Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Aisne, Alexandre Angelico, Amèrica del Nord, Anglaterra, Assemblea Constituent, Assemblea Nacional (França), Àustria, Basílica de Saint-Denis, Benevent, Bisbat d'Autun, Camp de Mart, Cantó de Valençay, Carles X de França, Concordat del 1801, Congrés de Viena, Constitució, Cop d'estat del 18 de brumari, Diòcesi, Directori, Enciclopèdia Espasa, Finisterre, França, Imperi Rus, Lluís XVIII de França, Londres, Monarquia de Juliol, Napoleó Bonaparte, París, Pius VI, Pius VII, Quàdruple Aliança, Regnat del Terror, Restauració francesa, Santa Seu, Tractat d'Amiens, Tractat de Lunéville, Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, 13 de febrer, 14 de juliol, 17 de maig, 1754, 1780, 1788, 1789, 1790, 1791, 1792, 1795, ..., 1797, 1799, 1802, 1804, 1806, 1807, 1808, 1814, 1815, 1824, 1834, 1838, 1889, 1891, 1892, 2 de febrer, 24 de febrer, 5 de gener. Ampliar l'índex (18 més) »
Aisne
L'Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Aisne · Veure més »
Alexandre Angelico
Alexandre Angelico (París, Regne de França, 16 d'octubre de 1736 - 20 d'octubre de 1821) fou un religiós i polític francès.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Alexandre Angelico · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Amèrica del Nord · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Anglaterra · Veure més »
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Assemblea Constituent · Veure més »
Assemblea Nacional (França)
L'Assemblea Nacional francesa (en francès Assemblée nationale) és una de les dues parts del parlament bicameral de França.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Assemblea Nacional (França) · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Àustria · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Benevent · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Bisbat d'Autun · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Camp de Mart · Veure més »
Cantó de Valençay
El Cantó de Valençay és un cantó al districte de Châteauroux (departament d'Indre, regió del Centre) que compta amb nou municipis: Faverolles, Fontguenand, Langé, Luçay-le-Mâle, Lye, Valençay (cap cantonal), La Vernelle, Veuil, Vicq-sur-Nahon i Villentrois.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Cantó de Valençay · Veure més »
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Carles X de França · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Concordat del 1801 · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Congrés de Viena · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Constitució · Veure més »
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Diòcesi · Veure més »
Directori
En informàtica, un directori és una i eina de cerca o agrupació d'arxius de dades, segons qualsevol criteri que decideixi l'usuari.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Directori · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Finisterre
Finisterre (29) (en francès Finistère i en bretó Penn-ar-Bed), també dit de manera conservadora Penarbet, és un departament francès situat a la Bretanya.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Finisterre · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і França · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Imperi Rus · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Lluís XVIII de França · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Londres · Veure més »
Monarquia de Juliol
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Monarquia de Juliol · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Napoleó Bonaparte · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і París · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Pius VI · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Pius VII · Veure més »
Quàdruple Aliança
* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Quàdruple Aliança · Veure més »
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Regnat del Terror · Veure més »
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Restauració francesa · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Santa Seu · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Tractat de Lunéville · Veure més »
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Tractat de París (1814) · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Tractat de Pressburg · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Tractat de Tilsit · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 13 de febrer · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 14 de juliol · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 17 de maig · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1754 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1780 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1792 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1795 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1797 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1799 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1804 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1808 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1815 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1824 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1834 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1838 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1889 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1891 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 1892 · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 2 de febrer · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 24 de febrer · Veure més »
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і 5 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Charles Maurice de Talleyrand, Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord, Talleyrand.
