Taula de continguts
53 les relacions: Agustí d'Hipona, Ambròs de Milà, Antoni Febrer i Cardona, Aristòtil, Bernat Metge, Cambridge University Press, Cató el Censor, Cecili Estaci, Ciceró, Corpus hipocràtic, De divinatione, Enni, Epicur, Epistulae ad Atticum, Francesco Petrarca, Geòrgiques, Gneu Nevi, Heròdot, Homer, Humanisme, Idus de març, Isòcrates, Joan Lluís Vives i March, Juli Cèsar, Laertes, Leli, De l'amistat, Livi Andronic, Llatí, Lo somni, Maria Paredes Baulida, Miló de Crotona, Mort, Mos maiorum, Nèstor (mitologia), Norberto Bobbio, Pere Villalba i Varneda, Pitàgores, Plató, Plaute, Plutarc de Queronea, Projecte Perseus, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Sòcrates, Sòfocles, Soló, Teofrast, Terenci, Tertul·lià, Titonos, Valeri Màxim, ... Ampliar l'índex (3 més) »
- Aspectes culturals de la mort
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Agustí d'Hipona
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Ambròs de Milà
Antoni Febrer i Cardona
Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Antoni Febrer i Cardona
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Aristòtil
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Bernat Metge
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Cambridge University Press
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Cató el Censor
Cecili Estaci
Cecili Estaci (Caecilius Statius) va ser un comediògraf romà del.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Cecili Estaci
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Ciceró
Corpus hipocràtic
El corpus hipocràtic (en llatí, corpus hippocraticum) és una col·lecció d'unes setanta obres mèdiques primitives de l'antiga Grècia, escrites en grec jònic.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Corpus hipocràtic
De divinatione
De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і De divinatione
Enni
Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Enni
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Epicur
Epistulae ad Atticum
Epistulae ad Atticum (Cartes a Àtic) és una col·lecció de cartes del polític i orador romà Marc Tul·li Ciceró al seu amic Tit Pomponi Àtic.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Epistulae ad Atticum
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Francesco Petrarca
Geòrgiques
Portada de les '''''Geòrgiques''''', en traducció al català de '''Mn. Llorenç Riber''' (1918) Les Geòrgiques (Georgicae) és una òbra poètica escrita per l'autor romà Virgili el.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Geòrgiques
Gneu Nevi
Gneu Nevi (Gnaeus Naevius) va ser un poeta romà nascut probablement a la Campània aproximadament entre l'any 275 aC i 265 aC.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Gneu Nevi
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Heròdot
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Homer
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Humanisme
Idus de març
Al calendari romà les idus de març queien en el 15 del mes de Martius.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Idus de març
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Isòcrates
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Joan Lluís Vives i March
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Juli Cèsar
Laertes
Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Laertes
Leli, De l'amistat
Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Leli, De l'amistat
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Livi Andronic
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Llatí
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Lo somni
Maria Paredes Baulida
Maria Paredes Baulida (Girona, 1956) és una filòloga clàssica catalana«».
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Maria Paredes Baulida
Miló de Crotona
''Miló de Crotona'', escultura de Pierre Puget (París, Museu del Louvre). Miló de Crotona (en llatí Milon, en grec antic Μίλων), fill de Diòtim, fou un atleta grec famós per la seva extraordinària força.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Miló de Crotona
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Mort
Mos maiorum
Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Mos maiorum
Nèstor (mitologia)
Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Nèstor (mitologia)
Norberto Bobbio
Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Norberto Bobbio
Pere Villalba i Varneda
Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) és doctor en Filologia Clàssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Pere Villalba i Varneda
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Pitàgores
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Plató
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Plaute
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Plutarc de Queronea
Projecte Perseus
El Projecte Perseus en anglès: Perseus Project, és un projecte de biblioteca digital de la Universitat Tufts que reuneix una col·lecció digital de fonts de les Humanitats, presentada pel Departament de Clàssiques.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Projecte Perseus
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Sòcrates
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Sòfocles
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Soló
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Teofrast
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Terenci
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Tertul·lià
Titonos
l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –ī), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Titonos
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Valeri Màxim
Vellesa
Vellesa La vellesa o vellea és l'edat última de l'ésser humà, que succeeix a l'edat madura, anomenada també per eufemisme «tercera edat» (de vegades es dona el nom de quarta edat al moment en què s'esdevé dependent, que corresponia en la dècada del 1990 al moment en què algú es beneficiava de l'ajut físic dels seus infants recentment retirats).
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Vellesa
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Virgili
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Cató el Vell, De la vellesa і Xenofont
Vegeu també
Aspectes culturals de la mort
- Ars moriendi
- Bardo Thodol
- Cató el Vell, De la vellesa
- Club dels 27
- Distanàsia
- Dol en el judaisme
- Infanticidi
- Mos Teutonicus
- Necrònim
- Negre
- Tanatoturisme
- Tetrafòbia
També conegut com Cato Maior de senectute.