Taula de continguts
33 les relacions: Aliat romà, Claudia (cràter), Claudia de colonia Novi Comi, Claudia de foenore, Claudia de liberale causa, Claudia de re nummaria, Claudia de senaturum quaestu, Claudia de sociis, Claudia de tutelis, Clàudia (nomen), Clàudia (prenom), Clàudia (tribu), Clodia de auspiciis, Clodia de censoribus, Clodia de civibus romanis interemptis, Clodia de comitiis, Clodia de injuris publicis, Clodia de intercessione, Clodia de Marcus Tullius, Clodia de Pessinumtio sacerdotio, Clodia de provinciis, Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis, Clodia de vi, Clodia frumentaria, Como (ciutat d'Itàlia), Dret romà, Gens Clàudia, Nom romà, Prenom, Prunera, Publi Clodi Pulcre, Reina Clàudia, (4) Vesta.
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Clàudia і Aliat romà
Claudia (cràter)
Claudia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -1.59 ° de latitud nord i 146.06 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.
Veure Clàudia і Claudia (cràter)
Claudia de colonia Novi Comi
Claudia de colonia Novi Comi va ser una llei romana adoptada a proposta del cònsol Marc Claudi Marcel, i considerada contrària a Juli Cèsar.
Veure Clàudia і Claudia de colonia Novi Comi
Claudia de foenore
Claudia de foenore ('Clàudia de l'interès dels préstecs') va ser una llei publicada per l'emperador Claudi prohibint als creditors deixar préstecs als fill de les persones importants perquè els tornessin amb interessos a la mort dels pares.
Veure Clàudia і Claudia de foenore
Claudia de liberale causa
La lex Claudia de liberale causa va ser una llei romana establerta per Appi Claudi Cras d'acord amb els altres decemvirs l'any 450 aC (302 de la fundació de Roma).
Veure Clàudia і Claudia de liberale causa
Claudia de re nummaria
Claudia de re nummaria va ser una llei romana que establia que la moneda anomenada victorito, que havia estat portada d'Il·líria a la primera meitat del, fos reencunyada a Roma amb la imatge de la Victòria.
Veure Clàudia і Claudia de re nummaria
Claudia de senaturum quaestu
Claudia de senaturum quaestu o Claudia de senatoribus va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Quint Claudi, quan eren cònsols Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni Llong l'any 535 de la fundació de Roma (218 aC).
Veure Clàudia і Claudia de senaturum quaestu
Claudia de sociis
Claudia de sociis va ser una llei establerta a sol·licitud dels cònsols Gai Claudi Pulcre i Tiberi Semproni Grac l'any 576 de la fundació de Roma o 177 aC.
Veure Clàudia і Claudia de sociis
Claudia de tutelis
La llei Clàudia (Lex Claudia de tutelis) va ser una llei romana aprovada en temps de l'emperador Claudi que abolia la tutela legítima sobre les dones.
Veure Clàudia і Claudia de tutelis
Clàudia (nomen)
Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.
Veure Clàudia і Clàudia (nomen)
Clàudia (prenom)
Clàudia és un nom de fonts femení.
Veure Clàudia і Clàudia (prenom)
Clàudia (tribu)
la tribu Clàudia (en llatíClaudia) va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.
Veure Clàudia і Clàudia (tribu)
Clodia de auspiciis
Clodia de auspiciis va ser una llei romana proposada pel tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre que establia la prohibició dels magistrats de dissoldre els comicis tribunats al·legant que els auspicis eren desfavorables.
Veure Clàudia і Clodia de auspiciis
Clodia de censoribus
Clodia de censoribus va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini.
Veure Clàudia і Clodia de censoribus
Clodia de civibus romanis interemptis
Clodia de civibus romanis interemptis, va ser una llei de l'antiga Roma proposada per Publi Clodi Pulcre que deia: "qui civem Romanum indemnatum interemisset ei aqua et igni interdiceretur", (que fos imposada la interdicció de l'aigua i del foc a tot aquell que hagués fet executar un ciutadà sense sentència en ferm).
Veure Clàudia і Clodia de civibus romanis interemptis
Clodia de comitiis
Clodia de comitiis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini.
Veure Clàudia і Clodia de comitiis
Clodia de injuris publicis
Clodia de injuris publicis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) sota els cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini.
Veure Clàudia і Clodia de injuris publicis
Clodia de intercessione
Clodia de intercessione va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini, que establia que els tribuns podrien presentar rogatios (propostes de llei als comicis) lliurement, sense que poguessin ser vetades per cap magistrat.
Veure Clàudia і Clodia de intercessione
Clodia de Marcus Tullius
Clodia de Marcus Tullius va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) sota els cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini, que ordenava que Marc Tul·li Ciceró, acusat d'haver castigat amb la mort sense fórmules judicials als conjurats de la conspiració de Catilina, fos desterrat a una distància de 500.000 passos, prohibint que la seva tornada fos discutida al senat.
Veure Clàudia і Clodia de Marcus Tullius
Clodia de Pessinumtio sacerdotio
Clodia de Pessinumtio sacerdotio va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini, que retirava al sacerdot Pesinunci (Pesinuntius) el seu càrrec sacerdotal de la gran mare frígia o Cíbele, i donava el sacerdoci a Brogotarus Gallus.
Veure Clàudia і Clodia de Pessinumtio sacerdotio
Clodia de provinciis
Clodia de provinciis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini, que donava als dos cònsols, que l'havien ajudat amb eficàcia en les seves conspiracions, limperium (poder) a les províncies de Macedònia, Acaia, Tessàlia, Grècia i Beòcia a Pisó, i Síria, Mesopotàmia i les terres aprop del Tigris a Gabini.
Veure Clàudia і Clodia de provinciis
Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis
Clodia de rege ptolemeo et de exulibus byzantinis va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini.
Veure Clàudia і Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis
Clodia de vi
Clodia de vi va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) sota els cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoní i Aule Gabini que disposava que s'havia de processar a tots els que fessin matar a un ciutadà romà sense haver passat pel judici del poble i format la causa.
Veure Clàudia і Clodia de vi
Clodia frumentaria
Clodia frumentaria va ser una llei de l'antiga Roma, establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) sota els cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini.
Veure Clàudia і Clodia frumentaria
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Veure Clàudia і Como (ciutat d'Itàlia)
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Clàudia і Dret romà
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Veure Clàudia і Gens Clàudia
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Clàudia і Nom romà
Prenom
El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.
Veure Clàudia і Prenom
Prunera
La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.
Veure Clàudia і Prunera
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Clàudia і Publi Clodi Pulcre
Reina Clàudia
Prunes Reina Clàudia Les Reines Clàudies (Prunus domestica italica) és una cultivar de prunera desenvolupada a Moissac, França d'una prunera silvestre d'Àsia Menor.
Veure Clàudia і Reina Clàudia
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Clàudia і (4) Vesta