Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Andrew Bonar Law, Bangor (Down), Belfast, Carrickfergus, Catòlics irlandesos, Comtat de Derry, Conflicte nord-irlandès, Derry, Donaghadee, Gaèlic irlandès, Irlanda del Nord, James Knox Polk, La Roche-sur-Yon, Macmillan Publishers, President dels Estats Units, Províncies d'Irlanda, Riu Bann, Ulster, Universitat d'Ulster.
Andrew Bonar Law
Andrew Bonar Law (16 de setembre de 1858 – 30 d'octubre de 1923) va ser un polític i home d'estat britànic nascut al Canadà.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Andrew Bonar Law · Veure més »
Bangor (Down)
Bangor (en gaèlic irlandès Beannchor, que vol dir "corba banyuda", potser en referència a la badia; en escocès de l'Ulster Bengor) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Bangor (Down) · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Belfast · Veure més »
Carrickfergus
West Street. marina a Carrickfergus. Memorial de guerra a Joymount. Carrickfergus (en gaèlic irlandès Carraig Fhearghais, que vol dir "roca de Fergus", rei de Dál Riata del segle VI; en escocès de l'Ulster Carrick o Craigfergus) és una ciutat d'Irlanda del Nord, al comtat d'Antrim, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Carrickfergus · Veure més »
Catòlics irlandesos
Creu cèltica, símbol dels catòlics irlandesos Bandera dels Irlandesos dels Estats Units.Smith, W. Flags through the Ages and across the World, McGraw-Hill Book Co., 1975.Znamierowski, A. The World Encyclopedia of Flags, Lorenz Books, 1999, 2007. Catòlics irlandesos (Irish-Catholics) és un terme usat per descriure a persones d'Irlanda o persones d'ascendència irlandesa que són de religió catòlica.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Catòlics irlandesos · Veure més »
Comtat de Derry
El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Comtat de Derry · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Derry · Veure més »
Donaghadee
Donaghadee (en gaèlic irlandès Domhnach Daoi que vol dir "església de Daoi") és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Donaghadee · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Gaèlic irlandès · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Irlanda del Nord · Veure més »
James Knox Polk
James Knox Polk (pronunciació en anglès:; 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè president dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849.
Nou!!: Coleraine (Derry) і James Knox Polk · Veure més »
La Roche-sur-Yon
La Roche-sur-Yon és un municipi francès, situat al departament de Vendée i a la regió del País del Loira.
Nou!!: Coleraine (Derry) і La Roche-sur-Yon · Veure més »
Macmillan Publishers
Macmillan Publishers Ltd, també conegut com The Macmillan Group, és una editorial d'origen britànic.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Macmillan Publishers · Veure més »
President dels Estats Units
El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.
Nou!!: Coleraine (Derry) і President dels Estats Units · Veure més »
Províncies d'Irlanda
Munster 3. Connacht 4. Ulster Durant l'últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Províncies d'Irlanda · Veure més »
Riu Bann
Vista del riu Bann a prop de Coleraine. El riu Bann és el riu més llarg d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Riu Bann · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Ulster · Veure més »
Universitat d'Ulster
La Universitat d'Ulster (UU) (en gaèlic irlandès: Ollscoil Uladh; en escocès de l'Ulster: o), és una universitat pública situada a Irlanda del Nord.
Nou!!: Coleraine (Derry) і Universitat d'Ulster · Veure més »
