Taula de continguts
63 les relacions: Alcàsser (arquitectura), Antoni Gilabert Fornés, Arcbotant, Arquitectura barroca, Barroc, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Castelló de la Plana, Catedral de València, Cúpula, Circumferència, Claustre, Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Convent del Carme (València), Dòric, Deambulatori, Ermita de Sant Miquel (Nules), Escola, Església de les Escoles Pies de València, Església de Sant Joan de la Creu (València), Església de Sant Joan del Mercat, Església de Santa Caterina (València), Família benedictina, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Joan de Ribera, Joan Pérez i Castiel, Joan Tomàs de Rocabertí, Juan Caramuel y Lobkowitz, Konrad Rudolf, Mènsula, Monestir de Santa Maria del Puig, Museu de Belles Arts de València, Nules, Oncle, Ordre toscà, Palau del Marqués de Campo, Paral·lelogram, Pego, Pilastra, Pinacle, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Talla de fusta, Tambor (arquitectura), Tomàs Vicent Tosca i Mascó, Torre, València, 1667, 1699, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Alcàsser (arquitectura)
Pati de l'alcàsser de Sevilla Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Alcàsser (arquitectura)
Antoni Gilabert Fornés
Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Antoni Gilabert Fornés
Arcbotant
1.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Arcbotant
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Arquitectura barroca
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Barroc
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Castelló de la Plana
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Catedral de València
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Cúpula
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Circumferència
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Claustre
Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Convent del Carme (València)
El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Convent del Carme (València)
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Dòric
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Deambulatori
Ermita de Sant Miquel (Nules)
L'ermita de Sant Miquel (també anomenada Ermita de Sant Miquel El Fort) està situada a la població de Nules a la Plana Baixa.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Ermita de Sant Miquel (Nules)
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Escola
Església de les Escoles Pies de València
L'edifici de les Escoles Pies és al carrer dels Carnissers 6, del barri de Velluters de la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Església de les Escoles Pies de València
Església de Sant Joan de la Creu (València)
L'església de Sant Joan de la Creu (antigament de Sant Andreu) fou fundada després de la conquesta cristiana de la ciutat, i es construí sobre el solar d'una mesquita.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Església de Sant Joan de la Creu (València)
Església de Sant Joan del Mercat
L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Església de Sant Joan del Mercat
Església de Santa Caterina (València)
1.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Església de Santa Caterina (València)
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Família benedictina
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Guerra de Successió Espanyola
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Veure Col·legi de Sant Pius V і Joan de Ribera
Joan Pérez i Castiel
Joan Pérez i Castiel (Cascante del Río, Terol 1650 - València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Joan Pérez i Castiel
Joan Tomàs de Rocabertí
Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Joan Tomàs de Rocabertí
Juan Caramuel y Lobkowitz
Juan Caramuel y Lobkowitz va ser un matemàtic, filòsof i eclesiàstic espanyol del.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Juan Caramuel y Lobkowitz
Konrad Rudolf
Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Konrad Rudolf
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Mènsula
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Monestir de Santa Maria del Puig
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Museu de Belles Arts de València
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Nules
Oncle
Relació oncle-nebot. Loncle, tio o tiet, o la tia o tieta, és el germà o germana del pare o la mare.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Oncle
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Ordre toscà
Palau del Marqués de Campo
Vista aèria del Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel Pati interior El Palau del Marqués de Campo o dels Berbedel se situa en la plaça de l'Arquebisbe n. 3 de la ciutat de València.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Palau del Marqués de Campo
Paral·lelogram
En geometria, un paral·lelogram és un quadrilàter els costats oposats del qual són paral·lels.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Paral·lelogram
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Veure Col·legi de Sant Pius V і Pego
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Pilastra
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Pinacle
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
Talla de fusta
Talles en fusta a Mombasa Beach a Kenya. Una talla és una obra d'escultura, especialment en fusta.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Talla de fusta
Tambor (arquitectura)
sant Pere del Vaticà. En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Tambor (arquitectura)
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Tomàs Vicent Tosca i Mascó (València, 21 de desembre de 1651 - 17 d'abril de 1723) fou un erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de fundador del moviment dels novatores.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Col·legi de Sant Pius V і Torre
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Col·legi de Sant Pius V і València
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1667
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1699
1704
miniatura.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1704
1712
;Països Catalans.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1712
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1728
1729
;Països Catalans.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1729
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1734
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1744
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1757
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1769
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1819
1835
;Països Catalans.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1835
1843
;Països Catalans.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1843
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1925
1946
;Països Catalans.
Veure Col·legi de Sant Pius V і 1946