Comunicació

430 les relacions: Agnosticisme, Agustín Arturo Prat Chacón, Akrem Hamdi, Albert Malo i Navío, Alemanya, Alfons XI de Castella, Algèria, All, Allioli, Amadeu Vives i Roig, Amazic, Ametlla, Anaïs Nin, Andorra, Andorrans, Andrea Guasch Selva, Anna Ventura Comes, Anselm Turmeda, Antoni Abat, Antoni Bou i Mena, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Tàpies i Puig, Antonio Rafael Barceló y Martínez, Ara (diari), Aragó, Aragonès, Aragonesos, Argentina, Aristides Maillol, Arquitectura, Arròs, Arròs al forn, Arrop i talladetes, Arts escèniques, Assumpta Serna, Ateisme, Ausiàs March, Austràlia, Avantguardisme, Aviram, Àngel Guimerà i Jorge, Bacallà, Baixa edat mitjana, Baltasar Porcel i Pujol, Barcelona, Barcelonès, Bèlgica, Bernat Desclot, Bernat Joan i Marí, ..., Bernat Metge, Bojan Krkić i Pérez, Bolet, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Brasil, Bruixeria, Bunyol (gastronomia), Caça, Caganer, Calçotada, Canadà, Cançó de Rotllan, Caragols a la llauna, Carles el Calb, Carles Puigdemont i Casamajó, Carles Puyol i Saforcada, Carles Riba i Bracons, Carles Trullols i Clemente, Carlos Ruiz Zafón, Carme Ruscalleda i Serra, Carn, Carquinyoli, Carta a favor del català, Casals Catalans, Castellà, Castells, Catalanisme, Catalanoestatunidencs, Català, Català nord-occidental, Català oriental central, Català septentrional, Catalunya, Catalunya del Nord, Caterina Albert i Paradís, Catolicisme, Cava (beguda), Cens dels Estats Units del 2000, Cereal, Charlie Rivel, Ciutadania europea, Coca (pastís), Colòmbia, Comtats catalans, Comunitat autònoma, Conquesta feudal hispànica, Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Conte, Crema cremada, Cristianisme, Croada pisano-catalana, Cuba, Cultura, Daniel Pedrosa i Ramal, Dansa de la Mort, De facto, Diada de Sant Jordi, Diada Nacional de Catalunya, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionario de la lengua española, Diglòssia, Dimoni, Domènec Francesc Joan Aragó, Edat mitjana, Eduard Mendoza i Garriga, Eivissencs, El Bulli, El Celler de Can Roca, Els Pets, Els segadors, Embotit, Enciclopèdia Larousse, Enric Granados i Campiña, Enric Masip i Borràs, Enrique Vila-Matas, Ensaïmada, Equador, Escalivada, Escudella i carn d'olla, Escut de Catalunya, Esgarrat, Església Catòlica Romana, Espanya, Esqueixada, Estats Units d'Amèrica, Eugeni Casanova i Solanes, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Expressionisme, Falles, Família Borja, Fartó, Feliciano Alberto Viera Borges, Felip V d'Espanya, Ferran Adrià Acosta, Fideuada, Figueres, Fina Rifà, Flaó, Flama del Canigó, Fogueres de Sant Joan, França, Francès, Francesc de Tamarit, Francesc Eiximenis, Francesc Fàbregas i Soler, Francesc Macià i Llussà, Francisco Antonino Vidal, Francisco Diago, Franjolins, Frederic Mompou i Dencausse, Fundació Gala-Salvador Dalí, Gastronomia mediterrània, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gentilici, Gerard Piqué i Bernabeu, Gitanos, Gitanos catalans de França, Gots, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Teatre del Liceu, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Hebreu, Herbero de la Serra de Mariola, Herbes (beguda), Himne de l'Exposició, Horta de Múrcia, Hortalissa, Idioma, Ignasi Barraquer i Barraquer, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imma Clopés i Gasull, Imperi Romà, Informalisme, Institut d'Estudis Catalans, Isaac Albéniz i Pascual, Isidre Nonell i Monturiol, Islam, Italians, Italià, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jarabe de Palo, Jaume Balmes i Urpià, Jaume el Just, Jaume March II, Javier Cercas Mena, Jesús Moncada i Estruga, Jo Maso, Joan Esteve, Joan Fuster i Ortells, Joan Hernàndez Pijuan, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Miró i Ferrà, Joan Oró i Florensa, Joan Prim i Prats, Joan Roca i Fontané, Joanot Martorell, Jordi Alba i Ramos, Jordi Cruz Mas, Jordi Pujol i Soley, Jordi Roca Fontané, Jorge Batlle Ibáñez, Jorge Montt Álvarez, José Batlle y Ordóñez, José Figueres Ferrer, José Miró Cardona, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Climent i Avinent, Josep Guardiola i Sala, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, Josep Roca i Fontané, Josep Tarradellas i Joan, Josep Trueta i Raspall, Juan Francisco Giró, Juan Marsé, Judaisme, Julivert, Kílian Jornet i Burgada, L'Alguer, La Balanguera, La Passió, Lacetans, Laia Forcadell Arenas, Laia Sanz i Pla-Giribert, Lasarte (restaurant), Laura Pous i Tió, Laurent Jiménez-Balaguer, Liber Maiolichinus, Literatura medieval, Llatí, Llatí vulgar, Llegenda, Llegum, Lleida, Llengües sinítiques, Llet merengada, Llibre de cuina, Llibre de Sent Soví, Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Llach i Grande, Lluís Millet i Pagès, Lorenzo Batlle y Grau, Luis Batlle Berres, Luis Fortuño Burset, Luis Llorens Torres, Maionesa, Mallorca, Mandinkà, Manel (grup), Manel Estiarte i Duocastella, Manuel de Pedrolo i Molina, Manuel Montt, Manuel Valls i Galfetti, Manuel Vázquez Montalbán, Mar Mediterrània, María Canals Barrera, Marc Gasol i Sáez, Marc Márquez i Alentà, Marcel Martí i Badenes, Maria del Mar Bonet, Marisc, Marta Gens i Barberà, Martí Marcó i Bardella, Martín Berasategui Olazabal, Matança del porc, Mató, Màgia, Mèxic, Menjar blanc, Menorquins, Mercè Rodoreda i Gurguí, Miquel de Palol i Felip, Miquel Martí i Pol, Mireia Belmonte i García, Mistela, Mitologia, Modernisme, Modernisme català, Moros i Cristians, Muixeranga (cançó), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Nació, Nacionalitat espanyola, Narcís Oller i de Moragas, Nord-catalans, Occitans, Oli d'oliva, Ollada, Orxata, Otger Cataló, Ovella, Pa amb oli, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Baixos, Països Catalans, Pablo Picasso, Padró municipal d'habitants, Paella d'arròs, Paganisme, Palma, Palo, Pamplona, Panellet, Pascal Comelade, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, Patum de Berga, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pau Donés i Cirera, Pau Gasol i Sáez, Pebre, Pedro Montt Montt, Peixos, Perú, Pere Calders i Rossinyol, Pere el Cerimoniós, Pere Gimferrer i Torrens, Pied-noir, Pirineus, Pirineus catalans, Poema èpic, Poeta, Pomada (beguda), Porc, Principat de Catalunya, Processó, Prudenci Bertrana i Comte, Quítxua, Quim Monzó, Racionalisme (filosofia), Rafael Casanova i Comes, Raimon, Ramon Berenguer III, Ramon Casas i Carbó, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Sugranyes i de Franch, Regne Franc, Regne Unit, Rei Carnestoltes, Renaixença, República Dominicana, Restaurant Sant Pau, Retrat, Roger Ramis, Romesco, Rondalla, Rosalía, Saúl Craviotto i Rivero, Safrà, Salvador Brau y Asencio, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Samfaina, Sant Vicent Ferrer, Santiago Rusiñol i Prats, Sarraïns, Sau, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Senyera reial, Setmana Santa, Shakira, Sobrassada, Sopa de Cabra, Suïssa, Suquet de peix, Surrealisme, Teatre Nacional de Catalunya, Tió de Nadal, Tirant lo Blanc, Tomàquet, Tonyina, Torró, UNESCO, Universitat de Lleida, Urdú, Uruguai, Valencians, Valencià, Vallès, Veneçuela, Vi, Vicenç d'Osca, Vicenç Ferrer i Moncho, Wòlof, Xavier Hernández i Creus, Xavier Montsalvatge i Bassols, Xile, Xocolata, Xuixo, Zenòbia Camprubí i Aymar, 1113, 1114, 1115, 1120, 1289, 1299, 1313, 1324, 1325, 1334, 1417, 1456, 2003. Ampliar l'índex (380 més) » « Shrink índex

