Accés més ràpid que el navegador!
127 les relacions: Anna Caterina de Brandenburg, Anna de Dinamarca, Assentament Oriental, Bad Bramstedt, Barcelona, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Rocroi, Brandenburg, Bruixeria, Caça de bruixes, Carles IX, Castell de Frederiksborg, Castellnou Edicions, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Catolicisme, Companyia Danesa de les Índies Orientals, Copenhaguen, Dinastia dels Habsburg, Elisabet I d'Anglaterra, Escània, Església Catòlica Romana, Europa, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II de Dinamarca, Frederic III de Dinamarca, Frederic V del Palatinat, Guerra de Kalmar, Guerra dels Trenta Anys, Gustau II Adolf, Hamburg, Isabel de Dinamarca (1573-1626), Jaume I d'Anglaterra, Jens Munk, Joan t'Serclaes de Tilly, Joaquim Frederic, John Bull, John Dowland, Jutlàndia, Kalmar, Lapònia, Lennart Torstenson, Lliga Catòlica (1609), Lluís XIII de França, Magdalena Sibil·la de Saxònia, Majoria d'edat, Malmö, Mar Bàltica, Münster, Mecklenburg (regió), ..., Osnabrück, Ove Gjedde, Pomerània, Prússia, Protestantisme, Províncies Unides, Regne de Dinamarca, Regne de França, Reis de Dinamarca, Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Sri Lanka, Suècia, Tractat de Brömsebro (1645), Tranquebar, Tromsø, Westfàlia, William Brade, 12 d'abril, 12 de desembre, 1534, 1546, 1549, 1557, 1575, 1577, 1588, 1596, 1597, 1598, 1599, 1601, 1602, 1603, 1605, 1606, 1607, 1608, 1609, 1611, 1612, 1613, 1615, 1617, 1618, 1619, 1621, 1622, 1623, 1625, 1626, 1627, 1628, 1629, 1630, 1631, 1632, 1633, 1640, 1643, 1645, 1647, 1648, 1654, 1656, 1657, 1658, 1668, 1670, 1677, 1678, 1685, 1687, 1698, 1800, 28 de febrer, 30 de novembre. Ampliar l'índex (77 més) »
Anna Caterina de Brandenburg
Anna Caterina de Brandenburg - Anna Katharina von Brandenburg - (Halle, 26 de juliol de 1575 -Copenhaguen, 29 de març de 1612) era una noble alemanya de la casa de Hohenzollern.
Nou!!: Cristià IV і Anna Caterina de Brandenburg · Veure més »
Anna de Dinamarca
Museu Marítim Nacional de Londres Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619.
Nou!!: Cristià IV і Anna de Dinamarca · Veure més »
Assentament Oriental
L'Assentament Oriental (nòrdic antic Eystribyggð) va ser la primera i més gran de les tres àrees de la Groenlàndia nòrdica, es van establir c. 985 pels nòrdics d'Islàndia.
Nou!!: Cristià IV і Assentament Oriental · Veure més »
Bad Bramstedt
Bad Bramstedt, en baix-alemany Braamsteed, és una ciutat del districte de Segeberg a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya.
Nou!!: Cristià IV і Bad Bramstedt · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Cristià IV і Barcelona · Veure més »
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Cristià IV і Batalla de la Muntanya Blanca · Veure més »
Batalla de Lützen (1632)
La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Cristià IV і Batalla de Lützen (1632) · Veure més »
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Nou!!: Cristià IV і Batalla de Rocroi · Veure més »
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Cristià IV і Brandenburg · Veure més »
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Nou!!: Cristià IV і Bruixeria · Veure més »
Caça de bruixes
La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.
Nou!!: Cristià IV і Caça de bruixes · Veure més »
Carles IX
fou rei de Suècia des del 1604 fins a la seva mort.
Nou!!: Cristià IV і Carles IX · Veure més »
Castell de Frederiksborg
Façana del Castell El castell de Frederiksborg és un castell a Hillerød, Dinamarca.
Nou!!: Cristià IV і Castell de Frederiksborg · Veure més »
Castellnou Edicions
Castellnou Edicions és un segell editorial de Didacta Plus S.L. Té la seu a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Cristià IV і Castellnou Edicions · Veure més »
Caterina de Brandenburg-Küstrin
Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).
Nou!!: Cristià IV і Caterina de Brandenburg-Küstrin · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Cristià IV і Catolicisme · Veure més »
Companyia Danesa de les Índies Orientals
La Companyia danesa de les Índies Orientals (Ostindisk Kompagni) fou una companyia comercial danesa, fundada l'any 1616 pel rei Cristià IV de Dinamarca per al comerç amb l'Índia, basat a Tranquebar, la colònia comprada per Dinamarca el 1620, i formava part de la política mercantilista per augmentar el comerç danès amb l'establiment d'una companyia islandesa el 1602 i una groenlandesa el 1636.
Nou!!: Cristià IV і Companyia Danesa de les Índies Orientals · Veure més »
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Nou!!: Cristià IV і Copenhaguen · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Cristià IV і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Nou!!: Cristià IV і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »
Escània
Escània (en suec Skåne és una regió situada al sud de Suècia, a la qual pertany políticament. Antigament havia estat sota sobirania danesa. Havia format una de les províncies històriques de Suècia, fronterera amb les de Halland, Småland i Blekinge. Actualment, forma part del comtat d'Escània. La capital era Malmö. Per la seva riquesa en producció de cereals i la seva estratègica situació a l'entrada al mar Bàltic, fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde, de 1658, Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen (1660) i Lund (1679). La universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània. Les principals ciutats són Malmö, Helsingborg i Lund. A Escània parlen el dialecte escani del suec. Aquest dialecte és de vegades considerat com una llengua pròpia (especialment pels nacionalistes escanis). Aquest dialecte és una variant del suec amb moltes influències daneses. Té molts diftongs i una r uvular. La bandera escània és una barreja de la bandera sueca i la danesa. La bandera sovint és vista a Escània, però no té un estatus oficial.
Nou!!: Cristià IV і Escània · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Cristià IV і Església Catòlica Romana · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cristià IV і Europa · Veure més »
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Cristià IV і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic II de Dinamarca
Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.
Nou!!: Cristià IV і Frederic II de Dinamarca · Veure més »
Frederic III de Dinamarca
Retrat anònim de Frederic III de Dinamarca. Col·lecció de retrats del Castell de Frederiksborg Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670.
Nou!!: Cristià IV і Frederic III de Dinamarca · Veure més »
Frederic V del Palatinat
Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.
Nou!!: Cristià IV і Frederic V del Palatinat · Veure més »
Guerra de Kalmar
La Guerra de Kalmar fou una guerra entre l'Imperi Suec i el Regne de Dinamarca i Noruega que va durar des de 1611 fins 1613.
Nou!!: Cristià IV і Guerra de Kalmar · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Cristià IV і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Nou!!: Cristià IV і Gustau II Adolf · Veure més »
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Cristià IV і Hamburg · Veure més »
Isabel de Dinamarca (1573-1626)
Isabel de Dinamarca (Dinamarca, 25 d'agost de 1573 - Braunschweig, 19 de juliol de 1626), va ser una princesa de la Casa d'Oldemburg, filla del rei Frederic II de Dinamarca i de Sofia de Mecklenburg-Güstrow.
Nou!!: Cristià IV і Isabel de Dinamarca (1573-1626) · Veure més »
Jaume I d'Anglaterra
Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.
Nou!!: Cristià IV і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »
Jens Munk
Jens Munk (Barbu, prop d'Arendal, Regne de Dinamarca i Noruega, 3 de juny de 1579 - 28 de juny de 1628) va ser un navegant i explorador danès-noruec que va estar al servei de Cristià IV de Dinamarca i és recordat com un dels primers i més experimentats navegants i exploradors àrtics, que intentà trobar una drecera cap a l'Extrem Orient, les Índies Orientals i Xina, tant a través del pas del Nord-est (1609 i 1610) com del pas del Nord-oest (1619-20).
Nou!!: Cristià IV і Jens Munk · Veure més »
Joan t'Serclaes de Tilly
Joan t'Serclaes de Tilly (Tilly (Villers-la-Ville, Brabant) febrer de 1559 – mort a Ingolstadt (Baviera), 30 d'abril de 1632) era un general i mercenari de la Lliga catòlica.
Nou!!: Cristià IV і Joan t'Serclaes de Tilly · Veure més »
Joaquim Frederic
Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598. Des de 1566 a 1598 va ser arquebisbe luterà de Magdeburg. I el 1605 es va convertir en regent del ducat de Prússia. Entre els seus títol nobiliaris hi ha també el de duc de Stettin, Pomerània, Cassúbia, Vandalorum i Crossen, d'acord amb els termes del Tractat de Grimnitz. Va construir la primera fàbrica de vidre a Brandenburg, on els artesans de Bohèmia va anar-hi a treballar.
Nou!!: Cristià IV і Joaquim Frederic · Veure més »
John Bull
John Bull (Somerset, Regne Unit, 1563 - Anvers, Països Baixos, 15 de març de 1628) fou un compositor, organista i virginalista anglès.
Nou!!: Cristià IV і John Bull · Veure més »
John Dowland
va ser un compositor i llaütista nascut a Anglaterra o Irlanda el 1563 i va morir al voltant del 19 o 20 de febrer de 1626 (va ser enterrat el 20 de febrer de 1626).
Nou!!: Cristià IV і John Dowland · Veure més »
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Nou!!: Cristià IV і Jutlàndia · Veure més »
Kalmar
Kalmar és la capital del comtat homònim, a la regió història de Småland, Suècia.
Nou!!: Cristià IV і Kalmar · Veure més »
Lapònia
La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.
Nou!!: Cristià IV і Lapònia · Veure més »
Lennart Torstenson
Lennart Torstenson (Forstena, Västergötland, 17 d'agost de 1603 - Estocolm, 7 d'abril de 1651) fou un important comandant i enginyer militar suec.
Nou!!: Cristià IV і Lennart Torstenson · Veure més »
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Cristià IV і Lliga Catòlica (1609) · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Cristià IV і Lluís XIII de França · Veure més »
Magdalena Sibil·la de Saxònia
Magdalena Sibil·la de Saxònia (en alemany Magdalena Sibylle von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 23 de desembre de 1617 i va morir a Altenburg el 6 de gener de 1668.
Nou!!: Cristià IV і Magdalena Sibil·la de Saxònia · Veure més »
Majoria d'edat
La majoria d'edat és l'edat que l'ordenació jurídica estableix per determinar la plena capacitat jurídica de la persona.
Nou!!: Cristià IV і Majoria d'edat · Veure més »
Malmö
Església de Sant Petri a Malmö Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, situada a la província més al sud, Escània, prop de Copenhaguen, Dinamarca.
Nou!!: Cristià IV і Malmö · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Cristià IV і Mar Bàltica · Veure més »
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Nou!!: Cristià IV і Münster · Veure més »
Mecklenburg (regió)
Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Nou!!: Cristià IV і Mecklenburg (regió) · Veure més »
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Nou!!: Cristià IV і Osnabrück · Veure més »
Ove Gjedde
Ove Gjedde (Tommerup, Escània, 27 de desembre de 1594 - Copenhaguen, 19 de desembre de 1660) va ser un almirall danès i membre del govern provisional que va seguir a la mort del rei Cristià IV i va imposar dures restriccions a Frederic III, a causa dels seus estrets vincles amb Alemanya.
Nou!!: Cristià IV і Ove Gjedde · Veure més »
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Nou!!: Cristià IV і Pomerània · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Cristià IV і Prússia · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Cristià IV і Protestantisme · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Cristià IV і Províncies Unides · Veure més »
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Nou!!: Cristià IV і Regne de Dinamarca · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Cristià IV і Regne de França · Veure més »
Reis de Dinamarca
Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.
Nou!!: Cristià IV і Reis de Dinamarca · Veure més »
Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg
Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Amalie von Braunschweig-Lüneburg) va néixer al castell de Herzberg el 24 de març de 1628 i va morir a Copenhaguen el 20 de febrer de 1685.
Nou!!: Cristià IV і Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Sofia de Mecklenburg-Güstrow
Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).
Nou!!: Cristià IV і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »
Sri Lanka
Sri Lanka (en singalès:ශ්රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.
Nou!!: Cristià IV і Sri Lanka · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Cristià IV і Suècia · Veure més »
Tractat de Brömsebro (1645)
El Tractat de Brömsebro, també conegut com a Pau de Brömsebro, fou signat el 13 d'agost de 1645, i finalitzà la Guerra de Torstenson, un conflicte local, que començà el 1643 i fou part de la Guerra dels Trenta Anys, entre Suècia i Dinamarca i Noruega.
Nou!!: Cristià IV і Tractat de Brömsebro (1645) · Veure més »
Tranquebar
Colònies europees a l'Índia. Tranquebar (modernament adoptat el nom tàmi de Tarangampadi o Tharangampadi que vol dir "El poble de les onades"; antigament Sadanganpadi) és una ciutat portuaria i nagar panchayat al districte de Nagapattinam a Tamil Nadu.
Nou!!: Cristià IV і Tranquebar · Veure més »
Tromsø
Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació; en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms.
Nou!!: Cristià IV і Tromsø · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Cristià IV і Westfàlia · Veure més »
William Brade
William Brade va ser un compositor, violinista i violista anglès de finals del Renaixement i principis del Barroc, 1560-1526 de febrer de 1630) principalment actiu al nord d'Alemanya. Brade va ser el primer anglès a escriure una canzona, una forma italiana, i probablement el primer a escriure una peça per a violí sol. En tres distintes etapes, 1594-96, 1599-1606 i 1620-22, pa pertànyer a la capella reial de música a Copenhaguen. Ja abans de 1594 i, de nou, des de 1596 a 1599 i de 1619 a 1620, serví en l'exèrcit del principat de Brandenburg, al final com a director d'orquestra. Fou director de la banda municipal d'Hamburg de 1609 a 1614, any en què passà a la cort dels Slesvig-Holstein i el 1618 a Halle (Saxònia-Anhalt). Durant la seva estada a Hamburg va publicar quatre volums de peces de ball corejades. Les col·leccions de Füllsack i Hildebrand (1607-1609) contenen peces de ball de Brade.
Nou!!: Cristià IV і William Brade · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cristià IV і 12 d'abril · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cristià IV і 12 de desembre · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Cristià IV і 1534 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1546 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1549 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1557 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1575 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1577 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1588 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1596 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1597 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1598 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Cristià IV і 1599 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1601 · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Cristià IV і 1602 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1603 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1605 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1606 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1607 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1608 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Cristià IV і 1609 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Cristià IV і 1611 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1612 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Cristià IV і 1613 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1615 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Cristià IV і 1617 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1618 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1619 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1621 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1622 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1623 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Cristià IV і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Cristià IV і 1626 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1627 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1628 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1629 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Cristià IV і 1631 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1632 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1633 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1640 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1643 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1645 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Cristià IV і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Cristià IV і 1648 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1654 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Cristià IV і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Cristià IV і 1657 · Veure més »
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1658 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1668 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1670 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Cristià IV і 1677 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Cristià IV і 1678 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Cristià IV і 1685 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1687 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Cristià IV і 1698 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Cristià IV і 1800 · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cristià IV і 28 de febrer · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cristià IV і 30 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Christian IV, Christian IV de Dinamarca, Cristià IV de Dinamarca.
