Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: Abat Oliba, Aleran de Troyes, Alfons el Cast, Alta edat mitjana, Annales regni Francorum, Antioquia de l'Orontes, Aragó, Bel·lònides, Bel·ló de Carcassona, Benció I d'Empúries-Rosselló, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berga, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat Tallaferro, Besalú, Bisbat de Perpinyà, Carcassona, Carlemany, Carles el Calb, Castell de Requesens, Castell Rosselló (castell), Castelló d'Empúries, Català, Catalunya, Comarca, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtats catalans, Conflent, Elna, França Occidental, Gaucelm, Gausbert I d'Empúries-Rosselló, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gausfred II de Rosselló, Gausfred III de Rosselló, Gòtia, Gòtic (llengua), Girard I de Rosselló, Girard II de Rosselló, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Guislabert I de Rosselló, Guislabert II de Rosselló, Hug I d'Empúries, ..., Hug III d'Empúries, Humfrid, Imperi Carolingi, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Liuva I, Llatí, Llatí vulgar, Llenguadoc, Llista de comtes de Rosselló, Lluís el Tartamut, Marca Hispànica, Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Narbona, Normands, Nunó Sanç, Odalric, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Perpinyà, Pipí I el Breu, Ponç II d'Empúries, Ramon Berenguer III, Regne de Mallorca, Rosselló, Ruscino, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sarraïns, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Terra Santa, Tolosa de Llenguadoc, València, Vallespir, Vescomtat de Tatzó, Vescomtat del Rosselló, Visigots, 1014, 1019, 1074, 1098, 1099, 1102, 1109, 1112, 1113, 1116, 1128, 1147, 1154, 1162, 1164, 1172, 1173, 1175, 1181, 1209, 1223, 1242, 1261, 1276, 1311, 571, 721, 759, 760, 812, 816, 829, 832, 835, 844, 848, 850, 852, 857, 862, 863, 878, 879, 895, 915, 916, 931, 991. Ampliar l'índex (88 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Abat Oliba · Veure més »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Aleran de Troyes · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Alfons el Cast · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Alta edat mitjana · Veure més »
Annales regni Francorum
Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Annales regni Francorum · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Aragó · Veure més »
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bel·lònides · Veure més »
Bel·ló de Carcassona
Bel·ló I de Carcassona (? - ca. 810) fou comte de Carcassona (ca. 790 - 810).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bel·ló de Carcassona · Veure més »
Benció I d'Empúries-Rosselló
Benció (? - 916) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-916).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Benció I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Berà I · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Berga · Veure més »
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bernat de Gòtia · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bernat Tallaferro · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Besalú · Veure més »
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Bisbat de Perpinyà · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Carcassona · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Carles el Calb · Veure més »
Castell de Requesens
El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Castell de Requesens · Veure més »
Castell Rosselló (castell)
El Castell Rosselló és una fortificació militar medieval que dona nom al poble de Castell Rosselló, del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Castell Rosselló (castell) · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Castelló d'Empúries · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Catalunya · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comarca · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Comtats catalans · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Conflent · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Elna · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Comtat del Rosselló і França Occidental · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gaucelm · Veure més »
Gausbert I d'Empúries-Rosselló
Gausbert (? - 931) fou comte d'Empúries i Rosselló (915-931).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gausbert I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Gausfred III de Rosselló
Els territoris de Gausfred III a la mort de Ramon Berenguer III (1131) Gausfred III de Rosselló (? - 1164) fou comte de Rosselló (1113-1164).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gausfred III de Rosselló · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gòtia · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Gòtic (llengua) · Veure més »
Girard I de Rosselló
Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Girard I de Rosselló · Veure més »
Girard II de Rosselló
Girard II de Rosselló (? - 1172) fou comte de Rosselló (1164-1172).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Girard II de Rosselló · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Guillem de Septimània · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Guislabert II de Rosselló
Guislabert II de Rosselló (? - 1102) fou comte de Rosselló (1074-1102).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Guislabert II de Rosselló · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Hug I d'Empúries · Veure més »
Hug III d'Empúries
Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Hug III d'Empúries · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Humfrid · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Imperi Carolingi · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Jerusalem · Veure més »
Liuva I
Liuva I va ser rei dels visigots entre el juny de 568 fins al 572, aproximadament.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Liuva I · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Llatí vulgar · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Lluís el Tartamut · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Marca Hispànica · Veure més »
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Miró el Vell · Veure més »
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Miró II de Cerdanya · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Narbona · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Normands · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Nunó Sanç · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Odalric · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Pere el Gran · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Perpinyà · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Pipí I el Breu · Veure més »
Ponç II d'Empúries
Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Ponç II d'Empúries · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Ramon Berenguer III · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Regne de Mallorca · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Rosselló · Veure més »
Ruscino
''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Ruscino · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Sarraïns · Veure més »
Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).
Nou!!: Comtat del Rosselló і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Terra Santa · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Comtat del Rosselló і València · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Vallespir · Veure més »
Vescomtat de Tatzó
Tatzó d'Avall El vescomtat de Tatzó fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló, originada en el vescomtat del Rosselló i que comprenia les terres de la vila i terme d'Argelers.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Vescomtat de Tatzó · Veure més »
Vescomtat del Rosselló
El vescomtat del Rosselló fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló encarregada a un vescomte.
Nou!!: Comtat del Rosselló і Vescomtat del Rosselló · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Comtat del Rosselló і Visigots · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1014 · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1019 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1074 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1098 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1099 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1102 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1109 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1112 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1113 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1116 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1128 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1147 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1154 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1162 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1164 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1172 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1173 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1175 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1181 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1209 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1223 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1242 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1261 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1276 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 1311 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 571 · Veure més »
721
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 721 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 759 · Veure més »
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 760 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 812 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 816 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 829 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 832 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 835 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 844 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 848 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 850 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 852 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 857 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 863 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 879 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 895 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 915 · Veure més »
916
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 916 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 931 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Comtat del Rosselló і 991 · Veure més »
