Taula de continguts
43 les relacions: Barcelona, Batalla de Benevent, Bisbe, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Catalunya, Cefalù, Climent IV, Combat de Malta, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Dinastia d'Anjou, Estret de Messina, Galera, Güelfs i gibel·lins, Guerra de Sicília (1282-1294), Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan de Pròixida, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Marsella, Messina, Nàpols, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Pere de Queralt i d'Anglesola, Pere el Gran, Ramon de Cortada, Regne de França, Regne de Sicília, República de Pisa, Roma, Setge de Messina (1282), Trapani, Vespres Sicilianes, 11 d'octubre, 26 de setembre, 29 d'agost, 30 de març, 8 de setembre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Combat de Nicòtena і Barcelona
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Combat de Nicòtena і Batalla de Benevent
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Combat de Nicòtena і Bisbe
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Combat de Nicòtena і Carles I d'Anjou
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Combat de Nicòtena і Carles I de Valois
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Combat de Nicòtena і Carles II d'Anjou
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Combat de Nicòtena і Catalunya
Cefalù
Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.
Veure Combat de Nicòtena і Cefalù
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Combat de Nicòtena і Climent IV
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Veure Combat de Nicòtena і Combat de Malta
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Combat de Nicòtena і Constança de Sicília
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Combat de Nicòtena і Corona d'Aragó
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Combat de Nicòtena і Croada contra la Corona d'Aragó
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Combat de Nicòtena і Dinastia d'Anjou
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Veure Combat de Nicòtena і Estret de Messina
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Combat de Nicòtena і Galera
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Combat de Nicòtena і Güelfs i gibel·lins
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Combat de Nicòtena і Guerra de Sicília (1282-1294)
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Veure Combat de Nicòtena і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Veure Combat de Nicòtena і Joan de Pròixida
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Combat de Nicòtena і Lluís IX de França
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Combat de Nicòtena і Manfred I de Sicília
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Combat de Nicòtena і Marsella
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Combat de Nicòtena і Messina
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Combat de Nicòtena і Nàpols
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Combat de Nicòtena і Palerm
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Combat de Nicòtena і Papa
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Combat de Nicòtena і Papa Martí IV
Pere de Queralt i d'Anglesola
Pere de Queralt i d'Anglesola (? - Esglésies, Regne de Sardenya, 1323-1324) va ser baró de Queralt (Pere IV), fill de Pere de Queralt i Margelina d'Anglesola, casat amb Francesca de Castellnou, senyora de Ceret, vers 1302.
Veure Combat de Nicòtena і Pere de Queralt i d'Anglesola
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Combat de Nicòtena і Pere el Gran
Ramon de Cortada
Ramon de Cortada (Manlleu, ? — 1291) fou vicealmirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó que formà part de la conquesta de Sicília amb el rei Pere III d'Aragó.
Veure Combat de Nicòtena і Ramon de Cortada
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Combat de Nicòtena і Regne de França
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Combat de Nicòtena і Regne de Sicília
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Veure Combat de Nicòtena і República de Pisa
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Combat de Nicòtena і Roma
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Veure Combat de Nicòtena і Setge de Messina (1282)
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Veure Combat de Nicòtena і Trapani
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Combat de Nicòtena і Vespres Sicilianes
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Combat de Nicòtena і 11 d'octubre
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Veure Combat de Nicòtena і 26 de setembre
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Combat de Nicòtena і 29 d'agost
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Combat de Nicòtena і 30 de març
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Combat de Nicòtena і 8 de setembre
També conegut com Batalla de Nicòtena, Combat de Nicòtena (1282).