Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Agnès de Courtenay, Alícia d'Antioquia, Alep, Amir Ghazi, Antioquia de l'Orontes, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Armènia Menor, Atabeg, Àsia Central, Bagdad, Batalla d'Inab, Batalla de Dorilèon (1097), Batalla de Manazkert, Birecik, Bohemond I d'Antioquia, Buzan, Comtat de Trípoli, Croats, Damasc, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Dècada del 1130, Edessa (Mesopotàmia), Estats croats, Eufrates, Eustaqui III, Filaret Bracami, Folc V d'Anjou, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jerusalem, Joan II Comnè, Jofré de Bouillon, Joscelí I, Joscelí II, Kara Arslan, Kilis, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Maraix, Màlik-Xah I, Mòrfia de Melitene, Mossul, Nur al-Dawla Balak, Nur-ad-Din, Nur-ad-Din Muhàmmad, Ortúkides, Pèrsia, Primera Croada, Principat d'Antioquia, ..., Principat de Galilea, Ramon de Poitiers, Ràtzia, Regne Armeni de Cilícia, Regne de Jerusalem, René Grousset, Ridwan, Roger de Salern, Segona Croada, Setge d'Antioquia (1097-1098), Soldanat de Rum, Sukman I, Tancred de Galilea, Tútuix I, Tigris, Tilbeşar, Toros I, Toros II, Turcs, Xaizar, 1071, 1077, 1086, 1087, 1094, 1095, 1097, 1098, 1099, 11 de maig, 11 de setembre, 1100, 1101, 1104, 1108, 1110, 1112, 1113, 1114, 1115, 1117, 1118, 1119, 1124, 1131, 1144, 1145, 1146, 1149, 1150, 1151, 1159, 12 de juliol, 13 d'octubre, 14 d'abril, 15 de setembre, 2 d'abril, 2 de novembre, 23 de desembre, 27 d'octubre, 28 de juny, 29 de juny, 4 de maig, 7 de maig, 9 de març. Ampliar l'índex (65 més) »
Agnès de Courtenay
Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Agnès de Courtenay · Veure més »
Alícia d'Antioquia
Alícia d'Antioquia o de Jerusalem (Edessa, v.1110 - Latakia, després de 1136) va ser princesa d'Antioquia per les seves noces amb el príncep Bohemond II d'Antioquia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Alícia d'Antioquia · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Alep · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Amir Ghazi · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Armènia Menor · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Atabeg · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Àsia Central · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Bagdad · Veure més »
Batalla d'Inab
La batalla d'Inab, també dita batalla d'Ard al-Hâtim o de Fons Muratus, es lliurà el 29 de juny del 1149, durant la Segona Croada.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Batalla d'Inab · Veure més »
Batalla de Dorilèon (1097)
La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Batalla de Manazkert · Veure més »
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Birecik · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Buzan
* Municipi francès de l'Arieja, en occità Busanh.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Buzan · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Comtat de Trípoli · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Croats · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Damasc · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Danixmendites · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Dècada del 1130 · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Estats croats · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Eufrates · Veure més »
Eustaqui III
Eustaqui III (v. 1060 - 1125) era fill i successor del comte Eustaqui II de Boulogne.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Eustaqui III · Veure més »
Filaret Bracami
Filaret Bracami (en grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; en armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartòs Varajnuní; en llatí: Philaretus Brachamius) fou un general romà d'Orient d'origen armeni.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Filaret Bracami · Veure més »
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Folc V d'Anjou · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Jerusalem · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Joan II Comnè · Veure més »
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Jofré de Bouillon · Veure més »
Joscelí I
Joscelí de Courtenay o Josceli I (?-1131) fou un noble de la casa dels senyors de Courtenay, que va anar a les croades el 1101, i va esdevenir senyor de Turbessel (1102 a 1113), príncep de Galilea i de Tiberíades (1113 a 1119) i comte d'Edessa de 1119 a 1131.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Joscelí I · Veure més »
Joscelí II
Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Joscelí II · Veure més »
Kara Arslan
Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Kara Arslan · Veure més »
Kilis
Kilis (abans Killiz) és una vila de Turquia entre els rius Afrin i Kuwayk, just al nord d'Azaz en la carretera entre Alep i Gaziantep.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Kilis · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Malatya · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Maraix · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Màlik-Xah I · Veure més »
Mòrfia de Melitene
Mòrfia de Melitene, o Morphia, Moraphia (m. 1 d'octubre de 1126 o 1127) va ser la regna consort de Balduí II, noble croat, comtessa d'Edessa i reina de Jerusalem.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Mòrfia de Melitene · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Mossul · Veure més »
Nur al-Dawla Balak
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortúquides i destacat militar.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Nur al-Dawla Balak · Veure més »
Nur-ad-Din
* Nur-ad-Din Mahmud, destacat emir zengita de Síria (Alep i Damasc) i Mossul (1146-1174), fill de Zengi.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Nur-ad-Din · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad
Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Ortúkides · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Comtat d'Edessa і Pèrsia · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Principat d'Antioquia · Veure més »
Principat de Galilea
El Principat de Galilea va ser una de les quatre senyories del Regne de Jerusalem croat, segons Joan d'Ibelín, el comentarista del.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Principat de Galilea · Veure més »
Ramon de Poitiers
Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Ramon de Poitiers · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Ràtzia · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Regne de Jerusalem · Veure més »
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Comtat d'Edessa і René Grousset · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Ridwan · Veure més »
Roger de Salern
Roger de Salern (mort el 28 de juny de 1119) fou un regent del principat d'Antioquia, fill de Ricard de Salern (regent del comtat d'Edessa de 1104 al 1108) i d'Altruda, una germana de Tancred d'Hauteville (regent d'Antioquia). Fou regent del Principat d'Antioquia de 1112 a 1119.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Roger de Salern · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Segona Croada · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Soldanat de Rum · Veure més »
Sukman I
Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Sukman I · Veure més »
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Tancred de Galilea · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Comtat d'Edessa і Tútuix I · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Tigris · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Tilbeşar · Veure més »
Toros I
Toros I (Թորոս Ա en armeni) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Constantí I d'Armènia Menor el gener del 1102.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Toros I · Veure més »
Toros II
Toros II (armeni: Թորոս Բ) (mort el 1169) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Toros II · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Turcs · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Comtat d'Edessa і Xaizar · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1071 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1077 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1086 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1087 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1094 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1098 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1099 · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 11 de maig · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 11 de setembre · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1100 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1101 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1104 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1108 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1110 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1112 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1113 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1114 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1115 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1119 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1124 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1131 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1144 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1145 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1146 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1149 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1150 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1151 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 1159 · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 12 de juliol · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 13 d'octubre · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 14 d'abril · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 15 de setembre · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 2 d'abril · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 2 de novembre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 23 de desembre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 27 d'octubre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 28 de juny · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 29 de juny · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 4 de maig · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 7 de maig · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comtat d'Edessa і 9 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat d'Edesa, Comte d'Edessa.
