Accés més ràpid que el navegador!
245 les relacions: Acer de Damasc, Agricultura, Agustí d'Hipona, Al-Àndalus, Al-Battaní, Albert el Gran, Alcuí de York, Algorisme, Almagest, Alquímia, Anglaterra, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antonio Pigafetta, Ar-Razí, Aristòtil, Aritmètica, Arquimedes, Art, Arts liberals, Astrolabi de Barcelona, Astrologia, Astronomia, Avaluació d'experts, Averrois, Índia, Babilònia, Bateria de Bagdad, Bàrbar, Bíblia, Bernat de Claravall, Bilingüisme, Biologia, Bisbe, Caiguda de Constantinoble, Caiguda lliure, Caldea, Canó, Carlemany, Castell, Catedral, Catolicisme, Ciència, Cinemàtica, Classe social, Claudi Ptolemeu, Coet, Combustible, Comerç, Coneixement, ..., Conquesta feudal hispànica, Conrad Gessner, Contemplació cristiana, Cort (noblesa), Crist, Cristianisme, Croades, Cultura popular, Dècada del 1300, Dialèctica, Dinastia Ming, Dinàmica, Doctor de l'Església, Economia, Edat mitjana, Educació, Egipte, Empirisme, Equació de segon grau, Era de l'exploració, Escola, Escola catedralícia, Escolàstica, Església Catòlica Romana, Euclides, Europa Occidental, Expansió de l'islam, Experiment, Família franciscana, Física, Fe, Fenomen, Fernão de Magalhães, Filosofia, Filosofia medieval, Filosofia natural, Força, França, Francis Bacon, Galè, Galileo Galilei, Gènesi, Geografia, Geometria, Gramàtica, Grec, Guillem d'Occam, Habitabilitat planetària, Hajj, Hieronymus Bock, Hiparc de Nicea, Hipòtesi, Història d'Europa, Història de la ciència, Historiador, Humanisme, Il·lustració, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Impremta, Inèrcia, Inquisició, Iraq, Isaac Newton, Islam, Italià, Itàlia, Jean Buridan, Joan Duns Escot, Johannes Kepler, La Meca, Laïcat, Lògica, Leonardo de Pisa, Lincoln (Anglaterra), Lisieux, Llatí, Lluís Collado, Llum, Lupitus Barchinonensis, Marc Aureli, Marca Hispànica, Matemàtiques, Mètode científic, Música, Mecànica, Medicina, Metrologia, Microscopi, Misto, Monarca, Monestir, Monjo, Moviment rectilini, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Natura, Naturalisme, Navalla d'Occam, Nicolau Copèrnic, Nicolau Oresme, Nombre decimal, Obscurantisme, Observació, Orde (religió), Orde dels Predicadors, Orient Mitjà, Oxford, Pax Romana, Pólvora, Pelegrinatge, Península Ibèrica, Pesta Negra, Pierre Duhem, Plató, Polític, Porcellana, Precessió, Primer califat, Projectil, Prova, Quadrívium, Química, Raó, Reduccionisme, Refracció, Renaixement carolingi, Renaixement del segle XII, René Descartes, Retòrica, Revolució científica, Robert Grosseteste, Robert Hooke, Roger Bacon, Ruda, Sacerdot, Sant, Sànscrit, Silvestre II, So, Societat, Studium generale, Tecnologia medieval, Telescopi, Teocentrisme, Teologia, Terra, Terra plana, Thomas Bradwardine, Toledo, Tomàs d'Aquino, Traducció lingüística, Trívium, Tycho Brahe, Ulleres, Univers, Universitat, Universitat d'Oxford, Universitat de Bolonya, Universitat de París, Universitat medieval, Verificació, William Gilbert, Xina, Zero, Zheng He, 1088, 1150, 1167, 1168, 1193, 1200, 1214, 1227, 1253, 1266, 1274, 1280, 1285, 1294, 1300, 1323, 1348, 1350, 1358, 1382, 1500, 1521, 180, 787, 850, 900, 929. Ampliar l'índex (195 més) »
Acer de Damasc
Fulla d'un ganivet d'acer damasquinat (segons el sistema modern). Lacer de Damasc (anomenat també com acer damasquinat) és un acer de gresol emprat i elaborat a l'Orient Mitjà en l'elaboració d'espases des del 1100 aC fins al 1700.
Nou!!: Ciència medieval і Acer de Damasc · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Ciència medieval і Agricultura · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Ciència medieval і Agustí d'Hipona · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ciència medieval і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Battaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí, conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.
Nou!!: Ciència medieval і Al-Battaní · Veure més »
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Nou!!: Ciència medieval і Albert el Gran · Veure més »
Alcuí de York
Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.
Nou!!: Ciència medieval і Alcuí de York · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Ciència medieval і Algorisme · Veure més »
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Nou!!: Ciència medieval і Almagest · Veure més »
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Nou!!: Ciència medieval і Alquímia · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Ciència medieval і Anglaterra · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Ciència medieval і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Antiguitat clàssica · Veure més »
Antonio Pigafetta
Antonio Pigafetta o de Pigafetta (Vicenza, ca. 1491 - Vicenza, ca. 1531) va ser un explorador, geògraf i cronista italià que va acompanyar Fernão de Magalhães en la seva circumnavegació del món.
Nou!!: Ciència medieval і Antonio Pigafetta · Veure més »
Ar-Razí
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Les obres atribuïdes a Jàbir ibn Hayyan i Ar-Razí contenen les classificacions sistemàtiques més antigues conegudes de substàncies químiques. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. En el sistema nerviós va afirmar que els nervis tenien funcions motores o sensorials, descrivint 7 nervis cranials i 31 de la medul·la espinal, assignant un ordre numèric als nervis cranials des de l'òptic fins als nervis hipoglosos. Va classificar els nervis espinals en vuit nervis cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, tres sacres i tres coccigis utilitzant-ho per relacionar els signes clínics de lesió amb la ubicació corresponent de les lesions del sistema nerviós. Va diferenciar mitjançant una observació acurada la verola del xarampió, fins llavors estaven agrupades com una sola malaltia que causava erupcions Pel que fa a les pràctiques higièniques, Ar-Razí, a qui se li va demanar una vegada que escollis el lloc per a un nou hospital a Bagdad, va suspendre trossos de carn en diversos punts de la ciutat i va recomanar construir l'hospital al lloc on la carn es va podrir més lentament. Ar-Razí és de vegades anomenat el "Pare de la pediatria" per escriure la monografia les malalties dels infants tractant la pediatria com un camp independent de la medicina. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè, la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.
Nou!!: Ciència medieval і Ar-Razí · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ciència medieval і Aristòtil · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Ciència medieval і Aritmètica · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ciència medieval і Arquimedes · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Ciència medieval і Art · Veure més »
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Nou!!: Ciència medieval і Arts liberals · Veure més »
Astrolabi de Barcelona
L'astrolabi de Barcelona és considerat com el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut en l'Occident cristià.
Nou!!: Ciència medieval і Astrolabi de Barcelona · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Ciència medieval і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Ciència medieval і Astronomia · Veure més »
Avaluació d'experts
L'avaluació d'experts o revisió d'experts (en anglès: peer review) és el procés de revisió que passen els articles científics quan són enviats a una revista per a la seva publicació.
Nou!!: Ciència medieval і Avaluació d'experts · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Ciència medieval і Averrois · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Ciència medieval і Índia · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Ciència medieval і Babilònia · Veure més »
Bateria de Bagdad
arxiudata.
Nou!!: Ciència medieval і Bateria de Bagdad · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Ciència medieval і Bàrbar · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Ciència medieval і Bíblia · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Ciència medieval і Bernat de Claravall · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Ciència medieval і Bilingüisme · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Ciència medieval і Biologia · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Ciència medieval і Bisbe · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Ciència medieval і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Nou!!: Ciència medieval і Caiguda lliure · Veure més »
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Nou!!: Ciència medieval і Caldea · Veure més »
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Nou!!: Ciència medieval і Canó · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Ciència medieval і Carlemany · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Ciència medieval і Castell · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Ciència medieval і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Ciència medieval і Catolicisme · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Ciència medieval і Ciència · Veure més »
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Nou!!: Ciència medieval і Cinemàtica · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Ciència medieval і Classe social · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Ciència medieval і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Nou!!: Ciència medieval і Coet · Veure més »
Combustible
La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.
Nou!!: Ciència medieval і Combustible · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Ciència medieval і Comerç · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Ciència medieval і Coneixement · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Ciència medieval і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Conrad Gessner
Conrad Gessner (Konrad Gessner, Conrad Geßner, Conrad von Gesner, Conradus Gesnerus, Conrad Gesner; 26 de març de 1516 – 13 de desembre de 1565) va ser un zoòleg, botànic i bibliògraf suís.
