Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cisma d'Occident

Índex Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

164 les relacions: Alexandre V, Alfons el Magnànim, Anglaterra, Aquileia, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Bari (Pulla), Batalla de Marino, Benet XII, Benet XIII, Calixt III, Carles V de França, Carles VI de França, Castell de Sant'Angelo, Castella, Catalunya, Caterina de Siena, Caterina de Suècia, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Climent VII d'Avinyó, Comtat de Flandes, Comtat de Savoia, Concili de Constança, Concili de Pisa, Conciliarisme, Conclave, Conrad de Gelnhausen, Constança (Alemanya), Corona d'Aragó, Enric de Langenstein, Escòcia, Estats Pontificis, Felip d'Alençon, Florència, Fondi, França, Frankfurt del Main, Galceran Albert, Hongria, Itàlia, Joan el Caçador, Joan XXII, Joan XXIII de Pisa, Joana I de Nàpols, Ladislau I de Nàpols, Liorna, Llemotges, Louis de Montjoie, Martí l'Humà, ..., Milà, Narbona, Navarra, Nàpols, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Innocenci VI, Papa Innocenci VII, Papa Martí V, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, París, Peníscola, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Pisa, Poitiers, Polònia, Portugal, Provença, Rímini, Regne de Nàpols, Reims, Renúncia papal, Ricard II d'Anglaterra, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Savona, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XIV, Segle XV, Setge d'Avinyó (1398-1403), Urbà VI, 1 de novembre, 13 de desembre, 13 de novembre, 13 de setembre, 1305, 1314, 1316, 1334, 1336, 1342, 1352, 1362, 1370, 1376, 1377, 1378, 1380, 1387, 1389, 1392, 1393, 1394, 1395, 1396, 1397, 1398, 14 de gener, 1400, 1403, 1404, 1406, 1407, 1408, 1409, 1410, 1412, 1413, 1414, 1415, 1416, 1417, 1418, 1420, 1422, 1423, 1426, 1429, 1431, 1433, 1437, 2 de març, 20 de març, 20 de setembre, 21 de novembre, 22 d'abril, 23 de novembre, 24 de setembre, 25 de maig, 25 de març, 26 de juliol, 26 de juny, 27 de març, 28 de maig, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 de març, 30 d'octubre, 30 de novembre, 4 de febrer, 4 de juliol, 5 de juny, 7 d'abril, 8 de març, 8 de novembre. Ampliar l'índex (114 més) »

Alexandre V

Alexandre V (Creta, 1340 - † Bolonya, 3 de maig del 1410) fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: Cisma d'Occident і Alexandre V · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Cisma d'Occident і Alfons el Magnànim · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Cisma d'Occident і Anglaterra · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Cisma d'Occident і Aquileia · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Cisma d'Occident і Avinyó · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Cisma d'Occident і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (creada amb el nom grec de Βαριον, després anomenada en llatí:Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Cisma d'Occident і Bari (Pulla) · Veure més »

Batalla de Marino

La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.

Nou!!: Cisma d'Occident і Batalla de Marino · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Cisma d'Occident і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Cisma d'Occident і Benet XIII · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja i de Llançol (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Cisma d'Occident і Calixt III · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: Cisma d'Occident і Carles V de França · Veure més »

Carles VI de França

Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).

Nou!!: Cisma d'Occident і Carles VI de França · Veure més »

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Cisma d'Occident і Castell de Sant'Angelo · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Cisma d'Occident і Castella · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Cisma d'Occident і Catalunya · Veure més »

Caterina de Siena

Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347–Roma, 29 d'abril de 1380) va ser una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.

Nou!!: Cisma d'Occident і Caterina de Siena · Veure més »

Caterina de Suècia

Per a la reina de Suècia, consulteu Caterina Vasa Santa Caterina de Suècia o de Vadstena (Suècia, ca. 1331 - Vadstena, 24 de març de 1381) va ser una religiosa i mística sueca, monja de l'Orde del Santíssim Salvador.

Nou!!: Cisma d'Occident і Caterina de Suècia · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Cisma d'Occident і Catolicisme · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Cisma d'Occident і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Nou!!: Cisma d'Occident і Climent VII d'Avinyó · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Cisma d'Occident і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Cisma d'Occident і Comtat de Savoia · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Cisma d'Occident і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Pisa

Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.

Nou!!: Cisma d'Occident і Concili de Pisa · Veure més »

Conciliarisme

El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.

Nou!!: Cisma d'Occident і Conciliarisme · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Cisma d'Occident і Conclave · Veure més »

Conrad de Gelnhausen

Conrad de Gelnhausen (Gelnhausen, c.1320/25 - Heidelberg, 13 d'abril de 1390) fou un teòleg i canonista alemany, i un dels primers teòrics del conciliarisme a finals del segle XIV.

Nou!!: Cisma d'Occident і Conrad de Gelnhausen · Veure més »

Constança (Alemanya)

Constança (Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: Cisma d'Occident і Constança (Alemanya) · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Cisma d'Occident і Corona d'Aragó · Veure més »

Enric de Langenstein

Enric de Langenstein, també conegut com a Enric de Hesse, el Vell (Hainbuch, Hessen, c. 1325 - Viena, 11 de febrer de 1397) fou un teòleg, canonista i matemàtic alemany.

Nou!!: Cisma d'Occident і Enric de Langenstein · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Cisma d'Occident і Escòcia · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Cisma d'Occident і Estats Pontificis · Veure més »

Felip d'Alençon

Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: Cisma d'Occident і Felip d'Alençon · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Cisma d'Occident і Florència · Veure més »

Fondi

Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.

Nou!!: Cisma d'Occident і Fondi · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Cisma d'Occident і França · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Cisma d'Occident і Frankfurt del Main · Veure més »

Galceran Albert

Galceran Albert Encara que algunes fonts l'esmenten com a Galceran Albertí (per exemple la GEC que, tot i així, es contradiu internament (enfront de). Bibliografia relativament antiga ja l'esmentava com a Albert (s. XIV - Elna, 23 de gener del 1453) fou bisbe de Mallorca i Elna. Era descendent d'un família il·lustre. Professà al monestir benedictí de Ripoll i fou conseller reial i prior de Santa Maria de Meià (1423-1426). A petició d'Alfons el Magnànim, el cardenal de Foix, legat papal, el nomenà bisbe d'Elna al 12 d'octubre del 1426, per bé que l'oposició papal féu que no prengués possessió en aquell moment, i la seu rossellonesa continués sota la responsabilitat de l'administrador apostòlic Joan de Casanova. El 1429, el legat Pere de Foix el féu altre cop bisbe de Mallorca, però el papa Martí V ja havia nomenat Gil Sanxis Munyós per a la seu illenca, en compensació per haver renunciat al títol papal cismàtic de Climent VIII. Galceran Albert no acceptà l'anul·lació papal del seu nomenament i retinguéO compartí la seu mallorquina fins que, a instàncies reials, el Sant Pare definitivament li atorgà definitivament (8 d'agost del 1431) la seu d'Elna. El seu pas per aquesta diòcesi se significà, especialment, per la construcció d'una gran part de la cocatedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, reconduint i abaratint el projecte anterior de l'arquitecte Guillem Sagrera.

Nou!!: Cisma d'Occident і Galceran Albert · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Cisma d'Occident і Hongria · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Cisma d'Occident і Itàlia · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Cisma d'Occident і Joan el Caçador · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) va ser el nom que va prendre Jacques Duèze en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334).

Nou!!: Cisma d'Occident і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: Cisma d'Occident і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols 1326 - íd. 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: Cisma d'Occident і Joana I de Nàpols · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: Cisma d'Occident і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Liorna

Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tota Itàlia.

Nou!!: Cisma d'Occident і Liorna · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Cisma d'Occident і Llemotges · Veure més »

Louis de Montjoie

Louis de Montjoie (- Avinyó, 23 de juny de 1425), conseller i camarlenc del rei de França, virrei dels regnes de Sicília i Nàpols.

Nou!!: Cisma d'Occident і Louis de Montjoie · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Cisma d'Occident і Martí l'Humà · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Cisma d'Occident і Milà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Cisma d'Occident і Narbona · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Cisma d'Occident і Navarra · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Cisma d'Occident і Nàpols · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre de 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Innocenci VI · Veure més »

Papa Innocenci VII

Innocenci VII (Sulmona, 1336 - † Roma, 6 de novembre de 1406) fou Papa de l'Església Catòlica des de 1404 fins al 1406, sent el tercer papa del període dominat pel Cisma d'Occident.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Innocenci VII · Veure més »

Papa Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Martí V · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Cisma d'Occident і Papa Urbà V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Cisma d'Occident і Papat d'Avinyó · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Cisma d'Occident і París · Veure més »

Peníscola

Peníscola és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que té 7.444 habitants (INE 2015).

Nou!!: Cisma d'Occident і Peníscola · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Cisma d'Occident і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Cisma d'Occident і Perpinyà · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Cisma d'Occident і Pisa · Veure més »

Poitiers

Poitiers (tradicionalment en català Peiteu, en poiteví Potchiers, en occità Peitieus) és un municipi francès, situat al departament de la Viena, a la regió de la Nova Aquitània i capital d'aquesta.

Nou!!: Cisma d'Occident і Poitiers · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Cisma d'Occident і Polònia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Cisma d'Occident і Portugal · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Cisma d'Occident і Provença · Veure més »

Rímini

Rímini o Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Cisma d'Occident і Rímini · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Cisma d'Occident і Regne de Nàpols · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Cisma d'Occident і Reims · Veure més »

Renúncia papal

papa Benet XVI és l'únic papa que ha renunciat al seu càrrec durant els últims sis segles. Es denomina renúncia papal al succés pel qual la màxima autoritat de l'Església Catòlica Romana, el papa, decideix dimitir del seu càrrec.

Nou!!: Cisma d'Occident і Renúncia papal · Veure més »

Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.

Nou!!: Cisma d'Occident і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Cisma d'Occident і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Cisma d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Cisma d'Occident і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Cisma d'Occident і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Cisma d'Occident і Santa Seu · Veure més »

Savona

Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: Cisma d'Occident і Savona · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1433- 1437), rei d'Hongria (1387- 1437), dels Romans i de Germània (1411-1433), d'Itàlia (1431- 1437) i de Bohèmia (1419- 1437) i elector de Brandenburg (1378-1488).

Nou!!: Cisma d'Occident і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Cisma d'Occident і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Cisma d'Occident і Segle XV · Veure més »

Setge d'Avinyó (1398-1403)

El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.

Nou!!: Cisma d'Occident і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Cisma d'Occident і Urbà VI · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1 de novembre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de desembre · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de novembre · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 13 de setembre · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1305 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1314 · Veure més »

1316

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1316 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1334 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1336 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1342 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1352 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1362 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1370 · Veure més »

1376

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1376 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1377 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1378 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1380 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1387 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1389 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1392 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1393 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1394 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1395 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1396 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1397 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1398 · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Cisma d'Occident і 14 de gener · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1400 · Veure més »

1403

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1403 · Veure més »

1404

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1404 · Veure més »

1406

;Països catalans;Món.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1406 · Veure més »

1407

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1407 · Veure més »

1408

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1408 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1412 · Veure més »

1413

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1413 · Veure més »

1414

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1414 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1415 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1416 · Veure més »

1417

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1418 · Veure més »

1420

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1420 · Veure més »

1422

L'any 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1422 · Veure més »

1423

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1423 · Veure més »

1426

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1426 · Veure més »

1429

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1429 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1431 · Veure més »

1433

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1433 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Cisma d'Occident і 1437 · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 2 de març · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 20 de març · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 20 de setembre · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 21 de novembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 22 d'abril · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 23 de novembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 24 de setembre · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 25 de maig · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 25 de març · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 26 de juliol · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 26 de juny · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 27 de març · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 28 de maig · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 28 de setembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 29 d'abril · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 29 de març · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 30 d'octubre · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 30 de novembre · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Cisma d'Occident і 4 de febrer · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 4 de juliol · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 5 de juny · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 7 d'abril · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 8 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cisma d'Occident і 8 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cisma d'Avinyó, Cisma d’Occident, Cisme d'Occident, Cismàtic, Gran Cisma d'Occident.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »