Taula de continguts
47 les relacions: Agurain, Alejandro Groizard y Gómez de la Serna, Àlaba, Baldomero Espartero, Biarritz, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Cirilo Álvarez Martínez, Codi civil, Espanya, Guerra del Francès, Guipúscoa, Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez, Joaquín María López López, José Alonso Ruiz de Conejares, José Arias Uría, Juan Zavala de la Puente, Lorenzo Arrazola García, Luis González Bravo, Madrid, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de Justícia d'Espanya, Partit Progressista, Polític, Primera Guerra Carlina, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Soto en Cameros, Tribunal Suprem, Tribunal Suprem d'Espanya, Valladolid, Villacarriedo, 14 de juliol, 1792, 1843, 1854, 1855, 1856, 1857, 1874, 20 de novembre, 23 de juny, 24 de novembre, 29 de novembre, 30 d'octubre, 6 de juny, 7 d'agost.
- Presidents del Tribunal Suprem d'Espanya
Agurain
Agurain (en castellà Salvatierra, nom oficial Agurain/Salvatierra) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Agurain
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna (* Madrid, 18 de juny de 1830 - † El Escorial, 5 de setembre de 1919) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Foment i Gràcia i Justícia durant el regnat d'Amadeu I, carteres que repetiria durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena al costat de la de ministre d'Estat.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Àlaba
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Baldomero Espartero
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Biarritz
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Cent Mil Fills de Sant Lluís
Cirilo Álvarez Martínez
Cirilo Álvarez Martínez (Villahoz, província de Burgos, 9 de juliol de 1807-Madrid, 6 de novembre de 1878) va ser un polític i jurista espanyol.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Cirilo Álvarez Martínez
Codi civil
Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Codi civil
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Espanya
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Guerra del Francès
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Guipúscoa
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón (Écija, 1808-Madrid, 1865) va ser un polític, jurista i escriptor espanyol.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
Joaquín María López López
Bust de Joaquín María López a Villena. Joaquín María López López (Joaquín María López de Oliver y López de Platas) (Villena, 15 d'agost de 1798 - Madrid, 1855) fou un advocat i polític valencià, President del Consell de Ministres d'Espanya en dos breus períodes de l'any 1843.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Joaquín María López López
José Alonso Ruiz de Conejares
José Alonso Ruiz de Conejares (Corella, 21 de setembre de 1781 - Madrid, 12 d'abril de 1855) va ser un jurista i polític liberal espanyol, ministre de justícia durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і José Alonso Ruiz de Conejares
José Arias Uría
José Arias Uría (Ferrol, 1799-La Corunya, 3 de gener de 1873) va ser un polític gallec, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і José Arias Uría
Juan Zavala de la Puente
Juan Zavala y de la Puente, I marquès de Sierra Bullones (Lima, 27 de desembre de 1804 - Madrid, 29 de desembre de 1879) va ser un militar i polític espanyol nascut al Perú.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Juan Zavala de la Puente
Lorenzo Arrazola García
Lorenzo Arrazola García (Checa, Guadalajara; 10 d'agost de 1795 - Madrid; 23 de febrer de 1873) va ser un polític, advocat i catedràtic d'universitat espanyol.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Lorenzo Arrazola García
Luis González Bravo
Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol, cavaller de l'Orde de Carles III, de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Luis González Bravo
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Madrid
Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Ministeri d'Ultramar
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Ministeri de Justícia d'Espanya
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Partit Progressista
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Polític
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Primera Guerra Carlina
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Soto en Cameros
Soto en Cameros és un municipi situat a la comarca de Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Soto en Cameros
Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Tribunal Suprem
Tribunal Suprem d'Espanya
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Tribunal Suprem d'Espanya
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Valladolid
Villacarriedo
Villacarriedo és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і Villacarriedo
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 14 de juliol
1792
;Països catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1792
1843
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1843
1854
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1855
1856
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1856
1857
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1857
1874
;Països Catalans.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 1874
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 20 de novembre
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 23 de juny
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 24 de novembre
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 29 de novembre
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 30 d'octubre
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 6 de juny
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Claudio Antón de Luzuriaga і 7 d'agost
Vegeu també
Presidents del Tribunal Suprem d'Espanya
- Carlos Dívar Blanco
- Carlos Lesmes Serrano
- Claudio Antón de Luzuriaga
- Eduardo Alonso Colmenares
- Eugenio Montero Ríos
- Fernando Calderón Collantes
- Gonzalo Moliner Tamborero
- José Castán Tobeñas
- José María Calatrava
- Lorenzo Arrazola García
- Pascual Sala Sánchez
- Pedro Gómez de la Serna y Tully
- President del Tribunal Suprem d'Espanya