Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Annales regni Francorum, Arquebisbat de Narbona, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Berà I, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Bernat de Septimània, Bernat III de Besalú, Bernat III de Cabrera, Bisbat de Vic, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Borrell II, Cardona, Casa de Cabrera, Casa de Medinaceli, Casal de Barcelona, Comarca, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Comtats catalans, Corona d'Aragó, Dieta de Tolosa (798), Ermengarda d'Hesbaye, Ermengol I d'Osona, Felip II de Castella, Francesc de Montcada, Francesc de Montcada i de Cardona, Gastó de Montcada i de Gralla, Gòtia, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillem I d'Osona, Guillemó, Guisla de Lluçà, Jordi Bolòs i Masclans, L'Astrònom, Llatí, Llatí vulgar, Llista de comtes de Barcelona, Lluís el Pietós, Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola, Marca Hispànica, Marquesat d'Aitona, Miquel Francesc de Montcada i de Silva, Montcada (llinatge), ..., Oligarquia, Osca, Osona, Pere el Cerimoniós, Pirineus, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Rampó, Regne d'Aquitània, Septimània, Sunyer I de Barcelona, Vescomtat d'Osona, Vic, Visigots, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1003, 1017, 1035, 1054, 1076, 1082, 1096, 1107, 1111, 1356, 1364, 1373, 1383, 1574, 1594, 1626, 1635, 1670, 1674, 1722, 1727, 1756, 785, 798, 813, 820, 825, 826, 827, 879, 897, 911, 939, 943, 947, 990, 992. Ampliar l'índex (54 més) »
Annales regni Francorum
Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.
Nou!!: Comtat d'Osona і Annales regni Francorum · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berà I · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Comtat d'Osona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat III de Besalú · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: Comtat d'Osona і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Bisbat de Vic · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Comtat d'Osona і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Comtat d'Osona і Borrell II · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Comtat d'Osona і Cardona · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casa de Cabrera · Veure més »
Casa de Medinaceli
Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casa de Medinaceli · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Comtat d'Osona і Casal de Barcelona · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comarca · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat d'Osona і Comtats catalans · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat d'Osona і Corona d'Aragó · Veure més »
Dieta de Tolosa (798)
La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.
Nou!!: Comtat d'Osona і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermengol I d'Osona
Ermengol I d'Osona (ca. 925 - Baltarga, 21 d'agost de 943) fou infant de Barcelona i comte d'Osona (939-943).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ermengol I d'Osona · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Comtat d'Osona і Felip II de Castella · Veure més »
Francesc de Montcada
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Francesc de Montcada · Veure més »
Francesc de Montcada i de Cardona
Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »
Gastó de Montcada i de Gralla
Gastó de Montcada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626.) va ser un noble català, diplomàtic i home d'estat espanyol, II marquès de Aitona, X comte de Osona, comanador de Fresneda i Ráfales en l'ordre de Calatrava, ambaixador de Felipe III en la cort de Pau V, gran senescal i mestre racional de Catalunya, virrei de Sardenya i d'Aragó i conseller d'estat de Felipe IV.
Nou!!: Comtat d'Osona і Gastó de Montcada i de Gralla · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat d'Osona і Gòtia · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Comtat d'Osona і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Comtat d'Osona і Guillem I d'Osona · Veure més »
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Nou!!: Comtat d'Osona і Guillemó · Veure més »
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Comtat d'Osona і Guisla de Lluçà · Veure més »
Jordi Bolòs i Masclans
Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.
Nou!!: Comtat d'Osona і Jordi Bolòs i Masclans · Veure més »
L'Astrònom
L'Astrònom o Astronomus (a vegades també l'Astrònom del Llemosí) és el nom amb què és conegut l'autor anònim de la important obra Vita Hludovici, una biografia de l'emperador Lluís el Pietós, al segle IX.
Nou!!: Comtat d'Osona і L'Astrònom · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llatí vulgar · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Comtat d'Osona і Lluís el Pietós · Veure més »
Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spínola (Madrid, 20 de setembre de 1704-14 de gener de 1768) va ser un noble espanyol, XI duc de Medinaceli.
Nou!!: Comtat d'Osona і Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtat d'Osona і Marca Hispànica · Veure més »
Marquesat d'Aitona
El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.
Nou!!: Comtat d'Osona і Marquesat d'Aitona · Veure més »
Miquel Francesc de Montcada i de Silva
va ser un noble i militar espanyol, membre del llinatge de Montcada i cinquè marquès d'Aitona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Miquel Francesc de Montcada i de Silva · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Comtat d'Osona і Montcada (llinatge) · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Comtat d'Osona і Oligarquia · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Comtat d'Osona і Osca · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Comtat d'Osona і Osona · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Comtat d'Osona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Comtat d'Osona і Pirineus · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ramon Borrell I · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Comtat d'Osona і Rampó · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Comtat d'Osona і Regne d'Aquitània · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Comtat d'Osona і Septimània · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Comtat d'Osona і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vescomtat d'Osona · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Comtat d'Osona і Vic · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Comtat d'Osona і Visigots · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: Comtat d'Osona і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1003 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1017 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1035 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1054 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1076 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1082 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1096 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1107 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1111 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1356 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1364 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1373 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1383 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1574 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1594 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1626 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1635 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1670 · Veure més »
1674
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1674 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1722 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1727 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Osona і 1756 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 785 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 798 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 813 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Comtat d'Osona і 820 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Osona і 825 · Veure més »
826
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 826 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 827 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 879 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 897 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 911 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 939 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Osona і 943 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 947 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 990 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Osona і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Vic, Comtat d’Osona, Comte d'Osona, Comtes d'Osona, Comtessa d'Osona, Llista de Comtes d'Osona, Llista de comtes d'Osona.
