Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ciutat imperial lliure

Índex Ciutat imperial lliure

Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (fürsten), ducs o prínceps-bisbes).

38 les relacions: Alemany, Alsàcia, Alta edat mitjana, Augsburg, Basilea, Ciutat, Ciutat Lliure de Lübeck, Colònia (Alemanya), Colmar, Croades, Dieta Imperial, Espira (Alemanya), Estrasburg, Haguenau, Immediatesa imperial, Kaysersberg, Landau, Lliga Hanseàtica, Magúncia, Mülhausen, Münster, Obernai, Príncep-bisbe, Ratisbona, Rosheim, Sacre Imperi Romanogermànic, Sélestat, Turckheim, Wissembourg, Worms, 1000, 1074, 1244, 1245, 1272, 1294, 1462, 1475.

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Alemany · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Alsàcia · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Alta edat mitjana · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Augsburg · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Basilea · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Ciutat · Veure més »

Ciutat Lliure de Lübeck

Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental‎.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Colmar

Colmar (alsacià Colmer) és un municipi francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Colmar · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Croades · Veure més »

Dieta Imperial

La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Dieta Imperial · Veure més »

Espira (Alemanya)

Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Espira (Alemanya) · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Estrasburg · Veure més »

Haguenau

Haguenau (alsacià Hàwenau) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Haguenau · Veure més »

Immediatesa imperial

La Reichsfreiheit o Reichsunmittelbarkeit (adjectius reichsfrei, reichsunmittelbar, de reichs, "Imperi", i freiheit, "llibertat") va ser un estatus feudal i polític privilegiat, una forma d'Estat que una ciutat, una entitat religiosa o un principat feudal podia assolir en el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Immediatesa imperial · Veure més »

Kaysersberg

Kaysersberg (en alsacià Kaiserschbàrig) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Kaysersberg · Veure més »

Landau

Plaça del mercat a Landau. Landau, o Landau in der Pfalz és una ciutat autònoma (kreisfrei) envoltada pel Südliche Weinstraße («Ruta de Vi del Sud») districte del Palatinat del Rin del sud, Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Landau · Veure més »

Lliga Hanseàtica

Principals rutes comercials de la lliga Hanseàtica La lliga Hanseàtica o Hansa (en alemany: Hanse; en suec: Hansa) fou una federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Magúncia · Veure més »

Mülhausen

Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Mülhausen · Veure més »

Münster

Münster és una ciutat situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk del mateix nom i capital cultural de Westfàlia.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Münster · Veure més »

Obernai

Obernai (Ewernàhn o Owernah en alsacià) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Obernai · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Príncep-bisbe · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Ratisbona · Veure més »

Rosheim

Rosheim (en alsacià Ruuse) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Rosheim · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sélestat

Sélestat (abans de 1920 Schlestadt; Schlettstadt en alsacià i alemany) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Sélestat · Veure més »

Turckheim

Turckheim (en alsacià Tírke) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Turckheim · Veure més »

Wissembourg

Wissembourg (Weißenburg en alemany, Wisseburi en fràncic) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Wissembourg · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і Worms · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1000 · Veure més »

1074

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1074 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1245 · Veure més »

1272

L'any 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1272 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1294 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1462 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ciutat imperial lliure і 1475 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ciutat Imperial, Ciutat Imperial Lliure, Ciutat Lliure Imperial, Ciutat lliure imperial, Freie Reichsstadt.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »