Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catedral de València

Índex Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

336 les relacions: Absis, Ajuntament de València, Alabastre (mineral), Alexandre VI, Alfauir, Alfons el Magnànim, Ambrosio Cotes, Ancona, Andreu d'Albalat, Andreu Julià, Andreu Marçal de Sax, Antic Testament, Antoni Abat, Antoni Gilabert Fornés, Antonio Palomino, Apòstol, Arc atrompetat, Arc esbiaixat, Arc ogival, Arc tercelet, Arcàngel Gabriel, Arpa, Arquebisbe, Arquitectura gòtica, Arquitrau, Arquivolta, Art romànic, Arxidiòcesi de València, Atri (pati), Ausiàs March, Èxode, Àguila, Baccio Bandinelli, Baix relleu, Baptisteri de Sant Joan, Barana, Bari (Pulla), Barroc, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Bé d'interès cultural, Benidorm, Benigànim, Bisbe, Boix, Botxí, Burjassot, Calcedònia (mineral), Calixt III, Campana, Campanar, ..., Campanar d'espadanya, Canonge, Capítol (catolicisme), Capella (arquitectura), Capitell, Carcanyol, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castelló de la Plana, Català, Català occidental, Catedral, Catedral de Tarragona, Cítara, Centelles (llinatge), Centre Arqueològic de l'Almoina, Cimbori, Ciutat d'Autun, Clau de volta, Col·legiata de Santa Maria de Gandia, Columna salomònica, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Consell de la Generalitat Valenciana, Cor (arquitectura), Cornalina, Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Creuer (arquitectura), Cripta, Crist, Cristòfor de Lícia, Damià Forment, Deambulatori, Diego Pontac, Dinastia d'Anjou, Dionís de París, Dosseret, Dulcimer, Edicions Bromera, El Fadrí, Enciclopèdia Espasa, Escut de València, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Santa Caterina (València), Espanya, Esperit Sant, Estil xorigueresc, Estrella de David, Estuc, Família Borja, Felipe Bigarny, Ferran VI d'Espanya, Ferratge, Fistó, Flauta, Florència, Fornícula, Francesc Baldomar, Francesc de Borja, Francesc Morera i Cots, Francesc Ribalta, Francesc Vergara, Francesco Borromini, Francesco Pagano, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Navarro (compositor), Fust, Gablet, Gandia, Gènesi, Gènova, Gòtic català, Gian Lorenzo Bernini, Godella, Gonçal Peris Sarrià, Gracià Baban, Gregorio Pardo, Griu, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Hernando de los Llanos, Hernando Yáñez de la Almedina, Hug de Lincoln, Ignasi Vergara, Imposta, Intradós, Jaca, Jacomart, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Jònic, Jeroni Jacint Espinosa, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Baptista Anyés, Joan Baptista Comes, Joan de Borgonya, Joan de Joanes, Joan Evangelista, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Genís Peres, Joan Reixac, Joan Tomàs de Rocabertí, Josep Climent Barber, Josep Prades i Gallent, Josep Vergara, Juan Cuevas Perales, Juan Pérez Castiel, Konrad Rudolf, La Marina, La Meca, La Seu Vella de Lleida, Leonardo da Vinci, Llaüt, Lleida, Llorenç Martínez, Llorenç màrtir, Lluís Bertran, Lluís IX de França, Lluc (evangelista), Llum de les Imatges, Lo Rat Penat, Londres, Maó (construcció), Mainell, Mallorca, Maragda, Mare de Déu, Margarida d'Antioquia, Maria, mare de Jesús, Mariano Salvador Maella Pérez, Marsella, Martí l'Humà, Martí Llobet, Massís del Montgó, Mateu apòstol, Mènsula, Mesquita, Mestre d'Alzira, Micalet, Mihrab, Miquel (arcàngel), Monestir de Sant Joan de la Penya, Montcada (Horta Nord), Monument, Morella, Mudèjar, Murano, Napoleó Bonaparte, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Noguera, Nou Testament, Or, Orde de Cluny, Orde del Cister, Ordre compost, Ordre toscà, Orfebreria, Orgue, Orguenet, Osca, Palau Arquebisbal de València, Palau de l'Aljaferia, Pandereta, Paolo de San Leocadio, Papa Innocenci VIII, Papa Sixt I, Papa Sixt II, Parc Natural del Desert de les Palmes, Pasqual Bailón, Pedro Berruguete, Pedro de Orrente, Pere Balaguer, Pere Comte, Pere d'Albalat, Pere el Cerimoniós, Pere Pasqual, Permòdol, Petxina (arquitectura), Pila baptismal, Pilar (arquitectura), Pilastra, Pinacle, Pintura francogòtica, Pirineus, Pisa, Plaça de la Mare de Déu (València), Plementeria, Presbiteri, Quadrifoli, Quattrocento, Querubí, Regne de València, Renaixement, Repristinació, Rerecor, Riba-roja de Túria, Riu Jordà, Rococó, Roderic d'Osona, Roma, Romeu de Corbera, Rosassa, Safor, Sala capitular, Sant, Sant Calze, Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent, Sant Greal, Sant Jeroni de Cotalba, Sant Jordi, Sant Pere, Sant Valeri, Sant Vicent Ferrer, Santiago de Compostel·la, Saqueig de Marsella, Saragossa, Sarinyena, Segle I, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Segle XX, Serafí, Tarragona, Teologia, Terra Santa, Timpà (arquitectura), Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tomás de Villanueva, Torre de Pisa, Traceria, Transsepte, Tribunal de les Aigües de València, Trompa (arquitectura), Trompeta, Urbán de Vargas, València, Valencià, Vicenç d'Osca, Vicent García (músic), Vicent López i Portaña, Vicent Macip, Vicent Rodríguez Monllor, Victoria and Albert Museum, Vidal de Blanes, Viola, Viola de mà, Visigots, Vitrall, Volta, Volta de creueria, Xàbia, Xeremia, 1104, 1238, 1248, 1262, 1276, 1300, 1350, 1356, 1357, 1369, 1381, 1399, 1425, 1430, 1436, 1459, 1492, 1497, 1510, 1771, 1788, 1808, 1931, 1954, 1966, 1970, 1972, 22 de juny, 304. Ampliar l'índex (286 més) »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Catedral de València і Absis · Veure més »

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.

Nou!!: Catedral de València і Ajuntament de València · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Catedral de València і Alabastre (mineral) · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Catedral de València і Alexandre VI · Veure més »

Alfauir

Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Catedral de València і Alfauir · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Catedral de València і Alfons el Magnànim · Veure més »

Ambrosio Cotes

Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.

Nou!!: Catedral de València і Ambrosio Cotes · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Catedral de València і Ancona · Veure més »

Andreu d'Albalat

Sepulcre d'Andreu d'Albalat Fèretre d'Andreu d'Albalat Andreu d'Albalat, germà de l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat així com del noble i cavaller Benet d'Albalat, fou bisbe de València des de 1248 a 1276.

Nou!!: Catedral de València і Andreu d'Albalat · Veure més »

Andreu Julià

Andreu Julià (Tortosa ? -València, 1381) és un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: Catedral de València і Andreu Julià · Veure més »

Andreu Marçal de Sax

Jaume I i Sant Jordi lluitant en la Batalla del Puig de Santa Maria, que va tenir lloc el 1237 Andreu Marçal de Sax (?, segle XIV - València, 1410) fou un pintor d'origen alemany establert a València entre 1390 i 1410.

Nou!!: Catedral de València і Andreu Marçal de Sax · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Catedral de València і Antic Testament · Veure més »

Antoni Abat

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme.

Nou!!: Catedral de València і Antoni Abat · Veure més »

Antoni Gilabert Fornés

Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer 1716-València 1792) és un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del segle XVIII, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.

Nou!!: Catedral de València і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »

Antonio Palomino

Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del segle XVIII.

Nou!!: Catedral de València і Antonio Palomino · Veure més »

Apòstol

En la tradició cristiana, els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, que significa 'enviat' o 'emissari') foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles, i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Catedral de València і Apòstol · Veure més »

Arc atrompetat

L'arc atrompetat o arc amb esplandit és més ample per la banda de la paret frontal que per la banda de la part del fons, respectant tanmateix la mateixa forma.

Nou!!: Catedral de València і Arc atrompetat · Veure més »

Arc esbiaixat

L'Arc esbiaixat és l'arc que presenta els suports o dovelles col·locats obliquament respecte a la seua planta.

Nou!!: Catedral de València і Arc esbiaixat · Veure més »

Arc ogival

Diagrama representant un d'arc ogival Larc ogival, també dit arc apuntat o ogiva és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Catedral de València і Arc ogival · Veure més »

Arc tercelet

Un arc tercelet és, en una volta estrellada, un arc secundari o terciari que ix del mateix punt que els arcs diagonals i que forma un angle amb aquests, per apuntalar-los.

Nou!!: Catedral de València і Arc tercelet · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Nou!!: Catedral de València і Arcàngel Gabriel · Veure més »

Arpa

L'arpa és un instrument de corda pinçada compost per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.

Nou!!: Catedral de València і Arpa · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Catedral de València і Arquebisbe · Veure més »

Arquitectura gòtica

Edifici gòtic vist pel darrere Larquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat renaixement del segle XII.

Nou!!: Catedral de València і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell L'arquitrau és l'element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Catedral de València і Arquitrau · Veure més »

Arquivolta

Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.

Nou!!: Catedral de València і Arquivolta · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de finals del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Catedral de València і Art romànic · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Catedral de València і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Atri (pati)

'''Atri''' romànic de l'església de Sant Jaume de Queralbs Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Nou!!: Catedral de València і Atri (pati) · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Catedral de València і Ausiàs March · Veure més »

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.

Nou!!: Catedral de València і Èxode · Veure més »

Àguila

Retrat d'àguila dauradaÀguila mora Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Nou!!: Catedral de València і Àguila · Veure més »

Baccio Bandinelli

Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (17 d'octubre de 1493 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.

Nou!!: Catedral de València і Baccio Bandinelli · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Catedral de València і Baix relleu · Veure més »

Baptisteri de Sant Joan

El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).

Nou!!: Catedral de València і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »

Barana

Barana amb forma decorativa Una barana és una tanca de poca alçada destinada a impedir la caiguda de persones daltabaix a un altre nivell part davall.

Nou!!: Catedral de València і Barana · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (creada amb el nom grec de Βαριον, després anomenada en llatí:Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Catedral de València і Bari (Pulla) · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Catedral de València і Barroc · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: Catedral de València і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Bé d'interès cultural

Placa d'un monument declarat Bé d'interès cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.

Nou!!: Catedral de València і Bé d'interès cultural · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat valenciana de la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Catedral de València і Benidorm · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Catedral de València і Benigànim · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Catedral de València і Bisbe · Veure més »

Boix

El boix també apareix com a motiu heràldic. Escut d'Alfarràs. Boix (Buxus) és un gènere de plantes amb flor de la família Buxaceae.

Nou!!: Catedral de València і Boix · Veure més »

Botxí

Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.

Nou!!: Catedral de València і Botxí · Veure més »

Burjassot

Burjassot és una ciutat de la comarca de l'Horta Nord (País Valencià) situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: Catedral de València і Burjassot · Veure més »

Calcedònia (mineral)

La calcedònia és un mineral varietat del quars, d'estructura microcristal·lina, amb fórmula química SiO2.

Nou!!: Catedral de València і Calcedònia (mineral) · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja i de Llançol (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Catedral de València і Calixt III · Veure més »

Campana

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.

Nou!!: Catedral de València і Campana · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Catedral de València і Campanar · Veure més »

Campanar d'espadanya

Campanar de paret de 4 ulls de Sant Pere d'Ullastret Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits on són col·locades les campanes.

Nou!!: Catedral de València і Campanar d'espadanya · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Catedral de València і Canonge · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Catedral de València і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites...), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Catedral de València і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Catedral de València і Capitell · Veure més »

Carcanyol

Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o entre un arc i un clos rectangular.

Nou!!: Catedral de València і Carcanyol · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Catedral de València і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Catedral de València і Castelló de la Plana · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Catedral de València і Català · Veure més »

Català occidental

Dialectes del catalàEl català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest de Catalunya (quasi la província sencera de Lleida, oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.

Nou!!: Catedral de València і Català occidental · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Catedral de València і Catedral · Veure més »

Catedral de Tarragona

El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.

Nou!!: Catedral de València і Catedral de Tarragona · Veure més »

Cítara

Cítara La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de corda polsada.

Nou!!: Catedral de València і Cítara · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de la Marca Hispànica.

Nou!!: Catedral de València і Centelles (llinatge) · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: Catedral de València і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, es diu cimbori el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Catedral de València і Cimbori · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Catedral de València і Ciutat d'Autun · Veure més »

Clau de volta

Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.

Nou!!: Catedral de València і Clau de volta · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Gandia

La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

Nou!!: Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »

Columna salomònica

Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal o torsa és una columna de forma helicoïdal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Nou!!: Catedral de València і Columna salomònica · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Catedral de València і Companyia de Jesús · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Catedral de València і Concili de Trento · Veure més »

Consell de la Generalitat Valenciana

El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan executiu col·legiat que governa al País Valencià, essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

Nou!!: Catedral de València і Consell de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Catedral de València і Cor (arquitectura) · Veure més »

Cornalina

Cornalina polida La cornalina és un mineral, una varietat translúcida de la calcedònia de color vermellós, usada comunament com a pedra semipreciosa.

Nou!!: Catedral de València і Cornalina · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Catedral de València і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Catedral de València і Corts Valencianes · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Catedral de València і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Cripta

Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa. La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. Substantivació de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217); originàriament, era el forat excavat per acollir el cos d'un màrtir.

Nou!!: Catedral de València і Cripta · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa "l'ungit ", és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Catedral de València і Crist · Veure més »

Cristòfor de Lícia

Cristòfol de Lícia (del grec Χριστόφορος, "que porta Crist"), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

Nou!!: Catedral de València і Cristòfor de Lícia · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: Catedral de València і Damià Forment · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Catedral de València і Deambulatori · Veure més »

Diego Pontac

Diego Pontac (Loarre, 1603 - Madrid, 1654) va ser un intèrpret i compositor espanyol.

Nou!!: Catedral de València і Diego Pontac · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Catedral de València і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dionís de París

Sant Dionís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.

Nou!!: Catedral de València і Dionís de París · Veure més »

Dosseret

Santa Maria la Major de Morella El dosseret és un element arquitectònic decoratiu volat en forma de volta, normalment de grandària reduïda, situat horitzontalment sobre estàtues adossades a una façana o en sepulcres, utilitzat especialment en l'arquitectura gòtica.

Nou!!: Catedral de València і Dosseret · Veure més »

Dulcimer

Dulcimer Un dulcimer és un instrument musical medieval de cordes percudides per dues baquetes molt fines, afinades diatònicament i fixades damunt una caixa de ressonància, que acostuma a tenir forma rectangular o -més sovint- trapezoïdal.

Nou!!: Catedral de València і Dulcimer · Veure més »

Edicions Bromera

Edicions Bromera és una editorial amb seu a Alzira, fundada per Josep GregoriLa Vanguardia, 4 de juliol de 2011, "Bromera fa 25 anys" el gener del 1986 amb l'objectiu de posar en marxa un projecte d'editorial plural, impulsat des del País Valencià, per a tot l'àmbit lingüístic.

Nou!!: Catedral de València і Edicions Bromera · Veure més »

El Fadrí

El Fadrí és el nom popular de la torre campanar de Castelló de la Plana, i un dels seus símbols més emblemàtics.

Nou!!: Catedral de València і El Fadrí · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Catedral de València і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: Catedral de València і Escut de València · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: Catedral de València і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: Catedral de València і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Catedral de València і Espanya · Veure més »

Esperit Sant

Al·legoria de l'Esperit Sant a la Basílica de Sant Pere de Roma LEsperit Sant, per al Cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Catedral de València і Esperit Sant · Veure més »

Estil xorigueresc

El retaule del convent de San Esteban a Salamanca, obra de José Benito Xoriguera. L'estil xorigueresc, o xoriguerisme, és una modalitat arquitectònica de l'època del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexicà.

Nou!!: Catedral de València і Estil xorigueresc · Veure més »

Estrella de David

Estrella de David LEstrella de David, també anomenada Escut de David o el segell de Salomó, és un dels símbols del judaisme.

Nou!!: Catedral de València і Estrella de David · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Catedral de València і Estuc · Veure més »

Família Borja

Escut d'armes dels Borja o Borgia Els Borja foren una família noble valenciana radicada al poble aragonès de Borja i establerta a Xàtiva.Durant el segle XIII i a les ordres de Jaume I el Conqueridor va participar en la conquesta de València.

Nou!!: Catedral de València і Família Borja · Veure més »

Felipe Bigarny

Felipe Bigarny, nomenat també com Felipe Vigarny, Felipe Biguerny o Felipe de Borgonya, anomenat el Borgonyó (Langres, Borgonya c. 1475 - Toledo, 10 de novembre de 1542) és considerat un dels més insignes escultors del renaixement espanyol.

Nou!!: Catedral de València і Felipe Bigarny · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Catedral de València і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferratge

Un ferratge és un instrument o accessori de ferro, especialment el que va muntat sobre un element constructiu de fusta o metàl·lic.

Nou!!: Catedral de València і Ferratge · Veure més »

Fistó

Fistó, per Carlo CrivelliFistó, d'Hammond-Harwood House El fistó (de feston francés, de festone italià, del llatí tardà festo, originàriament una garlanda festiva, d'un festum llatí, banquet) o garlanda és una decoració arquitectònica que figura una cadena vegetal en forma d'arc invertit.

Nou!!: Catedral de València і Fistó · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Catedral de València і Flauta · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Catedral de València і Florència · Veure més »

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula al refós de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Nou!!: Catedral de València і Fornícula · Veure més »

Francesc Baldomar

Torres de Quart Francesc Baldomar (actiu a la ciutat de València de 1425 a 1463) és un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: Catedral de València і Francesc Baldomar · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: Catedral de València і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc Morera i Cots

Francesc Morera i Cots (Sant Mateu, 4 d'abril de 1731 - València, 17 d'octubre de 1793), va ser un compositor valencià del barroc.

Nou!!: Catedral de València і Francesc Morera i Cots · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del segle XVII.

Nou!!: Catedral de València і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Vergara

Francesc Vergara (València, 1681-1753) fou un escultor i arquitecte valencià.

Nou!!: Catedral de València і Francesc Vergara · Veure més »

Francesco Borromini

Francesco Borromini, malnom de Francesco Castelli (Bissone, Ticino, Antiga Confederació Suïssa, 25 de setembre 1599 – Roma, Estats Pontificis, 3 d'agost 1667) era un prominent i influent arquitecte barroc de Roma.

Nou!!: Catedral de València і Francesco Borromini · Veure més »

Francesco Pagano

Detall de l'''Adoració dels pastors'' (Seu de València), de Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio Francesco Pagano (Nàpols, segle XV, actiu a València entre el 1472 i el 1481) fou un pintor renaixentista que per raó del seu origen també era conegut com a Francesco Neapoli.

Nou!!: Catedral de València і Francesco Pagano · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Catedral de València і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Francisco Navarro (compositor)

Francisco Navarro, nascut el segle XVII, fou un compositor espanyol del Barroc.

Nou!!: Catedral de València і Francisco Navarro (compositor) · Veure més »

Fust

Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.

Nou!!: Catedral de València і Fust · Veure més »

Gablet

Gablet de la Catedral de Nidaros (Noruega). Un gablet és un element en forma de frontó triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada d'una església o catedral, preferentment gòtica.

Nou!!: Catedral de València і Gablet · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Catedral de València і Gandia · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Catedral de València і Gènesi · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Catedral de València і Gènova · Veure més »

Gòtic català

Tapís gòtic del segle XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Catedral de València і Gòtic català · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Catedral de València і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Catedral de València і Godella · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del segle XV, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: Catedral de València і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Gracià Baban

Gracià Baban (?-València, 1676) fou un músic i compositor del segle XVII.

Nou!!: Catedral de València і Gracià Baban · Veure més »

Gregorio Pardo

Gregorio Pardo (Burgos,? - ca. 1557) fou un escultor i tallista castellà, probablement fill de l'escultor Felipe Bigarny.

Nou!!: Catedral de València і Gregorio Pardo · Veure més »

Griu

El griu és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Nou!!: Catedral de València і Griu · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Catedral de València і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Catedral de València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hernando de los Llanos

Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos Hernando o Fernando de los Llanos, (actiu el primer terç del segle XVI) fou un pintor castellà del Renaixement.

Nou!!: Catedral de València і Hernando de los Llanos · Veure més »

Hernando Yáñez de la Almedina

Presbiteri de la Catedral de València presidit pel retaule major, obra de Hernando Yáñez de la Almedina y Hernando de los Llanos Hernando o Fernando Yáñez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, cap al 1475 - Almedina, cap al 1537), fou un pintor castellà del Renaixement.

Nou!!: Catedral de València і Hernando Yáñez de la Almedina · Veure més »

Hug de Lincoln

Hug de Lincoln o Hug d'Avalon o Hug de Borgonya (Avalon, Delfinat, 1135/1140 - Londres, 16 de novembre de 1200) va ser un bisbe de Lincoln (Anglaterra), venerat com a sant des de 1220.

Nou!!: Catedral de València і Hug de Lincoln · Veure més »

Ignasi Vergara

Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.

Nou!!: Catedral de València і Ignasi Vergara · Veure més »

Imposta

1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.

Nou!!: Catedral de València і Imposta · Veure més »

Intradós

Aljaferia de Saragossa. Segle XI Lintradós és un terme arquitectònic que designa la superfície interior, còncava i inferior d'un arc, volta o dovella.

Nou!!: Catedral de València і Intradós · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Catedral de València і Jaca · Veure més »

Jacomart

Jaume Baco, Baçó o Mestre de la Porciúncula (València, 1411- 1461) fou un pintor valencià del segle XV.

Nou!!: Catedral de València і Jacomart · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Catedral de València і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de València і Jaume el Major · Veure més »

Jònic

L'estil jònic és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Catedral de València і Jònic · Veure més »

Jeroni Jacint Espinosa

Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 - València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.

Nou!!: Catedral de València і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Catedral de València і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Catedral de València і Joan Baptista · Veure més »

Joan Baptista Anyés

'''Noces místiques del venerable Agnesi''', de Joan de Joanes, (Museu de Belles Arts de València). Hi apareix Anyés a l'extrem esquerra. Joan Baptista Anyés fou un sacerdot, teòleg i escriptor humanista valencià nascut el 1480 i mort el 1553.

Nou!!: Catedral de València і Joan Baptista Anyés · Veure més »

Joan Baptista Comes

Joan Baptista Comes (València, ca. 1582 - 1643) fou un compositor valencià del Barroc, mestre de capella de Lleida i de València.

Nou!!: Catedral de València і Joan Baptista Comes · Veure més »

Joan de Borgonya

Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.

Nou!!: Catedral de València і Joan de Borgonya · Veure més »

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Nou!!: Catedral de València і Joan de Joanes · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, presumiblement, altres Escrits Joànics al Nou Testament - les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres és molt debatuda (i ho ha estat des de prop de l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Catedral de València і Joan Evangelista · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: Catedral de València і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Catedral de València і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Genís Peres

Joan Genís Peres, Joan Genís Peris, Genís Peres o Ginés Pérez de la Parra (Oriola, c.1548 - 1600?) fou compositor i músic valencià del Renaixement.

Nou!!: Catedral de València і Joan Genís Peres · Veure més »

Joan Reixac

''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.

Nou!!: Catedral de València і Joan Reixac · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: Catedral de València і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Josep Climent Barber

Josep Climent Barber (Oliva, 28 d'agost de 1927 - 15 de febrer de l'any 2017) fou un canonge organista, director del conservatori José Iturbi de València, compositor i musicòleg valencià.

Nou!!: Catedral de València і Josep Climent Barber · Veure més »

Josep Prades i Gallent

Josep Pradas i Gallén (Vilafermosa, Alt Millars, 21 d'agost de 1689 - 11 d'agost de 1757) fou un compositor valencià.

Nou!!: Catedral de València і Josep Prades i Gallent · Veure més »

Josep Vergara

Sagrada Família amb Sant Joanet Josep Vergara Ximeno (València 1726-1799) fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.

Nou!!: Catedral de València і Josep Vergara · Veure més »

Juan Cuevas Perales

Juan Cuevas Perales va nàixer a Guadassuar (Ribera Alta) el 8 de febrer de 1782.

Nou!!: Catedral de València і Juan Cuevas Perales · Veure més »

Juan Pérez Castiel

Juan Pérez Castiel (Cascante del Río, Terol 1650-València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.

Nou!!: Catedral de València і Juan Pérez Castiel · Veure més »

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?-Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Nou!!: Catedral de València і Konrad Rudolf · Veure més »

La Marina

La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.

Nou!!: Catedral de València і La Marina · Veure més »

La Meca

La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Catedral de València і La Meca · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Catedral de València і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15 d'abril del 1452 - Amboise, 2 de maig del 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Catedral de València і Leonardo da Vinci · Veure més »

Llaüt

El llaüt (de l'àrab العود al-ʿūd) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.

Nou!!: Catedral de València і Llaüt · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Catedral de València і Lleida · Veure més »

Llorenç Martínez

Llorenç o Lorenzo Martínez (mort el 1793) fou un arquitecte valencià del segle XVIII, molt relacionat amb Antoni Gilabert Fornés, amb qui va col·laborar, però sempre en un segon pla.

Nou!!: Catedral de València і Llorenç Martínez · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Catedral de València і Llorenç màrtir · Veure més »

Lluís Bertran

Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.

Nou!!: Catedral de València і Lluís Bertran · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Catedral de València і Lluís IX de França · Veure més »

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Nou!!: Catedral de València і Lluc (evangelista) · Veure més »

Llum de les Imatges

La Llum de les Imatges va ser una fundació de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauració del patrimoni artístic i cultural valencià.

Nou!!: Catedral de València і Llum de les Imatges · Veure més »

Lo Rat Penat

Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural valenciana, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, històricament dedicada a la promoció, defensa, ensenyament i difusió de la llengua i cultura valencianes.

Nou!!: Catedral de València і Lo Rat Penat · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Catedral de València і Londres · Veure més »

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Nou!!: Catedral de València і Maó (construcció) · Veure més »

Mainell

Un mainell o trencallums és un pilar o columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura, com ara una porta o una finestra.

Nou!!: Catedral de València і Mainell · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Catedral de València і Mallorca · Veure més »

Maragda

Una maragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.

Nou!!: Catedral de València і Maragda · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part, infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'església ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Catedral de València і Mare de Déu · Veure més »

Margarida d'Antioquia

Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.

Nou!!: Catedral de València і Margarida d'Antioquia · Veure més »

Maria, mare de Jesús

Maria (en arameu מרים Maryām; en hebreu מִרְיָם Miryām; en grec Μαριαμ Mariam; en àrab مريم Màryam), coneguda en el cristianisme i en l'islam com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús (? - Jerusalem o Efes?, 42 o 45 dC?) fou la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús.

Nou!!: Catedral de València і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Mariano Salvador Maella Pérez

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) fou un pintor valencià neoclàssic influït per Anton Raphael Mengs.

Nou!!: Catedral de València і Mariano Salvador Maella Pérez · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Catedral de València і Marsella · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Catedral de València і Martí l'Humà · Veure més »

Martí Llobet

Cimbori. Vista exterior Cimbori. Vista interior Martí Llobet (València, s. XV) fou un arquitecte i escultor valencià autor de diverses obres gòtiques a la seu de València durant la primera meitat del s. XV.

Nou!!: Catedral de València і Martí Llobet · Veure més »

Massís del Montgó

Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Catedral de València і Massís del Montgó · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Sant Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de València і Mateu apòstol · Veure més »

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Nou!!: Catedral de València і Mènsula · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Catedral de València і Mesquita · Veure més »

Mestre d'Alzira

S'anomena mestre d'Alzira un pintor, encara anònim, actiu al segon quart del segle XVI, pertanyent a l'escola valenciana del Renaixement.

Nou!!: Catedral de València і Mestre d'Alzira · Veure més »

Micalet

El Micalet, o Miquelet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Nou!!: Catedral de València і Micalet · Veure més »

Mihrab

Mirhab de l'oratori de la Aljaferia de Saragossa El mihrab (de l'àrab محراب, miḥrāb) és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.

Nou!!: Catedral de València і Mihrab · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Catedral de València і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès San Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Catedral de València і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Montcada (Horta Nord)

Montcada (en castellà i oficialment Moncada, i popularment pronunciada com "Muncà" o "Moncà") és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Catedral de València і Montcada (Horta Nord) · Veure més »

Monument

Monument. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.

Nou!!: Catedral de València і Monument · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins del seu gran terme municipal.

Nou!!: Catedral de València і Morella · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de València і Mudèjar · Veure més »

Murano

Lido Murano (Muran en venecià) és normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que, com Venècia, és realment un arxipèlag d'illes unides per ponts.

Nou!!: Catedral de València і Murano · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Catedral de València і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nau (arquitectura)

Diagrama d'una nau La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Catedral de València і Nau (arquitectura) · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Catedral de València і Neoclassicisme · Veure més »

Noguera

La Noguera (històricament anomenada Urgell Mitjà) és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Catedral de València і Noguera · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Catedral de València і Nou Testament · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Catedral de València і Or · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Catedral de València і Orde de Cluny · Veure més »

Orde del Cister

L'orde del Cister (terme criticat), orde del Cistell o orde de Cîteaux (en llatí: Ordo Cisterciensis) és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris.

Nou!!: Catedral de València і Orde del Cister · Veure més »

Ordre compost

Vignola. L'ordre compost no pertany al grup dels ordres clàssics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que, amb el toscà, és una de les aportacions romanes als ordres clàssics.

Nou!!: Catedral de València і Ordre compost · Veure més »

Ordre toscà

Vignola L'ordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.

Nou!!: Catedral de València і Ordre toscà · Veure més »

Orfebreria

micènic, segle XII aC L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Catedral de València і Orfebreria · Veure més »

Orgue

dreta Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Catedral de València і Orgue · Veure més »

Orguenet

L'orguenet és un instrument musical portàtil inventat a principis del segle XIX a Anglaterra.

Nou!!: Catedral de València і Orguenet · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Catedral de València і Osca · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: Catedral de València і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al segle XI a Saragossa.

Nou!!: Catedral de València і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Pandereta

Gravat d'una pandereta de l'any 1882 Pandereta moderna Una pandereta és un instrument de percussió que està format per un marc circular, usualment de fusta o de plàstic, que subjecta una membrana ben tibant.

Nou!!: Catedral de València і Pandereta · Veure més »

Paolo de San Leocadio

Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.

Nou!!: Catedral de València і Paolo de San Leocadio · Veure més »

Papa Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Catedral de València і Papa Innocenci VIII · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Catedral de València і Papa Sixt I · Veure més »

Papa Sixt II

Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Catedral de València і Papa Sixt II · Veure més »

Parc Natural del Desert de les Palmes

El Parc Natural del Desert de les Palmes és un parc natural de la Generalitat Valenciana, situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Catedral de València і Parc Natural del Desert de les Palmes · Veure més »

Pasqual Bailón

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) fou un frare franciscà descalç, germà llec.

Nou!!: Catedral de València і Pasqual Bailón · Veure més »

Pedro Berruguete

Pedro Berruguete (Paredes de Nava, Palència ~ 1450-1503) va ser un pintor castellà, situat en la transició de l'estil gòtic a la pintura renaixentista.

Nou!!: Catedral de València і Pedro Berruguete · Veure més »

Pedro de Orrente

Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.

Nou!!: Catedral de València і Pedro de Orrente · Veure més »

Pere Balaguer

Vista lateral de la Porta de Serrans Pere Balaguer (actiu a la ciutat de València de 1392 a 1424) va ser un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.

Nou!!: Catedral de València і Pere Balaguer · Veure més »

Pere Comte

Pere Comte o Pere Compte fou un arquitecte gironí mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la Ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.

Nou!!: Catedral de València і Pere Comte · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i Arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Catedral de València і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Catedral de València і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Pasqual

Sant Pere Pasqual és un sant mercedari, canonitzat el 1670.

Nou!!: Catedral de València і Pere Pasqual · Veure més »

Permòdol

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfol.

Nou!!: Catedral de València і Permòdol · Veure més »

Petxina (arquitectura)

Santa Sofia La petxina, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.

Nou!!: Catedral de València і Petxina (arquitectura) · Veure més »

Pila baptismal

Pila baptismal de Sant Martí de Peralada dels segles XI-XII Les piles o piques baptismals són recipients els quals es conté l'aigua per a impartir el sagrament del baptisme.

Nou!!: Catedral de València і Pila baptismal · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempte d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Catedral de València і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Pilastra

Pilastra Una pilastra, o anta, és un pilar o columna adossat o sobre el mur o paret.

Nou!!: Catedral de València і Pilastra · Veure més »

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Nou!!: Catedral de València і Pinacle · Veure més »

Pintura francogòtica

Sainte-Chapelle, Capella alta La pintura francogòtica, més coneguda com a gòtic lineal, és l'estil pictòric originat a França durant els segles XII i XIII, que s'expandirà a la resta d'Europa.

Nou!!: Catedral de València і Pintura francogòtica · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Catedral de València і Pirineus · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Catedral de València і Pisa · Veure més »

Plaça de la Mare de Déu (València)

La plaça de la Mare de Déu, plaça de la Verge o plaça de la Seu (com es deia antigament) és la plaça més singular de la ciutat de València pel seu simbolisme.

Nou!!: Catedral de València і Plaça de la Mare de Déu (València) · Veure més »

Plementeria

La plementeria és el conjunt de peces de pedra o de ceràmica (maons) que completen les superfícies intermèdies entre els nervis d'una volta de creueria o nervada.

Nou!!: Catedral de València і Plementeria · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Catedral de València і Presbiteri · Veure més »

Quadrifoli

Un quadrifoli és un element decoratiu format per quatre lòbuls semicirculars, col·locats imitant el contorn d'una flor.

Nou!!: Catedral de València і Quadrifoli · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: Catedral de València і Quattrocento · Veure més »

Querubí

Querubí en una Bíblia de l'any 1156 El querubí és un àngel d'alta jerarquia, usualment representat en art com un cap alat infantil sense cos, per indicar la poca vinculació amb el món terrenal, només la ment s'eleva cap al cel (el seu nom ve d'una arrel hebrea per indicar "saviesa").

Nou!!: Catedral de València і Querubí · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Catedral de València і Regne de València · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Catedral de València і Renaixement · Veure més »

Repristinació

En arquitectura, el procés de repristinació consisteix a restaurar un monument per recuperar-ne la forma primitiva, que havia estat alterada o amagada després d'haver patit algun tipus d'intervenció.

Nou!!: Catedral de València і Repristinació · Veure més »

Rerecor

El rerecor és l'element de separació, sovint decorat, que separa el cor de la resta de la nau, vist des del costat d'aquesta.

Nou!!: Catedral de València і Rerecor · Veure més »

Riba-roja de Túria

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Catedral de València і Riba-roja de Túria · Veure més »

Riu Jordà

El riu Jordà és un riu estret de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.

Nou!!: Catedral de València і Riu Jordà · Veure més »

Rococó

Versalles. El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: Catedral de València і Rococó · Veure més »

Roderic d'Osona

''Sant Pere entronat'', MNAC. Roderic d'Osona és un pintor valencià, actiu a la ciutat de València entre 1464 i 1484.

Nou!!: Catedral de València і Roderic d'Osona · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Catedral de València і Roma · Veure més »

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Nou!!: Catedral de València і Romeu de Corbera · Veure més »

Rosassa

La rosassa o rosetó és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Catedral de València і Rosassa · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: Catedral de València і Safor · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Catedral de València і Sala capitular · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Catedral de València і Sant · Veure més »

Sant Calze

''Crist de l'Eucaristia'' de Joan de Joanes. Aquesta pintura del segle XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: Catedral de València і Sant Calze · Veure més »

Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent

Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent és una obra pictòrica de Francisco de Goya y Lucientes, realitzada l'any 1788 per a la catedral de València, enquadrada dintre del Romanticisme.

Nou!!: Catedral de València і Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent · Veure més »

Sant Greal

El sant Greal (també Graal, Grial, Gresal) és un objecte llegendari que apareix en moltes obres narratives medievals, especialment en les novel·les artúriques.

Nou!!: Catedral de València і Sant Greal · Veure més »

Sant Jeroni de Cotalba

Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.

Nou!!: Catedral de València і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Catedral de València і Sant Jordi · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Catedral de València і Sant Pere · Veure més »

Sant Valeri

* Sant Valeri de Coserans (Gàl·lia, s. V - 504) fou un eclesiàstic gal, primer bisbe de Coserans (Arieja).

Nou!!: Catedral de València і Sant Valeri · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Catedral de València і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Catedral de València і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saqueig de Marsella

El Saqueig de Marsella fou un combat naval que va tenir lloc a Marsella el 1423 al retorn de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Catedral de València і Saqueig de Marsella · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Catedral de València і Saragossa · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Catedral de València і Sarinyena · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Catedral de València і Segle I · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Catedral de València і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Catedral de València і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Catedral de València і Segle XV · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Catedral de València і Segle XX · Veure més »

Serafí

Déu envoltat de serafins a "Les Petites heures de Jean de Berry" Serafí, segons la teologia catòlica, és un tipus d'"esperit benaventurat" o àngel, el primer dels nou cors.

Nou!!: Catedral de València і Serafí · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Catedral de València і Tarragona · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Catedral de València і Teologia · Veure més »

Terra Santa

Terra santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, al-Arḍ al-Muqaddasa) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Catedral de València і Terra Santa · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Catedral de València і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Catedral de València і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Catedral de València і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tomás de Villanueva

Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascétic i religiós agustí espanyol.

Nou!!: Catedral de València і Tomás de Villanueva · Veure més »

Torre de Pisa

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa.

Nou!!: Catedral de València і Torre de Pisa · Veure més »

Traceria

Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.

Nou!!: Catedral de València і Traceria · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Catedral de València і Transsepte · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El conjunt d'aquestes séquies formen l'anomenada Vega de València, sobre la que té jurisdicció el Tribunal, que junt a la Séquia Reial de Montcada, amb jurisdicció a part, formen l'horta de València. Forma part, des de l'1 d'octubre de 2009, de la llista de la UNESCO de patrimoni immaterial.

Nou!!: Catedral de València і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Trompa (arquitectura)

Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.

Nou!!: Catedral de València і Trompa (arquitectura) · Veure més »

Trompeta

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.

Nou!!: Catedral de València і Trompeta · Veure més »

Urbán de Vargas

Urbano Varguilla Derripalda conegut com a Urbán de Vargas (Falces, Navarra, 31 de maig de 1606 - València, 1656) fou un compositor i mestre de capella navarrès.

Nou!!: Catedral de València і Urbán de Vargas · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Catedral de València і València · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Catedral de València і Valencià · Veure més »

Vicenç d'Osca

Sant Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Catedral de València і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicent García (músic)

Vicent García (Fou un músic valencià nascut a Alcoi).

Nou!!: Catedral de València і Vicent García (músic) · Veure més »

Vicent López i Portaña

Cap de dona'' de Vicent López i Portaña Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Nou!!: Catedral de València і Vicent López i Portaña · Veure més »

Vicent Macip

''Baptisme de Crist en el riu Jordà'' per Joan el Baptista (Seu de València) Vicent Macip (Andilla, 1475 - València, 1545) va ser un pintor valencià d'estil quattrocentista, pare del també pintor renaixentista Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes.

Nou!!: Catedral de València і Vicent Macip · Veure més »

Vicent Rodríguez Monllor

Vicent Rodríguez Monllor (Ontinyent, 1690 – 1760) fou un compositor i músic valencià.

Nou!!: Catedral de València і Vicent Rodríguez Monllor · Veure més »

Victoria and Albert Museum

Entrada principal del '''Victoria and Albert Museum''', a Londres. El Victoria and Albert Museum (sovint abreujat com V&A) és el museu més gran del món d'arts decoratives, considerat en si mateix una obra d'art.

Nou!!: Catedral de València і Victoria and Albert Museum · Veure més »

Vidal de Blanes

Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l’església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.

Nou!!: Catedral de València і Vidal de Blanes · Veure més »

Viola

La viola és un instrument de corda.

Nou!!: Catedral de València і Viola · Veure més »

Viola de mà

Músic de viola de mà, extret del llibre de Lluís del Milà, ''El Maestro'' La viola de mà, anomenada vihuela en castellà i viola de mão / da mano en portuguès i italià, va ser un instrument de corda molt popular a les penínsules ibèrica i itàlica, així com a Llatinoamèrica, en el segle XVI.

Nou!!: Catedral de València і Viola de mà · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Catedral de València і Visigots · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Catedral de València і Vitrall · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Catedral de València і Volta · Veure més »

Volta de creueria

La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Catedral de València і Volta de creueria · Veure més »

Xàbia

Xàbia és un municipi de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX.

Nou!!: Catedral de València і Xàbia · Veure més »

Xeremia

''Dona tocant una xeremia baixa o bombarda'', (Tobias Stimmer, ca. 1500) La xeremia és un tipus d'instrument de vent de fusta amb llengüeta doble i tub de perforació cònica que va estar en ús arreu d'Europa entre l'edat mitjana i el segle XVIII.

Nou!!: Catedral de València і Xeremia · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1104 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1238 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1248 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de València і 1262 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1276 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1300 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1350 · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1356 · Veure més »

1357

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1357 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de València і 1369 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1381 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1399 · Veure més »

1425

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1425 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Catedral de València і 1430 · Veure més »

1436

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1436 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1459 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1492 · Veure més »

1497

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1497 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Catedral de València і 1510 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1771 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Catedral de València і 1788 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Catedral de València і 1808 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1931 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1954 · Veure més »

1966

;Catalunya.

Nou!!: Catedral de València і 1966 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 1970 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de València і 1972 · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de València і 22 de juny · Veure més »

304

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de València і 304 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catedral de Santa Maria de València, Seu de València.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »