Accés més ràpid que el navegador!
174 les relacions: Adana, Agis, Alanya, Alexandre el Gran, Aliates II, Anatòlia, Anazarb, Antígon el Borni, Antíoc VII Sidetes, Apamea, Armènia, Arquelau de Capadòcia, Artaxerxes II de Pèrsia, Assarhaddon, Assurbanipal, Atenes, Èumenes de Càrdia, Èxode, Çukurova, Àccium, Babilònia, Batalla de Farsàlia, Cabra, Capadòcia, Caracal·la, Carquemix, Cartago, Cassandre, Catolicisme, Còricos, Ciaxares de Mèdia, Ciceró, Cilícia, Cilícia a la part de mar, Cilici, Cir el Jove, Cir II el Gran, Cleòpatra VII, Clites, Constantí I el Gran, Corint, Crisilp de Cilícia, Cunaxa, Datames, Dècada del 540 aC, Dècada del 610 aC, Dècada del 630 aC, Dècada del 660 aC, Dècada del 670 aC, Dècada del 720 aC, ..., Delos, Demetri Poliorcetes, Dioclecià, Diodot Trifó, Estats croats, Estrabó, Ferro, França, Galàcia, Göksu, Gneu Pompeu Magne, Heròdot, Hethum I, Homer, Imperi Bizantí, Imperi Hittita, Imperi Otomà, Imperi Selèucida, Isàuria, Kayseri, Kizil Irmak, Kizzuwatna, Konya, Lalasis, Laodicea Combusta, Laodicea del Licos, Leandis, Levític, Licaònia, Luci Corneli Sul·la, Luvi, Mar Mediterrània, Medes, Mopsuèstia, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Nínive, Nicèfor II, Pacte de Triparadisos, Pamfília, Persa, Pescenni Níger, Plini el Vell, Porta del Ferro, Primera Guerra Mundial, Ptolemeu I Sòter, Que, Regne d'Armènia Menor, Regne de Lídia, República Àrab Siriana, Riu Ceyhan, Riu Limonlu, Romana, Sargon II, Sàtrapa, Segle XX aC, Selèucia d'Isàuria, Seleuc I Nicàtor, Selinos (Cilícia), Septimi Sever, Sinnada, Soli (Cilícia), Subiluliuma II, Tarhuntassa, Tars, Tars (Turquia), Teglatfalassar III, Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tròade, Turquia, Xenofont, Xipre, 103 aC, 110 aC, 1375, 138 aC, 139 aC, 140 aC, 15, 17, 1918, 198 aC, 20 aC, 202 aC, 25 aC, 285 aC, 293, 293 aC, 298 aC, 301 aC, 31 aC, 316 aC, 319 aC, 320 aC, 321 aC, 328 aC, 333 aC, 336 aC, 36, 36 aC, 361 aC, 380 aC, 384 aC, 41, 41 aC, 47 aC, 481 aC, 50 aC, 51 aC, 58 aC, 64 aC, 65 aC, 66 aC, 67 aC, 69 aC, 700, 72, 74 aC, 78 aC, 79 aC, 83 aC, 92 aC, 965. Ampliar l'índex (124 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Cilícia і Adana · Veure més »
Agis
* Agis d'Argos, poeta grec contemporani d'Alexandre el gran.
Nou!!: Cilícia і Agis · Veure més »
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Nou!!: Cilícia і Alanya · Veure més »
Alexandre el Gran
Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.
Nou!!: Cilícia і Alexandre el Gran · Veure més »
Aliates II
Aliates II (Alyattes) fou rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades, vers 621-564 aC (o 618-561 aC).
Nou!!: Cilícia і Aliates II · Veure més »
Anatòlia
350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Cilícia і Anatòlia · Veure més »
Anazarb
'''Anazarb''', arc de triomf convertit més endavant en la porta sud de la ciutat La porta oest d'Anazarb Anazarb (en grec, Anazarbos; en llatí, Anazarbus) fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Cilícia і Anazarb · Veure més »
Antígon el Borni
Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Cilícia і Antígon el Borni · Veure més »
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Nou!!: Cilícia і Antíoc VII Sidetes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Cilícia і Apamea · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Cilícia і Armènia · Veure més »
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (Archelaus, Arkhélaos), descendent (besnét) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Nou!!: Cilícia і Arquelau de Capadòcia · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Cilícia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.
Nou!!: Cilícia і Assarhaddon · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Cilícia і Assurbanipal · Veure més »
Atenes
Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Cilícia і Atenes · Veure més »
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.
Nou!!: Cilícia і Èumenes de Càrdia · Veure més »
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Nou!!: Cilícia і Èxode · Veure més »
Çukurova
Çukurova (en turc es pronuncia Txukurova) és el nom modern de l'antiga regió de Cilícia o més concretament, de la planura de Cilícia ("Cilicia Pedia") al sud de l'actual Turquia.
Nou!!: Cilícia і Çukurova · Veure més »
Àccium
Âccium (grec Aktios, llatí Actium) fou un promontori d'Acarnània al golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Nou!!: Cilícia і Àccium · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Cilícia і Babilònia · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Cilícia і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Cilícia і Cabra · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Cilícia і Capadòcia · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.
Nou!!: Cilícia і Caracal·la · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Cilícia і Carquemix · Veure més »
Cartago
Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.
Nou!!: Cilícia і Cartago · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Cilícia і Cassandre · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Cilícia і Catolicisme · Veure més »
Còricos
Còricos (grec: Korykos, llatí: Corycus) fou un promontori de Cilícia (part de Cilícia Tràquea. És l'actual Korghoz. Queden restes d'una fortalesa i una ciutat. La ciutat fou probablement Coricos, esmentada per Estrabó, Tit Livi, Pomponi Mela i Esteve Bizantí i de la qual s'han trobat algunes monedes. El lloc és famós en la mitologia perquè allí hi havia les coves de Píndar i Èsquil, i el llit del gegant Tifó.
Nou!!: Cilícia і Còricos · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Cilícia і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Cilícia і Ciceró · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Cilícia і Cilícia · Veure més »
Cilícia a la part de mar
Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins la satrapia d'Assíria.
Nou!!: Cilícia і Cilícia a la part de mar · Veure més »
Cilici
240pxCilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.
Nou!!: Cilícia і Cilici · Veure més »
Cir el Jove
Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del segle IV aC, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).
Nou!!: Cilícia і Cir el Jove · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Cilícia і Cir II el Gran · Veure més »
Cleòpatra VII
Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Cilícia і Cleòpatra VII · Veure més »
Clites
Els clites (llatí Clitae) foren un poble cilici esmentat per Tàcit.
Nou!!: Cilícia і Clites · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Cilícia і Constantí I el Gran · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Cilícia і Corint · Veure més »
Crisilp de Cilícia
Crisilp de Cilícia (Chrysilppus, Khrysilppos) fou probablement el tutor d'Ateneu (també nascut a Cilícia) segons diu Galè que el considera l'avi de la secta dels pneumàtics.
Nou!!: Cilícia і Crisilp de Cilícia · Veure més »
Cunaxa
Cunaxa fou el nom d'un lloc de l'Imperi persa, prop de la qual es va lliurar la batalla entre les forces de Cir el jove i les del seu germà Artaxerxes II de Pèrsia.
Nou!!: Cilícia і Cunaxa · Veure més »
Datames
Datames (c. 407 aC-361 aC) fou sàtrapa i virtual rei de Capadòcia.
Nou!!: Cilícia і Datames · Veure més »
Dècada del 540 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 540 aC · Veure més »
Dècada del 610 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 610 aC · Veure més »
Dècada del 630 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 630 aC · Veure més »
Dècada del 660 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 660 aC · Veure més »
Dècada del 670 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 670 aC · Veure més »
Dècada del 720 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і Dècada del 720 aC · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος) és una de les illes més petites de les Cíclades a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Cilícia і Delos · Veure més »
Demetri Poliorcetes
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorcetes. Demetri Poliorcetes (Demetrius Poliorcetes, Δημήτριος Πολιορκητής) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC), fou rei de Macedònia.
Nou!!: Cilícia і Demetri Poliorcetes · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Cilícia і Dioclecià · Veure més »
Diodot Trifó
Diodot Trifó fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Nou!!: Cilícia і Diodot Trifó · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els '''estats croats''' amb una creu vermella. Els Estats croats van ser uns estats feudals creats durant el segle XII i el segle XIII per croats de l'Europa occidental a l'Àsia menor, Grècia i Terra Santa.
Nou!!: Cilícia і Estats croats · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.
Nou!!: Cilícia і Estrabó · Veure més »
Ferro
El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.
Nou!!: Cilícia і Ferro · Veure més »
França
França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Cilícia і França · Veure més »
Galàcia
Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Cilícia і Galàcia · Veure més »
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de la península de Taşeli, a Turquia.
Nou!!: Cilícia і Göksu · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Cilícia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Heròdot
Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Cilícia і Heròdot · Veure més »
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon (de la dinastia hethumiana originada a Lampron) i d'Alícia o Alix de Lampron.
Nou!!: Cilícia і Hethum I · Veure més »
Homer
Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Cilícia і Homer · Veure més »
Imperi Bizantí
Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.
Nou!!: Cilícia і Imperi Bizantí · Veure més »
Imperi Hittita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Cilícia і Imperi Hittita · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.
Nou!!: Cilícia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Selèucida
Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Cilícia і Imperi Selèucida · Veure més »
Isàuria
Isàuria fou una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia; al nord amb Frígia; a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Cilícia і Isàuria · Veure més »
Kayseri
Kayseri (turc otomà: قیصریه; grec: Καισάρεια/Kaisareia; llatí: Caesarea Mazaca; antiga Mazaca o Mazaka i després Eusebia, Caesarea Mazaca, Caesarea Cappadociae, i Kaisariyya o Kaisariyah) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Cilícia і Kayseri · Veure més »
Kizil Irmak
El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).
Nou!!: Cilícia і Kizil Irmak · Veure més »
Kizzuwatna
Kizzuwatna o Kizzuwadna fou un estat de l'Anatòlia del sud-est (Cilícia) probablement d'origen hurrita.
Nou!!: Cilícia і Kizzuwatna · Veure més »
Konya
Konya, també Koniah, Konieh, Konia i Qunia; històricament coneguda pel nom dIconi, en llatí: Iconium, en grec:, Ikónion, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Cilícia і Konya · Veure més »
Lalasis
Lalasis (Λαλασίς) fou un districte de Cilícia al damunt del districte de Selentis o Selenitis, probablement des de les muntanyes Taure vers el nord.
Nou!!: Cilícia і Lalasis · Veure més »
Laodicea Combusta
Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconium a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).
Nou!!: Cilícia і Laodicea Combusta · Veure més »
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (Laodiceia ad Lycum, Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λ?κῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) fou una ciutat de Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls (dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos).
Nou!!: Cilícia і Laodicea del Licos · Veure més »
Leandis
Leandis (Λεανδίς) fou una ciutat de la part oriental de Cataònia a uns 30 km de Cocusus, en un pas de les muntanyes del Taure a la via d'Anazarbus.
Nou!!: Cilícia і Leandis · Veure més »
Levític
El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.
Nou!!: Cilícia і Levític · Veure més »
Licaònia
Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Nou!!: Cilícia і Licaònia · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Cilícia і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu, dins el grup de les llengües anatòliques.
Nou!!: Cilícia і Luvi · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Cilícia і Mar Mediterrània · Veure més »
Medes
El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Cilícia і Medes · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (Mopsuestia, Μόψου ἑστία o Μοψουεστία, en siríac Masista, en armeni Msis, en turc otomà Missis) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Cilícia і Mopsuèstia · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes Nur (en turc: Nur Dağları; antigament en grec: Ἀμανός "Amanos", Ἀμανόν o en llatí: Amanus) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Cataònia i anava des de Tars (Cilícia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d'Iskenderun, fins a la Cataònia, i arribaven fins a Melitene, on el riu Eufrates les tallava.
Nou!!: Cilícia і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Cilícia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.
Nou!!: Cilícia і Nínive · Veure més »
Nicèfor II
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969.
Nou!!: Cilícia і Nicèfor II · Veure més »
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (grec Triparádeisos, llatí Triparadisus) fou un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) el 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Nou!!: Cilícia і Pacte de Triparadisos · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'imperi Romà Pamfília fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Cilícia і Pamfília · Veure més »
Persa
El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Cilícia і Persa · Veure més »
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) fou emperador romà.
Nou!!: Cilícia і Pescenni Níger · Veure més »
Plini el Vell
Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Cilícia і Plini el Vell · Veure més »
Porta del Ferro
La Porta del Ferro (també anomenada: Porta de Cilícia o Portes de Cilícia) (en turc: Külek Boazi o Gülek Boğazı) (Turquia) és la principal porta (pas) de les muntanyes del Taure central i està situada entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est.
Nou!!: Cilícia і Porta del Ferro · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Cilícia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Ptolemeu I Sòter
Ptolemeu I Sòter (Πτολεμαῖος Σωτήρ), "el salvador" (367 aC-282 aC), fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Cilícia і Ptolemeu I Sòter · Veure més »
Que
* Que, codi ISO 639-2 alpha-3 de la llengua quítxua.
Nou!!: Cilícia і Que · Veure més »
Regne d'Armènia Menor
El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.
Nou!!: Cilícia і Regne d'Armènia Menor · Veure més »
Regne de Lídia
Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Cilícia і Regne de Lídia · Veure més »
República Àrab Siriana
La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.
Nou!!: Cilícia і República Àrab Siriana · Veure més »
Riu Ceyhan
El riu Ceyhan és un riu de Turquia, que desguassa a la mar Mediterrània a la província d'Adana prop de la vila de Ceyhan.
Nou!!: Cilícia і Riu Ceyhan · Veure més »
Riu Limonlu
El Limonlu Suyu o Limonlu Çayı (llatí Lamus, grec Lamos) és un riu de Cilícia actualment a la província de Mersin a Turquia.
Nou!!: Cilícia і Riu Limonlu · Veure més »
Romana
Romana. La romana (el lat. romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb el fidel sobre el punt de suport.
Nou!!: Cilícia і Romana · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Cilícia і Sargon II · Veure més »
Sàtrapa
Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.
Nou!!: Cilícia і Sàtrapa · Veure més »
Segle XX aC
El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.
Nou!!: Cilícia і Segle XX aC · Veure més »
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria (de vegades també Selèucida de Cilícia) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, Kalykadnos, modern Göksu), fundada per Seleuc I Nicàtor al començament del segle III aC.
Nou!!: Cilícia і Selèucia d'Isàuria · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Cilícia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Selinos (Cilícia)
Selinos (Selinus, Σελινοῦς) fou una ciutat de l'oest de Cilícia a la desembocadura del riu Selinos (modern Selenti).
Nou!!: Cilícia і Selinos (Cilícia) · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Cilícia і Septimi Sever · Veure més »
Sinnada
Sinnada (Synnada, Σύνναδα) fou una ciutat de la Frígia Salutaris a una plana d'oliveres.
Nou!!: Cilícia і Sinnada · Veure més »
Soli (Cilícia)
Soli (Σόλοι) fou una ciutat de Cilícia entre els rius Lamos i Piramos i a la riba del petit riu Liparis.
Nou!!: Cilícia і Soli (Cilícia) · Veure més »
Subiluliuma II
Subiluliuma II (Subililiama) (rei hitita vers 1205-1185 aC) fill de Tudhalias IV.
Nou!!: Cilícia і Subiluliuma II · Veure més »
Tarhuntassa
Tarhuntassa o Tarhuntasa fou una ciutat i un regne que va ocupar la parts sud-oest d'Anatòlia, entre Cilícia i Lícia.
Nou!!: Cilícia і Tarhuntassa · Veure més »
Tars
* Tars (Turquia), ciutat de Turquia.
Nou!!: Cilícia і Tars · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (Tarsus en turc, en llatí Tarsus; en grec Tarsos Ταρσός; en hittita; Tarsa) de vegades anomenada Tarsi, Tersus, Tersos, Tharsus o Tharsos és un districte a la ciutat i Província de Mersin, Turquia.
Nou!!: Cilícia і Tars (Turquia) · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC.
Nou!!: Cilícia і Teglatfalassar III · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.
Nou!!: Cilícia і Tiberi · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.
Nou!!: Cilícia і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tròade
'''''Troas.''''' La Troas o Tròade és la regió del nord-oest de l'Àsia Menor, on hi havia la ciutat i Regne de Troia, d'on va agafar el nom, i on hi havia també altres ciutats gregues.
Nou!!: Cilícia і Tròade · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Cilícia і Turquia · Veure més »
Xenofont
Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
Nou!!: Cilícia і Xenofont · Veure més »
Xipre
Xipre és un estat insular de la Mediterrània.
Nou!!: Cilícia і Xipre · Veure més »
103 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 103 aC · Veure més »
110 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 110 aC · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Cilícia і 1375 · Veure més »
138 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 138 aC · Veure més »
139 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 139 aC · Veure més »
140 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 140 aC · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 15 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 17 · Veure més »
1918
font al carrer Cucurulla de Barcelona.
Nou!!: Cilícia і 1918 · Veure més »
198 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 198 aC · Veure més »
20 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 20 aC · Veure més »
202 aC
L'any 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.
Nou!!: Cilícia і 202 aC · Veure més »
25 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 25 aC · Veure més »
285 aC
L'any 285 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Cilícia і 285 aC · Veure més »
293
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 293 · Veure més »
293 aC
L'any 293 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Cilícia і 293 aC · Veure més »
298 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 298 aC · Veure més »
301 aC
L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Cilícia і 301 aC · Veure més »
31 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 31 aC · Veure més »
316 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 316 aC · Veure més »
319 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 319 aC · Veure més »
320 aC
L'any 320 aC va ser un any del Calendari romà.
Nou!!: Cilícia і 320 aC · Veure més »
321 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 321 aC · Veure més »
328 aC
L'any 328 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Cilícia і 328 aC · Veure més »
333 aC
L'any 333 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Cilícia і 333 aC · Veure més »
336 aC
L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Cilícia і 336 aC · Veure més »
36
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 36 · Veure més »
36 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 36 aC · Veure més »
361 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 361 aC · Veure més »
380 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 380 aC · Veure més »
384 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 384 aC · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 41 · Veure més »
41 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 41 aC · Veure més »
47 aC
L'any 47 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Cilícia і 47 aC · Veure més »
481 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 481 aC · Veure més »
50 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 50 aC · Veure més »
51 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 51 aC · Veure més »
58 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 58 aC · Veure més »
64 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 64 aC · Veure més »
65 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 65 aC · Veure més »
66 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 66 aC · Veure més »
67 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 67 aC · Veure més »
69 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 69 aC · Veure més »
700
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 700 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 72 · Veure més »
74 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 74 aC · Veure més »
78 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 78 aC · Veure més »
79 aC
; República Romana.
Nou!!: Cilícia і 79 aC · Veure més »
83 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 83 aC · Veure més »
92 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 92 aC · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Cilícia і 965 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Awariku, Cilicens, Cilicia, Cilicia Aspera, Cilicia Campestris, Cilicia Prima, Cilicia Secunda, Cilicia Traquea, Cilícia Aspre, Cilícia Campestre, Cilícia Primera, Cilícia Secunda, Cilícia Segona, Cilícia Tràquea, Portes Cilícies, Portes cilícies, Qu'e.
