Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat d'Holanda

Índex Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

156 les relacions: Ada d'Holanda, Albert I de Wittelsbach, Antoni de Borgonya, Arnold de Frísia Occidental, Arnold I de Flandes, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Cambrai, Binnenhof, Bisbat d'Utrecht, Carles I de Borgonya, Carles I de Valois, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de mota i pati, Catolicisme, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Hainaut, Comtat de Flandes, Comtat de Frísia Occidental, Comtat de Gueldre, Comtat de Loon, Comtat de Luxemburg, Comtat de Zelanda, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Departament francès, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Lorena, Ducat de Lotaríngia, Ducat de Saxònia, Enric de Grosmont, Enric I de Brabant, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V de Luxemburg, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Florenci I de Frísia Occidental, Florenci II d'Holanda, Florenci III d'Holanda, Florenci IV d'Holanda, Florenci V d'Holanda, França, Frísia, Gertruda de Saxònia, Gerulf I, Gerulf II, Guillem I d'Hainaut, Guillem I d'Holanda, Guillem I de Wittelsbach, ..., Guillem II d'Hainaut, Guillem II d'Holanda, Guillem II de Wittelsbach, Guiu I de Flandes, Holanda Meridional, Holanda Septentrional, Joan I d'Hainaut, Joan I d'Holanda, Joan I de Borgonya, Joan III de Brabant, Joan IV de Brabant, Joana de Brabant, Kennemerland, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I el Pietós, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lotari I, Margarida II d'Hainaut, Maria de Borgonya, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mosa, Pòlder, Principat de Lieja, Províncies Unides, Regne d'Holanda, República Batava, Rin, Robert I de Flandes, Sacre Imperi Romanogermànic, Schokland, Segle IX, Segle XIX, Sigifred de Luxemburg, Teodoric I de Frísia Occidental, Teodoric II de Frísia Occidental, Teodoric III de Frísia Occidental, Teodoric IV de Frísia Occidental, Teodoric V d'Holanda, Teodoric VI d'Holanda, Teodoric VII d'Holanda, Terschelling, Torba, Unió d'Utrecht, Unió personal, Urk, Víkings, Vlaardingen, Vlieland, Wittelsbach, Zelanda, 1018, 1044, 1047, 1049, 1061, 1063, 1091, 1101, 1113, 1121, 1157, 1162, 1186, 1190, 1203, 1207, 1222, 1234, 1256, 1291, 1296, 1299, 1304, 1324, 1337, 1345, 1352, 1354, 1356, 1358, 1385, 1394, 1404, 1417, 1418, 1428, 1433, 1467, 1477, 1482, 1581, 1795, 1801, 1807, 833, 839, 840, 855, 885, 916, 938, 939, 959, 980, 988, 993. Ampliar l'índex (106 més) »

Ada d'Holanda

Ada d'Holanda (circa 1188) - 1218) va ser comtessa d'Holanda des 1203 a 1207 Era filla de Teodoric VII, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Clèves.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ada d'Holanda · Veure més »

Albert I de Wittelsbach

Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Albert I de Wittelsbach · Veure més »

Antoni de Borgonya

Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Antoni de Borgonya · Veure més »

Arnold de Frísia Occidental

Arnold de Gant o 'Arnulf nascut a Gant cap al 951, mort a la vora del Mosa el 18 de setembre del 993, va ser comte de Frísia Occidental de 988 a 993.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Arnold de Frísia Occidental · Veure més »

Arnold I de Flandes

Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Arnold I de Flandes · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arquebisbat de Cambrai

L'arquebisbat de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »

Binnenhof

El Binnenhof a L'Haia fou i és un important centre de poder polític: d'antuvi del comtat d'Holanda medieval, després de les Províncies Unides, el Regne d'Holanda, el 1815 del Regne Unit dels Països Baixos i finalment des del 1849 fins avui dels Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Binnenhof · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El Bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325), príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Carles I de Valois · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castell de mota i pati

El castell de mota i pati o castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltat d'una palissada, sobre una mota o pujol artificial.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Castell de mota i pati · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Catolicisme · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Frísia Occidental

El comtat de Frísia Occidental fou una jurisdicció feudal imperial a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Frísia Occidental · Veure més »

Comtat de Gueldre

Mapa del ducat de Gueldre El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Gueldre · Veure més »

Comtat de Loon

El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Loon · Veure més »

Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Comtat de Zelanda · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Departament francès · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Lorena

El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ducat de Lorena · Veure més »

Ducat de Lotaríngia

El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ducat de Lotaríngia · Veure més »

Ducat de Saxònia

Extensió del ducat de Saxònia l'any 1000. El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Ducat de Saxònia · Veure més »

Enric de Grosmont

Enric de Grosmont KG (vers 1310 - 23 de març de 1361), Duc de Lancaster, va ser un membre de la família reial anglesa al segle XIV i un diplomàtic i militar prominent.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Enric de Grosmont · Veure més »

Enric I de Brabant

Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Enric I de Brabant · Veure més »

Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric V de Luxemburg

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Enric V de Luxemburg · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès "hardi", generalment lAgosarat o lIntrèpid) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i Duc de Borgonya (1363-1404); Comte de Turena (1360-1363); Comte de Nevers (1384-1385), Comte de Rethel (1384-1393); Comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); Comte de Charolais (1390-1404) i Duc de Limburg (1396-1404).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Felip II de Borgonya · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Borgonya

Felip III de Borgonya el Bo (Dijon 1396 - Bruges 1467), duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Felip III de Borgonya · Veure més »

Florenci I de Frísia Occidental

Florenci I de Frísia Occidental (Vlaardingen, circa 1017 - 28 de juny de 1061 a Gueldre (Gelderland), Països Baixos) va ser comte Frísia Occidental des de 1049 fins a 1061.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Florenci I de Frísia Occidental · Veure més »

Florenci II d'Holanda

Florenci II d'Holanda anomenat el gros,(Vlaardingen cap a 1085 - 2 de març de 1122), va ser comte d'Holanda des 1091 a 1122.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Florenci II d'Holanda · Veure més »

Florenci III d'Holanda

Florenci III d'Holanda (La Haia cap a 1141 - Antakya 1 d'agost de 1190), va ser comte d'Holanda des 1157 a 1190 Era fill de Teodoric VI, comte d'Holanda, i de Sofia de Luxemburg.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Florenci III d'Holanda · Veure més »

Florenci IV d'Holanda

Florenci IV d'Holanda (La Haia, 24 de juny de 1210) - Corbie, 19 de juliol de 1234) va ser comte d'Holanda des 1222 a 1234. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Gueldre.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Florenci IV d'Holanda · Veure més »

Florenci V d'Holanda

Florenci V d'Holanda, en neerlandès Floris V van Holland (nascut a Leiden el 24 de juny de 1254 i mort assassinat a Muiderberg el 27 de juny de 1296) va ser Comte d'Holanda, comte de Zelanda, i el 1291 va atorgar-se el títol de comte de Frísia, tot i que tenia només el Comtat de Frísia Occidental.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Florenci V d'Holanda · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Comtat d'Holanda і França · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia d'Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Frísia · Veure més »

Gertruda de Saxònia

Gertruda de Saxònia (c.1030 - 4 d'agost de 1113), també coneguda com a Gertruda Billung, va ser comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes pel matrimoni.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Gertruda de Saxònia · Veure més »

Gerulf I

Gerulf I dit «el vell», se suposa que va néixer abans del 833, mort el 855, va ser comte, al pagus de Westrachi, territori situat a l'est del riu Vlie, a l'època del regnat de Lluís el Piadós.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Gerulf I · Veure més »

Gerulf II

Gerulf II (cap a 850 - 895 o 916), també anomenat Gerulf el Joven, comte de Frísia Occidental també conegut com a comte de Kennemerland, probablement va ser el pare de dos fills: Teodoric I de Frísia Occidental i Waldger, Documens pour servir à l'histoire monétaire des Pays-Bas.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Gerulf II · Veure més »

