Obrir a Google MapsTaula de continguts
21 les relacions: Alsàcia, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Cerdanya, Giulio Raimondo Mazzarino, Institut de França, Jean-Baptiste Colbert, La Sorbona, Museu del Louvre, Napoleó Bonaparte, Pau de Westfàlia, Pineròl, Revolució Francesa, Rosselló, Testament, Tractat dels Pirineus, 1648, 1662, 1688, 1691, 1805.
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Alsàcia
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Artois
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Cerdanya
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Giulio Raimondo Mazzarino
Institut de França
Entrada de l'Institut LInstitut de França (Institut de France originalment i en francès), va ser creat el 25 d'octubre de 1795 i està situat a París.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Institut de França
Jean-Baptiste Colbert
Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Jean-Baptiste Colbert
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і La Sorbona
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Museu del Louvre
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Napoleó Bonaparte
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Pau de Westfàlia
Pineròl
Pineròl (italià Pinerolo, piemontès Pinareul) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió de Piemont i a la província de Torí.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Pineròl
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Revolució Francesa
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Rosselló
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Testament
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і Tractat dels Pirineus
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і 1648
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і 1662
1688
;Països Catalans.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і 1688
1691
;Països Catalans.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і 1691
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de les Quatre Nacions і 1805