Accés més ràpid que el navegador!
169 les relacions: Alexandre V, Alfons el Magnànim, Anglaterra, Aquileia, Avinyó (Valclusa), Bari (Pulla), Batalla de Marino, Benet XII, Benet XIII, Calixt III, Carles V de França, Carles VI de França, Castell de Sant'Angelo, Castella, Catalunya, Caterina de Siena, Caterina de Vadstena, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Climent VII d'Avinyó, Coleta de Corbie, Comtat de Flandes, Comtat de Savoia, Concili de Constança, Concili de Pisa, Conciliarisme, Conclave, Conrad de Gelnhausen, Constança (Alemanya), Conveni de Narbona, Corona d'Aragó, Enric de Langenstein, Escòcia, Estats Pontificis, Felip d'Alençon, Florència, Fondi, França, Frankfurt del Main, Galceran Albert, Gerard de Groote, Hongria, Innocenci VI, Itàlia, Joan el Caçador, Joan XXII, Joan XXIII de Pisa, Joana I de Nàpols, Ladislau I de Nàpols, Liorna, ..., Llemotges, Louis de Montjoie, Martí l'Humà, Martí V, Milà, Narbona, Navarra, Nàpols, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Innocenci VII, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, París, Peníscola, Pere d'Aragó, Pere de Foix el Vell, Pere de Luxemburg, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Pisa, Poitiers, Polònia, Portugal, Provença, Rímini, Regne de Nàpols, Reims, Renúncia papal, Ricard II d'Anglaterra, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Savona, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Setge d'Avinyó (1398-1403), Simó de Cramaud, Urbà VI, Ursulina de Parma, 1 de novembre, 13 de desembre, 13 de novembre, 13 de setembre, 1305, 1314, 1316, 1334, 1336, 1342, 1352, 1362, 1370, 1376, 1377, 1378, 1380, 1387, 1389, 1392, 1393, 1394, 1395, 1396, 1397, 1398, 14 de gener, 1400, 1403, 1404, 1406, 1407, 1408, 1409, 1410, 1412, 1413, 1414, 1415, 1416, 1417, 1418, 1420, 1422, 1423, 1426, 1429, 1431, 1433, 1437, 2 de març, 20 de març, 20 de setembre, 21 de novembre, 22 d'abril, 23 de novembre, 24 de setembre, 25 de maig, 25 de març, 26 de juliol, 26 de juny, 27 de març, 28 de maig, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 de març, 30 d'octubre, 30 de novembre, 4 de febrer, 4 de juliol, 5 de juny, 7 d'abril, 8 de març, 8 de novembre. Ampliar l'índex (119 més) »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Cisma d'Occident і Alexandre V · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Cisma d'Occident і Alfons el Magnànim · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Cisma d'Occident і Anglaterra · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Cisma d'Occident і Aquileia · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Cisma d'Occident і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Cisma d'Occident і Bari (Pulla) · Veure més »
Batalla de Marino
La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.
Nou!!: Cisma d'Occident і Batalla de Marino · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Cisma d'Occident і Benet XII · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Cisma d'Occident і Benet XIII · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Cisma d'Occident і Calixt III · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: Cisma d'Occident і Carles V de França · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Cisma d'Occident і Carles VI de França · Veure més »
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Cisma d'Occident і Castell de Sant'Angelo · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Cisma d'Occident і Castella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Cisma d'Occident і Catalunya · Veure més »
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Nou!!: Cisma d'Occident і Caterina de Siena · Veure més »
Caterina de Vadstena
Caterina de Suècia o de Vadstena (Suècia, ca. 1331 - Vadstena, 24 de març de 1381) va ser una religiosa i mística sueca, monja de l'Orde del Santíssim Salvador.
Nou!!: Cisma d'Occident і Caterina de Vadstena · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Cisma d'Occident і Catolicisme · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Cisma d'Occident і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Cisma d'Occident і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Coleta de Corbie
Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381 – Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines.
Nou!!: Cisma d'Occident і Coleta de Corbie · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Cisma d'Occident і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Nou!!: Cisma d'Occident і Comtat de Savoia · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Cisma d'Occident і Concili de Constança · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: Cisma d'Occident і Concili de Pisa · Veure més »
Conciliarisme
El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.
Nou!!: Cisma d'Occident і Conciliarisme · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Cisma d'Occident і Conclave · Veure més »
Conrad de Gelnhausen
Conrad de Gelnhausen (Gelnhausen, c.1320/25 - Heidelberg, 13 d'abril de 1390) fou un teòleg i canonista alemany, i un dels primers teòrics del conciliarisme a finals del.
Nou!!: Cisma d'Occident і Conrad de Gelnhausen · Veure més »
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Cisma d'Occident і Constança (Alemanya) · Veure més »
Conveni de Narbona
El conveni de Narbona és el nom amb què es coneix històricament la crida que es va fer des de la ciutat de Narbona, per part dels participants al Concili de Constança el 13 de desembre de 1415, als eclesiàstics que eren fidels a Benet XIII d'Avinyó.
Nou!!: Cisma d'Occident і Conveni de Narbona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Cisma d'Occident і Corona d'Aragó · Veure més »
Enric de Langenstein
Enric de Langenstein, també conegut com a Enric de Hesse, el Vell (Hainbuch, Hessen, c. 1325 - Viena, 11 de febrer de 1397) fou un teòleg, canonista i matemàtic alemany.
Nou!!: Cisma d'Occident і Enric de Langenstein · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Cisma d'Occident і Escòcia · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Cisma d'Occident і Estats Pontificis · Veure més »
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Nou!!: Cisma d'Occident і Felip d'Alençon · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Cisma d'Occident і Florència · Veure més »
Fondi
Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.
Nou!!: Cisma d'Occident і Fondi · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Cisma d'Occident і França · Veure més »
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Nou!!: Cisma d'Occident і Frankfurt del Main · Veure més »
Galceran Albert
Galceran Albert Encara que algunes fonts l'esmenten com a Galceran Albertí (per exemple la GEC que, tot i així, es contradiu internament (enfront de). Bibliografia relativament antiga ja l'esmentava com a Albert (s. XIV - Elna, 23 de gener del 1453) fou bisbe de Mallorca i Elna. Era descendent d'un família il·lustre. Professà al monestir benedictí de Ripoll i fou conseller reial i prior de Santa Maria de Meià (1423-1426). A petició d'Alfons el Magnànim, el cardenal de Foix, legat papal, el nomenà bisbe d'Elna al 12 d'octubre del 1426, per bé que l'oposició papal feu que no prengués possessió en aquell moment, i la seu rossellonesa continués sota la responsabilitat de l'administrador apostòlic Joan de Casanova. El 1429, el legat Pere de Foix el feu altre cop bisbe de Mallorca, però el papa Martí V ja havia nomenat Gil Sanxis Munyós per a la seu illenca, en compensació per haver renunciat al títol papal cismàtic de Climent VIII. Galceran Albert no acceptà l'anul·lació papal del seu nomenament i retinguéO compartí la seu mallorquina fins que, a instàncies reials, el Sant Pare li atorgà definitivament (8 d'agost del 1431) la seu d'Elna. El seu pas per aquesta diòcesi se significà, especialment, per la construcció d'una gran part de la cocatedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, reconduint i abaratint el projecte anterior de l'arquitecte Guillem Sagrera.
Nou!!: Cisma d'Occident і Galceran Albert · Veure més »
Gerard de Groote
Gerhard o Gerard Groote o de Groote (neerlandès: Geert Grote; Deventer, Països Baixos Borgonyons; 1340 – 1384), va ser un diaca neerlandès que va iniciar un nou corrent espiritual en el si del catolicisme, la devotio moderna, i va fundar les Germanes de la Vida Comuna.
Nou!!: Cisma d'Occident і Gerard de Groote · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Cisma d'Occident і Hongria · Veure més »
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Nou!!: Cisma d'Occident і Innocenci VI · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Cisma d'Occident і Itàlia · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Cisma d'Occident і Joan el Caçador · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Cisma d'Occident і Joan XXII · Veure més »
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Nou!!: Cisma d'Occident і Joan XXIII de Pisa · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: Cisma d'Occident і Joana I de Nàpols · Veure més »
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Nou!!: Cisma d'Occident і Ladislau I de Nàpols · Veure més »
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Nou!!: Cisma d'Occident і Liorna · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Cisma d'Occident і Llemotges · Veure més »
Louis de Montjoie
Louis de Montjoie (- Avinyó, 23 de juny de 1425), conseller i camarlenc del rei de França, virrei dels regnes de Sicília i Nàpols.
Nou!!: Cisma d'Occident і Louis de Montjoie · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Cisma d'Occident і Martí l'Humà · Veure més »
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Nou!!: Cisma d'Occident і Martí V · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Cisma d'Occident і Milà · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Cisma d'Occident і Narbona · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Cisma d'Occident і Navarra · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Cisma d'Occident і Nàpols · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa · Veure més »
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Bonifaci IX · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Climent V · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Climent VI · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Gregori XI · Veure més »
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Gregori XII · Veure més »
Papa Innocenci VII
El papa Innocenci VII (llatí: Innocentius VII; italià: Innocenzo VI; 1339 – 6 de novembre de 1406), nascut Cosimo de' Migliorati, va ser cap de l'Església catòlica des del 17 d'octubre de 1404 fins a la seva mort.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Innocenci VII · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Urbà V · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Cisma d'Occident і Papat d'Avinyó · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cisma d'Occident і París · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Cisma d'Occident і Peníscola · Veure més »
Pere d'Aragó
* Pere I d'Aragó i Pamplona (1069 - Vall d'Aran, 1104), rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Cisma d'Occident і Pere d'Aragó · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Cisma d'Occident і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Pere de Luxemburg
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.
Nou!!: Cisma d'Occident і Pere de Luxemburg · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cisma d'Occident і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Cisma d'Occident і Perpinyà · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Cisma d'Occident і Pisa · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Cisma d'Occident і Poitiers · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Cisma d'Occident і Polònia · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Cisma d'Occident і Portugal · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Cisma d'Occident і Provença · Veure més »
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Nou!!: Cisma d'Occident і Rímini · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Cisma d'Occident і Regne de Nàpols · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Cisma d'Occident і Reims · Veure més »
Renúncia papal
papa Benet XVI és l'únic papa que ha renunciat al seu càrrec durant els últims sis segles. Es denomina renúncia papal al succés pel qual la màxima autoritat de l'Església Catòlica Romana, el papa, decideix dimitir del seu càrrec.
Nou!!: Cisma d'Occident і Renúncia papal · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: Cisma d'Occident і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cisma d'Occident і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Cisma d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Cisma d'Occident і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Cisma d'Occident і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Cisma d'Occident і Santa Seu · Veure més »
Savona
Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.
Nou!!: Cisma d'Occident і Savona · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Cisma d'Occident і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Nou!!: Cisma d'Occident і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »
Simó de Cramaud
Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.
Nou!!: Cisma d'Occident і Simó de Cramaud · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Cisma d'Occident і Urbà VI · Veure més »
Ursulina de Parma
Ursulina Veneri de Parma (Parma, 1375 – Verona, 7 d'abril de 1410) va ser una oblata benedictina declarada beata.
Nou!!: Cisma d'Occident і Ursulina de Parma · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1 de novembre · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de desembre · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de novembre · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de setembre · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1305 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1314 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1316 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1334 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1336 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1342 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1352 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1362 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1370 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1376 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1377 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1378 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1380 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1387 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1389 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1394 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1395 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1396 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1397 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1398 · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cisma d'Occident і 14 de gener · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1400 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1404 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1406 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1407 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1410 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1413 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1414 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1415 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1416 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1417 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1418 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1420 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1422 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1423 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1426 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1429 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1431 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1433 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cisma d'Occident і 1437 · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 2 de març · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 20 de març · Veure més »
20 de setembre
El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 20 de setembre · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 21 de novembre · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 22 d'abril · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 23 de novembre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 24 de setembre · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 25 de maig · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 25 de març · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 26 de juliol · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 26 de juny · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 27 de març · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 28 de maig · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 28 de setembre · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 29 d'abril · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 29 de març · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 30 d'octubre · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 30 de novembre · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cisma d'Occident і 4 de febrer · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 4 de juliol · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 5 de juny · Veure més »
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 7 d'abril · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 8 de març · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cisma d'Occident і 8 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cisma d'Avinyó, Cisma d’Occident, Cisme d'Occident, Cismàtic, Gran Cisma d'Occident.
