Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Acció Catalana Republicana, Anarquisme, Artemi Aiguader i Miró, Aurelio Fernández Sánchez, Barcelona, Batalla de Madrid, Brigada de la Mort, Buenaventura Durruti, Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat del 18 de juliol, Desembarcament de Mallorca, Diego Abad de Santillán, Esquerra Republicana de Catalunya, Exèrcit Popular de Catalunya, Exèrcit Popular de la República, Federació Anarquista Ibèrica, Front d'Aragó, Front Popular (Espanya), Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Guerra Civil espanyola, Jaume Miravitlles i Navarra, Joan Garcia Oliver, Joan Pons i Garlandí, José del Barrio Navarro, Josep Asens Giol, Josep Guarner i Vivancos, Josep Miret i Musté, Josep Rovira i Canals, Josep Torrents i Rossell, Julián Gorkín, Junta de Seguretat Interior de Catalunya, Lluís Companys i Jover, Lluís Prunés i Sató, Martí Barrera i Maresma, Palau de la Generalitat de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patrulles de control, Salvador González Albadalejo, Sant Andreu de Palomar, Tomàs Fàbregas Valls, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió General de Treballadors, Vicenç Guarner i Vivancos, 1936, 20 de juliol, 21 de juliol, 27 de setembre.
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Acció Catalana Republicana · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Anarquisme · Veure més »
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Artemi Aiguader i Miró · Veure més »
Aurelio Fernández Sánchez
Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Aurelio Fernández Sánchez · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Batalla de Madrid · Veure més »
Brigada de la Mort
La Brigada de la Mort, més coneguda com la Brigada de la Muerte o Columna de la Muerte fou una unitat de les milícies confederals que pertanyia a la segona columna que dirigia Antonio Ortiz durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Brigada de la Mort · Veure més »
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Buenaventura Durruti · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Desembarcament de Mallorca
El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Desembarcament de Mallorca · Veure més »
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Diego Abad de Santillán · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Exèrcit Popular de Catalunya
L'Exèrcit Popular de Catalunya fou un exèrcit creat per la Generalitat de Catalunya el 6 de desembre de 1936.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Exèrcit Popular de Catalunya · Veure més »
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Exèrcit Popular de la República · Veure més »
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »
Front d'Aragó
Milicians republicans arribats al País Valencià des d'Aragó, 1936 El front d'Aragó va ser la línia de guerra formada entre republicans i colpistes a les terres aragoneses durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Front d'Aragó · Veure més »
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Front Popular (Espanya) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Generalitat republicana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Jaume Miravitlles i Navarra
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Jaume Miravitlles i Navarra · Veure més »
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Joan Garcia Oliver · Veure més »
Joan Pons i Garlandí
Joan Pons i Garlandí (l'Espluga Calba, 21 de febrer de 1898 - Montpeller, 4 de juliol de 1967) va ser un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Joan Pons i Garlandí · Veure més »
José del Barrio Navarro
José del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - París, 1989) fou un dirigent obrer i polític català, militar que arribà al grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil espanyola i militant comunista dissident i socialista en l'exili.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і José del Barrio Navarro · Veure més »
Josep Asens Giol
Josep Asens Giol (Barcelona, 15 de juliol de 1900 - Annecy, França, 1985) sindicalista.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Josep Asens Giol · Veure més »
Josep Guarner i Vivancos
Josep Guarner i Vivancos (Barcelona, 7 d'octubre de 1899 - Mèxic 1972) fou un militar català, germà de Vicenç Guarner.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Josep Guarner i Vivancos · Veure més »
Josep Miret i Musté
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Josep Miret i Musté · Veure més »
Josep Rovira i Canals
Josep Rovira i Canals (Rubí, 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 1968) fou un polític comunista i socialista català.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Josep Rovira i Canals · Veure més »
Josep Torrents i Rossell
Josep Torrents i Rossell (Bellvei, 1899 - L'Havana, Cuba, 18 de setembre del 1943) va ser un pagès que, tot i defensar inicialment postulats anarcosindicalistes, finalment formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires el 1936 i milità al PSUC.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Josep Torrents i Rossell · Veure més »
Julián Gorkín
era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Julián Gorkín · Veure més »
Junta de Seguretat Interior de Catalunya
La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Junta de Seguretat Interior de Catalunya · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Lluís Prunés i Sató
Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Lluís Prunés i Sató · Veure més »
Martí Barrera i Maresma
Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Martí Barrera i Maresma · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Patrulles de control · Veure més »
Salvador González Albadalejo
Salvador González (Cartagena, 1911 - 1991, Joinville-le-Pont, França) fou dirigent del Partit Comunista de Catalunya i la Unió General de Treballadors a Barcelona durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Salvador González Albadalejo · Veure més »
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Sant Andreu de Palomar · Veure més »
Tomàs Fàbregas Valls
Tomàs Fàbregas Valls (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 d'abril del 1904 — Mèxic D.F., Mèxic, 6 de setembre del 1969) fou un polític català.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Tomàs Fàbregas Valls · Veure més »
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Unió General de Treballadors · Veure més »
Vicenç Guarner i Vivancos
Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 - Mèxic, 1981) fou un militar menorquí, germà de Josep Guarner.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Vicenç Guarner i Vivancos · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і 1936 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і 20 de juliol · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і 21 de juliol · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і 27 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
CCMAC, Comitè Central de Milicies Antifeixistes, Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Comitè de Milícies Antifeixistes, Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
