Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Albi (Llenguadoc), Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Almodis, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arnau Roger II de Pallars Sobirà, Arnau Roger III de Pallars Sobirà, Arnau Roger IV de Pallars Sobirà, Artau I de Pallars Sobirà, Artau II de Pallars Sobirà, Artau III de Pallars Sobirà, Artau IV de Pallars Sobirà, Àlvar I d'Urgell, Batalla de Muret, Berguedà, Bernat de Sarrià, Bernat II de Pallars Sobirà, Bernat III de Pallars Sobirà, Capitulació de Pedralbes, Casa de Medinaceli, Castell de Xàtiva, Català, Catalunya, Catarisme, Comtat de Foix, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtats catalans, Corona d'Aragó, Coserans, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Dinastia Trastàmara, Empordà, Ermengol X d'Urgell, Expedició a Tunis (1282-1286), Ferran el Catòlic, Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Ferran Valls i Taberner, Francesc d'Aragó i de Cardona, Generalitat de Catalunya, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra Civil catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra dels remences, Guillem II de Pallars Sobirà, Guillema I de Pallars Sobirà, Hug Roger I de Pallars Sobirà, Hug Roger II de Pallars Sobirà, ..., Hug Roger III de Pallars Sobirà, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana de Cardona i Manrique de Lara, Llúcia de la Marca, Llista de comtes d'Urgell, Llista de reis de França, Mar Mediterrània, Marquesat de Pallars, Mataplana (llinatge), Noguera Pallaresa, Occitània, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Ramon Berenguer I, Ramon Folc VI de Cardona, Ramon IV de Pallars Jussà, Ramon Roger I de Pallars Sobirà, Ramon Roger II de Pallars Sobirà, Ramon V de Pallars Jussà, Ripollès, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Roger I de Pallars Sobirà, Roger II de Pallars Sobirà, Santiago Sobrequés i Vidal, Sarraïns, Sibil·la I de Pallars Sobirà, Sunyer I de Pallars, Tolosa de Llenguadoc, Unió d'Aragó, Vescomtat de Cerdanya, Vescomte, 1011, 1035, 1047, 1049, 1081, 1124, 1167, 1180, 1182, 1199, 1205, 1213, 1217, 1229, 1234, 1240, 1256, 1275, 1280, 1282, 1285, 1288, 1294, 1295, 1298, 1310, 1330, 1332, 1343, 1350, 1366, 1369, 1416, 1424, 1442, 1451, 1458, 1462, 1472, 1479, 1484, 1487, 1488, 1491, 1503, 1513, 1543, 1564, 1572. Ampliar l'índex (85 més) »
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Albi (Llenguadoc) · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Alfons el Magnànim · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Almodis · Veure més »
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Arnau Roger II de Pallars Sobirà
Arnau Roger II de Pallars-Mataplana (1299 - 1343) fou comte de Pallars Sobirà (1330-1343) i senyor d'Urtx (?-1343).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Arnau Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Arnau Roger III de Pallars Sobirà
Arnau Roger de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1347 - 1369) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1366 - 1369).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Arnau Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Arnau Roger IV de Pallars Sobirà
Arnau Roger IV de Pallars-Mataplana i Cardona (1401 - 1451) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1442 - 1451).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Arnau Roger IV de Pallars Sobirà · Veure més »
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »
Artau II de Pallars Sobirà
Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065 (?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Artau II de Pallars Sobirà · Veure més »
Artau III de Pallars Sobirà
Artau III de Pallars Sobirà, també conegut com a Artau I d'Alagón (? - 1167) fou comte de Pallars Sobirà (1124-1167) i III senyor d'Alagón (1135-1167).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Artau III de Pallars Sobirà · Veure més »
Artau IV de Pallars Sobirà
Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Artau IV de Pallars Sobirà · Veure més »
Àlvar I d'Urgell
Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Àlvar I d'Urgell · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Batalla de Muret · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Berguedà · Veure més »
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Bernat de Sarrià · Veure més »
Bernat II de Pallars Sobirà
Bernat II de Pallars Sobirà (? - 1049) fou comte de Pallars Sobirà (1035-1049).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Bernat II de Pallars Sobirà · Veure més »
Bernat III de Pallars Sobirà
Bernat III de Pallars Sobirà (? - 1199) fou comte de Pallars Sobirà (1182-1199).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Bernat III de Pallars Sobirà · Veure més »
Capitulació de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Capitulació de Pedralbes · Veure més »
Casa de Medinaceli
Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Casa de Medinaceli · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Castell de Xàtiva · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Catalunya · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Catarisme · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Comtats catalans · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Corona d'Aragó · Veure més »
Coserans
El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Coserans · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Croada Albigesa · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Empordà · Veure més »
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ermengol X d'Urgell · Veure més »
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1469 - Barcelona, 13 de novembre de 1543) fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona · Veure més »
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ferran Valls i Taberner · Veure més »
Francesc d'Aragó i de Cardona
Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575) va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Francesc d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Guerra dels remences · Veure més »
Guillem II de Pallars Sobirà
Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Guillem II de Pallars Sobirà · Veure més »
Guillema I de Pallars Sobirà
Guillema I de Pallars Sobirà (? - 1250) fou comtessa de Pallars Sobirà (1199-1229).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Guillema I de Pallars Sobirà · Veure més »
Hug Roger I de Pallars Sobirà
Hug Roger I de Pallars-Mataplana i Cardona (1322 - 1366) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1350 - 1366).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Hug Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Hug Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Jaume el Just · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Joana d'Aragó i de Cardona
Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »
Joana de Cardona i Manrique de Lara
Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joana II de Prades o Joana I de Pallars Sobirà (c. 1500 - Sogorb, 28 d'agost de 1564) fou duquessa de Cardona, comtessa de Prades, vescomtessa de Vilamur, marquesa de Pallars Sobirà i senyora de la baronia d'Entença (1543-1564).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Joana de Cardona i Manrique de Lara · Veure més »
Llúcia de la Marca
Llúcia de la Marca (? - c. 1090) fou comtessa de Pallars Sobirà (c. 1060-c. 1090) i pretesament de Besalú (1054).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Llúcia de la Marca · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Llista de reis de França · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Mar Mediterrània · Veure més »
Marquesat de Pallars
El marquesat de PallarsElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto de Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Marquesat de Pallars · Veure més »
Mataplana (llinatge)
Escut d'armes del llinatge dels Mataplana (segons l'Armorial de Gelre) Els Mataplana eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Mataplana (llinatge) · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Noguera Pallaresa · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Occitània · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Pere el Gran · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Folc VI de Cardona
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador, fou vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon Folc VI de Cardona · Veure més »
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »
Ramon Roger I de Pallars Sobirà
Ramon Roger I de Pallars Sobirà (? - 1295) fou comte de Pallars Sobirà.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Ramon Roger II de Pallars Sobirà
Ramon Roger II de Pallars-Mataplana (1302-1350) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1343-1350).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Ramon V de Pallars Jussà
Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ramon V de Pallars Jussà · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Ripollès · Veure més »
Roger Bernat I de Pallars Sobirà
Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Roger Bernat I de Pallars Sobirà · Veure més »
Roger I de Pallars Sobirà
Roger II de Coserans (1182 - després de 1240) fou vescomte de Coserans de 1211 a 1240, on succeeix al seu pare Roger I de Comenge, i comte de Pallars Sobirà sota el nom de Roger I de Pallars Sobirà amb la seva esposa Guillema I de Pallars Sobirà de 1216 i 1229; després, en solitari de 1229 a 1236.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Roger II de Pallars Sobirà
Roger II de Pallars Sobirà (? - 1256) fou comte de Pallars Sobirà (1240 - 1256), fill de Roger I de Pallars Sobirà, segon membre de la dinastia Coserans al Pallars.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Roger II de Pallars Sobirà · Veure més »
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Sarraïns · Veure més »
Sibil·la I de Pallars Sobirà
Sibil·la I de Pallars i Ventimiglia-Làscaris (1282 - 1330) fou comtessa de Pallars Sobirà (1295 - 1330).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Sibil·la I de Pallars Sobirà · Veure més »
Sunyer I de Pallars
Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Sunyer I de Pallars · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Unió d'Aragó
La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Unió d'Aragó · Veure més »
Vescomtat de Cerdanya
El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicció feudal del comtat de Cerdanya.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Vescomtat de Cerdanya · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і Vescomte · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1011 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1035 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1047 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1049 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1081 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1124 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1167 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1180 · Veure més »
1182
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1182 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1199 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1205 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1213 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1217 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1229 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1234 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1240 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1256 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1275 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1280 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1282 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1285 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1288 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1294 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1295 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1298 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1310 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1330 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1332 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1343 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1350 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1366 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1369 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1416 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1424 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1442 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1451 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1458 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1472 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1479 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1484 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1487 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1488 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1491 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1503 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1513 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1543 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1564 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Comtat de Pallars Sobirà і 1572 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat del Pallars Sobirà, Comte de Pallars Sobirà, Comtessa de Pallars Sobirà, Marquès de Pallars Sobirà.
