Accés més ràpid que el navegador!
168 les relacions: Abocador, Ager, Agrimensura, Alabastre (mineral), Alexandria, Aliatge, Almadén, Almadén de la Plata, Ambre, Andalusia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoninià, Argent, Argenteus, Arqueologia, As romà, Astúries, August, Augusta Emèrita, Aznalcóllar, Àmfora, Barata, Bàrcino, Bètica, Blat, Bou, Bronze, Calahorra, Caracal·la, Cartagena, Cartago, Cató el Censor, Cavaller romà, Celtibers, Ceràmica, Cesaraugusta, Colonització grega, Comerç a l'antiga Roma, Competitivitat, Conquesta romana d'Hispània, Coure, Denari, Dinastia ptolemaica, Dioclecià, Dracma, Dret romà, Dupondi, Economia, Economia de l'Imperi Romà, ..., Economia de la Hispània romana, Egipte, Elagàbal, Empúries, Encens, Encunyació, Esclavitud, Estrabó, Etrúria, Fenícia, Ferro, Filip II de Macedònia, Gai Semproni Grac, Gàrum, Germània (regió), Gneu Pompeu Magne, Gram, Guadalquivir, Guix, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Hispània Citerior, Ibèria, Ilipa, Imperi Romà, Itàlia, Itàlica, Júlia Domna, Joia, Judea, Juli Cèsar, Lapis specularis, Las Médulas, Latifundi, Lingot, Lliura (moneda), Lora del Río, Luci Corneli Sul·la, Luci Juni Moderat Columel·la, Lusitània, Maceració, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Masia, Massarró, Maximí el Traci, Mercuri (mitologia), Metall, Moneda, Moneda romana, Monocultura, Neró, Oli d'oliva, Olivera, Or, Ovella, Palestina (província romana), Pax Romana, Púrpura, Pecíol, Península Ibèrica, Península Itàlica, Perfum, Pesseta, Pirros, Plom, Primera Guerra Púnica, Procés de romanització, Província de Ciudad Real, Província de Conca, Província de Granada, Província de Sevilla, Província de Tarragona, Província de Toledo, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publicà, República Romana, Roma, Seca, Segòbriga, Segle I, Segle I aC, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Septimi Sever, Sesterci, Sextant (moneda), Sisapo, Sistema monetari, Tartessos, Tàler, Tàrent, Tàrraco, Teixit (tèxtil), Temple de Júpiter Capitolí, Terrissa, Tiberi Semproni Grac, Transport, Tribú de la plebs, Tribut, Trient, Turdetans, Valle de Alcudia, Vespasià, Vi, Viatge, Vidre, Vinya, Vori, Zinc, 161, 1855, 194, 199, 200, 219, 236, 73. Ampliar l'índex (118 més) »
Abocador
Abocador no controlat Els abocadors són aquells llocs on es dipositen finalment les escombraries, i que poden ser oficials o clandestins (no controlats per ningú).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Abocador · Veure més »
Ager
Lager era la terra amb límits a l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ager · Veure més »
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Agrimensura · Veure més »
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Alabastre (mineral) · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Alexandria · Veure més »
Aliatge
Aliatge de plom i estany destinat a la soldadura de components electrònics. Un aliatge és una barreja homogènia de dos o més elements, dels quals com a mínim un ha de ser un metall.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Aliatge · Veure més »
Almadén
Almadén és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Almadén · Veure més »
Almadén de la Plata
Almadén de la Plata és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Almadén de la Plata · Veure més »
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ambre · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Andalusia · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Antiga Roma · Veure més »
Antoninià
Set ''antoninianii'' Lantoninià (del llatí Antoninianus, "d'Antoní") era una moneda romana encunyada per primer cop per l'emperador Marc Aureli Antoní Caracal·la el 214 dC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Antoninià · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Argent · Veure més »
Argenteus
Constanci I L'argenteus era una moneda de plata romana que va encunyar per primera vegada l'emperador Dioclecià amb un pes de 3,4 grams.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Argenteus · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Arqueologia · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і As romà · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Astúries · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і August · Veure més »
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Augusta Emèrita · Veure més »
Aznalcóllar
Aznalcóllar és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Aznalcóllar · Veure més »
Àmfora
Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Àmfora · Veure més »
Barata
Una il·lustració de diari de 1874, de ''Harper's Weekly'', amb un home que en una barata: ofereix diversos productes de granja a canvi de la seva subscripció de diari anual. En l'àmbit del comerç, la barata, la permuta, el bescanvi o el troc és un sistema d'intercanvi en què els participants en una transacció intercanvien directament béns o serveis per altres béns o serveis sense fer servir un mitjà d'intercanvi, com ara diners.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Barata · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Bàrcino · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Bètica · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Blat · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Bou · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Bronze · Veure més »
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Calahorra · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Caracal·la · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Cartago · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Cató el Censor · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Cavaller romà · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Celtibers · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ceràmica · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Cesaraugusta · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Colonització grega · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Competitivitat
La competitivitat és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa, subsector o país per produir i vendre béns i serveis en els mercats interiors i exteriors.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Competitivitat · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Coure · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Denari · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Dioclecià · Veure més »
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Dracma · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Dret romà · Veure més »
Dupondi
Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Dupondi · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Economia · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »
Economia de la Hispània romana
Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Economia de la Hispània romana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Egipte · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Elagàbal · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Empúries · Veure més »
Encens
Encens cremant. Branques de ''Boswellia sacra'' en flor. La major part de l'encens actual prové d'aquesta planta Encenser tradicional. Lencens (del llatí incensum, participi dincendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Encens · Veure més »
Encunyació
Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Encunyació · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Esclavitud · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Estrabó · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Etrúria · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Fenícia · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ferro · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Gai Semproni Grac · Veure més »
Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Gàrum · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Germània (regió) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Gram · Veure més »
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Guadalquivir · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Guix · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Hispània Citerior · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ibèria · Veure més »
Ilipa
Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ilipa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Imperi Romà · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Itàlia · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Itàlica · Veure més »
