Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cixi

Índex Cixi

L'emperadriu vídua Cixi (en xinès: 慈禧太后; en pinyin: Cíxǐ tàihòu; transcripció de Wade-Giles: Tz'u-hsi) (29 de novembre de 1835-15 de novembre de 1908), coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia manxú dels Qing que va regnar sobre Xina a la fi del i a l'inici del.

27 les relacions: Biografia, Ciutat Prohibida, Conservadorisme, De facto, Emperadriu vídua, Llengües sinítiques, Manxús, Orquídies, Pinyin, Tabú, Tongzhi, Wade-Giles, Xianfeng, Xina, 15 de novembre, 1835, 1851, 1852, 1854, 1855, 1856, 1857, 1861, 1862, 1908, 27 d'abril, 29 de novembre.

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Cixi і Biografia · Veure més »

Ciutat Prohibida

La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing.

Nou!!: Cixi і Ciutat Prohibida · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Cixi і Conservadorisme · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Cixi і De facto · Veure més »

Emperadriu vídua

L'emperadriu vídua (també vídua de l'emperador o emperadriu mare) (en xinès i japonès: 皇太后; pinyin: húangtàihòu; rōmaji: Kōtaigō; pronunciació coreana: Hwang Tae Hu; vietnamita: Hoàng Thái Hậu) és el títol donat a la mare d'un emperador xinès, japonès, coreà o vietnamita.

Nou!!: Cixi і Emperadriu vídua · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Cixi і Llengües sinítiques · Veure més »

Manxús

Els manxús són un poble tungús originari de Manxúria (avui dia nord-est de la Xina).

Nou!!: Cixi і Manxús · Veure més »

Orquídies

Les orquídies (Orchidaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les Asparagals.

Nou!!: Cixi і Orquídies · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Cixi і Pinyin · Veure més »

Tabú

Jean Augustin Franquelin (seguint Louis Choris), ''Dansa de les dones a les illes Sandwich'' (1822). Un tabú (del tongalès tabu, ‘prohibit’) és una prohibició simbòlica establerta per unes convencions socials determinades.

Nou!!: Cixi і Tabú · Veure més »

Tongzhi

Tongzhi (en xinès: 同治; nom de naixement: Zaichun: nom de temple: Muzong) (Ciutat Prohibida, Beijing, Xina, 27 d'abril de 1856 - Ciutat Prohibida, Beijing, Xina, 12 de gener de 1875) fou un emperador de la Xina.

Nou!!: Cixi і Tongzhi · Veure més »

Wade-Giles

El sistema Wade-Giles és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí.

Nou!!: Cixi і Wade-Giles · Veure més »

Xianfeng

Xianfeng —nom de naixement manxú: Aisin-Gioro I Ju, nom xinès: Aixin-Jueluo Yizhu, nom d'emperador i de regnat: Xianfeng, nom de temple: Qing Wenzong —(17 de juliol de 1831, Palau Imperial d'Estiu, Pequín, Xina - 22 d'agost de 1861, Jehol (actual Chengde) Xina), novè emperador de la dinastia Qing i setè emperador Qing que va governar sobre tota la Xina entre 1850 i 1861.

Nou!!: Cixi і Xianfeng · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Cixi і Xina · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 15 de novembre · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1835 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cixi і 1851 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Cixi і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1857 · Veure més »

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Nou!!: Cixi і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Cixi і 1862 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1908 · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 27 d'abril · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 29 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ci Xi.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »