Accés més ràpid que el navegador!
154 les relacions: Alan d'Albret, Aragó, Arnau Odó d'Armanyac, Aush, Batalla d'Alessandria, Bernat I d'Armanyac, Bernat II Tumapaler, Bernat III d'Armanyac, Bernat IV d'Armanyac, Bernat V d'Armanyac, Bernat VI d'Armanyac, Bernat VII d'Armanyac, Calixt III, Carcassona, Carles de Lorena-Guisa, Carles I d'Armanyac, Carles IV d'Alençon, Carles VII de França, Carles VIII de França, Casa d'Armanyac, Castella, Chabanés, Charles Samaran, Comtat d'Alençon, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Aura, Comtat de Bigorra, Comtat de Bordeus, Comtat de Comenge, Comtat de Fesensac, Comtat de Poitiers, Comtat de Rodés, Comtat de Vendôme, Comtat del Charolais, Comte de Cervera, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Duc de Berry, Ducat de Borgonya, Ducat de Gascunya, Enric de Lorena-Guisa, Enric II de Navarra, Enric IV de França, Esquivat de Chabanès, Estats Generals, Francesc I de França, Gascunya, Gastó III de Foix, Guerau I d'Armanyac, Guerau II d'Armanyac, ..., Guerau III d'Armanyac, Guerau IV d'Armanyac, Guerau V d'Armanyac, Guerau VI d'Armanyac, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Segadors, Guiena, Illa Jordà, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Armanyac, Joan II d'Armanyac, Joan III d'Armanyac, Joan IV d'Armanyac, Joan V d'Armanyac, Joana III de Navarra, L'Aïnsa, Launac, Leitora, Llista de comtes de Tolosa, Lloctinent de Catalunya, Lluís de Lorena-Guisa, Lluís XI de França, Mascarosa I d'Armanyac, Mascarosa II d'Armanyac, Mata d'Armanyac, Occitània, Papa Nicolau V, París, Pere Guerau d'Armanyac, Pius II, Príncep de Girona, Quatre Valls, Regió d'Armanyac, Regne de Navarra, República de Florència, Revolució Francesa, Roergue, Sobrarb, Tours, Vescomtat de Fesensaguet, Vescomtat de Labarta, Vescomtat de Lavedan, Vescomtat de Lomanha, 1000, 1020, 1040, 1052, 1063, 1072, 1080, 1090, 1095, 1110, 1160, 1188, 1193, 1215, 1241, 1245, 1249, 1255, 1256, 1283, 1285, 1314, 1319, 1325, 1326, 1362, 1364, 1373, 1384, 1391, 1418, 1425, 1440, 1443, 1446, 1450, 1455, 1461, 1465, 1469, 1470, 1471, 1472, 1473, 1476, 1481, 1484, 1497, 1522, 1555, 1572, 1589, 1607, 1645, 1666, 1718, 1751, 4 d'agost, 926, 960. Ampliar l'índex (104 més) »
Alan d'Albret
Alan d'Albret, dit el Gran (1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Alan d'Albret · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Aragó · Veure més »
Arnau Odó d'Armanyac
Arnau II Odó de Lomanha, mort el 1256, va ser vescomte de Lomanha i Auvillars, i després comte d'Armanyac amb el Fesenzac, per dret uxori, de 1243 a 1245, sent després regent d'aquests dos comtats de 1245 a 1255.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Arnau Odó d'Armanyac · Veure més »
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Aush · Veure més »
Batalla d'Alessandria
La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Batalla d'Alessandria · Veure més »
Bernat I d'Armanyac
Bernat I, dit el Guenyo, mort el 995, fou el primer comte privatiu d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat I d'Armanyac · Veure més »
Bernat II Tumapaler
Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat II Tumapaler · Veure més »
Bernat III d'Armanyac
Bernat III, mort el 1110, comte d'Armanyac de 1098 a 1110, fou fill de Guerau II, comte d'Armanyac, i d'Avisel·la de Lomanha.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat III d'Armanyac · Veure més »
Bernat IV d'Armanyac
Bernat IV d'Armanyac, nascut el 1136, mort el 1193, comte d'Armanyac i de Fezensac de 1160 a 1193 fou fill de Guerau III d'Armanyac, comte d'Armanyac i consort de Fesenzac, i d'Anisel·la, comtessa de Fesenzac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat IV d'Armanyac · Veure més »
Bernat V d'Armanyac
Bernat de Lomanha, V d'Armanyac, mort el 1243, va ser comte d'Armanyac amb Fesenzac de 1241 a 1243.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat V d'Armanyac · Veure més »
Bernat VI d'Armanyac
Bernat VI, nascut cap a 1270 i mort el 1319, comte d'Armanyac (amb Fesenzac) (1285-1319), fou el fill de Guerau VI d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet i comte d'Armanyac amb Fezensac, i de Mata de Bearn.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat VI d'Armanyac · Veure més »
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Bernat VII d'Armanyac · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Calixt III · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carcassona · Veure més »
Carles de Lorena-Guisa
Carles de Lorena (22 de febrer 1684 – 29 de desembre 1751) fou un membre de la Casa de Guisa, que era una branca secundària de la casa de Lorena.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles de Lorena-Guisa · Veure més »
Carles I d'Armanyac
Mapa (1477) amb els dominis de la casa d'Armanyac en verd enfosquit: Comtat d'Armanyac i de Rodés (1477); branca de Pardiac-Nemours, amb el comtat de la Marca i el ducat de Nemours.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles I d'Armanyac · Veure més »
Carles IV d'Alençon
Carles IV de Valois, duc d'Alençon (1489 - Lió 1525), fou un príncep de sang de la casa dels Valois.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles IV d'Alençon · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles VII de França · Veure més »
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Carles VIII de França · Veure més »
Casa d'Armanyac
La casa d'Armanyac és el llinatge que va governar el comtat d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Casa d'Armanyac · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Castella · Veure més »
Chabanés
Chabanès (en francès Chabanais) és un municipi francès, situat al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Chabanés · Veure més »
Charles Samaran
Charles Maxime Donatien Samaran (Cravencères, Gers, 28 d'octubre de 1879 - Nogaro, Gers, 15 d'octubre de 1982) fou un arxiver i historiador gascó.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Charles Samaran · Veure més »
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Alençon · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Aura
El Comtat d'Aura o d'Aure (en francès) fou una jurisdicció feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat d'Aura · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Bordeus · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Fesensac · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Poitiers · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Rodés · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat de Vendôme · Veure més »
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comtat del Charolais · Veure més »
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Comte de Cervera · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Corona de Mallorca · Veure més »
Duc de Berry
El títol de Duc de Berry o Berri (Francès: duc de Berry) és un títol nobiliari francès que va ser utilitzat sovint pels membres menors de la Família Reial Francesa.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Duc de Berry · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Ducat de Gascunya · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Enric II de Navarra · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Enric IV de França · Veure més »
Esquivat de Chabanès
Esquivat IV de Chabanais, I d'Armanyac, mort el 1283, va ser comte de Bigorra de 1255 a 1283 i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1255 a 1256.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Esquivat de Chabanès · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Estats Generals · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Francesc I de França · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gascunya · Veure més »
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Gastó III de Foix · Veure més »
Guerau I d'Armanyac
Guerau I Trancalleó, mort el 1020, fou comte d'Armanyac de 995 a 1020; era el fill de Bernat I, comte d'Armanyac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau I d'Armanyac · Veure més »
Guerau II d'Armanyac
Guerau II, comte d'Armanyac de 1063 a 1095, fou fill de Bernat II Tumapaler, comte d'Armanyac, i d'Ermengarda.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau II d'Armanyac · Veure més »
Guerau III d'Armanyac
Guerau III d'Armanyac, mort el 1160, comte d'Armanyac de 1110 a 1160 i comte de Fesenzac, fou fill de Bernat III d'Armanyac, comte d'Armanyac, i d'Alpaïs de Turena.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau III d'Armanyac · Veure més »
Guerau IV d'Armanyac
Guerau IV Trencalleó, nascut el 1170, mort el 1215, comte d'Armanyac i de Fezensac (aquest títol es va deixar d'emprar) de 1193 a 1215, fou fill de Bernat IV, comte d'Armanyac i de Fezensac, i d'Estevaneta de Labarta.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau IV d'Armanyac · Veure més »
Guerau V d'Armanyac
Guerau de Lomanha V d'Armanyac, mort el 1219, comte d'Armanyac incloent l'antic comtat de Fezensac, de 1215 a 1219, fou fill de Bernat de Loamnha antic hereu d'Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, i de Geraldesa (o Geralda) de Foix.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau V d'Armanyac · Veure més »
Guerau VI d'Armanyac
upright Guerau VI, nascut vers el 1235, mort el 1285, va ser vescomte de Fezensaguet de 1240 a 1285, i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1256 a 1285.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerau VI d'Armanyac · Veure més »
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Guiena · Veure més »
Illa Jordà
Illa Jordà o L'Illa de Baix (en francès: L'Isle-Jourdain; en occità: L'Isla de Baish), és una comuna del departament del Gers, a la regió d'Occitània, a uns 150 metres sobre el nivell del mar i amb vora 6.000 habitants.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Illa Jordà · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan I d'Armanyac · Veure més »
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan II d'Armanyac · Veure més »
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan III d'Armanyac · Veure més »
Joan IV d'Armanyac
Joan IV d'Armanyac, nascut el 15 d'octubre de 1396 a Rodés, mort el 5 de novembre de 1450 a l'Isle-Jourdain (Illa Jordà) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, i vescomte de Fesenzaguet, vescomte de Lomanha i Auvillars, de 1418 a 1450.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan IV d'Armanyac · Veure més »
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joan V d'Armanyac · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Joana III de Navarra · Veure més »
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і L'Aïnsa · Veure més »
Launac
Launac és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Launac · Veure més »
Leitora
Leitora (en francès Lectoure) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Leitora · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís de Lorena-Guisa
Lluís de Lorena (7 de desembre de 1641 – 13 de juny de 1718) fou comte d'Armanyac i Brionne a la mort del seu pare el 1666 (i de Charny a la mort de la seva mare el 1652).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Lluís de Lorena-Guisa · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Lluís XI de França · Veure més »
Mascarosa I d'Armanyac
Mascarosa de Lomanha I d'Armanyac, morta el 1245, va ser comtessa d'Armanyac amb el Fesenzac de 1243 a 1245.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mascarosa I d'Armanyac · Veure més »
Mascarosa II d'Armanyac
Mascarosa de Lomanha, II d'Armanyac, morta el 1256, va ser comtessa d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1245 a 1256.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mascarosa II d'Armanyac · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Mata d'Armanyac · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Occitània · Veure més »
Papa Nicolau V
Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Papa Nicolau V · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і París · Veure més »
Pere Guerau d'Armanyac
Pere Guerau de Lomanha i d'Armanyac, mort el 1241 o el 1242, fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac de 1219 a la seva mort.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Pere Guerau d'Armanyac · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Pius II · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Príncep de Girona · Veure més »
Quatre Valls
Quatre Valls és una zona de valls pirenaiques entre Bigorra i Comenge a França formada per l'Aura, N'esta (Nesta), Barusa i Manhoac.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Quatre Valls · Veure més »
Regió d'Armanyac
LArmanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) és una regió històrica dins de Gascunya, situada a la conca d'Aquitània, i que forma actualment, en bona part, el departament francès del Gers.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Regió d'Armanyac · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Regne de Navarra · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і República de Florència · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Revolució Francesa · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Roergue · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Sobrarb · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Tours · Veure més »
Vescomtat de Fesensaguet
El vescomtat de Fesensaguet (en francès Fèzensaguet) fou una jurisdicció feudal de Gascunya.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Fesensaguet · Veure més »
Vescomtat de Labarta
El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Labarta · Veure més »
Vescomtat de Lavedan
El vescomtat de Lavedan fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra donada al fill del comte Llop I de Bigorra a la seva mort el 910.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Lavedan · Veure més »
Vescomtat de Lomanha
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicció feudal de Gascunya, sorgida de la divisió del ducat el 977.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і Vescomtat de Lomanha · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1000 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1020 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1040 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1052 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1063 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1072 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1080 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1090 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1095 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1110 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1160 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1188 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1193 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1215 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1241 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1245 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1249 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1255 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1256 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1285 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1314 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1319 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1325 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1326 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1362 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1364 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1373 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1384 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1391 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1418 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1425 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1440 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1443 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1446 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1450 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1455 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1461 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1465 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1469 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1470 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1471 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1472 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1473 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1476 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1481 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1484 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1497 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1522 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1555 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1572 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1589 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1607 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1645 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1666 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1718 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 1751 · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 4 d'agost · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 926 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Armanyac і 960 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa d'Albret, Casa de Lomanha, Comtat d'Armagnac, Comtat d'Armanhac, Comtat d’Armanyac, Comte d'Armanyac, Comtes d'Armagnac, Dinastia d'Albret, Dinastia de Guisa, Dinastia de Lomanha, Llista de comtes d'Armanyac.