Nou!!: Ciència medieval і Conrad Gessner · Veure més »
Contemplació cristiana
La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.
Nou!!: Ciència medieval і Contemplació cristiana · Veure més »
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Nou!!: Ciència medieval і Cort (noblesa) · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Ciència medieval і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Ciència medieval і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Croades · Veure més »
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Nou!!: Ciència medieval і Cultura popular · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і Dècada del 1300 · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Ciència medieval і Dialèctica · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Ciència medieval і Dinastia Ming · Veure més »
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Nou!!: Ciència medieval і Dinàmica · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Ciència medieval і Doctor de l'Església · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Ciència medieval і Economia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ciència medieval і Edat mitjana · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Ciència medieval і Educació · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ciència medieval і Egipte · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Ciència medieval і Empirisme · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Ciència medieval і Equació de segon grau · Veure més »
Era de l'exploració
Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.
Nou!!: Ciència medieval і Era de l'exploració · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Ciència medieval і Escola · Veure més »
Escola catedralícia
L'Escola Catedralícia de Trondheim, fundada el 1152, és l'escola més antiga de Noruega. Avui funciona com un institut de educació secundària. Una escola catedralícia o episcopal és una institució d'origen medieval que es desenvolupa al voltant de les biblioteques de les catedrals europees amb la funció específica de la formació del clergat.
Nou!!: Ciència medieval і Escola catedralícia · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Ciència medieval і Escolàstica · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Ciència medieval і Església Catòlica Romana · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Ciència medieval і Euclides · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Ciència medieval і Europa Occidental · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Ciència medieval і Expansió de l'islam · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Ciència medieval і Experiment · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Ciència medieval і Família franciscana · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Ciència medieval і Física · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Ciència medieval і Fe · Veure més »
Fenomen
Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència".
Nou!!: Ciència medieval і Fenomen · Veure més »
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Nou!!: Ciència medieval і Fernão de Magalhães · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Ciència medieval і Filosofia · Veure més »
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Nou!!: Ciència medieval і Filosofia medieval · Veure més »
Filosofia natural
Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.
Nou!!: Ciència medieval і Filosofia natural · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Ciència medieval і Força · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ciència medieval і França · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: Ciència medieval і Francis Bacon · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Ciència medieval і Galè · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Ciència medieval і Galileo Galilei · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Ciència medieval і Gènesi · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Ciència medieval і Geografia · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Ciència medieval і Geometria · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Ciència medieval і Gramàtica · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Ciència medieval і Grec · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: Ciència medieval і Guillem d'Occam · Veure més »
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Nou!!: Ciència medieval і Habitabilitat planetària · Veure més »
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Nou!!: Ciència medieval і Hajj · Veure més »
Hieronymus Bock
Hieronymus Bock (llatinitzat com Tragus) (1498 – 21 de febrer de 1554) va ser un metge i botànic alemany a més de ministre de l'església luterana.
Nou!!: Ciència medieval і Hieronymus Bock · Veure més »
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Nou!!: Ciència medieval і Hiparc de Nicea · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Ciència medieval і Hipòtesi · Veure més »
Història d'Europa
La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.
Nou!!: Ciència medieval і Història d'Europa · Veure més »
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Nou!!: Ciència medieval і Història de la ciència · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Ciència medieval і Historiador · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Ciència medieval і Humanisme · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Ciència medieval і Il·lustració · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Ciència medieval і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ciència medieval і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Ciència medieval і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ciència medieval і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Ciència medieval і Imperi Sassànida · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Ciència medieval і Impremta · Veure més »
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Nou!!: Ciència medieval і Inèrcia · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Ciència medieval і Inquisició · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Ciència medieval і Iraq · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Ciència medieval і Isaac Newton · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ciència medieval і Islam · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Ciència medieval і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Ciència medieval і Itàlia · Veure més »
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Nou!!: Ciència medieval і Jean Buridan · Veure més »
Joan Duns Escot
fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.
Nou!!: Ciència medieval і Joan Duns Escot · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Ciència medieval і Johannes Kepler · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Ciència medieval і La Meca · Veure més »
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Nou!!: Ciència medieval і Laïcat · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Ciència medieval і Lògica · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Leonardo de Pisa · Veure més »
Lincoln (Anglaterra)
Lincoln (pronunciat /ˈlɪŋkən/) és una vila amb categoria de ciutat i és la capital del comtat de Lincolnshire (Anglaterra).
Nou!!: Ciència medieval і Lincoln (Anglaterra) · Veure més »
Lisieux
Lisieux és un municipi francès, capital del districte de Lisieux (departament de Calvados, regió de Normandia).
Nou!!: Ciència medieval і Lisieux · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ciència medieval і Llatí · Veure més »
Lluís Collado
Lluís Collado (València, 1510/1520 - València, 1585/1587), fou un metge valencià, catedràtic de la Universitat de València i protometge i sobrevisitador del regne des de 1576 fins a la seva mort.
Nou!!: Ciència medieval і Lluís Collado · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Ciència medieval і Llum · Veure més »
Lupitus Barchinonensis
Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona.
Nou!!: Ciència medieval і Lupitus Barchinonensis · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Ciència medieval і Marc Aureli · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Ciència medieval і Marca Hispànica · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Ciència medieval і Matemàtiques · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Ciència medieval і Mètode científic · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Ciència medieval і Música · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Ciència medieval і Mecànica · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Ciència medieval і Medicina · Veure més »
Metrologia
La metrologia és la branca de la ciència i de la tecnologia dedicada, fonamentalment, a l'estudi del mesurament de les magnituds escalars i ordinals, la definició de les unitats de mesura i dels patrons de mesura.
Nou!!: Ciència medieval і Metrologia · Veure més »
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Nou!!: Ciència medieval і Microscopi · Veure més »
Misto
Mistos de seguretat domèstics. Un misto, llumí o cerilla i més rarament lluquet o palleta/pallola és un bastonet curt de fusta o cartó encerat amb un cap de productes químics inflamables que serveix per a produir foc en circumstàncies controlades.
Nou!!: Ciència medieval і Misto · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Ciència medieval і Monarca · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Ciència medieval і Monestir · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Ciència medieval і Monjo · Veure més »
Moviment rectilini
Un moviment rectilini és aquell moviment on el cos que es mou té una trajectòria rectilínia.
Nou!!: Ciència medieval і Moviment rectilini · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Ciència medieval і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Ciència medieval і Natura · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: Ciència medieval і Naturalisme · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Ciència medieval і Navalla d'Occam · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Ciència medieval і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Nou!!: Ciència medieval і Nicolau Oresme · Veure més »
Nombre decimal
Deu dits en dues mans, el possible origen del comptatge decimal Els nombres decimals o sistema decimal estan basats en els múltiples del nombre 10.
Nou!!: Ciència medieval і Nombre decimal · Veure més »
Obscurantisme
Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.
Nou!!: Ciència medieval і Obscurantisme · Veure més »
Observació
Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.
Nou!!: Ciència medieval і Observació · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Ciència medieval і Orde (religió) · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Ciència medieval і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Ciència medieval і Orient Mitjà · Veure més »
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Nou!!: Ciència medieval і Oxford · Veure més »
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Nou!!: Ciència medieval і Pax Romana · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Ciència medieval і Pólvora · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Ciència medieval і Pelegrinatge · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Ciència medieval і Península Ibèrica · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Ciència medieval і Pesta Negra · Veure més »
Pierre Duhem
Pierre Duhem (París, 1861 - Cabrespina, 1916) fou un físic i historiador de la ciència francès, especialitzat en l'edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Pierre Duhem · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Ciència medieval і Plató · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Ciència medieval і Polític · Veure més »
Porcellana
Porcellana brasilera s) La porcellana (de l'italià porcellana, una espècie de mol·lusc amb closca) és un producte ceràmic caracteritzat pel color blanc, la seva transparència, impermeabilitat, vitrificació, resistència (no la ratlla l'acer), absència completa de porositat i sonoritat.
Nou!!: Ciència medieval і Porcellana · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Ciència medieval і Precessió · Veure més »
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Nou!!: Ciència medieval і Primer califat · Veure més »
Projectil
Projectil per canó de 90 mm M33C Un projectil és un cos que s'expulsa, generalment amb una arma i que continua el seu moviment per la mateixa inèrcia per tal de colpir un objectiu.
Nou!!: Ciència medieval і Projectil · Veure més »
Prova
Prova (en anglès original, Proof) és una obra de teatre de David Auburn representada a la George Street Playhouse de Nova Brunswick, Nova Jersey, durant la següent etapa de 1999 de les noves obres de teatre.
