Història de la Unió Soviètica (1985-1991)

La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.

Accident de Txornòbil

Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Accident de Txornòbil · Veure més »

Acords de Belaveja

Els Acords de Belaveja (Beloveja) (Белавежскія пагадненні o Беловежские соглашения) fou un acord signat el 8 de desembre del 1991 pels presidents de Rússia, Ucraïna i Belarús (Borís Ieltsin, Leonid Kravtxuk i Stanislau Xuixkèvitx, respectivament) a la reserva natural del bosc de Belaveja.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Acords de Belaveja · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Adolf Hitler · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Afganistan · Veure més »

Alt Karabakh

LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Alt Karabakh · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Armènia · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Azerbaidjan · Veure més »

Balança comercial

Les deu primeres economies quant al comerç internacional La balança comercial és la diferència entre el valor monetari de les exportacions i importacions de béns o mercaderies i serveis (depèn del país) en una economia durant un període determinat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Balança comercial · Veure més »

Bàltic

* Mar Bàltic, mar del nord d'Europa oberta a la mar del Nord i de retruc a l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Bàltic · Veure més »

Borís Ieltsin

, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Borís Ieltsin · Veure més »

Bosc de Białowieża

El bosc de Białowieża (en belarús: Белавежская пушча, transcrit: Bielavièjskaia puixtxa; en polonès: Puszcza Białowieska, que usant grafia catalana seria aproximadament: Puixtxa Bialovieska, on la "l" s'assembla a la "w" anglesa) és una reserva natural situada a Belarús i Polònia, enclavada en un dels últims boscos verges d'Europa que acull un gran nombre d'ungulats de gran grandària, entre els quals el raríssim bisó europeu (nom científic: Bison bonasus; belarús, rus i ucraïnès: Зубр, transcrit: Zubr; polonès: Żubr).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Bosc de Białowieża · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Caucas · Veure més »

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Censura · Veure més »

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Comunitat Europea · Veure més »

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Constitució soviètica · Veure més »

Cop d'estat a la Unió Soviètica

El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Cop d'estat a la Unió Soviètica · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Crimea · Veure més »

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Crisi dels míssils de Cuba · Veure més »

Curt segle XX

El curt segle XX, tal com el defineix l'historiador marxista britànic Eric Hobsbawm, fa referència al període que s'estén entre els anys 1914 i 1991, tot escapant la periodització inapropiada i arbitrària de segles que comencen amb el naixement de Jesucrist i fixant-se en el seu lloc en esdeveniments que marquen una època concreta.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Curt segle XX · Veure més »

Datxa

Borís Pasternak a Peredelkino Una datxa (en rus дача) és una casa de camp russa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Datxa · Veure més »

Desestalinització

La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Desestalinització · Veure més »

Desobediència civil

Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Desobediència civil · Veure més »

Dissidència

Dissidència és un desacord parcial o total amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus àmbits.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Dissidència · Veure més »

Dissolució de la Unió Soviètica

Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Dissolució de la Unió Soviètica · Veure més »

Distensió

Distensió és un terme usat en la diplomàcia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Distensió · Veure més »

Dmitri Iàzov

Dmitri Timofèievitx Iàzov (en rus: Дми́трий Тимофе́евич Я́зов; nascut el 8 de novembre de 1923, a l'oblast d'Omsk - 25 de febrer de 2020) va ser el penúltim Ministre de Defensa soviètic i l'últim Mariscal de la Unió Soviètica designat abans del col·lapse de la Unió Soviètica (28 d'abril de 1990).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Dmitri Iàzov · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Estats bàltics · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Estònia · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Europa de l'Est · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Exèrcit Roig · Veure més »

Fallida

L'avís de la clausura enganxat a la porta d'una botiga d'informàtica l'endemà que la seva casa matriu, Granville Technology Group Ltd, fóra declarada "''en fallida''" al Regne Unit. Una fallida, abatiment o bancarrota (del genovès medieval: bancarotta; en anglès: bankruptcy; en castellà: quiebra; en francès: banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Fallida · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Geòrgia · Veure més »

Glàsnost

Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Glàsnost · Veure més »

Gran Purga

La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Gran Purga · Veure més »

Guennadi Ziugànov

Guennadi Andréievitx Ziugànov (rus Генна́дий Андре́евич Зюга́нов) (Mímrino, Província d'Oriol, 26 de juny de 1944) és un polític rus, secretari general del Partit Comunista de la Federació Russa (des de 1993), diputat de la Duma (des de 1995), i membre Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (des de 1996).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Guennadi Ziugànov · Veure més »

Guerra afgano-soviètica

La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Guerra afgano-soviètica · Veure més »

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Guerra del Vietnam · Veure més »

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Gulag · Veure més »

Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Història de la Unió Soviètica · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1927-1953)

La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Història de la Unió Soviètica (1927-1953) · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1953-1985)

La història de la Unió Soviètica des de 1953 fins a 1985 és la història del país durant una època marcada per dos "fites transcendentals": per un costat, la mort del Secretari General del PCUS Ióssif Stalin el 1953 i la relativa liberalització o "desgel" que va tenir com a conseqüència; i per l'altre, l'ascens del darrer dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Història de la Unió Soviètica (1953-1985) · Veure més »

Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927)

La història de la Unió Soviètica té les seves arrels en la Revolució Russa de 1917.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927) · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ióssif Stalin · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Inflació · Veure més »

Ingúixos

Els ingúixos són un poble del nord del Caucas, que viu principalment a la república d'Ingúixia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ingúixos · Veure més »

Iniciativa de Defensa Estratègica

Logo de la SDI La Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), en anglès Strategic Defense Initiative (SDI), coneguda popularment com a guerra de les galàxies per la popular pel·lícula de ciència-ficció de l'època,fou un proposta del president dels Estats Units d'Amèrica Ronald Reagan, presentada el 23 de març del 1983Federation of American Scientists.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Iniciativa de Defensa Estratègica · Veure més »

James Earl Carter

James Earl «Jimmy» Carter, Jr. (Plains, Geòrgia, 1r d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en el Parlament de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix Estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і James Earl Carter · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Kazakhstan · Veure més »

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і KGB · Veure més »

Konstantín Txernenko

Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Konstantín Txernenko · Veure més »

Kremlin de Moscou

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Kremlin de Moscou · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і La Haia · Veure més »

Lech Wałęsa

, AFI és un polític, sindicalista i activista pels drets humans polonès.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Lech Wałęsa · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Lenin · Veure més »

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Leonid Bréjnev · Veure més »

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Letònia · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Lituània · Veure més »

Llibertat d'expressió

''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Llibertat d'expressió · Veure més »

Llibertat de premsa

Índex de llibertat de premsa, segons l'organització Reporters Sense FronteresLa llibertat de premsa és la llibertat o la immunitat dels mitjans de comunicació per a publicar o disseminar informació, ja sigui mitjançant la impressió o emissió o publicació electrònica, sense cap mena de control governamental o censura.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Llibertat de premsa · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Moldàvia · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Moscou · Veure més »

Muhammad Zia-ul-Haq

General Muhammad Zia-ul-Haq (Punjabi, Urdú: محمد ضياء الحق Jullundar 12 d'agost de 1924 – 17 d'agost de 1988), fou el quart cap d'administrador de la llei marcial i sisè president del Pakistan del juliol de 1977 a la seva mort l'agost de 1988.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Muhammad Zia-ul-Haq · Veure més »

Mujahidins

Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mujahidins · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nikita Khrusxov · Veure més »

Nikolai Rijkov

Nikolai Ivanòvitx Rijkov (rus; Николай Иванович Рыжков) (nascut el 28 de setembre de 1929 a Dzerjinsk, Ucraïna) va ser un funcionari soviètic i, després de la dissolució de la Unió Soviètica, un polític rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nikolai Rijkov · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nova Política Econòmica · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Pacte de Varsòvia · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Pakistan · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Perestroika · Veure més »

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Pres polític · Veure més »

President dels Estats Units

El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і President dels Estats Units · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Propietat privada · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Popular d'Hongria

La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular d'Hongria · Veure més »

República Popular de Bulgària

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular de Bulgària · Veure més »

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular de Polònia · Veure més »

República Socialista de Romania

La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista de Romania · Veure més »

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »

República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia

La República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia, també coneguda com a ASSR de Txetxènia-Ingúixia (en rus:Чечено-Ингушская АССР), fou una república soviètica depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica Autònoma de Txetxènia-Ingúixia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Armènia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Estònia

La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Estònia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

República Socialista Soviètica de Belarús

La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Belarús · Veure més »

República Socialista Soviètica de Geòrgia

La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan · Veure més »

República Socialista Soviètica de Letònia

La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Letònia · Veure més »

República Socialista Soviètica de Moldàvia

La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kazakhstan

La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kirguizstan

La República Socialista Soviètica del Kirguizstan (RSS del Kirguizstan) és el nom que va rebre el Kirguizstan quan va formar part de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Kirguizstan · Veure més »

República Socialista Soviètica del Tadjikistan

La República Socialista Soviètica del Tadjikistan (RSS del Tadjikistan) és el nom que va rebre el Tadjikistan quan va formar part de la Unió Soviètica entre el 1929 i el 1991.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Tadjikistan · Veure més »

República Socialista Soviètica del Turkmenistan

La República Socialista Soviètica del Turkmenistan (RSS del Turkmenistan) va ser una república constituent de la Unió Soviètica fins al 1991, any en què es va declarar la independència del Turkmenistan.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Turkmenistan · Veure més »

República Socialista Txecoslovaca

La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Txecoslovaca · Veure més »

Repúbliques de la Unió Soviètica

Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Repúbliques de la Unió Soviètica · Veure més »

Revolució Cantant

Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Revolució Cantant · Veure més »

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ronald Reagan · Veure més »

Ruble

rubles russos de 1997 rubles belarussos del 2005 El ruble (en rus рубль, transcrit rubl) és una unitat monetària actualment utilitzada a Belarús, Rússia i una part de Moldàvia (Transnístria), i històricament ho ha estat també de diversos estats i territoris sota la influència de Rússia i de la Unió Soviètica.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ruble · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sant Petersburg · Veure més »

Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sibèria · Veure més »

Solidarność

protestes a Gdańsk miniatura Solidaritat (en polonès Solidarność) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność"), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Solidarność · Veure més »

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Soviet Suprem · Veure més »

Tecnologies de la informació i la comunicació

miniatura Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a «Information Technology») agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Tecnologies de la informació i la comunicació · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vaga general

Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Vaga general · Veure més »

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Vílnius · Veure més »

Via Bàltica

La placa "STEBUKLAS" (que significa "miracle") al costat de la catedral de Vílnius, a l'indret on va començar la cadena humana. La Cadena Bàltica o Via Bàltica (estonià Balti kett, letó Baltijas ceļš, lituà Baltijos kelias) és el nom donat a una cadena humana que anava des de Vílnius a Tallinn passant per Riga (560 km en total) per exigir la independència dels Països Bàltics el 23 d'agost de 1989.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Via Bàltica · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1 de desembre · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 10 de juliol · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 11 de març · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 12 de juny · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 13 de gener · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 15 de març · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 16 de desembre · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 17 de març · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 18 d'octubre · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 19 d'agost · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1987 · Veure més »

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1988 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1990 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 1991 · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 20 d'agost · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 21 d'agost · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 21 de desembre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 26 de desembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 29 de desembre · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 3 de juny · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 30 de març · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 31 de juliol · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 4 de maig · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 6 de setembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 7 de febrer · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і 9 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Caiguda del comunisme, Col·lapse de la Unió Soviètica, Col·lapsse de la Unió Soviètica, Dissolució de l'URSS, Dissolució de la URSS.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat