Accés més ràpid que el navegador!
212 les relacions: Abadia de Montecassino, Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, Abel, Abraham, Absis, Alfa i omega, Alfons el Cast, Aloi de Montbrai, Anagrama, Andreu apòstol, Anunciació, Apòstol, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arc àrab de Madinat al-Zahra, Arc cec, Arc de mig punt, Arcàngel Gabriel, Armènia, Armènia Menor, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arquivolta, Art mudèjar, As romà, Aspàreg de la Barca, Auguri de Tarragona, August, Avinyó, Àbac (arquitectura), Barcelona, Barroc, Basament, Bé cultural d'interès nacional, Bernat d'Olivella, Bernat Tort, Caín, Campanar, Canonge, Capçalera, Capitell, Carreu, Carta als romans, Catedral, Catedral d'Amiens, Catedral de Barcelona, Catedral de Mallorca, Catedral de Reims, ..., Catolicisme, Càtedra, Celler (estança), Cimbori, Clau de volta, Claustre, Climent VII, Cofre, Columna, Contrafort, Cornisa, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Creu de terme, Creu llatina, Creu processional, Creuer (arquitectura), Crismó, Crist, Cristianisme, Cuina (espai), Dormitori, Dosseret, Dupondi, Edat mitjana, Edicions 62, Elisabet d'Hongria, Escultura, Església (arquitectura), Església primitiva, Façana, Ferran el Catòlic, Forja, França, Francesc Eiximenis, Frederic Marès i Deulovol, Fris, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Gat, Gènesi, Gonzalo Fernández de Heredia, Granada, Guerau Gener, Guerra del Francès, Guillem Seguer, Hispània, Hug de Cervelló, Imposta, Itàlia, Jaume Cascalls, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan el Caçador, Jordi de Déu, Josep Puig i Cadafalch, Judici Final, L'Albiol, L'Espluga de Francolí, La Seu Vella de Lleida, Llista de mestres de capella de la catedral de Tarragona, Llorenç Passoles, Lluís Borrassà, Lluís de Nàpols, Lluís Domènech i Montaner, Maiestas Domini, Marbre, Mausoleu de Jaume I, Mènsula, Messies, Miquel (arcàngel), Miquel Lapuja, Monestir d'El Escorial, Monestir de Sant Cugat, Motllura, Nau (arquitectura), Normandia, Nou Testament, Oleguer de Barcelona, Orde de Sant Agustí, Orde del Cister, Orfebreria, Oshin, Pòrfir, Pedestal, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere de Clasquerí, Pere el Cerimoniós, Pere Joan (escultor), Permòdol, Pilar (arquitectura), Policromia, Porta, Presbiteri, Profeta, Ramon Berenguer III, Rata, Rèptils, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Refetor, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixement, Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus, Retaule major de la Seu de Saragossa, Robert d'Aguiló, Roderic Tello, Rosassa, Sant Pere, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria del Pi, Serra d'Or, Sesterci, Solivella, Sopeira, Tarragona, Tàrraco, Tecla d'Iconi, Tetramorf, Tiberi, Timpà (arquitectura), Tomàs apòstol, Traceria, Transsepte, Urtx (revista), València, Vinaixa, Vitrall, Volta, Volta de canó, Volta de creueria, Xavier Barral i Altet, 1118, 1146, 1154, 1163, 1170, 1184, 1250, 1277, 1291, 1305, 1320, 1331, 1375, 1379, 1380, 1811, 1814, 1835, 1837, 1843, 1905, 1908, 1945, 1952, 1984, 1999, 2001, 2007, 3 d'abril, 4 de desembre, 4 de juny. Ampliar l'índex (162 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Abadia de Montecassino · Veure més »
Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
Labadia de Saint-Benoît-sur-Loire (antigament coneguda com a abadia de Fleury i també amb el nom de Sant-Benoît de Fleury) està situada al municipi francès de Saint-Benoît-sur-Loire, al departament de Loiret (Centre-Vall del Loira).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire · Veure més »
Abel
Abel és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Abel · Veure més »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Abraham · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Absis · Veure més »
Alfa i omega
Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Alfa i omega · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Alfons el Cast · Veure més »
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Aloi de Montbrai · Veure més »
Anagrama
An animation of an anagram of Salvador Dalí's name Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Anagrama · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Andreu apòstol · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Anunciació · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Apòstol · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arc apuntat · Veure més »
Arc àrab de Madinat al-Zahra
Arc àrab de Madīnat al-Zahrā és un arc àrab, procedent de Còrdova, fet probablement per un llibert del califa Abd-ar-Rahman III.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arc àrab de Madinat al-Zahra · Veure més »
Arc cec
Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arc cec · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arc de mig punt · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Armènia · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Armènia Menor · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arquitectura · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arquitectura romànica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Arquivolta · Veure més »
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Art mudèjar · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Catedral de Tarragona і As romà · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Auguri de Tarragona
Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Auguri de Tarragona · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Catedral de Tarragona і August · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Avinyó · Veure més »
Àbac (arquitectura)
L'àbac és la zona situada entre les lletres ''a'' i ''b''. Dibuix en perspectiva d'un àbac simple En arquitectura, làbac és la motllura superior que corona un capitell i n'augmenta la superfície on es recolza l'arquitrau, al mateix temps que protegeix la decoració d'aquest capitell.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Àbac (arquitectura) · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Barroc · Veure més »
Basament
El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Basament · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Bernat d'Olivella
Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Bernat d'Olivella · Veure més »
Bernat Tort
Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Bernat Tort · Veure més »
Caín
s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Caín · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Campanar · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Canonge · Veure més »
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Capçalera · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Capitell · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Carreu · Veure més »
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Carta als romans · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catedral · Veure més »
Catedral d'Amiens
La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catedral d'Amiens · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catedral de Mallorca · Veure més »
Catedral de Reims
La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catedral de Reims · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Catolicisme · Veure més »
Càtedra
Càtedra del bisbe de Còrdova Una càtedra és la butaca en què seu un bisbe en els oficis litúrgics.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Càtedra · Veure més »
Celler (estança)
Un celler subterrani Es coneix com a celler, l'estança, normalment subterrània, emprada per a l'emmagatzematge i envelliment del vi, del cava i d'altres begudes alcohòliques, en ampolles o barrils (antigament també en àmfores).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Celler (estança) · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Cimbori · Veure més »
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Clau de volta · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Claustre · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Climent VII · Veure més »
Cofre
Arqueta medieval (s. XIII) Un cofre, també anomenat arca o bagul (i baül), és una caixa, normalment amb planta rectangular, de metall, de fusta, o altres materials, pintada o folrada en el seu interior i tancada amb pany, per a guardar-hi roba o altres objectes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Cofre · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Columna · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Contrafort · Veure més »
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Cornisa · Veure més »
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »
Creu de terme
Creu de terme de Forès (Conca de Barberà) La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Creu de terme · Veure més »
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Creu llatina · Veure més »
Creu processional
XIV, una de les més notables creus processionals conservades a Catalunya Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l'església catòlica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Creu processional · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Crismó · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Cristianisme · Veure més »
Cuina (espai)
Cuina occidental moderna La cuina és un espai o lloc especialment equipat per a la preparació d'aliments.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Cuina (espai) · Veure més »
Dormitori
Dormitori en un quadre de Vincent van Gogh Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir-hi, i/o descansar.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Dormitori · Veure més »
Dosseret
Santa Maria la Major de Morella El dosseret és un element arquitectònic decoratiu volat en forma de volta, normalment de grandària reduïda, situat horitzontalment sobre estàtues adossades a una façana o en sepulcres, utilitzat especialment en l'arquitectura gòtica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Dosseret · Veure més »
Dupondi
Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Dupondi · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Edat mitjana · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Edicions 62 · Veure més »
Elisabet d'Hongria
Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Elisabet d'Hongria · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Escultura · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Església (arquitectura) · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Església primitiva · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Façana · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Ferran el Catòlic · Veure més »
Forja
Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Forja · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Catedral de Tarragona і França · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Francesc Eiximenis · Veure més »
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Fris · Veure més »
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Gat · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Gènesi · Veure més »
Gonzalo Fernández de Heredia
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Gonzalo Fernández de Heredia · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Granada · Veure més »
Guerau Gener
Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Guerau Gener · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem Seguer
Guillem Seguer (ca. 1300-1371), anomenat també Guillem Seguer de Montblanc, va ser un mestre d'obres, escultor i pintor de mitjan segle xiv, amb la seva obra coneguda en l'àmbit de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Guillem Seguer · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Hispània · Veure més »
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Hug de Cervelló · Veure més »
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Imposta · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Itàlia · Veure més »
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Jaume Cascalls · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Jaume el Just · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Joan el Caçador · Veure més »
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Jordi de Déu · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Judici Final · Veure més »
L'Albiol
L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Catedral de Tarragona і L'Albiol · Veure més »
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і L'Espluga de Francolí · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Catedral de Tarragona і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Llista de mestres de capella de la catedral de Tarragona
Músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a la catedral de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Llista de mestres de capella de la catedral de Tarragona · Veure més »
Llorenç Passoles
Llorenç Passoles (mort l'any 1683) fou un ceramista i escudeller català actiu durant el, probablement el més important dels ceramistes catalans del barroc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Llorenç Passoles · Veure més »
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Lluís Borrassà · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Lluís de Nàpols · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Maiestas Domini · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Marbre · Veure més »
Mausoleu de Jaume I
El mausoleu de Jaume I és una obra modernista de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Mausoleu de Jaume I · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Mènsula · Veure més »
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Messies · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquel Lapuja
Miquel Lapuja o Lapuya va ser un ceramista, escudeller i rajoler català del.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Miquel Lapuja · Veure més »
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Monestir d'El Escorial · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Motllura · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Nau (arquitectura) · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Normandia · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Nou Testament · Veure més »
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Oleguer de Barcelona · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Orde del Cister · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Orfebreria · Veure més »
Oshin
Oshin —en armeni Աիշին— (1282 – 20 de juliol de 1320)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill de Lleó III, i va succeir el seu nebot Lleó IV quan va ser assassinat l'agost del 1307. La seva mare fou Kirana de Lampron. Pertanyia a la dinastia hethumiana. Va iniciar el regnat reunint un exèrcit amb el qual va expulsar els mongols del país. Va afavorir la unió entre les esglésies romana i armènia cosa que no tenia el suport popular. El 1309 Oshin, ex generalíssim i parent de la seva dona, fou executat per la mort de Toros III. El govern de Xipre que corresponia a Enric II de Xipre, fou usurpat pel cunyat d'Oshin, Amalric de Tir (Amalric II de Xipre), casat amb la seva germana Isabel. Enric II es va refugiar a la cort d'Oshin que el va retenir presoner, però el va alliberar el 1310 després de l'assassinat d'Amalric. Es va casar tres vegades. La primera amb la seva cosina Isabel de Korikos que va morir el 1310 i amb la qual va tenir el seu primer fill Lleó V. La segona amb Isabel de Lusignan (filla d'Hug III de Xipre i vídua de Constantí senyor de Neghir i Partzerpert) de la que es va divorciar el 1316 i va morir el 1319; la tercera amb una princesa de Nàpols, Joana d'Anjou (filla de Felip de Tàrent) amb la qual va tenir un segon fill de nom Jordi que devia morir jove. Va vendre a Jaume el Just les relíquies dels dos braços de santa Tecla. Va morir el 20 de juliol de 1320 i el va succeir el seu fill Lleó V, que només tenia 10 anys.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Oshin · Veure més »
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pòrfir · Veure més »
Pedestal
Pedestal i escultura ''A Ramon Berenguer III'' de Josep Llimona i Bruguera a Barcelona. Bixi'' mitològic ha estat utilitzat tradicionalment com a pedestal. Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pedestal · Veure més »
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »
Pere de Clasquerí
Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pere de Clasquerí · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pere Joan (escultor) · Veure més »
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Permòdol · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Policromia
Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Policromia · Veure més »
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Porta · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Presbiteri · Veure més »
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Profeta · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Rata
Les rates o rats (Rattus) són un gènere de múrids rosegadors de mida mitjana.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Rata · Veure més »
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Rèptils · Veure més »
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Refetor · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Renaixement · Veure més »
Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus
El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus · Veure més »
Retaule major de la Seu de Saragossa
El Retaule major de la Seu de Saragossa es troba al presbiteri de la Catedral de Sant Salvador de Saragossa.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Retaule major de la Seu de Saragossa · Veure més »
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Robert d'Aguiló · Veure més »
Roderic Tello
Roderic Tello va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1288 i 1308.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Roderic Tello · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Rosassa · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Sant Pere · Veure més »
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Catedral de Tarragona і Santa Maria d'Alaó · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Santa Maria del Pi · Veure més »
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Serra d'Or · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Sesterci · Veure més »
Solivella
Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Solivella · Veure més »
Sopeira
Sopeira el 29-11-1889 Vista panoràmica de Sopeira Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Sopeira · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tarragona · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tàrraco · Veure més »
Tecla d'Iconi
Tecla d'Iconi (Iconi?, actual Konya, Turquia, - Selèucia?, actual Silifke, Turquia) va ser una seguidora i deixebla de Pau de Tars al.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tecla d'Iconi · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tetramorf · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tiberi · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Tomàs apòstol
Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Tomàs apòstol · Veure més »
Traceria
Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Traceria · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Transsepte · Veure més »
Urtx (revista)
Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Urtx (revista) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Catedral de Tarragona і València · Veure més »
Vinaixa
Vinaixa és un municipi situat a l'est de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Vinaixa · Veure més »
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Vitrall · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Volta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Volta de canó · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Volta de creueria · Veure més »
Xavier Barral i Altet
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.
Nou!!: Catedral de Tarragona і Xavier Barral i Altet · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1118 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1146 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1154 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1163 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1170 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1184 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1250 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1277 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1291 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1305 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1320 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1331 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1375 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1379 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1380 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1811 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1814 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1837 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1843 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1905 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1908 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1945 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1952 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1984 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 1999 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 2001 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 2007 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 3 d'abril · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 4 de desembre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Tarragona і 4 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Catedral Basílica de Tarragona, Catedral Metropolitana de Tarragona, Catedral basílica de Tarragona, Catedral de Santa Maria de Tarragona, Seu de Tarragona.
