Taula de continguts
34 les relacions: Altos Hornos de Vizcaya, Biscaia, Comissions d'Obrers Patriotes, Comissions Obreres, Confederació Europea de Sindicats, Confederació Nacional del Treball, Coves de Serinyà, Dècada del 1960, Eduardo García, Esclerosi lateral amiotròfica, Euskadi Ta Askatasuna, Francisco Franco Bahamonde, Guipúscoa, Jaime Gómez, Leioa, Navarra, Nerbion, País Basc, Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista d'Euskadi, Procés de Burgos, Santa Maria del Pi, Sindicat, Sindicat Vertical, Solidaritat dels Treballadors Bascos, Unió General de Treballadors, 1 d'abril, 1962, 1966, 1971, 1976, 1978, 2004, 7 d'agost.
Altos Hornos de Vizcaya
Alt Forn d'AHV, avui abandonat Altos Hornos de Vizcaya (AHV, en basc Bizkaia Labe Garaiak) fou una empresa creada el 29 d'abril de 1902 a Bilbao de la fusió de tres empreses siderometal·lúrgiques: Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Aceros de Bilbao, La Vizcaya i La Iberia, empreses que van anar en augment la seva competitivitat durant tota la dècada anterior exportant ferro i acer biscaí a tota Europa.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Altos Hornos de Vizcaya
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Biscaia
Comissions d'Obrers Patriotes
Comissions d'Obrers Patriotes (LAB) és un sindicat basc nacionalista i de classe, integrat en l'esquerra abertzale, i considerat part del Moviment d'Alliberament Nacional Basc.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Comissions d'Obrers Patriotes
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Comissions Obreres
Confederació Europea de Sindicats
La Confederació Europea de Sindicats (CES), en anglès European Trade Union Confederation (ETUC), agrupa a la majoria de sindicats europeus i els representa davant de les institucions de la Unió Europea (UE) i de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), institucions que la reconeixen com a la sola organització sindical interprofessional europea representativa.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Confederació Europea de Sindicats
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Confederació Nacional del Treball
Coves de Serinyà
Les Coves de Serinyà és un conjunt de jaciments prehistòrics del Paleolític mitjà i superior situats en unes coves de Serinyà, el Pla de l'Estany, que va ser descobert a mitjans del.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Coves de Serinyà
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Dècada del 1960
Eduardo García
* Eduardo García Berges (1852-1923), tenor de sarsuela espanyol.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Eduardo García
Esclerosi lateral amiotròfica
L'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), de vegades anomenada malaltia de Lou Gehrig, és una malaltia neurològica progressiva, invariablement fatal, que ataca les cèl·lules nervioses (neurones) encarregades de controlar els músculs voluntaris.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Esclerosi lateral amiotròfica
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Euskadi Ta Askatasuna
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Francisco Franco Bahamonde
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Guipúscoa
Jaime Gómez
Jaime Gómez (29 de desembre de 1929 - 4 de maig de 2008) fou un futbolista mexicà.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Jaime Gómez
Leioa
Leioa és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Leioa
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Navarra
Nerbion
Riu Nerbioi a Arrigorriaga El Nerbion (en basc Nerbioi; en castellà Nervión) és un riu del País Basc.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Nerbion
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і País Basc
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Partit Comunista d'Espanya
Partit Comunista d'Euskadi
El Partit Comunista d'Euskadi-Euskadiko Partidu Komunista forma part del Partit Comunista d'Espanya.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Partit Comunista d'Euskadi
Procés de Burgos
L'anomenat procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Procés de Burgos
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Santa Maria del Pi
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Sindicat
Sindicat Vertical
Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Sindicat Vertical
Solidaritat dels Treballadors Bascos
Solidaritat dels Treballadors Bascos (oficialment en basc i castellà: Eusko Langileen Alkartasuna-Solidaridad de los Trabajadores Vascos, ELA-STV) és un sindicat nacionalista basc, històricament lligat al Partit Nacionalista Basc (PNB).
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Solidaritat dels Treballadors Bascos
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і Unió General de Treballadors
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1 d'abril
1962
;Països Catalans.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1962
1966
Catalunya.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1966
1971
;Països Catalans.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1971
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1976
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 1978
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 2004
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Comissions Obreres d'Euskadi і 7 d'agost
També conegut com Comissions Obreres d´Euskadi.