Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Winterthur

Índex Comtat de Winterthur

El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.

25 les relacions: Comtat d'Ebersberg, Comtat de Bregenz, Comtat de Gröningen, Comtat de Kyburg, Comtat de Maden, Comtat de Nellenburg, Comtat de Veringen, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Dinastia dels Habsburg, Einsiedeln, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Lahngau, Lleó IX, Neckargau, Pulla, Sacre Imperi Romanogermànic, Suïssa, Turgòvia, 1030, 1040, 1053, 1264, 18 de juny, 23 d'agost, 8 de setembre.

Comtat d'Ebersberg

El comtat d'Ebersberg fou una jurisdicció feudal al Sacre Imperi Romanogermànic a Baviera.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat d'Ebersberg · Veure més »

Comtat de Bregenz

El comtat de Bregenz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Bregenz · Veure més »

Comtat de Gröningen

El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Gröningen · Veure més »

Comtat de Kyburg

El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Kyburg · Veure més »

Comtat de Maden

El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Maden · Veure més »

Comtat de Nellenburg

Escut dels comtes de Nellenburg al Zürcher Wappenrolle, vers 1340 reconstrucció de la tomba dels Nellenburger al monestir de Tots els Sants: Enmig el comte Eberard VI, a la dreta la seva esposa, comtessa Ita († després de 1100), fundadora del monestir mixt de St. Agnes, i a l'esquerra el seu fill Burcard († 1101/02). El comtat de Nellenburg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya situat a la part del sud-oest i Suïssa del nord; els comtes de Nellenburg foren una nissaga noble important extingida vers el 1100/1105; les seves possessions i drets estaven concentrats principalment a Turgòvia, Zürichgau, Klettgau i Hegau.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Nellenburg · Veure més »

Comtat de Veringen

El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Comtat de Veringen · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Comtat de Winterthur і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Einsiedeln

Einsiedeln és un municipi del cantó de Schwyz, cap i únic municipi del districte d'Einsiedeln.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Einsiedeln · Veure més »

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lahngau

Conca del Lahn El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Lahngau · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a Papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Lleó IX · Veure més »

Neckargau

El Neckargau és una regió històrica d'Alemanya al ducat de Suàbia al nord del modern estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Neckargau · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Pulla · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Comtat de Winterthur і Suïssa · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és cantó septentrional de Suïssa.

Nou!!: Comtat de Winterthur і Turgòvia · Veure més »

1030

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 1030 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 1040 · Veure més »

1053

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 1053 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 1264 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 18 de juny · Veure més »

23 d'agost

El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 23 d'agost · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Winterthur і 8 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat de Gröningen-Winterthur.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »