Comunicació

400 les relacions: Abadia de Cîteaux, Abadia de Claravall, Abadia de Cluny, Abadia de Fontenay, Abadia de Fontfreda, Abadia de Morimond, Abadia de Senhanca, Abadia de Westmalle, Abat, Acòlit, Adob, Adoberia, Agustí d'Hipona, Aiguamúrcia, Alberic de Cîteaux, Alcobaça, Alcuí de York, Alemanya, Alexandre VII, Alfons VIII de Castella, Aloxe-Corton, Alt Camp, Alt forn, Alta Garona, Ambròs de Milà, Anaclet II, Anacoreta, Anglaterra, Aqüeducte, Arada, Arbre de lleves, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, Arquebisbat de Lió, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Art cistercenc, Ascetisme, Assassinat dels monjos de Tibhirine, Assemblea Constituent, Augustin de Lestrange, Àustria, Baix Maestrat, Baixa edat mitjana, Bèlgica, Bíblia, Beatriu de Natzaret, Beaune, ..., Benaguasil, Benet de Núrsia, Benet XII, Bernat de Claravall, Bisbat de Chalon, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Troyes, Blanca de Castella, Boeci, Borgonya, Brasil, Breu apostòlic, Bru de Colònia, Butlla, Cadirat del cor, Cadrete, Calenda, Camp de Túria, Canadà, Canal de la Mànega, Cant gregorià, Capítol (catolicisme), Carolingi, Carpa, Castella, Catarisme, Cementiri, Cerdanyola del Vallès, Cher, Cisma d'Occident, Claustre, Claveguera, Cogulla, Colònia (Alemanya), Collita, Comanda, Completes, Comtat d'Auxerre, Comtat de Nevers, Comtat de Tonnerre, Comtat de Xampanya, Comunitat de Calataiud, Conca de Barberà, Confessió (religió), Congregació, Congregació de Feuillant, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Constitució apostòlica, Contrareforma, Cor (arquitectura), Corona d'Aragó, Corpus Christi, Creu Coberta (Barcelona), Cristianisme, Croada Albigesa, Croades, Danubi, Découvertes Gallimard, Dejuni, Delfinat, Delme, Denari, Diaca, Dijon, Doubs, Ducat de Borgonya, Edat mitjana, Eduvigis d'Andechs, Elba, Eritrea, Escapulari, Escòcia, Escòria, Escolàstica, Eslovènia, Espanya, Espiritualitat, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Esteri, Esteve Harding, Etanol, Etiòpia, Eucaristia, Eudes I de Borgonya, Europa, Europa del Nord, Expiació, Família benedictina, Família franciscana, Farga, Faristol, Ferdinando Ughelli, Ferrer, Flandes, Flavi Josep, Flequer, Fontaine-lès-Dijon, Fosfat, Fountains, França, Franc Comtat, Funeral, Gal·les, Garona, Gèrrids, Georges Duby, Gertrudis d'Helfta, Goliard, Gregori el Gran, Gregori XV, Grisalla, Guerra Civil algeriana, Guerra dels Cent Anys, Guerres hussites, Heretgia, Hildegarda de Bingen, Himnari, Hongria, Hug II de Borgonya, Humilitat, Imperi Carolingi, Impost, Innocenci II, Inundació, Irlanda, Isidor de Sevilla, Itàlia, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jacques Le Goff, Jean de La Barrière, Jean Gimpel, Joan Coromines i Vigneaux, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Juliana de Lieja, La Ferté, La Pobla de Benifassà, Laïcat, Laignes, Las Huelgas, Laudes, Lectio divina, Litúrgia, Litúrgia de les hores, Llatí, Llenguadoc, Lliga Hanseàtica, Lluís VII de França, Lluís XI de França, Lluita de les Investidures, Loira, Main, Mallorca, Mare de Déu, Marne, Martinet (farga), Martirologi, Mas monàstic, Mataró, Matilde de Magdeburg, Matines, Meditació, Metz, Meursault, Miserere, Missa, Mola de molí, Molí, Molí de marea, Molí de vent, Molí hidràulic, Molesme, Monestir, Monestir cartoixà, Monestir de la Real, Monestir de la Saïdia, Monestir de Nostra Senyora de Rueda, Monestir de Piedra, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santes Creus, Monestir de Veruela, Monges Cistercenques, Monjo, Mosel·la, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nona, Norbert de Xanten, Noviciat, Nuévalos, Oblat, Oceà Atlàntic, Orde Camaldulès, Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Orde de canonges regulars, Orde de Cluny, Orde de Fontevrault, Orde de Frares Menors, Orde de Grandmont, Orde de Sant Benet, Orde de Savigny, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde Gilbertí, Orde mendicant, Orde monàstic, Ortus, Otó de Borgonya, Països Baixos, Paleta (ofici), Palma, Papa, Papa Calixt II, Papa Eugeni III, Papa Urbà IV, Papat d'Avinyó, París, Pasqual II, Patrimoni de la Humanitat, Pecat, Pecat original, Pelegrinatge, Península Ibèrica, Pentecosta, Pere Abelard, Pere de Castellnou, Pescador, Pesta Negra, Pierre Riché, Piscicultura, Plat (instrument musical), Polònia, Pontigny, Porta del Cos de Guàrdia, Portugal, Prússia, Premonstratesos, Prima, Prior, Productivitat, Província de Saragossa, Quaresma, Ramaderia, Ramon Berenguer IV, Ramon de Fitero, Rèquiem, Refetor, Reforma gregoriana, Reforma Protestant, Regla de sant Benet, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reulle-Vergy, Revolució Francesa, Riel-les-Eaux, Rin, Riu Po, Robert d'Arbrissel, Robert de Molesme, Roine, Roma, Rotació biennal, Rotació triennal, Rouen, Sacerdot, Safor, Sagnia, Sala capitular, Salina, Salins-les-Bains, Salut, Salze, Sant Bernat Calvó, Sant Feliu de Cadins, Santa Maria de Vallbona (Argelers), Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Saona, Saragossa (comarca), Sarrià i Sant Gervasi, Saulieu, Sástago, Scriptorium, Segona Croada, Sena, Setmana Santa, Sicília, Siderúrgia, Simat de la Valldigna, Sixt V, Sonall, Suècia, Suïssa, Sudari, Taüt, Tarassona i el Moncayo, Túnica, Teixidor, Teologia, Tercera Croada, Terra Santa, Thomas Merton, Tinença, Tinença de Benifassà, Tonnerre, Transsilvània, Troyes, Txèquia, Universitat, Urgell, València, Vallbona de les Monges, Valldaura, Vézelay, Vera de Moncayo, Vespres, Vetlla, Vi, Vi blanc, Vi negre, Vi rosat, Vietnam, Vimbodí i Poblet, Vinya, Vitruvi, Viver, Volta de creueria, Vot religiós, Xampanya, Xile, 1 de juny, 1098, 1101, 1110, 1111, 1113, 1119, 1120, 1354, 14 de setembre, 1425, 1567, 1616, 1791, 1815, 1869, 1891, 1898, 1991. Ampliar l'índex (350 més) » « Shrink índex

Abadia de Cîteaux

Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Cîteaux · Veure més »

Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Claravall · Veure més »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Fontenay

Fontenay és un monestir al municipi de Marmagne (Costa d'Or), a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, a França.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Fontenay · Veure més »

Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Fontfreda · Veure més »

Abadia de Morimond

LAbadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França.

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Morimond · Veure més »

Abadia de Senhanca

Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Senhanca · Veure més »

Abadia de Westmalle

L'Abadia trapense de Westmalle o Abdij van Onze-Lieve-Vrouw van het Heilig Hart (Abadia de La nostra Senyora del Sagrat Cor), pertany a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, es troba a Westmalle (Malle), a la regíó de Campine de la província d'Anvers (Flandes, Bèlgica).

Nou!!: Orde del Cister і Abadia de Westmalle · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Orde del Cister і Abat · Veure més »

Acòlit

Lacòlit (del grec ἀκόλουθος / akolouthos, "servidor" o "acompanyant") és un ministeri enfocat al servei a l'altar a les esglésies catòlica i anglicana.

Nou!!: Orde del Cister і Acòlit · Veure més »

Adob

Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.

Nou!!: Orde del Cister і Adob · Veure més »

Adoberia

Adoberia de pells a Marràqueix L'adoberia o indústria adobera és el procediment per a fer que la pell de determinats animals no es descompongui o podreixi un cop separada d'aquest sinó que es conservi per a poder-la utilitzar.

Nou!!: Orde del Cister і Adoberia · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Orde del Cister і Agustí d'Hipona · Veure més »

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.

Nou!!: Orde del Cister і Aiguamúrcia · Veure més »

Alberic de Cîteaux

Sant Alberic de Cîteaux (Borgonya, - Abadia de Cîteaux, 26 de gener de 1108) va ser un monjo, cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Orde del Cister і Alberic de Cîteaux · Veure més »

Alcobaça

Alcobaça és un municipi portuguès a la regió del Centre i a la Subregió de l'Oeste.

Nou!!: Orde del Cister і Alcobaça · Veure més »

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Orde del Cister і Alcuí de York · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Orde del Cister і Alemanya · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: Orde del Cister і Alexandre VII · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Orde del Cister і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Aloxe-Corton

Aloxe-Corton és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Aloxe-Corton · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Orde del Cister і Alt Camp · Veure més »

Alt forn

Alt forn al Port de Sagunt. '''Diagrama alt forn'''1. Aire prescalfat2. Zona de fusió3. Zona de reducció dels òxids de ferro 4. Zona de reducció de l'òxid ferric 5. Zona de prescalfament6. Entrada de mena, pedra calcària i coc 7. Gasos sortints 8. Columna de mena, coc i pedra calcària 9. Estracció de l'escòria 10. Sortida del ferro colat 11. Recollida de gasos manxes (''B''). En el gresol del forn es trobava un orifici pel qual fluïa el material fos i es dirigiria al motle del canó (''C''). Damunt d'aquesta obertura, però sota les toveres, hi havia altra boca per on eixia l'escòria (''D''). L'alt forn és la instal·lació industrial on es transforma o treballa el mineral de ferro.

Nou!!: Orde del Cister і Alt forn · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Orde del Cister і Alta Garona · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Orde del Cister і Ambròs de Milà · Veure més »

Anaclet II

Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.

Nou!!: Orde del Cister і Anaclet II · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Orde del Cister і Anacoreta · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Orde del Cister і Anglaterra · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Orde del Cister і Aqüeducte · Veure més »

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.

Nou!!: Orde del Cister і Arada · Veure més »

Arbre de lleves

Animació informàtica del funcionament d'un arbre de lleves Arbre de lleves d'un motor de combustió interna L'arbre de lleves és un eix que suporta de manera fixa o mòbil les lleves que poden ser de diferents mides i formes, i estan orientades de modes diversos.

Nou!!: Orde del Cister і Arbre de lleves · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Orde del Cister і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Orde del Cister і Arc apuntat · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Orde del Cister і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé

Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, pintat per Jacint Rigau (Abadia de La Grande Trappe). Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París, 9 de gener de 1626 - Abadia de La Trappe, Soligny-la-Trappe, 27 d'octubre de 1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o dels Trapencs, que es fundaria en 1892.

Nou!!: Orde del Cister і Armand Jean Le Bouthillier de Rancé · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: Orde del Cister і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Orde del Cister і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Orde del Cister і Arquitectura romànica · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Orde del Cister і Art cistercenc · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Orde del Cister і Ascetisme · Veure més »

Assassinat dels monjos de Tibhirine

LAssassinat dels monjos de Tibhirine és un esdeveniment iniciat la nit del 26-27 març, de 1996, en que set monjos del monestir de Notre-Dame de l'Atles de Tibhirine a Algèria, pertanyents a l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança (coneguts com a trapencs) van ser segrestats durant la Guerra Civil Algeriana.

Nou!!: Orde del Cister і Assassinat dels monjos de Tibhirine · Veure més »

Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

Nou!!: Orde del Cister і Assemblea Constituent · Veure més »

Augustin de Lestrange

Augustin de Lestrange (Colombièr lo Vielh (Ardecha), 1754 - Lió (Alvèrnia-Roine-Alps.), 17 de juliol, 1827) fou un monjo cistercenc de l'Abadia de La Trappe que va ser un dels principals artífexs de la continuïtat de la vida monàstica a França i a Europa malgrat la gran Revolució del seu país.

Nou!!: Orde del Cister і Augustin de Lestrange · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Orde del Cister і Àustria · Veure més »

Baix Maestrat

Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.

Nou!!: Orde del Cister і Baix Maestrat · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Orde del Cister і Baixa edat mitjana · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Orde del Cister і Bèlgica · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Orde del Cister і Bíblia · Veure més »

Beatriu de Natzaret

va ser una beguina i després monja cistercenca flamenca.

Nou!!: Orde del Cister і Beatriu de Natzaret · Veure més »

Beaune

* Beaune (municipi de Costa d'Or), a la regió de Borgonya (França).

Nou!!: Orde del Cister і Beaune · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Orde del Cister і Benaguasil · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Orde del Cister і Benet de Núrsia · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Orde del Cister і Benet XII · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Orde del Cister і Bernat de Claravall · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Orde del Cister і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: Orde del Cister і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Troyes

La basílica de Sant Urbà de Troyes El bisbat de Troyes és una jurisdicció eclesiàstica de França a la Xampanya.

Nou!!: Orde del Cister і Bisbat de Troyes · Veure més »

Blanca de Castella

* Blanca de Castella i d'Anglaterra, esposa del rei de França Sant Lluís dilla del rei Alfons VIII de Castella i d'Elionor d'Anglaterra.

Nou!!: Orde del Cister і Blanca de Castella · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Boeci · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Orde del Cister і Borgonya · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Orde del Cister і Brasil · Veure més »

Breu apostòlic

El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.

Nou!!: Orde del Cister і Breu apostòlic · Veure més »

Bru de Colònia

Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.

Nou!!: Orde del Cister і Bru de Colònia · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Orde del Cister і Butlla · Veure més »

Cadirat del cor

XVII de l'església abat de Moyenmoutier. Cadirat del cor de la catedral de Erfurt. Cadirat del cor de l'església de Notre-Dame de Bourg-en-Bresse. El cadirat del cor són els seients de fusta que es troben en ambdós costats del cor d'una església i es reserven per als membres del clergat.

Nou!!: Orde del Cister і Cadirat del cor · Veure més »

Cadrete

Cadrete és un municipi de la província de Saragossa situat a la comarca de Saragossa.

Nou!!: Orde del Cister і Cadrete · Veure més »

Calenda

* Lliçó del martirologi romà en què estan escrits els noms i els fets dels sants de cada dia.

Nou!!: Orde del Cister і Calenda · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: Orde del Cister і Camp de Túria · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Orde del Cister і Canadà · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Orde del Cister і Canal de la Mànega · Veure més »

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Cant gregorià · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Orde del Cister і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Carolingi

* Art carolingi, florida artística ocorreguda a l'art d'Europa Occidental durant el regnat de Carlemany.

Nou!!: Orde del Cister і Carolingi · Veure més »

Carpa

* Carpa (peix), carpa d'Holanda o carpa europea (Cyprinus carpio), un peix d'aigua dolça.

Nou!!: Orde del Cister і Carpa · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Orde del Cister і Castella · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Orde del Cister і Catarisme · Veure més »

Cementiri

Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.

Nou!!: Orde del Cister і Cementiri · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Orde del Cister і Cerdanyola del Vallès · Veure més »

Cher

Cher (nascuda Cheryl Sarkisian, El Centro, Califòrnia, 20 de maig de 1946), és una actriu, cantant, compositora i artista estatunidenca.

Nou!!: Orde del Cister і Cher · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Orde del Cister і Cisma d'Occident · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Orde del Cister і Claustre · Veure més »

Claveguera

Unitats de neteja del clavegueram Una claveguera o un albelló és cadascun dels diversos ramals de canalització d'aigües residuals que constitueixen la xarxa de clavegueram públic.

Nou!!: Orde del Cister і Claveguera · Veure més »

Cogulla

Els fundadors de l'Orde del Cister amb la cogulla blanca La cogulla és una túnica amb caputxa emprada a la litúrgia catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Cogulla · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Orde del Cister і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Collita

Collita de cacauet a les eres de la Cooperativa Agrícola del camí Trullàs (Alginet, 1959) La collita s'ha realitzat a mà durant la major part de la història humana. La collita o encunja a l'Alguer és, en el món de l'agricultura, la recol·lecció dels fruits, llavors o hortalisses dels camps en l'època de l'any que estan madurs.

Nou!!: Orde del Cister і Collita · Veure més »

Comanda

comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.

Nou!!: Orde del Cister і Comanda · Veure més »

Completes

S'anomena completes, en la tradició cristiana d'hores canòniques, a la darrera pregària de la Litúrgia de les Hores, a primera hora de la nit, abans del descans.

Nou!!: Orde del Cister і Completes · Veure més »

Comtat d'Auxerre

Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Comtat d'Auxerre · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: Orde del Cister і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Tonnerre

El comtat de Tonnerre fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Orde del Cister і Comtat de Tonnerre · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: Orde del Cister і Comtat de Xampanya · Veure més »

Comunitat de Calataiud

La Comunitat de Calataiud és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Orde del Cister і Comunitat de Calataiud · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Nou!!: Orde del Cister і Conca de Barberà · Veure més »

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Nou!!: Orde del Cister і Confessió (religió) · Veure més »

Congregació

Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit.

Nou!!: Orde del Cister і Congregació · Veure més »

Congregació de Feuillant

La Congregació de Feuillant, en llatí Congregatio Fuliensis, va ésser una reforma observant de l'Orde del Cister nascuda a l'abadia de Notre-Dame de Feuillant, prop de Tolosa de Llenguadoc, sota l'impuls del venerable Jean de La Barrière en 1577.

Nou!!: Orde del Cister і Congregació de Feuillant · Veure més »

Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Orde del Cister і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Constitució apostòlica

Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Constitució apostòlica · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Orde del Cister і Contrareforma · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Orde del Cister і Cor (arquitectura) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Orde del Cister і Corona d'Aragó · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Orde del Cister і Corpus Christi · Veure més »

Creu Coberta (Barcelona)

La Creu Coberta fou una creu de terme que es va situar en 1344 al coll dels Inforcats (posteriorment conegut com a turó de la Vinyeta), situat aproximadament a la confluència de les actuals avingudes Mistral i del Paral·lel de Barcelona.

Nou!!: Orde del Cister і Creu Coberta (Barcelona) · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Orde del Cister і Cristianisme · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Orde del Cister і Croada Albigesa · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Croades · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Orde del Cister і Danubi · Veure més »

Découvertes Gallimard

«Découvertes Gallimard» (literalment «Descobriments Gallimard»; publicada a Barcelona com «Biblioteca de bolsillo CLAVES» i «Biblioteca ilustrada», i a Madrid «Aguilar Universal») és una col·lecció enciclopèdica de llibres il·lustrats en format de butxaca sobre una varietat de temes, adreçat a adults i adolescents.

Nou!!: Orde del Cister і Découvertes Gallimard · Veure més »

Dejuni

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).

Nou!!: Orde del Cister і Dejuni · Veure més »

Delfinat

El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.

Nou!!: Orde del Cister і Delfinat · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Orde del Cister і Delme · Veure més »

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).

Nou!!: Orde del Cister і Denari · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Orde del Cister і Diaca · Veure més »

Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Dijon · Veure més »

Doubs

El Doubs o Dubs (25) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Doubs · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Orde del Cister і Ducat de Borgonya · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Orde del Cister і Edat mitjana · Veure més »

Eduvigis d'Andechs

Eduvigis (Andechs, Baviera, 1174 - Trzebnica, Polònia, 15 d'octubre de 1243) va ser duquessa de Silèsia i Polònia, vídua, va fer-se monja cistercenca a Trzebnica.

Nou!!: Orde del Cister і Eduvigis d'Andechs · Veure més »

Elba

* Elba (illa), illa de la mar Tirrena a la província de Liorna (Itàlia).

Nou!!: Orde del Cister і Elba · Veure més »

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Orde del Cister і Eritrea · Veure més »

Escapulari

Monjos cistercencs amb un escapulari negre L'escapulari (del llatí scapula, espatlla) és un vestit, portat en certs ordes religiosos (com els Cistercencs) cobrint les espatlles, l'esquena i el pit, incloent, per als homes, una caputxa.

Nou!!: Orde del Cister і Escapulari · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Orde del Cister і Escòcia · Veure més »

Escòria

Camí entre una pila d'escòria a Clarkdale, Arizona. L'escòria o el cagaferro és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls.

Nou!!: Orde del Cister і Escòria · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Orde del Cister і Escolàstica · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Orde del Cister і Eslovènia · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Orde del Cister і Espanya · Veure més »

Espiritualitat

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.

Nou!!: Orde del Cister і Espiritualitat · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Orde del Cister і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Orde del Cister і Estònia · Veure més »

Esteri

Lesteri és una unitat de volum corresponent a un metre cúbic en el sistema mètric decimal.

Nou!!: Orde del Cister і Esteri · Veure més »

Esteve Harding

Esteve Harding o Stephen Harding (Dorset, Regne d'Anglaterra, - Abadia de Cîteaux, 28 de març de 1134) va ser un monjo cistercenc, tercer abat de Cîteaux i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Orde del Cister і Esteve Harding · Veure més »

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Nou!!: Orde del Cister і Etanol · Veure més »

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Orde del Cister і Etiòpia · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Orde del Cister і Eucaristia · Veure més »

Eudes I de Borgonya

Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).

Nou!!: Orde del Cister і Eudes I de Borgonya · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Orde del Cister і Europa · Veure més »

Europa del Nord

Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.

Nou!!: Orde del Cister і Europa del Nord · Veure més »

Expiació

* Societat: Expiació, acció i efecte d'expiar: pagar, reparar un crim o falta.

Nou!!: Orde del Cister і Expiació · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Orde del Cister і Família benedictina · Veure més »

Família franciscana

Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Nou!!: Orde del Cister і Família franciscana · Veure més »

Farga

Farga medieval La farga o forja és el taller del ferrer, el lloc on s'escalfa i es treballa el metall emprant l'art de la forja, per tal de deformar-lo, en calent o en fred, mitjançant la utilització d'una eina d'impacte (martell, martinet, martell-piló) i d'un suport (enclusa, matriu, etc..).Houzard, Gérard, Les grosses forges ont-elles mangé la forêt ? Ann.

Nou!!: Orde del Cister і Farga · Veure més »

Faristol

Faristol metàl·lic. Un faristol és un moble en forma de pla inclinat, amb peu o sense, que serveix per sostenir llibres, partitures, etc.

Nou!!: Orde del Cister і Faristol · Veure més »

Ferdinando Ughelli

Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.

Nou!!: Orde del Cister і Ferdinando Ughelli · Veure més »

Ferrer

Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Nou!!: Orde del Cister і Ferrer · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Orde del Cister і Flandes · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Orde del Cister і Flavi Josep · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Orde del Cister і Flequer · Veure més »

Fontaine-lès-Dijon

Fontaine-lès-Dijon és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Fontaine-lès-Dijon · Veure més »

Fosfat

Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.

Nou!!: Orde del Cister і Fosfat · Veure més »

Fountains

Fountains és una de les més grans i millor conservades ruïnes cistercenques d'Anglaterra.

Nou!!: Orde del Cister і Fountains · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Orde del Cister і França · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Orde del Cister і Franc Comtat · Veure més »

Funeral

Funeral reial al s.XIV Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona.

Nou!!: Orde del Cister і Funeral · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Orde del Cister і Gal·les · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Orde del Cister і Garona · Veure més »

Gèrrids

Els gèrrids (Gerridae) són una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Gerromorpha, que inclou els coneguts popularment com a sabaters, per bé que aquest nom s'aplica també a altres famílies de xinxes aquàtiques, com ara el Hydrometridae.

Nou!!: Orde del Cister і Gèrrids · Veure més »

Georges Duby

Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919 – Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Orde del Cister і Georges Duby · Veure més »

Gertrudis d'Helfta

Gertrudis d'Helfta (o Santa Gertrudis la Gran) (6 de gener de 1256 - 1302) va ser una mística i teòloga benedictina alemanya.

Nou!!: Orde del Cister і Gertrudis d'Helfta · Veure més »

Goliard

l'abadia de Benediktbeuern El goliard era aquella persona que havia deixat de ser monjo.

Nou!!: Orde del Cister і Goliard · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Orde del Cister і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Orde del Cister і Gregori XV · Veure més »

Grisalla

Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Nou!!: Orde del Cister і Grisalla · Veure més »

Guerra Civil algeriana

La Guerra Civil algeriana va ser un conflicte armat entre el govern algerià i diversos grups rebels islamistes que va començar el 1991.

Nou!!: Orde del Cister і Guerra Civil algeriana · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Orde del Cister і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerres hussites

Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.

Nou!!: Orde del Cister і Guerres hussites · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Orde del Cister і Heretgia · Veure més »

Hildegarda de Bingen

397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.

Nou!!: Orde del Cister і Hildegarda de Bingen · Veure més »

Himnari

''Jistebnický kancionál,'' un himnari txec escrit a mà al voltant de l'any 1430. XVII. Un himnari és un recull o col·lecció d'himnes o cançons religioses, normalment en forma de llibre.

Nou!!: Orde del Cister і Himnari · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Orde del Cister і Hongria · Veure més »

Hug II de Borgonya

Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).

Nou!!: Orde del Cister і Hug II de Borgonya · Veure més »

Humilitat

La humilitat és un tret del caràcter o una actitud que consisteix a rebaixar el propi mèrit, estima o vàlua davant dels altres.

Nou!!: Orde del Cister і Humilitat · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Orde del Cister і Imperi Carolingi · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Orde del Cister і Impost · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Orde del Cister і Innocenci II · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: Orde del Cister і Inundació · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Orde del Cister і Irlanda · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Orde del Cister і Isidor de Sevilla · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Orde del Cister і Itàlia · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Nou!!: Orde del Cister і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

Jacques Le Goff

Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Jacques Le Goff · Veure més »

Jean de La Barrière

Jean de la Barrière (Saint-Céré, Òlt, Migdia-Pirineus, França, 29 d'abril de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1600) va ésser un monjo cistercenc, abat i reformador de l'abadia de Notre-Dame de Feuillant prop de Tolosa de Llenguadoc i fundador de la Congregació Cistercenca de Feuillant o Orde dels Fuliencs.

Nou!!: Orde del Cister і Jean de La Barrière · Veure més »

Jean Gimpel

Jean Gimpel (10 d'octubre de 1918 - 15 de juny de 1996, Londres amb 77 anys) fou un historiador medievalista i un assagista francès.

Nou!!: Orde del Cister і Jean Gimpel · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Orde del Cister і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Orde del Cister і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Juliana de Lieja

Juliana de Lieja, O.Praem., (1193 – 5 d'abril de 1258) va ser una monja norbertina regular i mística en el que ara és Bèlgica.

Nou!!: Orde del Cister і Juliana de Lieja · Veure més »

La Ferté

La Ferté és un municipi francès situat al departament del Jura i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і La Ferté · Veure més »

La Pobla de Benifassà

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Orde del Cister і La Pobla de Benifassà · Veure més »

Laïcat

En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.

Nou!!: Orde del Cister і Laïcat · Veure més »

Laignes

Laignes és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Laignes · Veure més »

Las Huelgas

El Reial Monestir de las Huelgas o simplement las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.

Nou!!: Orde del Cister і Las Huelgas · Veure més »

Laudes

Les laudes (llatí per a «lloances») en la litúrgia catòlica de ritu llatí és la segona hora de l'ofici diví matinal, després de les matines.

Nou!!: Orde del Cister і Laudes · Veure més »

Lectio divina

miniatura Lectio divina és una metodologia de reflexió i de pregària d'un text bíblic que han desenvolupat els catòlics des dels primers anys del cristianisme.

Nou!!: Orde del Cister і Lectio divina · Veure més »

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Nou!!: Orde del Cister і Litúrgia · Veure més »

Litúrgia de les hores

Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.

Nou!!: Orde del Cister і Litúrgia de les hores · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Orde del Cister і Llatí · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Orde del Cister і Llenguadoc · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: Orde del Cister і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Orde del Cister і Lluís VII de França · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Orde del Cister і Lluís XI de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Orde del Cister і Lluita de les Investidures · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Orde del Cister і Loira · Veure més »

Main

El Main és un riu d'Alemanya.

Nou!!: Orde del Cister і Main · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Orde del Cister і Mallorca · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Orde del Cister і Mare de Déu · Veure més »

Marne

El Marne és un departament de França al nord-est del país, que forma part de la regió del Gran Est.

Nou!!: Orde del Cister і Marne · Veure més »

Martinet (farga)

Il·lustració del martinet, curs de mecànica de Delaunay Ch, Edició de 1868 Martinets. Farga Palau. Dins d'una farga, el martinet és un aparell dissenyat per utilitzar l'energia hidràulica per al treball de forja.

Nou!!: Orde del Cister і Martinet (farga) · Veure més »

Martirologi

Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.

Nou!!: Orde del Cister і Martirologi · Veure més »

Mas monàstic

L'Abbey Barn de Yeovil, a Somerset (Regne Unit). Un mas monàstic (usualment anomenat granja monàstica) era un domini perifèric sovint agrícola (i de vegades també dedicat a la ramaderia o a l'explotació forestal) que pertanyia a un monestir i era emprat per a la producció de menjar a la Gran Bretanya, Irlanda o Àustria.

Nou!!: Orde del Cister і Mas monàstic · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Orde del Cister і Mataró · Veure més »

Matilde de Magdeburg

Mechthild de Magdeburg (regió de Hefta, 1207- ca. 1282) fou una monja beguina alemanya, mística, escriptora i filòsofa medieval.

Nou!!: Orde del Cister і Matilde de Magdeburg · Veure més »

Matines

Matines és l'hora canònica més primerenca de l'albada i que serveix d'oració a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa a la litúrgia de les hores.

Nou!!: Orde del Cister і Matines · Veure més »

Meditació

Postura clàssica de meditació del budisme - Phra Ajan JerapunyoLa meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració.

Nou!!: Orde del Cister і Meditació · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.

Nou!!: Orde del Cister і Metz · Veure més »

Meursault

Meursault és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Meursault · Veure més »

Miserere

El Miserere (llatí per «tingueu pietat») és el nom del Salm 51 de la Bíblia, segons la primera paraule de la seva traducció en llatí.

Nou!!: Orde del Cister і Miserere · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Orde del Cister і Missa · Veure més »

Mola de molí

Mola de molí Una mola de molí com a element heràldic. Escut de Molins de Rei. Una mola de molí, roda de molí, mola de moldre o simplement mola és una pedra rodona amb un forat al mig que forma part del mecanisme de moldre d'un molí.

Nou!!: Orde del Cister і Mola de molí · Veure més »

Molí

Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.

Nou!!: Orde del Cister і Molí · Veure més »

Molí de marea

Molí de marea en Île de Bréhat Un molí de marea és aquell que utilitza l'energia de les mareas com força motriu.

Nou!!: Orde del Cister і Molí de marea · Veure més »

Molí de vent

Es Moli de Dalt a Sant Lluís. Un molí de vent és una màquina que converteix energia eòlica en un moviment circular per mitjà d'aspes.

Nou!!: Orde del Cister і Molí de vent · Veure més »

Molí hidràulic

Un molí d'aigua a Sythen (Alemanya). Un molí hidràulic o molí d'aigua és un tipus de molí mogut per l'aigua que permet moldre el gra, generar electricitat, i el drenatge de grans àrees d'aiguamolls emprant l'energia potencial de l'aigua alliberada en fluir.

Nou!!: Orde del Cister і Molí hidràulic · Veure més »

Molesme

Molesme és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Molesme · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir · Veure més »

Monestir cartoixà

Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir cartoixà · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de la Real · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de Nostra Senyora de Rueda

El Montestir de Rueda és un monestir de l'Orde del Cister situat a Sástago, en la Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Nostra Senyora de Rueda · Veure més »

Monestir de Piedra

Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Piedra · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monestir de Veruela

El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.

Nou!!: Orde del Cister і Monestir de Veruela · Veure més »

Monges Cistercenques

Les cistercenques, cistelleres o bernadines són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister.

Nou!!: Orde del Cister і Monges Cistercenques · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Orde del Cister і Monjo · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Orde del Cister і Mosel·la · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Orde del Cister і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Orde del Cister і Navarra · Veure més »

Nona

La Nona, Hora Nona o Novena Hora després de la sortida del sol, és una pregària de l'Ofici Diví en la litúrgia de les Hores canòniques.

Nou!!: Orde del Cister і Nona · Veure més »

Norbert de Xanten

Norbert de Xanten o de Prémontré o de Magdeburg va ésser un religiós, bisbe de Magdeburg i fundador de l'Orde de Canonges Regulars de Prémontré (anomenats norbertins o premonstratencs).

Nou!!: Orde del Cister і Norbert de Xanten · Veure més »

Noviciat

Un noviciat és un període de prova que les congregacions i ordes religiosos cristians posen com a preparació immediata abans de fer els primers vots monàstics.

Nou!!: Orde del Cister і Noviciat · Veure més »

Nuévalos

Nuévalos és un municipi de la província de Saragossa situat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Orde del Cister і Nuévalos · Veure més »

Oblat

Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.

Nou!!: Orde del Cister і Oblat · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Orde del Cister і Oceà Atlàntic · Veure més »

Orde Camaldulès

LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.

Nou!!: Orde del Cister і Orde Camaldulès · Veure més »

Orde Cistercenc de l'Estricta Observança

L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.

Nou!!: Orde del Cister і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de Fontevrault

LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Fontevrault · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Grandmont

LOrde de Grandmont o dels grandmontans o grandmontesos, va ésser un orde monàstic de vida semieremítica, fundat a la regió de Llemotges a partir de la inspiració de sant Esteve de Muret cap al final del.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Grandmont · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde de Savigny

L'Orde de Savigny era un orde monàstic fundat el 1105 a l'abadia de Savigny (Normandia) per Vidal de Savigny.

Nou!!: Orde del Cister і Orde de Savigny · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Orde del Cister і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Gilbertí

L'Orde Gilbertí va ser un orde religiós doble, compost per comunitats monàstiques femenines sota la regla cistercenca i comunitats de canonges regulars, sota la Regla de Sant Agustí, que dirigien espiritualment les comunitats femenines; a més, hi havia germans i germanes llecs.

Nou!!: Orde del Cister і Orde Gilbertí · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Orde del Cister і Orde mendicant · Veure més »

Orde monàstic

Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.

Nou!!: Orde del Cister і Orde monàstic · Veure més »

Ortus

Ortus sobre el mar Negre (Romania) Un astre, i el Sol en particular, està en l'ortus quan travessa el pla de l'horitzó i passa al nostre hemisferi visible.

Nou!!: Orde del Cister і Ortus · Veure més »

Otó de Borgonya

Nom de quatre comtes de Borgonya.

Nou!!: Orde del Cister і Otó de Borgonya · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Orde del Cister і Països Baixos · Veure més »

Paleta (ofici)

Construint la Sagrada Família Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.

Nou!!: Orde del Cister і Paleta (ofici) · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Orde del Cister і Palma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Papa · Veure més »

Papa Calixt II

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.

Nou!!: Orde del Cister і Papa Calixt II · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Orde del Cister і Papa Eugeni III · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: Orde del Cister і Papa Urbà IV · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Orde del Cister і Papat d'Avinyó · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Orde del Cister і París · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Orde del Cister і Pasqual II · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Orde del Cister і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pecat

Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.

Nou!!: Orde del Cister і Pecat · Veure més »

Pecat original

Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.

Nou!!: Orde del Cister і Pecat original · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Orde del Cister і Pelegrinatge · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Orde del Cister і Península Ibèrica · Veure més »

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Nou!!: Orde del Cister і Pentecosta · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Orde del Cister і Pere Abelard · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Pere de Castellnou · Veure més »

Pescador

Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.

Nou!!: Orde del Cister і Pescador · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Orde del Cister і Pesta Negra · Veure més »

Pierre Riché

va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Nou!!: Orde del Cister і Pierre Riché · Veure més »

Piscicultura

Maricultura del salmó a l'illa de Skye, Escòcia Aqua-Boy, un vaixell noruec dedicat a la piscicultura de la costa oest escocesa Piscicultura és l'especialització principal de l'aqüicultura, mentre que altres mètodes estarien dins del concepte de la maricultura.

Nou!!: Orde del Cister і Piscicultura · Veure més »

Plat (instrument musical)

play El plat, plateret o címbal és un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau.

Nou!!: Orde del Cister і Plat (instrument musical) · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Orde del Cister і Polònia · Veure més »

Pontigny

Pontigny és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Pontigny · Veure més »

Porta del Cos de Guàrdia

Micklegate, Porta fortificada situada a York (Anglaterra) Torre Troitskaya ''"porta fortificada"'' i el pont que la separa de la ''"barbacana"'' ''Kutafya''. Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), al Kremlin. '''Porta fortificada''' de Lübeck Una porta fortificada o cos de guàrdia, és una estructura característica dels castells i de les ciutats europees o de les mansions i cases senyorials.

Nou!!: Orde del Cister і Porta del Cos de Guàrdia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Orde del Cister і Portugal · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Orde del Cister і Prússia · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Orde del Cister і Premonstratesos · Veure més »

Prima

Prima és l'hora de l'oració al matí, era una de les hores canòniques que es cantava aproximadament una hora després de l'alba (cap a les sis del matí), basada en tres salms i la lectura de la Bíblia.

Nou!!: Orde del Cister і Prima · Veure més »

Prior

El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.

Nou!!: Orde del Cister і Prior · Veure més »

Productivitat

La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció.

Nou!!: Orde del Cister і Productivitat · Veure més »

Província de Saragossa

La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.

Nou!!: Orde del Cister і Província de Saragossa · Veure més »

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Nou!!: Orde del Cister і Quaresma · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Orde del Cister і Ramaderia · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Orde del Cister і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon de Fitero

Ramon de Fitero o Ramon de Calatrava (Tarassona, Sent Gaudenç o Barcelona, s. XII - Ciruelos, 1163) va ser un monjo i abat, fundador de l'Orde de Calatrava.

Nou!!: Orde del Cister і Ramon de Fitero · Veure més »

Rèquiem

Íncipit del cant gregorià ''introit'' per a la missa de Rèquiem, del ''Liber Usualis'' Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.

Nou!!: Orde del Cister і Rèquiem · Veure més »

Refetor

Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.

Nou!!: Orde del Cister і Refetor · Veure més »

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Nou!!: Orde del Cister і Reforma gregoriana · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Orde del Cister і Reforma Protestant · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Orde del Cister і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Orde del Cister і Regne de França · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Orde del Cister і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reulle-Vergy

Reulle-Vergy és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Reulle-Vergy · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Orde del Cister і Revolució Francesa · Veure més »

Riel-les-Eaux

Riel-les-Eaux és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Riel-les-Eaux · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Orde del Cister і Rin · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Orde del Cister і Riu Po · Veure més »

Robert d'Arbrissel

Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047 - Orsan, Berry, 1116) fou un religiós bretó, predicador i anacoreta.

Nou!!: Orde del Cister і Robert d'Arbrissel · Veure més »

Robert de Molesme

Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Orde del Cister і Robert de Molesme · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Orde del Cister і Roine · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Orde del Cister і Roma · Veure més »

Rotació biennal

La rotació biennal és un sistema de cultiu que permet l’alternança de 2 cultius diferents en una mateixa parcel·la.

Nou!!: Orde del Cister і Rotació biennal · Veure més »

Rotació triennal

La rotació triennal era un sistema de cultiu propi de l'Europa Atlàntica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Orde del Cister і Rotació triennal · Veure més »

Rouen

Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Orde del Cister і Rouen · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Orde del Cister і Sacerdot · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: Orde del Cister і Safor · Veure més »

Sagnia

La sagnia o flebotomia és un procediment medicoquirúrgic pel qual es fa una extracció de sang d'una vena.

Nou!!: Orde del Cister і Sagnia · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Orde del Cister і Sala capitular · Veure més »

Salina

Salines d'Eivissa Salines a la badia de San FranciscoUna salina és un establiment que disposa de les instal·lacions adequades per a obtenir sal a partir de l'evaporació de l'aigua de mar o d'altres indrets amb aigües salines, o a partir de l'extracció de la sal gemma d'una mina o un jaciment.

Nou!!: Orde del Cister і Salina · Veure més »

Salins-les-Bains

Salins-les-Bains és un municipi francès, situat al departament del Jura i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Salins-les-Bains · Veure més »

Salut

200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.

Nou!!: Orde del Cister і Salut · Veure més »

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Nou!!: Orde del Cister і Salze · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sant Feliu de Cadins

Sant Feliu de Cadins és un antic monestir de l'orde del Cister femení als afores de Cabanes (Alt Empordà).

Nou!!: Orde del Cister і Sant Feliu de Cadins · Veure més »

Santa Maria de Vallbona (Argelers)

Santa Maria de Vallbona (en francès: Abbaye Sainte-Marie de Valbonne) és l'església d'un antic monestir cistercenc del terme municipi d'Argelers, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Orde del Cister і Santa Maria de Vallbona (Argelers) · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Orde del Cister і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Orde del Cister і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Orde del Cister і Saona · Veure més »

Saragossa (comarca)

L'anomenada comarca de Saragossa o mancomunitat central de Saragossa és l'única comarca de l'Aragó encara no constituïda.

Nou!!: Orde del Cister і Saragossa (comarca) · Veure més »

Sarrià i Sant Gervasi

Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.

Nou!!: Orde del Cister і Sarrià i Sant Gervasi · Veure més »

Saulieu

Saulieu és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Saulieu · Veure més »

Sástago

Sástago és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.

Nou!!: Orde del Cister і Sástago · Veure més »

Scriptorium

Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.

Nou!!: Orde del Cister і Scriptorium · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Orde del Cister і Segona Croada · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Orde del Cister і Sena · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Orde del Cister і Setmana Santa · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Orde del Cister і Sicília · Veure més »

Siderúrgia

Planta siderúrgica. La siderúrgia (del grec sideros - ferro i ergon o ergos - treball) és la part de la metal·lúrgia que estudia el ferro i els seus aliatges.

Nou!!: Orde del Cister і Siderúrgia · Veure més »

Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Nou!!: Orde del Cister і Simat de la Valldigna · Veure més »

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Nou!!: Orde del Cister і Sixt V · Veure més »

Sonall

Sonall del Museu de la Música de Barcelona. Un sonall (del llatí sonacŭlum, de sonar) o zing-zing és una joguina sonora de percussió, també anomenada zing-zing.

Nou!!: Orde del Cister і Sonall · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Orde del Cister і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Orde del Cister і Suïssa · Veure més »

Sudari

Sudari de Carlemany, any 814 Sudari, de la paraula llatina sudarium, significa a l'origen un llenç o mocador que serveix per cobrir-li el rostre a les persones mortes i demostrar-los els seus respectes.

Nou!!: Orde del Cister і Sudari · Veure més »

Taüt

Taüt Recreació del taüt del President Abraham Lincoln al National Museum of Funeral History, Houston TX. Un taüt (o una taüt de l'àrab التبوت, at-tābūt; «calaix», «cofre»), caixa de morts o bagul és un recipient allargat per a dipositar el cos o despulla d'un mort, usualment durant les cerimònies funeràries i durant la seva inhumació (substituïda per un viatge en vaixell funerari en certes cultures) o incineració.

Nou!!: Orde del Cister і Taüt · Veure més »

Tarassona i el Moncayo

Tarassona i el Moncayo és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Orde del Cister і Tarassona i el Moncayo · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Orde del Cister і Túnica · Veure més »

Teixidor

* teixidor (artesà).

Nou!!: Orde del Cister і Teixidor · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Orde del Cister і Teologia · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Orde del Cister і Tercera Croada · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Orde del Cister і Terra Santa · Veure més »

Thomas Merton

Thomas Merton (Prada, Conflent, 31 de gener del 1915 - Bangkok, Tailàndia, 10 de desembre del 1968) va ser un escriptor místic catòlic estatunidenc.

Nou!!: Orde del Cister і Thomas Merton · Veure més »

Tinença

Una tinença era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.

Nou!!: Orde del Cister і Tinença · Veure més »

Tinença de Benifassà

La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la dels Ports i les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Orde del Cister і Tinença de Benifassà · Veure més »

Tonnerre

Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Tonnerre · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Orde del Cister і Transsilvània · Veure més »

Troyes

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Orde del Cister і Troyes · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Orde del Cister і Txèquia · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Orde del Cister і Universitat · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Orde del Cister і Urgell · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Orde del Cister і València · Veure més »

Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.

Nou!!: Orde del Cister і Vallbona de les Monges · Veure més »

Valldaura

* Agna de Valldaura (Barcelona, 1853 - 1930), escriptora i folklorista.

Nou!!: Orde del Cister і Valldaura · Veure més »

Vézelay

Vézelay és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Orde del Cister і Vézelay · Veure més »

Vera de Moncayo

Vera de Moncayo és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Orde del Cister і Vera de Moncayo · Veure més »

Vespres

Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre.

Nou!!: Orde del Cister і Vespres · Veure més »

Vetlla

Una vetlla o vetllada, és una reunió o celebració tradicional dels parents i amics d'un difunt en les hores que segueixen la seva mort i abans de la inhumació o cremació del cadàver.

Nou!!: Orde del Cister і Vetlla · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Orde del Cister і Vi · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Orde del Cister і Vi blanc · Veure més »

Vi negre

Una copa de vi negre El vi negre, anomenat vi roig sobretot a la Catalunya del Nord i antigament vi vermell, és aquell que prové de mostos de raïm negre (Vitis vinifera), elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.

Nou!!: Orde del Cister і Vi negre · Veure més »

Vi rosat

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm (Vitis vinifera) negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada perquè no perdi aromes.

Nou!!: Orde del Cister і Vi rosat · Veure més »

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Nou!!: Orde del Cister і Vietnam · Veure més »

Vimbodí i Poblet

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues.

Nou!!: Orde del Cister і Vimbodí i Poblet · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Orde del Cister і Vinya · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Orde del Cister і Vitruvi · Veure més »

Viver

Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Orde del Cister і Viver · Veure més »

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Orde del Cister і Volta de creueria · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Orde del Cister і Vot religiós · Veure més »

Xampanya

Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.

Nou!!: Orde del Cister і Xampanya · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Orde del Cister і Xile · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Orde del Cister і 1 de juny · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1098 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1101 · Veure més »

1110

El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Orde del Cister і 1110 · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1111 · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Orde del Cister і 1113 · Veure més »

1119

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1119 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1120 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Orde del Cister і 1354 · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Orde del Cister і 14 de setembre · Veure més »

1425

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Orde del Cister і 1425 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Orde del Cister і 1567 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Orde del Cister і 1616 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Orde del Cister і 1791 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Orde del Cister і 1815 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Orde del Cister і 1869 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Orde del Cister і 1891 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Orde del Cister і 1898 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Orde del Cister і 1991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Benedictins blancs, Bernadins, Cirstercenc, Cister, Cistercenc, Cistercenca, Cistercencs, Císter, Monjos blancs, Monjos cistercencs, Orde Cistercenc, Orde cistercenc, Orde de Cister, Orde de Cîteaux, Orde del Cistell, Orde del Císter, Ordre del Cister, Ordre del Císter.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant