Taula de continguts
9 les relacions: Barcelona, Bellesguard, Bernat IV de Cabrera, Ferran d'Antequera, Jaume II d'Urgell, Joan Ramon Folc II de Cardona, Margarida de Montferrat, Martí l'Humà, Pere II d'Urgell.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Cecília d'Urgell і Barcelona
Bellesguard
* Bellesguard o Monestir de Sant Maties (Barcelona), monestir de monges de l'Orde de Sant Jeroni, amb activitat ininterrompuda des de la seva fundació en 1426.
Veure Cecília d'Urgell і Bellesguard
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Veure Cecília d'Urgell і Bernat IV de Cabrera
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Cecília d'Urgell і Ferran d'Antequera
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Cecília d'Urgell і Jaume II d'Urgell
Joan Ramon Folc II de Cardona
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400 - 1471) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).
Veure Cecília d'Urgell і Joan Ramon Folc II de Cardona
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Veure Cecília d'Urgell і Margarida de Montferrat
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Cecília d'Urgell і Martí l'Humà
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).