Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Antiga Roma, As romà, Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric), Ciceró, Clàudia (nomen), Clòdia Pulcra Quinta, Clòdia Pulcra Tèrcia, Clitemnestra, Dió d'Alexandria, Gai Valeri Catul, Lawrence Alma-Tadema, Luci Apuleu, Luci Cecili Metel Diademat, Marc Celi Rufus, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Medea, Metel, Palatí, Patrici (classe romana), Pro Caelio, Ptolemeu XII Auletes, Publi Clodi Pulcre, Quint Cecili Metel Cèler, Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, Semproni Atratí, Tribú de la plebs, Vides imaginàries.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Clòdia і Antiga Roma · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Clòdia і As romà · Veure més »
Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric)
Roma - Mausoleu de Cecília Metel·la Cecília Metel·la (en llatí Cacecilia Metella) va ser filla de Quint Cecili Metel Baleàric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus), cònsol l'any 123 aC i germana de Quint Cecili Metel Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos), cònsol l'any 98 aC.
Nou!!: Clòdia і Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric) · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Clòdia і Ciceró · Veure més »
Clàudia (nomen)
Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.
Nou!!: Clòdia і Clàudia (nomen) · Veure més »
Clòdia Pulcra Quinta
Clòdia Pulcra Quinta (Clodia Pulchra Quinta; ocasionalment, Clodia Luculli 'Clòdia, esposa de Lucul') va ser la filla menuda en una sèrie de tres fills i tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre i tal volta Cecília Metel·la Baleàrica, o bé la seua cosina Cecília Metel·la (filla de Luci Cecili Metel Diademat).
Nou!!: Clòdia і Clòdia Pulcra Quinta · Veure més »
Clòdia Pulcra Tèrcia
Clòdia Pulcra Tèrcia (Clodia Pulchra Tertia) va ser la gran de les tres filles d'Api Claudi Pulcre i Cecília Metel·la Baleàrica, pares també de tres fills mascles.
Nou!!: Clòdia і Clòdia Pulcra Tèrcia · Veure més »
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Nou!!: Clòdia і Clitemnestra · Veure més »
Dió d'Alexandria
Dió d'Alexandria (Dion) fou un filòsof i acadèmic grec del nascut a Alexandria.
Nou!!: Clòdia і Dió d'Alexandria · Veure més »
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Nou!!: Clòdia і Gai Valeri Catul · Veure més »
Lawrence Alma-Tadema
''Sir'' OM, RA va ser un dels pintors més cèlebres de finals del a Gran Bretanya.
Nou!!: Clòdia і Lawrence Alma-Tadema · Veure més »
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Nou!!: Clòdia і Luci Apuleu · Veure més »
Luci Cecili Metel Diademat
Luci Cecili Metel Diademat (en llatí Lucius Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Diadematus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Clòdia і Luci Cecili Metel Diademat · Veure més »
Marc Celi Rufus
Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.
Nou!!: Clòdia і Marc Celi Rufus · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Clòdia і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Clòdia і Medea · Veure més »
Metel
Metel (Metellus) va ser el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.
Nou!!: Clòdia і Metel · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Clòdia і Palatí · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Clòdia і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pro Caelio
Bust de Ciceró, al voltant dels seixanta anys. Pro Caelio o En defensa de Marc Celi és un discurs de Ciceró que va pronunciar el 4 d'abril de l'any 56 aC, després del seu retorn de l'exili.
Nou!!: Clòdia і Pro Caelio · Veure més »
Ptolemeu XII Auletes
Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.
Nou!!: Clòdia і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Nou!!: Clòdia і Publi Clodi Pulcre · Veure més »
Quint Cecili Metel Cèler
Quint Cecili Metel Cèler (Quintus Caecilius Q. f. Q. n. Metellus Celer) va ser un magistrat romà fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot.
Nou!!: Clòdia і Quint Cecili Metel Cèler · Veure més »
Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
La Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, anomenada popularment com la Pauly-Wissowa o simplement RE, és una enciclopèdia alemanya especialitzada en lantiguitat clàssica, composta per més de vuitanta volums amb els suplements.
Nou!!: Clòdia і Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft · Veure més »
Semproni Atratí
Els Semproni Atratí (Sempronii Atratini) foren una branca patrícia de la gens Semprònia que portà el cognomen Atratí.
Nou!!: Clòdia і Semproni Atratí · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Clòdia і Tribú de la plebs · Veure més »
Vides imaginàries
Vides imaginàries (títol francès original: Vies imaginaires) és una col·lecció de vint-i-dues històries curtes semibiogràfiques de Marcel Schwob, publicades per primer cop en format de llibre el 1896.
Nou!!: Clòdia і Vides imaginàries · Veure més »
Redirigeix aquí:
Clàudia Clodia, Clàudia Clòdia, Clòdia Pulcra Quarta, Clòdia Quadrantaria.
