Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Circumferència

Índex Circumferència

miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.

57 les relacions: Angle central, Angle exterior, Angle interior, Apol·loni de Perge, Aresta (geometria), Astronomia, Àrea del cercle, Cònica, Cercle, Ciència, Circumferència d'Apol·loni, Circumferència goniomètrica, Compàs (geometria), Con, Conjunts disjunts, Coordenades homogènies, Coordenades polars, Corba, Creació, Demostració (matemàtiques), Diàmetre, Edat mitjana, El·lipse, Elements d'Euclides, Engranatge, Ferdinand von Lindemann, Focus (geometria), Fracció irreductible, Geometria, Grup de simetria, Grup ortogonal, Infinit, Lloc geomètric, Longitud, Napoleó Bonaparte, Nombre π, Nombre racional, Papir de Rhind, Pendent (matemàtiques), Pla complex, Polígon, Projecció azimutal estereogràfica, Proporcionalitat, Punt (geometria), Punt mitjà, Quadratura del cercle, Radi (geometria), Recta, Roda, Rotació (matemàtiques), ..., Simetria de reflexió, Superfície cònica, Tangent, Teorema de Descartes, Teorema de Pitàgores, Vèrtex (geometria), Versinus. Ampliar l'índex (7 més) »

Angle central

AOB és un angle central Un angle central és un angle que té el vèrtex en el centre O d'una circumferència i els seus costats són els radis que tallen la circumferència en dos punts diferents A i B. L'angle central comprèn (abasta) l'arc entre aquests dos punts, i la longitud d'arc és l'angle central (mesurat en radians) multiplicat pel radi.

Nou!!: Circumferència і Angle central · Veure més »

Angle exterior

Els angles β, β ', δ i δ' són rectangles exteriors d'aquest hexàgon irregular. Els angles α i β són suplementaris. Com β.

Nou!!: Circumferència і Angle exterior · Veure més »

Angle interior

Un triangle té tres '''angles interiors''', marcats en la figura com α, β i γ. En geometria, un angle interior o angle intern és un angle format per dos costats d'un polígon que comparteixen un extrem comú i que està contingut dins del polígon.

Nou!!: Circumferència і Angle interior · Veure més »

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra grec famós per la seva obra Sobre les seccions còniques.

Nou!!: Circumferència і Apol·loni de Perge · Veure més »

Aresta (geometria)

vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.

Nou!!: Circumferència і Aresta (geometria) · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Circumferència і Astronomia · Veure més »

Àrea del cercle

Si dividim el cercle en sectors (blaus i grocs), podem reorganitzar-los formant una figura que aproximadament és un rectangle (com més sectors, més semblant a un rectangle).Aquest rectangle té com a base la meitat de la longitud de la circumferència i com altura el radi, la superfície és doncs \pi r \cdot r.

Nou!!: Circumferència і Àrea del cercle · Veure més »

Cònica

Les còniques són de tres tipus: paràboles (1), el·lipses, incloent-hi cercles (2), i hipèrboles (3).

Nou!!: Circumferència і Cònica · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Nou!!: Circumferència і Cercle · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Circumferència і Ciència · Veure més »

Circumferència d'Apol·loni

Circumferència d'Apol·loni La circumferència d'Apol·loni és el lloc geomètric dels punts la raó de distàncies dels quals a dos punts donats és constant.

Nou!!: Circumferència і Circumferència d'Apol·loni · Veure més »

Circumferència goniomètrica

Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.

Nou!!: Circumferència і Circumferència goniomètrica · Veure més »

Compàs (geometria)

Compàs. Un compàs és un instrument de construcció geomètrica que serveix per comparar i per transportar distàncies.

Nou!!: Circumferència і Compàs (geometria) · Veure més »

Con

Con Un con és un cos sòlid generat a partir de la revolució d'un triangle, l'eix de revolució és un costat del triangle.

Nou!!: Circumferència і Con · Veure més »

Conjunts disjunts

A matemàtiques, es diu que dos conjunts són disjunts si no tenen elements en comú.

Nou!!: Circumferència і Conjunts disjunts · Veure més »

Coordenades homogènies

En matemàtiques, i més concretament en geometria projectiva, les coordenades homogènies són un instrument usat per descriure un punt a l'espai projectiu.

Nou!!: Circumferència і Coordenades homogènies · Veure més »

Coordenades polars

Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus En la matemàtica, el sistema de coordenades polars és un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.

Nou!!: Circumferència і Coordenades polars · Veure més »

Corba

Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.

Nou!!: Circumferència і Corba · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Circumferència і Creació · Veure més »

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Nou!!: Circumferència і Demostració (matemàtiques) · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Circumferència і Diàmetre · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Circumferència і Edat mitjana · Veure més »

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Nou!!: Circumferència і El·lipse · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Circumferència і Elements d'Euclides · Veure més »

Engranatge

Animació de dos engranatges. Pinyó i roda S'anomena engranatge un element utilitzat per transmetre moviment entre les diferents parts d'una màquina o mecanisme mòbil.

Nou!!: Circumferència і Engranatge · Veure més »

Ferdinand von Lindemann

Carl Louis Ferdinand von Lindemann (Hannover, 1852 - Munic, 1939) fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Nou!!: Circumferència і Ferdinand von Lindemann · Veure més »

Focus (geometria)

El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.

Nou!!: Circumferència і Focus (geometria) · Veure més »

Fracció irreductible

Una fracció irreductible, o irreduïble, és una fracció en la qual el numerador o el denominador són nombres coprimers, és a dir que no tenen cap divisor comú.

Nou!!: Circumferència і Fracció irreductible · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Circumferència і Geometria · Veure més »

Grup de simetria

permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.

Nou!!: Circumferència і Grup de simetria · Veure més »

Grup ortogonal

En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.

Nou!!: Circumferència і Grup ortogonal · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Circumferència і Infinit · Veure més »

Lloc geomètric

En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.

Nou!!: Circumferència і Lloc geomètric · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Circumferència і Longitud · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Circumferència і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Circumferència і Nombre π · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Circumferència і Nombre racional · Veure més »

Papir de Rhind

Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.

Nou!!: Circumferència і Papir de Rhind · Veure més »

Pendent (matemàtiques)

En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.

Nou!!: Circumferència і Pendent (matemàtiques) · Veure més »

Pla complex

En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.

Nou!!: Circumferència і Pla complex · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Circumferència і Polígon · Veure més »

Projecció azimutal estereogràfica

Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.

Nou!!: Circumferència і Projecció azimutal estereogràfica · Veure més »

Proporcionalitat

La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.

Nou!!: Circumferència і Proporcionalitat · Veure més »

Punt (geometria)

El punt és el lloc on es tallen dues línies i, per tant, una part de l'espai que no té dimensió.

Nou!!: Circumferència і Punt (geometria) · Veure més »

Punt mitjà

El punt mitjà M d'un segment \overline és el punt del segment que equidista dels extrems A i B. M.

Nou!!: Circumferència і Punt mitjà · Veure més »

Quadratura del cercle

regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.

Nou!!: Circumferència і Quadratura del cercle · Veure més »

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Nou!!: Circumferència і Radi (geometria) · Veure més »

Recta

Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.

Nou!!: Circumferència і Recta · Veure més »

Roda

Roda del Museu Nacional d'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.

Nou!!: Circumferència і Roda · Veure més »

Rotació (matemàtiques)

Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.

Nou!!: Circumferència і Rotació (matemàtiques) · Veure més »

Simetria de reflexió

quarta no és una figura simètrica. La simetria de reflexió és una línia imaginària que, en dividir una forma qualsevol, ho fa en dues parts els punts oposats de les quals són equidistants entre si, és a dir, queden simètrics.

Nou!!: Circumferència і Simetria de reflexió · Veure més »

Superfície cònica

Doble con Una superfície cònica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes que passen per un punt fix, anomenat vèrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no conté el vèrtex.

Nou!!: Circumferència і Superfície cònica · Veure més »

Tangent

La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).

Nou!!: Circumferència і Tangent · Veure més »

Teorema de Descartes

En geometria, el teorema de Descartes estableix que si quatre circumferències són mútuament tangents, els radis de les circumferències compleixen una determinada equació quadràtica.

Nou!!: Circumferència і Teorema de Descartes · Veure més »

Teorema de Pitàgores

Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores: a2 + b2.

Nou!!: Circumferència і Teorema de Pitàgores · Veure més »

Vèrtex (geometria)

Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.

Nou!!: Circumferència і Vèrtex (geometria) · Veure més »

Versinus

La funció vers el sinus, anomenada també el versinus o la fletxa, (en llatí, sinus versus o sagitta:fletxa), és una funció trigonomètrica versin(θ) (de vegades encara més abreviada per "vers") que es defineix amb l'equació: Hi ha també tres funcions relacionades.

Nou!!: Circumferència і Versinus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Circumferències, Circunferència.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »