Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Ager publicus, Api Claudi Cec, Aqua Appia, August, Cadira curul, Cònsol romà, Comicis romans, Dictador romà, Domicià, Gai Marci Rútil, Gai Marci Rútil Censorí, Gneu Pompeu Magne, Imperium, Joan Zonaràs, Juli Cèsar, Lex Martia de magistratibus, Lictor, Llatí, Lleis Liciniae-Sextiae, Luci Corneli Sul·la, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Mestre de la cavalleria, Nom romà, Ovinia, Patrici (classe romana), Plebs, Plutarc de Queronea, Pretor, Regne Romà, República Romana, Roma, Senat Romà, Servi Tul·li, Titus Livi, Toga pretexta, Valeri Màxim, Via Àpia, 265 aC, 351 aC, 367 aC.
Ager publicus
Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.
Nou!!: Censor romà і Ager publicus · Veure més »
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.
Nou!!: Censor romà і Api Claudi Cec · Veure més »
Aqua Appia
El recorregut a la ciutat (en vermell). «Vista de les restes d'edificis antics, als peus de l'Aventí en la carretera anomenada Marmorata.» (1756). Gravat de Giovanni Battista Piranesi en ''Li antichità Romane'' (1784). A. Restes d'antigues mines de sal. B. Sortida de conducte del Acqua Appia. C. Fontanella provegnente moderna de d.o cova. D. Costa abans conegut com el Clivus Publicio. I. Avanzi de les subestructures de la 'Aventino. LAqua Appia va ser el primer aqüeducte de Roma.
Nou!!: Censor romà і Aqua Appia · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Censor romà і August · Veure més »
Cadira curul
William Smith. La Cadira curul (en llatí Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma.
Nou!!: Censor romà і Cadira curul · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Censor romà і Cònsol romà · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Censor romà і Comicis romans · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Censor romà і Dictador romà · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Censor romà і Domicià · Veure més »
Gai Marci Rútil
Gai Marci Rútil (en Gaius Marcius L. f.) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Censor romà і Gai Marci Rútil · Veure més »
Gai Marci Rútil Censorí
Gai Marci Rutile Censorí (en Gaius Marcius C. f. L. n. Rutilus Censorinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Censor romà і Gai Marci Rútil Censorí · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Censor romà і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Nou!!: Censor romà і Imperium · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Censor romà і Joan Zonaràs · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Censor romà і Juli Cèsar · Veure més »
Lex Martia de magistratibus
La Lex Martia de magistratibus va ser una antiga llei romana que es va aprovar a proposta del censor Gai Marci Rútil Censorí l'any 264 aC.
Nou!!: Censor romà і Lex Martia de magistratibus · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Censor romà і Lictor · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Censor romà і Llatí · Veure més »
Lleis Liciniae-Sextiae
Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.
Nou!!: Censor romà і Lleis Liciniae-Sextiae · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Censor romà і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Censor romà і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Censor romà і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Censor romà і Nom romà · Veure més »
Ovinia
La lex Ovinia va ser una antiga llei romana de data incerta però que s'ha suposat que podria ser de l'any 351 aC sota els consols Gai Marci Rútil i Publi Valeri Publícola i proposada per un tribú de la plebs de nom Ovini.
Nou!!: Censor romà і Ovinia · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Censor romà і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Censor romà і Plebs · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Censor romà і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Censor romà і Pretor · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Censor romà і Regne Romà · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Censor romà і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Censor romà і Roma · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Censor romà і Senat Romà · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Censor romà і Servi Tul·li · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Censor romà і Titus Livi · Veure més »
Toga pretexta
Fòrum de la Colònia La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra.
Nou!!: Censor romà і Toga pretexta · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Censor romà і Valeri Màxim · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Censor romà і Via Àpia · Veure més »
265 aC
Sense descripció.
Nou!!: Censor romà і 265 aC · Veure més »
351 aC
El 351 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Censor romà і 351 aC · Veure més »
367 aC
El 367 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Censor romà і 367 aC · Veure més »