Guillem I d'Hainaut

Guillem I d'Hainaut (circa 1286 - Valenciennes, 7 de juny de 1337) va ser comte d'Hainaut des 1304 a 1337 i comte d'Holanda (Guillem III d'Holanda) des 1304 a 1337.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem I d'Hainaut · Veure més »

Guillem I d'Holanda

Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem I d'Holanda · Veure més »

Guillem I de Wittelsbach

Guillem I de Wittelsbach, successivament duc de Baviera, de la Baixa Baviera i de Baviera-Straubing (Frankfurt del Main, 12 de maig de 1330 - 15 d'abril de 1389 a Le Quesnoy), va ser el segon fill de l'emperador Lluís IV de Baviera de la seva segona esposa Margarida d'Holanda i Hainaut.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem I de Wittelsbach · Veure més »

Guillem II d'Hainaut

Guillem II d'Hainaut (1307) - Staveren, 26 de setembre de 1345) va ser comte d'Hainaut, comte d'Holanda (Guillem IV d'Holanda) i de Zelanda des 1337 a 1345. Era fill de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem II d'Hainaut · Veure més »

Guillem II d'Holanda

Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem II d'Holanda · Veure més »

Guillem II de Wittelsbach

Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guillem II de Wittelsbach · Veure més »

Guiu I de Flandes

Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Guiu I de Flandes · Veure més »

Holanda Meridional

Holanda Meridional (Zuid-Holland) és una província dels Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Holanda Meridional · Veure més »

Holanda Septentrional

Holanda Septentrional (Noord-Holland, Frisó occidental: Noard-Holland) és una província dels Països Baixos localitzada a la part nord-oest de l'estat.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Holanda Septentrional · Veure més »

Joan I d'Hainaut

Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joan I d'Hainaut · Veure més »

Joan I d'Holanda

Joan I d'Holanda (1284) - Haarlem, 10 de setembre de 1299) va ser comte d'Holanda des 1296 a 1299. Era fill de Florenci V, comte d'Holanda, i de Beatriu de Flandes.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joan I d'Holanda · Veure més »

Joan I de Borgonya

Joan I de Borgonya Joan Sense Por (Dijon 1371 - Pont-de-Yonne, Montereau 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan III de Brabant

Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joan III de Brabant · Veure més »

Joan IV de Brabant

Joan IV (Arràs, 11 de juny de 1403 - Brussel·les 17 d'abril de 1427) fou duc de Brabant, de Limburg i de Lothier.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joan IV de Brabant · Veure més »

Joana de Brabant

Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Joana de Brabant · Veure més »

Kennemerland

Dunes de Kennemerland meridional. El terme Kennemerland s'utilitza sobretot per definir l'entorn immediat d'Haarlem. Kennemerland era a l'Edat Mitjana un territori a Frísia Occidental -sota l'Imperi carolingi- i més tard un domini del comtat d'Holanda.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Kennemerland · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Lotari I · Veure més »

Margarida II d'Hainaut

Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Margarida II d'Hainaut · Veure més »

Maria de Borgonya

Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Maria de Borgonya · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Mosa · Veure més »

Pòlder

Pòlder Un pòlder és un terreny guanyat al mar o als schorres i convertit en terra de pastura o de conreu per un sistema de desaiguament, amb rescloses de desguàs o amb molins.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Pòlder · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Principat de Lieja · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Províncies Unides · Veure més »

Regne d'Holanda

El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Regne d'Holanda · Veure més »

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Nou!!: Comtat d'Holanda і República Batava · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Rin · Veure més »

Robert I de Flandes

Robert I de Flandes.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Robert I de Flandes · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Schokland

Schokland forma part del municipi de Noordoostpolder, és un conegut lloc arqueològic i seu del Museu de Schokland; fou també el primer lloc a ser considerat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO als Països Baixos l'any 1995 És una antiga illa que deixà de ser-ho quan el Noordoostpolder la reclamà del mar el 1942.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Schokland · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Segle IX · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Segle XIX · Veure més »

Sigifred de Luxemburg

Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Sigifred de Luxemburg · Veure més »

Teodoric I de Frísia Occidental

Teodoric I, (circa 870 - mort cap a 959), conegut també com a Dirk I, va ser comte de Frísia Occidental des de 916 a 959.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric I de Frísia Occidental · Veure més »

Teodoric II de Frísia Occidental

Teodoric II (Gant, cap a 930 - Egmond, 6 de maig de 988), va ser comte de Frísia Occidental des de 959 a 988.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric II de Frísia Occidental · Veure més »

Teodoric III de Frísia Occidental

Teodoric III de Frísia Occidental anomenat Teodoric de Jerusalem, va néixer cap a 980 i va morir el 27 de maig de 1039 a Egmond, va ser comte de Frísia Occidental des de 995 a 1039.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric III de Frísia Occidental · Veure més »

Teodoric IV de Frísia Occidental

Teodoric IV de Frísia Occidental nascut probablement cap a 1020 i assassinat a Dordrecht el 13 de gener de 1049, va ser Comte de Frísia Occidental des de 1039 a 1049.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric IV de Frísia Occidental · Veure més »

Teodoric V d'Holanda

Teodoric V d'Holanda (Vlaardingen, circa 1052 - 17 de juny de 1061 a Gueldre, Països Baixos) va ser comte d'Holanda des de 1061 fins a 1091.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric V d'Holanda · Veure més »

Teodoric VI d'Holanda

Teodoric VI d'Holanda (La Haia cap a 1114 - 5 d'agost de 1157), va ser comte d'Holanda des 1122 a 1157.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric VI d'Holanda · Veure més »

Teodoric VII d'Holanda

Teodoric VII d'Holanda (? - novembre de 1203), va ser comte d'Holanda des 1190 a 1203 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Teodoric VII d'Holanda · Veure més »

Terschelling

Terschelling (frisó Skylge) és una illa frisona pertanyent a la província de Frísia, situada entre Vlieland (a l'oest) i Ameland (a l'est).

Nou!!: Comtat d'Holanda і Terschelling · Veure més »

Torba

Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Torba · Veure més »

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Unió d'Utrecht · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Unió personal · Veure més »

Urk

Urk és un municipi de la província de Flevoland, al centre dels Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Urk · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Víkings · Veure més »

Vlaardingen

Vlaardingen és un municipi de la província d'Holanda Meridional, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Vlaardingen · Veure més »

Vlieland

Vlieland (Flylân en frisó) és una de les illes Frisones pertanyents als Països Baixos, situada entre Texel i Skylge.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Vlieland · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Wittelsbach · Veure més »

Zelanda

Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "Terra del mar"; en zelandès Zeêland) és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg.

Nou!!: Comtat d'Holanda і Zelanda · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1018 · Veure més »

1044

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1044 · Veure més »

1047

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1047 · Veure més »

1049

L'any 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1049 · Veure més »

1061

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1061 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1063 · Veure més »

1091

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1091 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1101 · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1113 · Veure més »

1121

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1121 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1157 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1162 · Veure més »

1186

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1186 · Veure més »

1190

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1190 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1203 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1207 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1222 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1234 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1256 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1291 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1296 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1299 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1304 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1324 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1337 · Veure més »

1345

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1345 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1352 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1354 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1356 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1358 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1385 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1394 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1404 · Veure més »

1417

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1418 · Veure més »

1428

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1428 · Veure més »

1433

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1433 · Veure més »

1467

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1467 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1477 · Veure més »

1482

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1482 · Veure més »

1581

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1581 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1795 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1801 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 1807 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 833 · Veure més »

839

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 839 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 840 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 855 · Veure més »

885

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 885 · Veure més »

916

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 916 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 938 · Veure més »

939

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 939 · Veure més »

959

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 959 · Veure més »

980

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 980 · Veure més »

988

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 988 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Holanda і 993 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comte d'Holanda, Comtessa d'Holanda.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »