Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Alemany, Alemanya, Alfons el Magnànim, Alfons IX de Lleó, Alfons VII de Lleó, Anglaterra, Antic Règim, Argent (heràldica), Armes parlants, Armorial de Gelre, Atzur, Banda (heràldica), Baró, Barra (heràldica), Batalla de Crécy, Batalla de Hastings, Besants i rodelles, Blasó, Blasonament, Bordura, Brisura, Camp heràldic, Capel, Casc (heràldica), Castella, Català, Catalunya, Cavaller, Càrrega (heràldica), Cera, Chronica Adefonsi Imperatoris, Cimera (heràldica), Cinta (heràldica), Ciutat, Comarca, Comtat de Tolosa, Comte, Corn anglès, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Croades, Dècada del 1180 aC, De captione Almerie et Tortuose, Diego de Valera, Duc, Ducat de Normandia, Edat mitjana, Enric el Lleó, Escussó, Escut d'armes, ..., Esgrima, Esmalt (heràldica), Europa, Eustaqui II de Boulogne, Faixa, Faixa (heràldica), Família, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Ferran II de Lleó, Figura (heràldica), Florència, França, Giró, Gonzalo Pérez, Guillem I d'Anglaterra, Guillem VI de Montpeller, Gules, Herald, Heràldica socialista, Història, Itàlia, Jaume Ramon Vila, Jofré V d'Anjou, Justa, Lambel, Liber Maiolichinus, Llista de monarques britànics, Lluís XVIII de França, Loira, Marquès, Martí de Riquer i Morera, Mitra, Moble (heràldica), Monarca, Napoleó Bonaparte, Noblesa, Occitània, Or (heràldica), Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde del Toisó d'Or, Pal (heràldica), Panòplia, Papir, Partició (heràldica), Peça (heràldica), Península Ibèrica, Pergamí, Perla (heràldica), Poble (localitat), Política, Porpra (heràldica), Príncep, Principat d'Aurenja, Província, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Anglaterra, Regne de Lleó, Regne Unit, Ricard Cor de Lleó, Rin, Roc (heràldica), Rodella, Sable, Sautor, Símbol, Segell (autenticació), Senyor, Senyoria de Montpeller, Senyoria dels Baus, Sigil·lografia, Sinople, Tabard, Tapís de Bayeux, Tiara (barret), Timbre, Torneig, Vegueria, Vescomte, Vexil·lologia, Vila, Xebró, 1 de març, 1027, 1066, 1080, 1087, 1100, 1105, 1109, 1113, 1114, 1123, 1125, 1141, 1147, 1150, 1151, 1154, 1157, 1159, 1189, 1198, 1230, 1790, 1808, 19 de juny, 1983, 1988, 2004. Ampliar l'índex (112 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Heràldica і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Heràldica і Alemanya · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Heràldica і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Nou!!: Heràldica і Alfons IX de Lleó · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Heràldica і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Heràldica і Anglaterra · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Heràldica і Antic Règim · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Argent (heràldica) · Veure més »
Armes parlants
En heràldica, les armes parlants (també anomenades armes cantants) són els escuts d'armes representats per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon.
Nou!!: Heràldica і Armes parlants · Veure més »
Armorial de Gelre
foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.
Nou!!: Heràldica і Armorial de Gelre · Veure més »
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Atzur · Veure més »
Banda (heràldica)
La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles.
Nou!!: Heràldica і Banda (heràldica) · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Heràldica і Baró · Veure més »
Barra (heràldica)
La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.
Nou!!: Heràldica і Barra (heràldica) · Veure més »
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Nou!!: Heràldica і Batalla de Crécy · Veure més »
Batalla de Hastings
La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.
Nou!!: Heràldica і Batalla de Hastings · Veure més »
Besants i rodelles
En heràldica, els besants i les rodelles són uns mobles rodons i plans en forma de petit disc.
Nou!!: Heràldica і Besants i rodelles · Veure més »
Blasó
El blasó (mot derivat del verb alemany blasen, 'tocar el corn') era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripció) del seu escut d'armes i la relació dels seus títols nobiliaris segons les regles de l'heràldica.
Nou!!: Heràldica і Blasó · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Heràldica і Blasonament · Veure més »
Bordura
En detall) La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper.
Nou!!: Heràldica і Bordura · Veure més »
Brisura
Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.
Nou!!: Heràldica і Brisura · Veure més »
Camp heràldic
El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.
Nou!!: Heràldica і Camp heràldic · Veure més »
Capel
L'arquebisbe Giovanni Colombo portant un capel amb deu borles verdes a cada costat. El capel també anomenat galero (plural galeri; del llatí: galerum), és un barret d'ala ampla amb uns cordons acabats en borles que queien sobre el pit que els clergues de l'Església Catòlica feien servir.
Nou!!: Heràldica і Capel · Veure més »
Casc (heràldica)
El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.
Nou!!: Heràldica і Casc (heràldica) · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Heràldica і Castella · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Heràldica і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Heràldica і Catalunya · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Heràldica і Cavaller · Veure més »
Càrrega (heràldica)
En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut.
Nou!!: Heràldica і Càrrega (heràldica) · Veure més »
Cera
espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.
Nou!!: Heràldica і Cera · Veure més »
Chronica Adefonsi Imperatoris
La Chronica Adefonsi Imperatoris és un panegíric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella.
Nou!!: Heràldica і Chronica Adefonsi Imperatoris · Veure més »
Cimera (heràldica)
Cimera del rei d'Aragó La cimera era un ornament situat al cim de l'elm dels cavallers.
Nou!!: Heràldica і Cimera (heràldica) · Veure més »
Cinta (heràldica)
En heràldica, una cinta o faixa en divisa és una peça disminuïda de primer grau que equival a una faixa reduïda a la meitat de la seva amplària.
Nou!!: Heràldica і Cinta (heràldica) · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Heràldica і Ciutat · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Heràldica і Comarca · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Heràldica і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Heràldica і Comte · Veure més »
Corn anglès
El corn anglès és un aeròfon, un instrument musical de la família del vent de fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre.
Nou!!: Heràldica і Corn anglès · Veure més »
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Nou!!: Heràldica і Croada d'al-Mariyya · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Heràldica і Croada pisano-catalana · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Heràldica і Croades · Veure més »
Dècada del 1180 aC
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і Dècada del 1180 aC · Veure més »
De captione Almerie et Tortuose
De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.
Nou!!: Heràldica і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »
Diego de Valera
Mossèn Diego de Valera (Conca, 1412 - El Puerto de Santa María, 1488) fou un guerrer, diplomàtic, humanista, traductor, escriptor i historiador castellà.
Nou!!: Heràldica і Diego de Valera · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Heràldica і Duc · Veure més »
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Nou!!: Heràldica і Ducat de Normandia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Heràldica і Edat mitjana · Veure més »
Enric el Lleó
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Nou!!: Heràldica і Enric el Lleó · Veure més »
Escussó
L'escussó és la peça heràldica consistent en un escudet posat al centre o abisme d'un escut, de mides iguals a un terç de les d'aquest.
Nou!!: Heràldica і Escussó · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Heràldica і Escut d'armes · Veure més »
Esgrima
''El rus Ivan iTourchine i el nord-americà Weston Kelsey en un assalt a espasa en els Jocs Olímpics d'Atenes.'' Lesgrima és un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants que han d'intentar tocar-se amb una arma blanca, en funció de la qual es diferencien tres modalitats: sabre, espasa i floret.
Nou!!: Heràldica і Esgrima · Veure més »
Esmalt (heràldica)
En heràldica, l'esmalt és la coloració del camper de l'escut o d'una partició determinada, o el fons d'una peça, un moble o una figura.
Nou!!: Heràldica і Esmalt (heràldica) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Heràldica і Europa · Veure més »
Eustaqui II de Boulogne
Eustaqui II de Boulogne (v. 1018- v. 1087) va ser comte de Boulogne des de 1049 fins a la seva mort.
Nou!!: Heràldica і Eustaqui II de Boulogne · Veure més »
Faixa
Casteller col·locant-se la faixa Cabrera, amb faixa militar La faixa és una peça d'indumentària que es caracteritza per ser molt més llarga que ampla i per la seva resistència.
Nou!!: Heràldica і Faixa · Veure més »
Faixa (heràldica)
La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles.
Nou!!: Heràldica і Faixa (heràldica) · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Heràldica і Família · Veure més »
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués
fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.
Nou!!: Heràldica і Faustino Menéndez-Pidal de Navascués · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: Heràldica і Ferran II de Lleó · Veure més »
Figura (heràldica)
Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.
Nou!!: Heràldica і Figura (heràldica) · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Heràldica і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Heràldica і França · Veure més »
Giró
* Toponímia.
Nou!!: Heràldica і Giró · Veure més »
Gonzalo Pérez
Gonzalo Pérez (Segòvia, 1500-Madrid, 1566) fou secretari del Consell d'Estat de Carles I i Felip II.
Nou!!: Heràldica і Gonzalo Pérez · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Heràldica і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Heràldica і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Gules · Veure més »
Herald
Heralds porten el triomf de l'Emperador Maximilià a la batalla, per Albrecht Altdorfer Un herald o un herald d'armes, a l'edat mitjana és un oficial d'armes de categoria intermèdia entre el rei d'armes i porsavant que tenia la funció d'examinar els escuts dels qui participaven en els tornejos i d'identificar, a través dels escuts, els morts o ferits d'una batalla.
Nou!!: Heràldica і Herald · Veure més »
Heràldica socialista
bloc comunista. El terme heràldica socialista es refereix a l'estil utilitzat pels països comunistes en el disseny dels seus símbols nacionals, especialment el seu escut d'armes.
Nou!!: Heràldica і Heràldica socialista · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Heràldica і Història · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Heràldica і Itàlia · Veure més »
Jaume Ramon Vila
Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.
