Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Bètica, Cavaller romà, Cònsol romà, Cilícia, Hadrià, Història Augusta, Itàlica, Llatí, Oxford University Press, Pompeia Plotina, Prefecte del pretori, Roma, Salònia Matídia, Selèucia del Tigris, Selinunt (Cilícia), Senat Romà, Similis, Trajà, 117, 119.
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Publi Acili Attià і Bètica · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Publi Acili Attià і Cavaller romà · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Publi Acili Attià і Cònsol romà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Publi Acili Attià і Cilícia · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Publi Acili Attià і Hadrià · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Publi Acili Attià і Història Augusta · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Publi Acili Attià і Itàlica · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Publi Acili Attià і Llatí · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Publi Acili Attià і Oxford University Press · Veure més »
Pompeia Plotina
Pompeia Plotina (m. 121 - 122) (en llatí Pompeia Plotina) va ser l'esposa de Trajà, amb qui es va casar molt abans del seu ascens al tron imperial.
Nou!!: Publi Acili Attià і Pompeia Plotina · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Publi Acili Attià і Prefecte del pretori · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Publi Acili Attià і Roma · Veure més »
Salònia Matídia
Denari amb l'efígie de Matídia. Salònia Matídia (en llatí Salonia Matidia) va ser una dama romana del.
Nou!!: Publi Acili Attià і Salònia Matídia · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Publi Acili Attià і Selèucia del Tigris · Veure més »
Selinunt (Cilícia)
Selinunt (Σελινοῦς) fou una ciutat de l'oest de Cilícia a la desembocadura del riu Selinunt (modern Selenti).
Nou!!: Publi Acili Attià і Selinunt (Cilícia) · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Publi Acili Attià і Senat Romà · Veure més »
Similis
Similis (en llatí Similis) va ser un centurió romà del temps de l'emperador Trajà, i prefecte del pretori sota Adrià, que va fer erigir una estàtua en honor seu, cosa que suposava una marca d'honor imperial força especial.
Nou!!: Publi Acili Attià і Similis · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Publi Acili Attià і Trajà · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Publi Acili Attià і 117 · Veure més »
119
El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Publi Acili Attià і 119 · Veure més »
