Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Acre (Israel), Albert III de Namur, Anvers, Arnulf I de Baviera, Baviera, Comtat de Bidgau, Comtat de Bliesgau, Comtat de Chaumontois, Comtat de Saulnois, Comtat de Verdun, Ducat de Bouillon, Edat mitjana, Enric de Baviera, Frederic de Verdun, Giselbert de les Ardennes, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Godofreu I de Verdun, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Godofreu III de Baixa Lotaríngia, Goteló de Bidgau, Herman de Verdun, Jerusalem, Jofré de Bouillon, Lorena, Matilde de Canossa, Matilde de Saxònia, Odoacre, Wigeric, 1022, 1065, 1069, 1076, 1086, 1089, 1096, 1099, 899, 900, 902, 943, 954, 959, 960.
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Acre (Israel) · Veure més »
Albert III de Namur
Albert III de Namur (nascut vers 1027), va ser comte de Namur de 1063 a la seva mort.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Albert III de Namur · Veure més »
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Anvers · Veure més »
Arnulf I de Baviera
Arnulf I de Baviera dit el Dolent també Arnulf II de Baviera o Arnulf II el Dolent si es compta al rei Arnulf de Caríntia com I (~886 - Regensburg 14 de juliol de 937) fou duc de Baviera de 909 a 914, després de 919 a 937 i marcgravi de Nordgau.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Arnulf I de Baviera · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Baviera · Veure més »
Comtat de Bidgau
El comtat de Bidgau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Bedensi al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a Francònia).
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Comtat de Bidgau · Veure més »
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Comtat de Bliesgau · Veure més »
Comtat de Chaumontois
El Comtat de Chaumontois fou una jurisdicció feudal de Lorena a la regió del Chaumontois (Calvomontensis pagus) que va tenir títol comtal i que estava format per part dels Vosges i la regió cap a la desembocadura del riu Meurthe al riu Mosel·la.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Comtat de Chaumontois · Veure més »
Comtat de Saulnois
El comtat de Saulnois (comitatus Salinensis) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que agafava el nom del riu Seille afluent del Mosela.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Comtat de Saulnois · Veure més »
Comtat de Verdun
Verdun fou un comtat de França que va existir entre prop del 900 i el 1044.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Comtat de Verdun · Veure més »
Ducat de Bouillon
El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Ducat de Bouillon · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Edat mitjana · Veure més »
Enric de Baviera
Enric de Baviera fou comte de Verdun i les Ardennes de vers 943/944 a la seva mort, posterior al 954, probablement vers 959/960.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Enric de Baviera · Veure més »
Frederic de Verdun
Frederic de Verdun fou un comte de la casa de les Ardenes.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Frederic de Verdun · Veure més »
Giselbert de les Ardennes
Gislebert, Giselbert o Gilbert (? - 24 de novembre potser del 964 o anterior al 965) fou un noble del comtat palatí de Lotaríngia, fill de Wigeric de Bidgau.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Giselbert de les Ardennes · Veure més »
Godofreu I de Baixa Lotaríngia
Godofreu II de Verdun, nascut vers el 965, mort el 1023, va ser comte de Verdun i de les Ardenes (1002 - 1012), i després duc de Baixa Lotaríngia (com a Godofreu I de Baixa Lotaríngia, 1012 - 1023).
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Godofreu I de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Godofreu II de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Godofreu III de Baixa Lotaríngia
Godofreu III de les Ardenes, dit el Geperut, mort el 27 de febrer de 1076, va ser duc de Baixa Lotaríngia, marquès d'Anvers, i comte (titular) de Verdun de 1069 a 1076.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Godofreu III de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Goteló de Bidgau
Goteló o Gozeló (Gothelon o Gozelon) o Gozlí (Gozlin) († 942/943) fou comte de Bidgau i de Methingau, successor del seu pare Vigeric de Bidgau.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Goteló de Bidgau · Veure més »
Herman de Verdun
Herman de Verdun (Verdun 965- 28 de maig de 1029) fou un noble germànic, fill de Godofreu I de Verdun (conegut com a Godofreu el Captiu) i germà del comte Godofreu II de Verdun (duc Godofreu I de Baixa Lotaríngia).
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Herman de Verdun · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Jerusalem · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Jofré de Bouillon · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Lorena · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Matilde de Canossa · Veure més »
Matilde de Saxònia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Matilde de Saxònia · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Odoacre · Veure més »
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і Wigeric · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1022 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1065 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1069 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1076 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1086 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1089 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1096 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 1099 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 900 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 902 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 943 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 954 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 959 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de les Ardenes і 960 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Les Ardenes, Comtat de Les Ardennes, Comtat de les Ardennes.