Nou!!: Ciència medieval і Prova · Veure més »
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Nou!!: Ciència medieval і Quadrívium · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Ciència medieval і Química · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Ciència medieval і Raó · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Ciència medieval і Reduccionisme · Veure més »
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Nou!!: Ciència medieval і Refracció · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Ciència medieval і Renaixement carolingi · Veure més »
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Renaixement del segle XII · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Ciència medieval і René Descartes · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Ciència medieval і Retòrica · Veure més »
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Nou!!: Ciència medieval і Revolució científica · Veure més »
Robert Grosseteste
Robert Grosseteste (1175 - 1253) va ser un frare franciscà, bisbe de Lincoln (Anglaterra) i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa.
Nou!!: Ciència medieval і Robert Grosseteste · Veure més »
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Nou!!: Ciència medieval і Robert Hooke · Veure més »
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Nou!!: Ciència medieval і Roger Bacon · Veure més »
Ruda
Les rudes (Ruta) són el gènere de plantes que donen nom a la família Rutaceae.
Nou!!: Ciència medieval і Ruda · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Ciència medieval і Sacerdot · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Ciència medieval і Sant · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Ciència medieval і Sànscrit · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Ciència medieval і Silvestre II · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Ciència medieval і So · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Ciència medieval і Societat · Veure més »
Studium generale
Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.
Nou!!: Ciència medieval і Studium generale · Veure més »
Tecnologia medieval
XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.
Nou!!: Ciència medieval і Tecnologia medieval · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Ciència medieval і Telescopi · Veure més »
Teocentrisme
El teocentrisme és un corrent de pensament que suposa que Déu és el centre de l'univers i ho regeix tot, fins i tot les activitats humanes.
Nou!!: Ciència medieval і Teocentrisme · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Ciència medieval і Teologia · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Ciència medieval і Terra · Veure més »
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Nou!!: Ciència medieval і Terra plana · Veure més »
Thomas Bradwardine
''Geometria speculativa'', 1495 Thomas Bradwardine (v. 1290 – 26 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics.
Nou!!: Ciència medieval і Thomas Bradwardine · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Ciència medieval і Toledo · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: Ciència medieval і Traducció lingüística · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Ciència medieval і Trívium · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Ciència medieval і Tycho Brahe · Veure més »
Ulleres
Modernes ulleres de lectura Ulleres de tisora daurada (Imperi Francès c. 1805) Detall d'un retrat d'Hug de Provença, pintat per Tomaso de Modena l'any 1352 Les ulleres són un instrument òptic format per dos marcs (cella i cèrcol) que suporten dues lents unides per un arc, anomenat pont, que es recolza al nas mitjançant plaquetes, i dues branques que, articulades per frontisses, ajuden a subjectar i sostenir el conjunt tot recolzant-se a l'orella mitjançant els extrems torçats anatòmicament (ànimes).
Nou!!: Ciència medieval і Ulleres · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Ciència medieval і Univers · Veure més »
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Nou!!: Ciència medieval і Universitat · Veure més »
Universitat d'Oxford
La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.
Nou!!: Ciència medieval і Universitat d'Oxford · Veure més »
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Nou!!: Ciència medieval і Universitat de Bolonya · Veure més »
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Nou!!: Ciència medieval і Universitat de París · Veure més »
Universitat medieval
s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.
Nou!!: Ciència medieval і Universitat medieval · Veure més »
Verificació
La verificació és l'acció de comprovar a partir d'un criteri determinat que un procés, un experiment, un principi teòric, etc., és prou exacte i veraç.
Nou!!: Ciència medieval і Verificació · Veure més »
William Gilbert
William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.
Nou!!: Ciència medieval і William Gilbert · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Ciència medieval і Xina · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Ciència medieval і Zero · Veure més »
Zheng He
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.
Nou!!: Ciència medieval і Zheng He · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1088 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1150 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1167 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ciència medieval і 1168 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ciència medieval і 1193 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1200 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1214 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1227 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1253 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1266 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ciència medieval і 1274 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Ciència medieval і 1280 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1285 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1294 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1300 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Ciència medieval і 1323 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Ciència medieval і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1350 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1358 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1382 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 1500 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Ciència medieval і 1521 · Veure més »
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Ciència medieval і 180 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 787 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ciència medieval і 850 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 900 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Ciència medieval і 929 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ciència Medieval, Ciència a l'edat mitjana.
