Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Veringen

Índex Comtat de Veringen

El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.

22 les relacions: Abadia de Sankt Gallen, Baden-Württemberg, Bisbat d'Estrasburg, Comtat de Dillingen, Comtat de Gröningen, Comtat de Nellenburg, Comtat de Sponheim, Comtat de Veringen, Comtat de Werdenberg, Comtat de Winterthur, Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen, Dinastia dels Hohenzollern, Necker, Prússia, Rodolf I d'Alemanya, Sacre Imperi Romanogermànic, Suàbia, Vaz, Zollernalbkreis, 1 de setembre, 1190, 1415.

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Nou!!: Comtat de Veringen і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »

Baden-Württemberg

Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.

Nou!!: Comtat de Veringen і Baden-Württemberg · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Comtat de Veringen і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Comtat de Dillingen

El comtat de Dillingen fou una jurisdicció feudal sorgida amb centre al castell de Dillingen (a l'est d'Ulm) testimoniada vers 1111.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Dillingen · Veure més »

Comtat de Gröningen

El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Gröningen · Veure més »

Comtat de Nellenburg

Escut dels comtes de Nellenburg al Zürcher Wappenrolle, vers 1340 reconstrucció de la tomba dels Nellenburger al monestir de Tots els Sants: Enmig el comte Eberard VI, a la dreta la seva esposa, comtessa Ita († després de 1100), fundadora del monestir mixt de St. Agnes, i a l'esquerra el seu fill Burcard († 1101/02). El comtat de Nellenburg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya situat a la part del sud-oest i Suïssa del nord; els comtes de Nellenburg foren una nissaga noble important extingida vers el 1100/1105; les seves possessions i drets estaven concentrats principalment a Turgòvia, Zürichgau, Klettgau i Hegau.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Nellenburg · Veure més »

Comtat de Sponheim

Mapa del comtat El comtat de Sponheim (alemany: Grafschaft Sponheim, ortografia antiga: Spanheim, Spanheym) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va durar des del segle XI fins al segle XIX.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Sponheim · Veure més »

Comtat de Veringen

El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Veringen · Veure més »

Comtat de Werdenberg

Escut dels Werdenberg al ''Zürcher Wappenrolle'' blasó d'algunes línies laterals dels Montfort i de la casa a Werdenberg Comte Rudolf X de Werdenberg, gran prior del Johanniterordens, vitrall de finestra de l'any 1498 a l'església reformada a Bubikon propietat dels comtes de Werdenberg i Montfort al segle XIV El comtat de Werdenberg que agafava el nom del castell de Werdenberg al municipi actual de Grabs Cantó de Sankt Gallen, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Suïssa amb dominis als Alps renans i Danuni superior a Suàbia.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Werdenberg · Veure més »

Comtat de Winterthur

El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat de Winterthur · Veure més »

Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen

Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat de Veringen і Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen · Veure més »

Dinastia dels Hohenzollern

Hohenzollern Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Comtat de Veringen і Dinastia dels Hohenzollern · Veure més »

Necker

* Illa Necker, illa de Sotavent de Hawaii.

Nou!!: Comtat de Veringen і Necker · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Comtat de Veringen і Prússia · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Comtat de Veringen і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat de Veringen і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Comtat de Veringen і Suàbia · Veure més »

Vaz

Els Vaz foren un llinatge senyorial de Suïssa que encara que no tenien comtat propi van governar el comtat de Laax en feu i el país (a vegades dit comtat) de Schams.

Nou!!: Comtat de Veringen і Vaz · Veure més »

Zollernalbkreis

Situació del districte al Land Zollernalbkreis és un districte (Landkreis) al mig de Baden-Württemberg, Alemanya.

Nou!!: Comtat de Veringen і Zollernalbkreis · Veure més »

1 de setembre

L'1 de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat de Veringen і 1 de setembre · Veure més »

1190

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Veringen і 1190 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Veringen і 1415 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat d'Altshausen, Comtat de Veringe.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »