Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Alteració genètica, Axonema, Bronqui, Cardiopatia congènita, Cèl·lula fotoreceptora, Centrosoma, CFTR, Ciliats, Ciliogènesi, Cinesina, Citoesquelet, Cos basal, Dendrita, Dineïna, Disgenèsia, Domini proteic, Embaràs ectòpic, Enzim, Epiteli, Esperma, Etimologia, Eucariotes, Fibrosi quística, Flagel, Gene Ontology, Lumen (anatomia), Malària, Màquina molecular, Membrana plasmàtica, Microscopi electrònic de rastreig, Microtúbul, Motilitat, Mucositat, Mutació, Nanòmetre, Nexina, Olfacte, Orgànul, Ovari, Pestanya, Plasmodi, Plasmodi falcípar, Poliquistosi renal, Propietat emergent, Proteïna, Proteïna precursora amiloide, Pseudohipoaldosteronisme tipus II, Retinopatia, Símptoma, Síndrome, ..., Síndrome de Joubert, Science, Secreció, Situs ambiguus, Túbul renal, Tràquea, Trompa de Fal·lopi, Tubulina, Undulipodia, Vestigi. Ampliar l'índex (10 més) »
Alteració genètica
Una alteració genètica o malaltia genètica indica tota desviació de l'estat de salut total o parcial a la construcció genètica de l'individu, en el que factors ambientals poden complir una funció important en la gravetat de les síndromes.
Nou!!: Cili і Alteració genètica · Veure més »
Axonema
Estructura del flagel eucariota. 1-axonema, 2-membrana plasmàtica, 3-IFT (Transport intraflagel·lar), 4-cos basal, 5-secció del flagel, 6-triplets de microtúbuls del cos basal Secció de l'axonema. 1-doblet extern de microtúbuls, 2-doblet intern de microtúbuls, 3-dos braços de dineïna, un d'intern i un altre extern, 4-radi, 5-pont de nexina, 6-membrana plasmàtica L'estructura «9+2»" de l'axonema és visible en aquesta secció de dos flagels eucariotes. Axonema és l'estructura interna axil dels cilis i flagels dels eucariotes bàsicament microtubular, que serveix per a la mobilitat.
Nou!!: Cili і Axonema · Veure més »
Bronqui
En l'aparell respiratori dels mamífers, els bronquis són els conductes respiratoris en què es divideix la tràquea.
Nou!!: Cili і Bronqui · Veure més »
Cardiopatia congènita
El terme de cardiopatia congènita s'utilitza per descriure les alteracions del cor i els grans vasos que hi ha des del naixement.
Nou!!: Cili і Cardiopatia congènita · Veure més »
Cèl·lula fotoreceptora
doi.
Nou!!: Cili і Cèl·lula fotoreceptora · Veure més »
Centrosoma
Estructura del centrosoma El centrosoma, centre cel·lular o centre organitzador de microtúbuls (de l'anglès MTOC, microtubule organizing center) és el principal organitzador de microtúbuls de la cèl·lula així com un regulador de la progressió del cicle cel·lular.
Nou!!: Cili і Centrosoma · Veure més »
CFTR
El gen CFTR o Cystic fibrosis transmembrane conductance regulator conté la informació que codifica per la proteïna també anomenada CFTR.
Nou!!: Cili і CFTR · Veure més »
Ciliats
Els ciliats o ciliòfors (Ciliata o Ciliophora) constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels protists, segons es classifiqui.
Nou!!: Cili і Ciliats · Veure més »
Ciliogènesi
La ciliogènesi és defineix com la formació o construcció d'antenes cel·lulars (cilis primaris) o mecanismes de control de fluids extracel·lulars (cilis motors).
Nou!!: Cili і Ciliogènesi · Veure més »
Cinesina
Cinesina unida a un microtúbul. Les cinesines o kinesines són una família de proteïnes motrius que intervenen en el transport intracel·lular anterògrad sobre els microtúbuls (components del citoesquelet).
Nou!!: Cili і Cinesina · Veure més »
Citoesquelet
Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Nou!!: Cili і Citoesquelet · Veure més »
Cos basal
microtúbuls del cos basal. Secció longitudinal de ''Chlamydomonas reinhardtii.'' S'aprecia l'inici del flagel i el cos basal. Un cos basal o cinetosoma és una estructura que es presenta a la base dels undilopodis eucariotes (Cilis o flagels) i que serveix com a punt de nucleació per al creixement dels microtúbuls de l'axonema.
Nou!!: Cili і Cos basal · Veure més »
Dendrita
Les dendrites (del grec δενδρίτης, "arbre") són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.
Nou!!: Cili і Dendrita · Veure més »
Dineïna
Complexe de dineïna. cadenes pesants amb caps globulars que es desplacena traves del microtúbul La dineïna és una proteïna motriu (també anomenades motor molecular o molècula motriu) en les cèl·lules vives que converteixen l'energia qumica continguda en l'ATP en energia mecànica de moviment.
Nou!!: Cili і Dineïna · Veure més »
Disgenèsia
La disgenèsia (també coneguda com a cacogenèsia) és l'estudi dels factors que produeixen l'acumulació i perpetuació de gens defectuosos o desfavorables i la forma que adopten en una població particular o en les espècies.
Nou!!: Cili і Disgenèsia · Veure més »
Domini proteic
Proteïna amb set dominis diferents. Cada color correspon a un domini diferent. Un domini proteic és una agrupació globular de cadenes polipeptídiques que forma una regió molt conservada d'una proteïna, i que té una estructura terciària que pot existir, funcionar i evolucionar independentment de la resta de la cadena peptídica.
Nou!!: Cili і Domini proteic · Veure més »
Embaràs ectòpic
Un embaràs ectòpic (del gr. ἐκ, "fora", i τόπος, "lloc") és aquell que es desenvolupa fora de l'úter, ja sigui a la trompa de Fal·lopi (el més freqüent), a l'ovari, al canal cervical o a la cavitat pelviana o abdominal.
Nou!!: Cili і Embaràs ectòpic · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Cili і Enzim · Veure més »
Epiteli
L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).
Nou!!: Cili і Epiteli · Veure més »
Esperma
humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.
Nou!!: Cili і Esperma · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Cili і Etimologia · Veure més »
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Nou!!: Cili і Eucariotes · Veure més »
Fibrosi quística
La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.
Nou!!: Cili і Fibrosi quística · Veure més »
Flagel
Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.
Nou!!: Cili і Flagel · Veure més »
Gene Ontology
consulta.
Nou!!: Cili і Gene Ontology · Veure més »
Lumen (anatomia)
Cross section of the gut. The lumen is the space in the middle. En biologia, un lumen (del llatí lumen, que vol dir 'obertura'; plural lumina) és un terme general emprat per descriure l'espai interior d'una estructura tubular, com una artèria o un reticle endoplasmàtic llis.
Nou!!: Cili і Lumen (anatomia) · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Cili і Malària · Veure més »
Màquina molecular
Una màquina molecular, o nanomàquina, és un discret nombre de components moleculars que han estat dissenyats per dur a terme moviments mecànics (de sortida), en resposta a determinats estímuls (entrada).
Nou!!: Cili і Màquina molecular · Veure més »
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Nou!!: Cili і Membrana plasmàtica · Veure més »
Microscopi electrònic de rastreig
Microscopi electrònic de rastreig. Imatge de grans de pol·len obtinguda amb un MER. Es pot veure el característic relleu proporcionat per aquest microscopi. El microscopi electrònic de rastreig o MER (també anomenat d'escombratge o scanning i SEM de scanning electron microscope en anglès) és un microscopi electrònic que fa una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons.
Nou!!: Cili і Microscopi electrònic de rastreig · Veure més »
Microtúbul
Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.
Nou!!: Cili і Microtúbul · Veure més »
Motilitat
La motilitat és l'habilitat de moure's espontàniament i independent que tenen els éssers vius.
Nou!!: Cili і Motilitat · Veure més »
Mucositat
Mucositat de l'estómac vist al microscòpi El moc o mucositat és una substància viscosa d'origen biològic produït per les membranes mucoses mitjançant les cèl·lules caliciformes.
Nou!!: Cili і Mucositat · Veure més »
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Nou!!: Cili і Mutació · Veure més »
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Nou!!: Cili і Nanòmetre · Veure més »
Nexina
Nexina il·lustrada en una secció d'un axonema La nexina és un enllaç proteic que impedeix que els microtúbuls de la capa exterior dels axonemes es moguin un respecte a l'altre.
Nou!!: Cili і Nexina · Veure més »
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Nou!!: Cili і Olfacte · Veure més »
Orgànul
Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.
Nou!!: Cili і Orgànul · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Cili і Ovari · Veure més »
Pestanya
Les pestanyes o pastanyes (forma del català occidental i etimològica) són cadascun dels pèls que hi ha en les vores de les parpelles per a defensa dels ulls.
Nou!!: Cili і Pestanya · Veure més »
Plasmodi
Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.
Nou!!: Cili і Plasmodi · Veure més »
Plasmodi falcípar
El plasmodi falcípar (Plasmodium falciparum) és un apicomplex paràsit de l'home.
Nou!!: Cili і Plasmodi falcípar · Veure més »
Poliquistosi renal
Aspecte extern d'un ronyó poliquístic. La poliquistosis renal és un trastorn genètic (hereditari) en què es formen molts quists en els ronyons.
Nou!!: Cili і Poliquistosi renal · Veure més »
Propietat emergent
Una propietat emergent segons la teoria filosòfica de l'emergentisme, és una propietat d'un sistema complex, que no es pot deduir de les propietats dels elements més senzills que el componen.
Nou!!: Cili і Propietat emergent · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Cili і Proteïna · Veure més »
Proteïna precursora amiloide
La proteïna precursora amiloide (en anglès, APP, amyloid Precursor Protein) és una proteïna integral de membrana expressada en molts tipus de teixits, i està concentrada en la sinapsi entre neurones.
Nou!!: Cili і Proteïna precursora amiloide · Veure més »
Pseudohipoaldosteronisme tipus II
El pseudohipoaldosteronisme tipus II, també anomenat síndrome de Gordon, es caracteritza per ocasionar problemes per regular la quantitat de sodi i potassi del cos.
Nou!!: Cili і Pseudohipoaldosteronisme tipus II · Veure més »
Retinopatia
La retinopatia és un terme mèdic per a fer referència a qualsevol malaltia no inflamatòria que afecta a la retina, i que pot causar ceguesa.
Nou!!: Cili і Retinopatia · Veure més »
Símptoma
En medicina, un símptoma (del grec antic: σύμπτωμα, "accident, mala sort, desgràcia") és la referència subjectiva que dona un malalt per la percepció o canvi que pot percebre com a anòmal o causat per un estat patològic o malaltia.
Nou!!: Cili і Símptoma · Veure més »
Síndrome
Una síndrome és un conjunt de símptomes i/o signes que defineixen clínicament un estat patològic.
Nou!!: Cili і Síndrome · Veure més »
Síndrome de Joubert
La síndrome de Joubert és un trastorn genètic rar, en el qual apareixen trastorns psicopatològics que poden ser confosos amb els d'algunes afeccions mentals, com l'autisme.
Nou!!: Cili і Síndrome de Joubert · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Cili і Science · Veure més »
Secreció
La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.
Nou!!: Cili і Secreció · Veure més »
Situs ambiguus
Situs ambiguus, també conegut com a heterotàxia, és un defecte congènit rar pel qual els principals òrgans estan distribuïts anormalment dins del pit i l'abdomen.
Nou!!: Cili і Situs ambiguus · Veure més »
Túbul renal
El túbul renal és la porció de la nefrona que conté el líquid tubular filtrada pel glomèrul.
Nou!!: Cili і Túbul renal · Veure més »
Tràquea
La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis.
Nou!!: Cili і Tràquea · Veure més »
Trompa de Fal·lopi
Les trompes de Fal·lopi o trompes uterines són un parell de tubs membranosos disposats simètricament.
Nou!!: Cili і Trompa de Fal·lopi · Veure més »
Tubulina
La tubulina és una proteïna polar globular.
Nou!!: Cili і Tubulina · Veure més »
Undulipodia
Secció transversal d'un undulipodi Un undulipodi, undulipodium, en plural undulipodia (una paraula grega que significa 'peu basculant') o un orgànul 9 + 2 és una projecció extracel·lular filamentosa i mòbil de cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Cili і Undulipodia · Veure més »
Vestigi
En els humans l'apèndix vermiforme és una estructura vestigial que ha perdut la majoria de la seva funció ancestral Un vestigi, rudiment o òrgan vestigial és una estructura anatòmica que aparentment ha perdut la major part o la totalitat de la seva funció primigènia en una determinada espècie.
Nou!!: Cili і Vestigi · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cilis, Cilis Vibràtics, Cilis vibràtics.
