52 les relacions: Bisbat de Lieja, Borgloon, Carles el Calb, Carles Martell, Comtat de Brunengeruz, Comtat de Laon, Comtat de Loon, Comtat de Lovaina, Comtat de Maasgau, Comtat de Moha, Comtat de Troyes, Dèmer, Dijle, Eggebard d'Hesbaye, Ermengarda d'Hesbaye, Ermentruda d'Orleans, Folcuí d'Hesbaye, Haspengouw, Història de Haspengouw, Jodoigne, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lotari I, Maaseik, Mosa, Namur, Odó d'Orleans, Papa Esteve I, Poppònides, Regne de Lotaríngia, Renyers, Robert el Fort, Robert I d'Hesbaye, Robert III d'Hesbaye, Rodolf d'Hesbaye, Waremme, Worms, Zuentibold, 1040, 714, 715, 730, 741, 742, 750, 757, 758, 770, 834, 870, ..., 877, 892. Ampliar l'índex (2 més) »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Història de Haspengouw і Bisbat de Lieja · Veure més »
Borgloon
Borgloon (sovint escurçat Loon), (francés Looz, limburguès Loeën) és una ciutat a la província de Limburg, amb aproximadament 10.000 habitants.
Nou!!: Història de Haspengouw і Borgloon · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Història de Haspengouw і Carles el Calb · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Història de Haspengouw і Carles Martell · Veure més »
Comtat de Brunengeruz
El comtat de Brunengeruz, Brugeron (francés) o Bruningerode (neerlandès) fou una antiga jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Bèlgica.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Brunengeruz · Veure més »
Comtat de Laon
El comtat de Laon fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Laon anomenat Laonnois.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Laon · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Loon · Veure més »
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Lovaina · Veure més »
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Maasgau · Veure més »
Comtat de Moha
El comtat de Moha fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a la riba dreta del Mehaigne, dins el país d'Haspengouw.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Moha · Veure més »
Comtat de Troyes
El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.
Nou!!: Història de Haspengouw і Comtat de Troyes · Veure més »
Dèmer
El Dèmer és un afluent del Dijle que neix a Ketsingen, un poble de la ciutat de Tongeren de la província del Limburg a Bèlgica.
Nou!!: Història de Haspengouw і Dèmer · Veure més »
Dijle
El Dijle (en Való Thîle, en francès Dyle) és un afluent del Rupel que neix a Houtain-le-Val, un municipi de la província de Brabant Való a Bèlgica.
Nou!!: Història de Haspengouw і Dijle · Veure més »
Eggebard d'Hesbaye
Eggebard (o Ekkehard) fou comte d'Hesbaye, esmentat vers 834.
Nou!!: Història de Haspengouw і Eggebard d'Hesbaye · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Història de Haspengouw і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermentruda d'Orleans
fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).
Nou!!: Història de Haspengouw і Ermentruda d'Orleans · Veure més »
Folcuí d'Hesbaye
Folcuí (Folcwin) fou comte de part del comtat d'Hesbaye.
Nou!!: Història de Haspengouw і Folcuí d'Hesbaye · Veure més »
Haspengouw
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.
Nou!!: Història de Haspengouw і Haspengouw · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: Història de Haspengouw і Història de Haspengouw · Veure més »
Jodoigne
Jodoigne (en való Djodogne, neerlandès Geldenaken) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.
Nou!!: Història de Haspengouw і Jodoigne · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Història de Haspengouw і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Història de Haspengouw і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Història de Haspengouw і Lotari I · Veure més »
Maaseik
Maaseik (en limburguès Mezeik) és una ciutat aproximadament 25.000 habitants a Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.
Nou!!: Història de Haspengouw і Maaseik · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Història de Haspengouw і Mosa · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Història de Haspengouw і Namur · Veure més »
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Nou!!: Història de Haspengouw і Odó d'Orleans · Veure més »
Papa Esteve I
Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.
Nou!!: Història de Haspengouw і Papa Esteve I · Veure més »
Poppònides
Els Poppònides o Popponians foren una família sorgida dels Robertians que va agafar aquest nom per la freqüència en què apareix el nom de Poppo.
Nou!!: Història de Haspengouw і Poppònides · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Història de Haspengouw і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.
Nou!!: Història de Haspengouw і Renyers · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Història de Haspengouw і Robert el Fort · Veure més »
Robert I d'Hesbaye
Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).
Nou!!: Història de Haspengouw і Robert I d'Hesbaye · Veure més »
Robert III d'Hesbaye
Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.
Nou!!: Història de Haspengouw і Robert III d'Hesbaye · Veure més »
Rodolf d'Hesbaye
Rodolf fou comte de part d'Hesbaye, probablement d'Avernas, vers 940-958.
Nou!!: Història de Haspengouw і Rodolf d'Hesbaye · Veure més »
Waremme
Waremme (en való Waremme, en neerlandès Borgworm) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona i té uns 14.050 habitants.
Nou!!: Història de Haspengouw і Waremme · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Història de Haspengouw і Worms · Veure més »
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Nou!!: Història de Haspengouw і Zuentibold · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 1040 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Història de Haspengouw і 714 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 715 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 730 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 741 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Haspengouw і 742 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Història de Haspengouw і 750 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Història de Haspengouw і 757 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 758 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Història de Haspengouw і 770 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 834 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 870 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 877 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Haspengouw і 892 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat d'Haspinga, Comtat d'Hesbaye, Història d'Haspengouw.