Nou!!: Heràldica і Jaume Ramon Vila · Veure més »
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Nou!!: Heràldica і Jofré V d'Anjou · Veure més »
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Nou!!: Heràldica і Justa · Veure més »
Lambel
or; ressaltant al cap un '''lambel''' de gules» Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura.
Nou!!: Heràldica і Lambel · Veure més »
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Nou!!: Heràldica і Liber Maiolichinus · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: Heràldica і Llista de monarques britànics · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Heràldica і Lluís XVIII de França · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Heràldica і Loira · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Heràldica і Marquès · Veure més »
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Nou!!: Heràldica і Martí de Riquer i Morera · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Heràldica і Mitra · Veure més »
Moble (heràldica)
Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.
Nou!!: Heràldica і Moble (heràldica) · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Heràldica і Monarca · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Heràldica і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Heràldica і Noblesa · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Heràldica і Occitània · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Or (heràldica) · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Heràldica і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Heràldica і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Heràldica і Orde del Temple · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Heràldica і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Nou!!: Heràldica і Pal (heràldica) · Veure més »
Panòplia
portal de sant Antoni de Tarragona La paraula panòplia significa 'col·lecció d'armes'.
Nou!!: Heràldica і Panòplia · Veure més »
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Nou!!: Heràldica і Papir · Veure més »
Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.
Nou!!: Heràldica і Partició (heràldica) · Veure més »
Peça (heràldica)
En heràldica, una peça és una càrrega que, col·locada damunt el camper de l'escut, el limita mitjançant línies geomètriques de partició.
Nou!!: Heràldica і Peça (heràldica) · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Heràldica і Península Ibèrica · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Heràldica і Pergamí · Veure més »
Perla (heràldica)
En heràldica, una perla és una peça ordinària en forma de Y que resulta de la unió d'un xebró revessat i la meitat inferior del pal.
Nou!!: Heràldica і Perla (heràldica) · Veure més »
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Nou!!: Heràldica і Poble (localitat) · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Heràldica і Política · Veure més »
Porpra (heràldica)
Representacions del porpra El porpra és un dels colors tradicionals menys utilitzats per l'heràldica.
Nou!!: Heràldica і Porpra (heràldica) · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Heràldica і Príncep · Veure més »
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Nou!!: Heràldica і Principat d'Aurenja · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Heràldica і Província · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Heràldica і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Heràldica і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Heràldica і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Heràldica і Regne de Lleó · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Heràldica і Regne Unit · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Heràldica і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Heràldica і Rin · Veure més »
Roc (heràldica)
El roc, en heràldica, és una representació estilitzada de la torre dels escacs, anomenada antigament roc.
Nou!!: Heràldica і Roc (heràldica) · Veure més »
Rodella
Rodella La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa.
Nou!!: Heràldica і Rodella · Veure més »
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Sable · Veure més »
Sautor
Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.
Nou!!: Heràldica і Sautor · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Heràldica і Símbol · Veure més »
Segell (autenticació)
Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.
Nou!!: Heràldica і Segell (autenticació) · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Heràldica і Senyor · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Heràldica і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Nou!!: Heràldica і Senyoria dels Baus · Veure més »
Sigil·lografia
segell de lacre, un dels objectes d'estudi de la sigil·lografia La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).
Nou!!: Heràldica і Sigil·lografia · Veure més »
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Nou!!: Heràldica і Sinople · Veure més »
Tabard
Típic '''tabard''' militar; ací, de l'Armada estatunidenca El tabard és un abric curt, creuat, de caient recte i amb grans solapes; sovint duu botons grossos i butxaques horitzontals.
Nou!!: Heràldica і Tabard · Veure més »
Tapís de Bayeux
llengua.
Nou!!: Heràldica і Tapís de Bayeux · Veure més »
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Heràldica і Tiara (barret) · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Heràldica і Timbre · Veure més »
Torneig
Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).
Nou!!: Heràldica і Torneig · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Heràldica і Vegueria · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Heràldica і Vescomte · Veure més »
Vexil·lologia
Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.
Nou!!: Heràldica і Vexil·lologia · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Heràldica і Vila · Veure més »
Xebró
El xebró, en heràldica, és una peça honorable formada per la unió de les meitats inferiors de la banda i la barra; el punt on s'uneixen s'anomena cim, mentre que els dos extrems són les cames del xebró.
Nou!!: Heràldica і Xebró · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heràldica і 1 de març · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1027 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1066 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1080 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Heràldica і 1087 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1100 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1105 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1109 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1113 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1114 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1123 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1125 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1141 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1147 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1150 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1151 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Heràldica і 1154 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1157 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1159 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1189 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1198 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Heràldica і 1230 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Heràldica і 1790 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Heràldica і 1808 · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Heràldica і 19 de juny · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Heràldica і 1983 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Heràldica і 1988 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Heràldica і 2004 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Animal heràldic, Ciència Heràldica, Heraldista, Heràldic.
