de Pallars і Faquilena de Roergue · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Francs · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: Comtat de Pallars і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Nou!!: Comtat de Pallars і Fulcoald de Llemotges · Veure més »
Furtun ibn Llop
Furtun ibn Llop fou un noble andalusí de la família musulmana dels Banu Qassi, fill de Llop ibn Muhàmmad, valí de Lleida i germà de Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad.
Nou!!: Comtat de Pallars і Furtun ibn Llop · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Comtat de Pallars і Galí I Asnar · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat de Pallars і Gòtia · Veure més »
Gualter
Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Gualter · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Comtat de Pallars і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Comtat de Pallars і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Comtat de Pallars і Imperi de Nicea · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Comtat de Pallars і Isarn I de Pallars · Veure més »
Isàvena
Isàvena (en aragonès Isabana i en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Isàvena · Veure més »
La Pobla de Roda
La Pobla de Roda (en castellà, La Puebla de Roda) és la capital del municipi d'Isàvena.
Nou!!: Comtat de Pallars і La Pobla de Roda · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Comtat de Pallars і La Seu d'Urgell · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llemotges · Veure més »
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Bigorra · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Pallars · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Llop III Centul
Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.
Nou!!: Comtat de Pallars і Llop III Centul · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Comtat de Pallars і Lluís el Pietós · Veure més »
Lucrècia Làscaris de Ventimiglia
Lucrècia Làscara de Ventimiglia o en italià Lucrezia Lascaris di Ventimiglia (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314) és una noble parent amb la família reial de Nicea.
Nou!!: Comtat de Pallars і Lucrècia Làscaris de Ventimiglia · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Veure més »
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Nou!!: Comtat de Pallars і Miró II de Cerdanya · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Comtat de Pallars і Navarra · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Comtat de Pallars і Noguera Pallaresa · Veure més »
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Comtat de Pallars і Noguera Ribagorçana · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Comtat de Pallars і Odó I de Tolosa · Veure més »
Oliola
Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Oliola · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars Jussà · Veure més »
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars Sobirà · Veure més »
Pedrui
Ermita de Pedrui Pedrui (o Petroi) va ser un castre amb Roda, actualment desaparegut, de la comarca històrica de la Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pedrui · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Pirineus · Veure més »
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ponts · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Pallars
Ramon III de Pallars (v. 947 - v. 995), comte de Pallars (948-995).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon III de Pallars · Veure més »
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »
Ràtzia de 904
La Ràtzia de 904 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 904 · Veure més »
Ràtzia de 908
La Ràtzia de 908 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 908 · Veure més »
Ràtzia de 909
La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 909 · Veure més »
Ràtzia de 910
La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 910 · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Comtat de Pallars і Regne de Toledo · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Comtat de Pallars і Ribagorça · Veure més »
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Comtat de Pallars і Roda d'Isàvena · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Sant Pere del Burgal
Sant Pere del Burgal és un antic monestir benedictí romànic de l'àmbit del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sant Pere del Burgal · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Santa Maria de Gerri
El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic municipi de Gerri de la Sal.
Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria de Gerri · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Comtat de Pallars і Saraqusta · Veure més »
Senterada
Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca.
Nou!!: Comtat de Pallars і Senterada · Veure més »
Sibil·la I de Pallars Sobirà
Sibil·la I de Pallars i Ventimiglia-Làscaris (1282 - 1330) fou comtessa de Pallars Sobirà (1295 - 1330).
Nou!!: Comtat de Pallars і Sibil·la I de Pallars Sobirà · Veure més »
Soperuny
Soperuny és un poble del terme d'Areny de Noguera, situat al vessant oriental de la serra de Sis, en la capçalera de la vall de Cornudella, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Comtat de Pallars і Soperuny · Veure més »
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sort · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunyer I de Pallars
Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars і Sunyer I de Pallars · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Pallars і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Vall d'Àneu
La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vall d'Àneu · Veure més »
Vall de Cardós
Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vall de Cardós · Veure més »
Vall de l'Isàvena
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vall de l'Isàvena · Veure més »
Vall Ferrera
La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà (Catalunya).
Nou!!: Comtat de Pallars і Vall Ferrera · Veure més »
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Nou!!: Comtat de Pallars і Vescomtat de Llemotges · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Comtat de Pallars і Visigots · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1010 · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1011 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1035 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 1047 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 802 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 803 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 804 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 806 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 807 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 816 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 818 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 834 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 835 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 844 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 859 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 870 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 872 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 886 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars і 888 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 892 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 904 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 905 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 907 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars і 909 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 910 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 920 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 947 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 948 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 949 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 963 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars і 995 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat del Pallars, Comte de Pallars, Comtes de Pallars.