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Júlia Domna · Veure més »
Joia
Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Joia · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Juli Cèsar · Veure més »
Lapis specularis
El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Lapis specularis · Veure més »
Las Médulas
Las Médulas l'entorn paisatgístic format per les restes arqueològiques del que va ser una explotació romana d'or a cel obert, situades a la comarca d'El Bierzo (Lleó, Castella i Lleó, Espanya).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Las Médulas · Veure més »
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Latifundi · Veure més »
Lingot
Fabricació d'un lingot d'or. Un lingot és una massa de material fos dins d'un motlle que permet el seu fàcil maneig i estiba.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Lingot · Veure més »
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Lliura (moneda) · Veure més »
Lora del Río
Lora del Río és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Lora del Río · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Juni Moderat Columel·la
Estàtua de Luci Juni Moderat Columel·la a Cadis Luci Juni Moderat Columel·la (en llatí Lucius Iunius Moderatus Columella) va ser un escriptor romà, el més important i prolífic sobre temes agrícoles i rurals.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Luci Juni Moderat Columel·la · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Lusitània · Veure més »
Maceració
Maceració de fruites assecades en rom i suc de poma La maceració és un procediment que consisteix a estovar i descompondre els teixits o òrgans en l'aigua o en un altre líquid.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Maceració · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Marc Aureli · Veure més »
Masia
300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Masia · Veure més »
Massarró
Ajuntament de Massarró. (Segle XIX). Massarró és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Baix Guadalentí, amb 32.718 habitants (2014) i una extensió de 318,7 km².
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Massarró · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Maximí el Traci · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Metall · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Moneda · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Moneda romana · Veure més »
Monocultura
Vinyes a Franschhoek, Sud-àfrica. En agricultura, la monocultura o el monoconreu és la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Monocultura · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Neró · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Oli d'oliva · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Olivera · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Or · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Ovella · Veure més »
Palestina (província romana)
Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Palestina (província romana) · Veure més »
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Pax Romana · Veure més »
Púrpura
* Púrpura o porpra (color).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Púrpura · Veure més »
Pecíol
1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Pecíol · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Península Ibèrica · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Península Itàlica · Veure més »
Perfum
Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Perfum · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Pesseta · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Pirros · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Plom · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Procés de romanització · Veure més »
Província de Ciudad Real
La província de Ciudad Real es troba a la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa, la capital de la qual és la ciutat homònima.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Ciudad Real · Veure més »
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Conca · Veure més »
Província de Granada
Granada és una província d'Espanya.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Granada · Veure més »
Província de Sevilla
La província de Sevilla és una de les vuit províncies d'Andalusia.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Sevilla · Veure més »
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Tarragona · Veure més »
Província de Toledo
La província de Toledo és una província de Castella-la Manxa, en la seua part occidental.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Província de Toledo · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Publicà · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Roma · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Seca · Veure més »
Segòbriga
El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Segòbriga · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Segle I · Veure més »
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Segle I aC · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Septimi Sever · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Sesterci · Veure més »
Sextant (moneda)
Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Sextant (moneda) · Veure més »
Sisapo
Sisapo és una antiga ciutat romana ubicada a la pedania de La Bienvenida del municipi d'Almodóvar del Campo a la província de Ciudad Real a Castella-La Manxa.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Sisapo · Veure més »
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Sistema monetari · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tartessos · Veure més »
Tàler
El famós tàler de Maria Teresa que es va batre per primer cop a la seca imperial l'any 1741; el seu nom fa referència a Maria Teresa I d'Àustria El tàler fou una antiga moneda de plata utilitzada a Europa per diferents països durant més de quatre segles.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tàler · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tàrent · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tàrraco · Veure més »
Teixit (tèxtil)
Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Teixit (tèxtil) · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Terrissa
Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Terrissa · Veure més »
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tiberi Semproni Grac · Veure més »
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Transport · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tribú de la plebs · Veure més »
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Tribut · Veure més »
Trient
* Trient o tremís, moneda daurada de l'antiguitat tardana.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Trient · Veure més »
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Turdetans · Veure més »
Valle de Alcudia
Mapa del Valle de Alcudia històric (fragment de l'antiga província de La Manxa, per Thomás López Pensionista. Any, 1765). El Valle de Alcudia és una comarca natural situada a la província de Ciudad Real, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a la seva part sud.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Valle de Alcudia · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Vespasià · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Vi · Veure més »
Viatge
miniatura Un viatge és un desplaçament individual o col·lectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Viatge · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Vidre · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Vinya · Veure més »
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Vori · Veure més »
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і Zinc · Veure més »
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 161 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 1855 · Veure més »
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 194 · Veure més »
199
Sense descripció.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 199 · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 200 · Veure més »
219
Sense descripció.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 219 · Veure més »
236
El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 236 · Veure més »
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Economia de la Hispània romana і 73 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comerç a la Hispània Romana, Economia a la Hispània Romana, Economia a la Hispània romana.