Agnosticisme

Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.

Nou!!: Catalans і Agnosticisme · Veure més »

Agustín Arturo Prat Chacón

Agustín Arturo Prat Chacón (Hisenda San Agustín de Puñual, Ninhue, província de Ñuble, 3 d'abril del 1848 - Iquique,En aquell moment, pertanyent a la República del Perú; passà «perpètuament i incondicional» a mans de Xile el 1884 mitjançant el Tractat d'Ancón. 21 de maig de 1879) fou un mariner, militar i advocat xilè d'origen Català.

Nou!!: Catalans і Agustín Arturo Prat Chacón · Veure més »

Akrem Hamdi

Akrem Hamdi (Perpinyà, França, 1 de febrer de 1987), és un jugador de rugbi a XV que ocupa la posició de centre.

Nou!!: Catalans і Akrem Hamdi · Veure més »

Albert Malo i Navío

Albert Malo i Navío (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1964) és un exjugador de rugbi català, considerat un dels millors jugadors de rugbi de l'Estat espanyol.

Nou!!: Catalans і Albert Malo i Navío · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Catalans і Alemanya · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Catalans і Alfons XI de Castella · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Catalans і Algèria · Veure més »

All

Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Catalans і All · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Catalans і Allioli · Veure més »

Amadeu Vives i Roig

MNAC) Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Nou!!: Catalans і Amadeu Vives i Roig · Veure més »

Amazic

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.

Nou!!: Catalans і Amazic · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Catalans і Ametlla · Veure més »

Anaïs Nin

Retrat d'Anaïs Nin a la dècada de 1970 per Elsa Dorfman Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903-Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora francoamericana d'ascendència cubanocatalana i danesa, coneguda pels seus Diaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys.

Nou!!: Catalans і Anaïs Nin · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Catalans і Andorra · Veure més »

Andorrans

Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Catalans і Andorrans · Veure més »

Andrea Guasch Selva

Andrea Guasch Selva (Barcelona, 20 de desembre de 1990) és una actriu, cantant i ballarina catalana, que ha treballat en les sèries Acusados, Sin tetas no hay paraíso i Punta Escarlata, a banda de Cambio de Clase (com a Valentina) i La Gira (com a Sara Cuervo), sèries de Disney Channel.

Nou!!: Catalans і Andrea Guasch Selva · Veure més »

Anna Ventura Comes

Anna Ventura Comes (Barcelona, 1986) és una jugadora catalana d'esquaix, raquetbol i soft-ràquet del Club Esportiu Rocafort.

Nou!!: Catalans і Anna Ventura Comes · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Catalans і Anselm Turmeda · Veure més »

Antoni Abat

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.

Nou!!: Catalans і Antoni Abat · Veure més »

Antoni Bou i Mena

, conegut com a Toni Bou, és un pilot de trial català.

Nou!!: Catalans і Antoni Bou i Mena · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Catalans і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Catalans і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Catalans і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Antonio Rafael Barceló y Martínez

Antonio Rafael Barceló y Martínez ó Antonio R.Barceló (Fajardo, Puerto Rico, 15 d'abril de 1868 - San Juan, 15 de desembre de 1938) va ser un advocat i polític independentista portoriqueny.

Nou!!: Catalans і Antonio Rafael Barceló y Martínez · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Ara (diari) · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Catalans і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Catalans і Aragonès · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Catalans і Aragonesos · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Catalans і Argentina · Veure més »

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Nou!!: Catalans і Aristides Maillol · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Catalans і Arquitectura · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Catalans і Arròs · Veure més »

Arròs al forn

Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: Catalans і Arròs al forn · Veure més »

Arrop i talladetes

Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.

Nou!!: Catalans і Arrop i talladetes · Veure més »

Arts escèniques

Intèrpret d'arts escèniques, en 2009 Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ.

Nou!!: Catalans і Arts escèniques · Veure més »

Assumpta Serna

Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona, 16 de setembre del 1957), és una actriu, professora d'interpretació i autora catalana.

Nou!!: Catalans і Assumpta Serna · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Catalans і Ateisme · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Catalans і Ausiàs March · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Catalans і Austràlia · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Nou!!: Catalans і Avantguardisme · Veure més »

Aviram

Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.

Nou!!: Catalans і Aviram · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Catalans і Bacallà · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Catalans і Baixa edat mitjana · Veure més »

Baltasar Porcel i Pujol

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 – Barcelona, 1 de juliol de 2009) fou un escriptor, periodista i crític literari mallorquí.

Nou!!: Catalans і Baltasar Porcel i Pujol · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Catalans і Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Catalans і Barcelonès · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Catalans і Bèlgica · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Catalans і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 22 de febrer de 1960) és un professor, escriptor i polític eivissenc.

Nou!!: Catalans і Bernat Joan i Marí · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Catalans і Bernat Metge · Veure més »

Bojan Krkić i Pérez

Bojan Krkić i Pérez (en serbi ciríl·lic: Бојан Кркић Перес) (Linyola, 28 d'agost de 1990) esportivament conegut com a Bojan, va ser un futbolista professional català, de pare serbi.

Nou!!: Catalans і Bojan Krkić i Pérez · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Catalans і Bolet · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Catalans і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Catalans і Brasil · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Catalans і Bruixeria · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Catalans і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Catalans і Caça · Veure més »

Caganer

El caganer, també conegut com l'home que caga, l'home que fa les seves necessitats o, a Menorca, en Bernat qui caga, és una figura present als pessebres dels Països Catalans, sovint amagada en un racó o darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure.

Nou!!: Catalans і Caganer · Veure més »

Calçotada

La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.

Nou!!: Catalans і Calçotada · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Catalans і Canadà · Veure més »

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Catalans і Cançó de Rotllan · Veure més »

Caragols a la llauna

Caragols a la llauna (o cargols a la llauna en certs dialectes i cargolada a la Catalunya del Nord) és una especialitat culinària de la cuina catalana.

Nou!!: Catalans і Caragols a la llauna · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Catalans і Carles el Calb · Veure més »

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Carles Puigdemont i Casamajó · Veure més »

Carles Puyol i Saforcada

Carles Puyol i Saforcada (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 13 d'abril del 1978) és un exfutbolista professional català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola.

Nou!!: Catalans і Carles Puyol i Saforcada · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Catalans і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Trullols i Clemente

fou un jugador i entrenador d'hoquei sobre patins, considerat el millor porter del seu temps i un dels millors de la història.

Nou!!: Catalans і Carles Trullols i Clemente · Veure més »

Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964 - Los Angeles, 19 de juny de 2020) va ser un escriptor català que escrivia en castellà i català. Va viure a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista. La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Es va traduir al català i a més de 50 idiomes; se'n van vendre setze milions d'exemplars a tot el món i va obtenir nombrosos premis internacionals. La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón va ser així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa es va unir al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li va permetre articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses. Carlos Ruiz Zafón va ser també pianista i compositor. Va morir el 19 de juny de 2020 a Los Angeles, Califòrnia, als 55 anys, a causa d'un càncer de còlon que patia des del 2018.

Nou!!: Catalans і Carlos Ruiz Zafón · Veure més »

Carme Ruscalleda i Serra

Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 8 de maig de 1952) és una cuinera catalana propietària, amb el seu marit Antoni Balam, del Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (tancat a l'octubre del 2019) i del Restaurant Sant Pau a Tòquio (Japó).

Nou!!: Catalans і Carme Ruscalleda i Serra · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Catalans і Carn · Veure més »

Carquinyoli

Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.

Nou!!: Catalans і Carquinyoli · Veure més »

Carta a favor del català

La Carta a favor del català, oficialment esmentada també com a Carta Departamental per la Llengua Catalana, fou aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el dia 10 de desembre del 2007.

Nou!!: Catalans і Carta a favor del català · Veure més »

Casals Catalans

Logotip de Comunitats Catalanes de l'Exterior Mapa del món amb totes les Comunitats Catalanes de l'Exterior, tenint en compte la proporció per país. Els Casals catalans o Comunitats catalanes de l'exterior són associacions de catalans residents fora de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Casals Catalans · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Catalans і Castellà · Veure més »

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana.

Nou!!: Catalans і Castells · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Catalans і Catalanisme · Veure més »

Catalanoestatunidencs

Els catalanoestatunidencs són estatunidencs que reconeixen ascendència ètnica catalana i/o s'hi autoidentifiquen.

Nou!!: Catalans і Catalanoestatunidencs · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Catalans і Català · Veure més »

Català nord-occidental

El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Catalans і Català nord-occidental · Veure més »

Català oriental central

El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.

Nou!!: Catalans і Català oriental central · Veure més »

Català septentrional

El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Nou!!: Catalans і Català septentrional · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Caterina Albert i Paradís

, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Nou!!: Catalans і Caterina Albert i Paradís · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Catalans і Catolicisme · Veure més »

Cava (beguda)

El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.

Nou!!: Catalans і Cava (beguda) · Veure més »

Cens dels Estats Units del 2000

El 22è cens dels Estats Units d'Amèrica, que va dur a terme la Census Bureau, va determinar que la població resident dels Estats Units d'Amèrica a dia 1 d'abril de l'any 2000 era de 281.421.906 persones, un increment del 13,2% respecte a les 248.709.873 persones registrades durant el cens de l'any 1990.

Nou!!: Catalans і Cens dels Estats Units del 2000 · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Catalans і Cereal · Veure més »

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Nou!!: Catalans і Charlie Rivel · Veure més »

Ciutadania europea

La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993.

Nou!!: Catalans і Ciutadania europea · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Catalans і Coca (pastís) · Veure més »

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Colòmbia · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Catalans і Comtats catalans · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Catalans і Comunitat autònoma · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Catalans і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell Departamental dels Pirineus Orientals

El Consell Departamental dels Pirineus Orientals és l'ens administratiu del departament francès dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya Nord i el territori occità de la Fenolleda.

Nou!!: Catalans і Consell Departamental dels Pirineus Orientals · Veure més »

Conte

Mostra de contes de la col·lecció d'En Patufet de principis del segle XX Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.

Nou!!: Catalans і Conte · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Catalans і Crema cremada · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Catalans і Cristianisme · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Catalans і Croada pisano-catalana · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Catalans і Cuba · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Catalans і Cultura · Veure més »

Daniel Pedrosa i Ramal

, conegut com a Dani Pedrosa, és un pilot de motociclisme català que ha guanyat tres campionats del món.

Nou!!: Catalans і Daniel Pedrosa i Ramal · Veure més »

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Nou!!: Catalans і Dansa de la Mort · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Catalans і De facto · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Catalans і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Catalans і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Catalans і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diccionario de la lengua española

Edició de 1780. El Diccionario de la lengua española (oficialment, DLE — DRAE, corresponent a Diccionario de la Real Academia Española) és un diccionari normatiu del castellà editat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Catalans і Diccionario de la lengua española · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Catalans і Diglòssia · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Catalans і Dimoni · Veure més »

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Catalans і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Catalans і Edat mitjana · Veure més »

Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga, més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Catalans і Eduard Mendoza i Garriga · Veure més »

Eivissencs

Els eivissencs són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Catalans і Eivissencs · Veure més »

El Bulli

El Bulli va ser un restaurant propietat del xef Ferran Adrià i del director de sala Juli Soler a la Cala Montjoi, a Roses (Alt Empordà).

Nou!!: Catalans і El Bulli · Veure més »

El Celler de Can Roca

El Celler de Can Roca és un restaurant gironí.

Nou!!: Catalans і El Celler de Can Roca · Veure més »

Els Pets

Els Pets és un grup de rock català i pop rock originari del poble de Constantí.

Nou!!: Catalans і Els Pets · Veure més »

Els segadors

Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Els segadors · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Catalans і Embotit · Veure més »

Enciclopèdia Larousse

L'Enciclopèdia Larousse és l'obra de referència clàssica de la llengua francesa.

Nou!!: Catalans і Enciclopèdia Larousse · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Catalans і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric Masip i Borràs

Enric Masip Borràs (Cornellà de Llobregat, 1r de setembre de 1969) és un destacat exjugador d'handbol amb un ampli palmarès esportiu.

Nou!!: Catalans і Enric Masip i Borràs · Veure més »

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor català en llengua castellana, autor d'una àmplia obra narrativa traduïda a 39 idiomes, incloent-li el català (El viatge vertical), i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Nou!!: Catalans і Enrique Vila-Matas · Veure més »

Ensaïmada

Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.

Nou!!: Catalans і Ensaïmada · Veure més »

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Equador · Veure més »

Escalivada

L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Nou!!: Catalans і Escalivada · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Catalans і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Catalans і Escut de Catalunya · Veure més »

Esgarrat

L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.

Nou!!: Catalans і Esgarrat · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Catalans і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Catalans і Espanya · Veure més »

Esqueixada

L'esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva.

Nou!!: Catalans і Esqueixada · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Catalans і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eugeni Casanova i Solanes

Eugeni Casanova i Solanes (Lleida, 9 de febrer de 1958) és un escriptor, documentalista, periodista i filòsof lleidatà.

Nou!!: Catalans і Eugeni Casanova i Solanes · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Nou!!: Catalans і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Catalans і Europa · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Catalans і Expressionisme · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').

Nou!!: Catalans і Falles · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: Catalans і Família Borja · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: Catalans і Fartó · Veure més »

Feliciano Alberto Viera Borges

Feliciano Alberto Viera Borges (Salto, 1872 - ibídem, 1927) fou un polític i president constitucional de l'Uruguai entre els anys 1915 i 1919.

Nou!!: Catalans і Feliciano Alberto Viera Borges · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Catalans і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran Adrià Acosta

Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.

Nou!!: Catalans і Ferran Adrià Acosta · Veure més »

Fideuada

La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.

Nou!!: Catalans і Fideuada · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Catalans і Figueres · Veure més »

Fina Rifà

Josefina Rifà i Llimona (Palma, 1939), coneguda com a Fina Rifà, és una il·lustradora i mestra catalana.

Nou!!: Catalans і Fina Rifà · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: Catalans і Flaó · Veure més »

Flama del Canigó

Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.

Nou!!: Catalans і Flama del Canigó · Veure més »

Fogueres de Sant Joan

Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.

Nou!!: Catalans і Fogueres de Sant Joan · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Catalans і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Catalans і Francès · Veure més »

Francesc de Tamarit

Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.

Nou!!: Catalans і Francesc de Tamarit · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Catalans і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Fàbregas i Soler

Francesc Fàbregas i Soler (Arenys de Mar, 4 de maig de 1987), conegut com a Cesc o Fàbregas, fou un futbolista professional català format a les categories inferiors del FC Barcelona.

Nou!!: Catalans і Francesc Fàbregas i Soler · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francisco Antonino Vidal

Francisco Antonino Vidal (San Carlos, 1827 - Montevideo, 1889), va ser un polític i metge uruguaià, president constitucional entre 1880 i 1882, i entre març i maig de 1886.

Nou!!: Catalans і Francisco Antonino Vidal · Veure més »

Francisco Diago

fou un teòleg valencià.

Nou!!: Catalans і Francisco Diago · Veure més »

Franjolins

Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.

Nou!!: Catalans і Franjolins · Veure més »

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i DencausseTotes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou.

Nou!!: Catalans і Frederic Mompou i Dencausse · Veure més »

Fundació Gala-Salvador Dalí

La Fundació Gala-Salvador Dalí és una entitat cultural privada amb seu a Figueres dedicada a promoure la figura del pintor surrealista, fundada el 1983 pel mateix Salvador Dalí.

Nou!!: Catalans і Fundació Gala-Salvador Dalí · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.

Nou!!: Catalans і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Catalans і Gòtia · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Nou!!: Catalans і Generalitat · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Catalans і Gentilici · Veure més »

Gerard Piqué i Bernabeu

és un exfutbolista i empresari català, que va jugar de defensa central al Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Catalans і Gerard Piqué i Bernabeu · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Catalans і Gitanos · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Catalans і Gitanos catalans de França · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Catalans і Gots · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Catalans і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catalans і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Catalans і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Catalans і Guifré el Pilós · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Catalans і Hebreu · Veure més »

Herbero de la Serra de Mariola

L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.

Nou!!: Catalans і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »

Herbes (beguda)

Herbes és una beguda alcohòlica anisada típica de Mallorca, Eivissa i Formentera, obtinguda per la maceració o destil·lació hidroalcohòlica de plantes aromàtiques de les illes.

Nou!!: Catalans і Herbes (beguda) · Veure més »

Himne de l'Exposició

LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.

Nou!!: Catalans і Himne de l'Exposició · Veure més »

Horta de Múrcia

L'Horta de Múrcia (en castellà Huerta de Murcia) és una comarca de la Regió de Múrcia amb 477.134 habitants i capital a Múrcia.

Nou!!: Catalans і Horta de Múrcia · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Catalans і Hortalissa · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Catalans і Idioma · Veure més »

Ignasi Barraquer i Barraquer

Doctor Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 de març de 1884 - 13 de maig de 1965) fou un metge oftalmòleg, considerat un dels més rellevants científics del món en la seva especialitat.

Nou!!: Catalans і Ignasi Barraquer i Barraquer · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Catalans і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Catalans і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imma Clopés i Gasull

Imma Clopés Gasull (Pedret i Marzà, Alt Empordà, 19 de gener de 1968) ha estat una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.

Nou!!: Catalans і Imma Clopés i Gasull · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Catalans і Imperi Romà · Veure més »

Informalisme

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.

Nou!!: Catalans і Informalisme · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Catalans і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Catalans і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Catalans і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Catalans і Islam · Veure més »

Italians

Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.

Nou!!: Catalans і Italians · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Catalans і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Catalans і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jarabe de Palo

Jarabe de Palo era un grup català de música en castellà liderat per Pau Donés (1966-2020), que n'era a la vegada el compositor, guitarrista i cantant.

Nou!!: Catalans і Jarabe de Palo · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Catalans і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Catalans і Jaume el Just · Veure més »

Jaume March II

Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.

Nou!!: Catalans і Jaume March II · Veure més »

Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena (Ibahernando, Càceres, 6 d'abril de 1962) és un escriptor espanyol.

Nou!!: Catalans і Javier Cercas Mena · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Jo Maso

Jo Maso (Perpinyà, 17 de febrer de 1944) és un antic jugador de rugbi a XV i a XIII nascut a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catalans і Jo Maso · Veure més »

Joan Esteve

Joan Esteve (en llatí: Johannes Stephanus) fou un notari valencià del.

Nou!!: Catalans і Joan Esteve · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Hernàndez Pijuan

Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor català.

Nou!!: Catalans і Joan Hernàndez Pijuan · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: Catalans і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Catalans і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Catalans і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Oró i Florensa

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.

Nou!!: Catalans і Joan Oró i Florensa · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Catalans і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Roca i Fontané

Joan Roca i Fontané (Girona, 11 de febrer de 1964) és un cuiner català, xef del restaurant gironí El Celler de Can Roca.

Nou!!: Catalans і Joan Roca i Fontané · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Catalans і Joanot Martorell · Veure més »

Jordi Alba i Ramos

Jordi Alba i Ramos (l'Hospitalet de Llobregat, 21 de març de 1989) és un futbolista professional català que juga com a lateral esquerre a l'Inter de Miami de la Major League Soccer i és capità la selecció nacional d'Espanya.

Nou!!: Catalans і Jordi Alba i Ramos · Veure més »

Jordi Cruz Mas

ABaC Restaurant i Hotel, a l'Avinguda Tibidabo, 1. Jordi Cruz Mas (Manresa, 29 de juny, de 1978) és un cuiner català, conegut per les seves estrelles Michelin i per la seva aparició al programa de televisió espanyola Masterchef.

Nou!!: Catalans і Jordi Cruz Mas · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Catalans і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

Jordi Roca Fontané

Jordi Roca Fontané (Girona, 2 de maig de 1978) és el pastisser del restaurant El Celler de Can Roca.

Nou!!: Catalans і Jordi Roca Fontané · Veure més »

Jorge Batlle Ibáñez

va ser un advocat, periodista i polític uruguaià.

Nou!!: Catalans і Jorge Batlle Ibáñez · Veure més »

Jorge Montt Álvarez

Jorge Montt Álvarez (Casablanca, Xile, 26 d'abril de 1845 - Santiago de Xile, 9 d'octubre de 1922) fou un marí i polític xilè, president de Xile entre el 26 de desembre de 1891 i el 26 de desembre de 1896.

Nou!!: Catalans і Jorge Montt Álvarez · Veure més »

José Batlle y Ordóñez

José Pablo Torcuato Batlle y Ordóñez (Montevideo, 21 de maig de 1856 - ibídem, 20 d'octubre de 1929) fou un polític i periodista uruguaià.

Nou!!: Catalans і José Batlle y Ordóñez · Veure més »

José Figueres Ferrer

José María Hipólito Figueres Ferrer (San Ramón, Alajuela, 25 de setembre de 1906 - San José, 8 de juny de 1990), fou un pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica.

Nou!!: Catalans і José Figueres Ferrer · Veure més »

José Miró Cardona

José Miró Cardona (L'Havana, 22 d'agost del 1902 – San Juan de Puerto Rico, 10 d'agost del 1972) va ser un advocat i professor cubà que presidí, per poc temps, el govern Urrutia, que succeí Fulgencio Batista a Cuba.

Nou!!: Catalans і José Miró Cardona · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Catalans і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Catalans і Josep Guardiola i Sala · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Catalans і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Catalans і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Catalans і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Roca i Fontané

Josep Roca i Fontané (Girona, Catalunya, 1966) és el sommelier del restaurant El Celler de Can Roca.

Nou!!: Catalans і Josep Roca i Fontané · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Catalans і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Catalans і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Juan Francisco Giró

Juan Francisco José Giró y Zufriategui, més conegut com a Juan Francisco Giró (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 3 de juny de 1791 - ídem, 8 de maig de 1863), va ser un polític uruguaià, membre del Partit Nacional, i President de la República entre el 1852 i 1853.

Nou!!: Catalans і Juan Francisco Giró · Veure més »

Juan Marsé

Juan Marsé, nom amb què es coneixia Juan Faneca Roca (Barcelona, 8 de gener de 1933 - Barcelona, 18 de juliol de 2020), fou un novel·lista català en llengua castellana de l'anomenada generació del 50.

Nou!!: Catalans і Juan Marsé · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Catalans і Judaisme · Veure més »

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.

Nou!!: Catalans і Julivert · Veure més »

Kílian Jornet i Burgada

és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.

Nou!!: Catalans і Kílian Jornet i Burgada · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Catalans і L'Alguer · Veure més »

La Balanguera

Rocío Martínez-Sampere. La Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, musicat el 1926 pel compositor Amadeu Vives (1871-1932), és l'himne oficial de Mallorca.

Nou!!: Catalans і La Balanguera · Veure més »

La Passió

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.

Nou!!: Catalans і La Passió · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Catalans і Lacetans · Veure més »

Laia Forcadell Arenas

Laia Forcadell Arenas (Tortosa, 6 de juny de 1982) és una atleta especialista en 400 metres llisos i 400 metres tanques.

Nou!!: Catalans і Laia Forcadell Arenas · Veure més »

Laia Sanz i Pla-Giribert

és una esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro.

Nou!!: Catalans і Laia Sanz i Pla-Giribert · Veure més »

Lasarte (restaurant)

Lasarte és un restaurant català ubicat a Barcelona.

Nou!!: Catalans і Lasarte (restaurant) · Veure més »

Laura Pous i Tió

Laura Pous Laura Pous i Tió (Granollers, 1 d'octubre de 1984) és una tennista professional catalana.

Nou!!: Catalans і Laura Pous i Tió · Veure més »

Laurent Jiménez-Balaguer

Laurent Jiménez-Balaguer (L’Hospitalet de Llobregat, 14 de gener de 1928 - Boulogne-Billancourt, 16 d'abril de 2015) fou un pintor català que visqué i treballà a París des de la dècada del 1950.

Nou!!: Catalans і Laurent Jiménez-Balaguer · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Liber Maiolichinus · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Catalans і Literatura medieval · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Catalans і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Catalans і Llatí vulgar · Veure més »

Llegenda

Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.

Nou!!: Catalans і Llegenda · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Catalans і Llegum · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Catalans і Lleida · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Catalans і Llengües sinítiques · Veure més »

Llet merengada

La llet merengada, llet merengà o llet gelada (al País Valencià), llet preparada (a les Illes Balears), llet a la mallorquina o llet gelada amb llimona i canyella és una beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet ensucrada i aromatitzada amb pell de llimona i canyella, amb merenga o sense.

Nou!!: Catalans і Llet merengada · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: Catalans і Llibre de cuina · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Catalans і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin

Les estrelles Michelin són un sistema de classificació utilitzat per la Guia Michelin vermella per classificar els restaurants segons la seva qualitat.

Nou!!: Catalans і Llista de restaurants amb 3 estrelles Michelin · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Catalans і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Catalans і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: Catalans і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Retrat fet per Ramon Casas conservat a la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana Escultura de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Catalans і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Lorenzo Batlle y Grau

Lorenzo Cristóbal Manuel Batlle y Grau (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 10 d'agost de 1810 - ídem, 8 de maig de 1887), va ser un militar i polític uruguaià, President de la República entre els anys 1868 i 1872.

Nou!!: Catalans і Lorenzo Batlle y Grau · Veure més »

Luis Batlle Berres

Luis Conrado Batlle Berres (Montevideo, 26 de novembre de 1897 - ibídem, 15 de juliol de 1964) fou un polític i periodista uruguaià.

Nou!!: Catalans і Luis Batlle Berres · Veure més »

Luis Fortuño Burset

Luis Guillermo Fortuño Burset (San Juan, Puerto Rico, 31 d'octubre de 1960) és un advocat corporatiu i polític porto-riqueny.

Nou!!: Catalans і Luis Fortuño Burset · Veure més »

Luis Llorens Torres

Luis Llorens Torres (Collores, Juana Díaz, 14 de maig de 1876 - San Juan, 16 de juny de 1944) fou un poeta, dramaturg i polític porto-riqueny.

Nou!!: Catalans і Luis Llorens Torres · Veure més »

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.

Nou!!: Catalans і Maionesa · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Catalans і Mallorca · Veure més »

Mandinkà

El mandinkà —de vegades escrit, erròniament, mandinga, per influència de la literatura en francès— és un dialecte de la llengua mandenkà, (de la branca de les llengües mandé, família lingüística del Congo-Níger), parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística.

Nou!!: Catalans і Mandinkà · Veure més »

Manel (grup)

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.

Nou!!: Catalans і Manel (grup) · Veure més »

Manel Estiarte i Duocastella

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 26 d'octubre de 1961) és un jugador retirat de waterpolo català.

Nou!!: Catalans і Manel Estiarte i Duocastella · Veure més »

Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Catalans і Manuel de Pedrolo i Molina · Veure més »

Manuel Montt

Manuel Montt Torres (Petorca, 4 de setembre de 1809 — Santiago, 21 de setembre de 1880) polític xilè, fou President de la República de Xile entre 1851-1861.

Nou!!: Catalans і Manuel Montt · Veure més »

Manuel Valls i Galfetti

Manuel Carlos Valls i Galfetti (Horta, Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francoespanyol de nacionalitat francesa i d'ascendència catalana i suïssa.

Nou!!: Catalans і Manuel Valls i Galfetti · Veure més »

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català, principalment en llengua castellana, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia.

Nou!!: Catalans і Manuel Vázquez Montalbán · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Catalans і Mar Mediterrània · Veure més »

María Canals Barrera

María Pilar Canals Barrera és una actriu i cantant estatunidenca, nascuda a Miami, Florida, el 28 de setembre de 1966.

Nou!!: Catalans і María Canals Barrera · Veure més »

Marc Gasol i Sáez

Marc Gasol i Sàez (Barcelona, 29 de gener de 1985) és un jugador de bàsquet professional català, i actualment juga i presideix el Bàsquet Girona.

Nou!!: Catalans і Marc Gasol i Sáez · Veure més »

Marc Márquez i Alentà

, conegut com a El Tro de Cervera, és un pilot de motociclisme català, múltiple campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional.

Nou!!: Catalans і Marc Márquez i Alentà · Veure més »

Marcel Martí i Badenes

''Nefer Mediterrània'' (1988), de Marcel Martí, a la Rambla Xavier Cugat, de Girona. Marcel Martí i Badenes (Alvear, Argentina, 1925 - Palafrugell, 2010) fou un escultor català.

Nou!!: Catalans і Marcel Martí i Badenes · Veure més »

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.

Nou!!: Catalans і Maria del Mar Bonet · Veure més »

Marisc

Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Nou!!: Catalans і Marisc · Veure més »

Marta Gens i Barberà

Marta Gens i Barberà (El Morell, Tarragonès, 30 de desembre del 1969) és una exjugadora de voleibol catalana, considerada la millor jugadora del panorama català i espanyol de la història.

Nou!!: Catalans і Marta Gens i Barberà · Veure més »

Martí Marcó i Bardella

fou un militant de l'Esquerra Independentista que va formar part del primer escamot de Terra Lliure.

Nou!!: Catalans і Martí Marcó i Bardella · Veure més »

Martín Berasategui Olazabal

Martín Berasategui Olazabal és un cuiner basc, originari de Guipúscoa, concretament de Sant Sebastià.

Nou!!: Catalans і Martín Berasategui Olazabal · Veure més »

Matança del porc

Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia Riofrío (Àvila). La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.

Nou!!: Catalans і Matança del porc · Veure més »

Mató

El mató és un formatge fresc sense sal i sense ferment, elaborat tradicionalment al territori català.

Nou!!: Catalans і Mató · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Catalans і Màgia · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Catalans і Mèxic · Veure més »

Menjar blanc

El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.

Nou!!: Catalans і Menjar blanc · Veure més »

Menorquins

Els menorquins són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.

Nou!!: Catalans і Menorquins · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Catalans і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i periodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Nou!!: Catalans і Miquel de Palol i Felip · Veure més »

Miquel Martí i Pol

fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.

Nou!!: Catalans і Miquel Martí i Pol · Veure més »

Mireia Belmonte i García

Mireia Belmonte i García (Badalona, 10 de novembre de 1990) és una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braça i lliure.

Nou!!: Catalans і Mireia Belmonte i García · Veure més »

Mistela

La mistela és un vi de licor tradicional.

Nou!!: Catalans і Mistela · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Catalans і Mitologia · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: Catalans і Modernisme · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Catalans і Modernisme català · Veure més »

Moros i Cristians

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.

Nou!!: Catalans і Moros i Cristians · Veure més »

Muixeranga (cançó)

La dansa de la Muixeranga, a Algemesí. La dansa plàstica o cançó de la Muixeranga és una cançó tradicional del País Valencià d'autor desconegut interpretada amb tabalet i dolçaina.

Nou!!: Catalans і Muixeranga (cançó) · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Catalans і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Catalans і Nació · Veure més »

Nacionalitat espanyola

Escut de l'estat espanyol La nacionalitat espanyola és el vincle jurídic que uneix a la persona amb el Regne d'Espanya.

Nou!!: Catalans і Nacionalitat espanyola · Veure més »

Narcís Oller i de Moragas

Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.

Nou!!: Catalans і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Catalans і Nord-catalans · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Catalans і Occitans · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Catalans і Oli d'oliva · Veure més »

Ollada

L'ollada és un guisat de patates, mongetes i cols o naps, considerada el plat més típic i tradicional de la Catalunya del Nord junt amb les boles de picolat i la caragolada.

Nou!!: Catalans і Ollada · Veure més »

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Nou!!: Catalans і Orxata · Veure més »

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Nou!!: Catalans і Otger Cataló · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Catalans і Ovella · Veure més »

Pa amb oli

El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina de les Illes Balears, de la cuina catalana en general.

Nou!!: Catalans і Pa amb oli · Veure més »

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.

Nou!!: Catalans і Pa amb tomàquet · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Catalans і Països Baixos · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Catalans і Països Catalans · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Catalans і Pablo Picasso · Veure més »

Padró municipal d'habitants

El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

Nou!!: Catalans і Padró municipal d'habitants · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Catalans і Paella d'arròs · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Catalans і Paganisme · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Catalans і Palma · Veure més »

Palo

El palo (de l'escorça de la quina, coneguda com a palo quina) és una beguda alcohòlica típica de Mallorca obtinguda per maceració o infusió d'escorça de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea) (o de vinagrella,DCVB amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etílic (i aigua). És un dels ingredients d'un aperitiu dit verderol, beguda feta amb ginebra, palo i conyac (a Palma, Mallorca) que es pot fer a un tassó de vermut abocant-hi tres quartes parts de palo i completant amb la ginebra i el conyac a parts iguals. El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla a parts iguals. La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

Nou!!: Catalans і Palo · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Catalans і Pamplona · Veure més »

Panellet

Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Catalans і Panellet · Veure més »

Pascal Comelade

Pascal Comelade acompanyant Carles Sarrat Pascal Paul Vincent Comelade, més conegut com a Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955) és un músic nord-català.

Nou!!: Catalans і Pascal Comelade · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Catalans і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible es un concepte de patrimoni cultural instituït internacionalment el 2003 per la UNESCO en la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial».

Nou!!: Catalans і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat · Veure més »

Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.

Nou!!: Catalans і Patum de Berga · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Catalans і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Catalans і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Donés i Cirera

Pau Donés i Cirera (Barcelona, 11 d'octubre de 1966 - Bagergue, Naut Aran, 9 de juny de 2020) fou un compositor, cantant i guitarrista català, membre del grup musical Jarabe de Palo.

Nou!!: Catalans і Pau Donés i Cirera · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català.

Nou!!: Catalans і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Nou!!: Catalans і Pebre · Veure més »

Pedro Montt Montt

va ser un advocat i polític xilè, President de la República de Xile entre 1906 i 1910 i ministre d'Estat durant les presidències de Domingo Santa María, Jorge Montt Álvarez i José Manuel Balmaceda.

Nou!!: Catalans і Pedro Montt Montt · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Catalans і Peixos · Veure més »

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Catalans і Perú · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Catalans і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Catalans і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Gimferrer i Torrens

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.

Nou!!: Catalans і Pere Gimferrer i Torrens · Veure més »

Pied-noir

Els pieds-noirs (en francès) o peus negresMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) eren els colons europeus a Algèria.

Nou!!: Catalans і Pied-noir · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Catalans і Pirineus · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans són una unitat de relleu de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Pirineus catalans · Veure més »

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Nou!!: Catalans і Poema èpic · Veure més »

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Nou!!: Catalans і Poeta · Veure més »

Pomada (beguda)

La pomada és el nom modern que se li dona al gin amb llimonada als pobles de Menorca amb l'excepció de Ciutadella de Menorca.

Nou!!: Catalans і Pomada (beguda) · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Catalans і Porc · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Catalans і Principat de Catalunya · Veure més »

Processó

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.

Nou!!: Catalans і Processó · Veure més »

Prudenci Bertrana i Comte

Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Nou!!: Catalans і Prudenci Bertrana i Comte · Veure més »

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Quítxua · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Catalans і Quim Monzó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Catalans і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Catalans і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Catalans і Raimon · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Catalans і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Catalans і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Catalans і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Catalans і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Sugranyes i de Franch

Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 20113cat24.cat) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.

Nou!!: Catalans і Ramon Sugranyes i de Franch · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Catalans і Regne Franc · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Catalans і Regne Unit · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: Catalans і Rei Carnestoltes · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Catalans і Renaixença · Veure més »

República Dominicana

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.

Nou!!: Catalans і República Dominicana · Veure més »

Restaurant Sant Pau

El restaurant Sant Pau fou un restaurant de cuina catalana situat a Sant Pol de Mar (Maresme), i guardonat amb tres estrelles de la Guia Michelin i tres sols de la Guia Campsa-Repsol.

Nou!!: Catalans і Restaurant Sant Pau · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Catalans і Retrat · Veure més »

Roger Ramis

Roger Ramis (diu El Nin, o Lou Ninou) és un jugador francès de rugbi a 15, nascut el 29 de març de 1902 a Perpinyà (Catalunya Nord) i mort el 16 de novembre de 1985, d'1 m 73 per a 75 kg, havent ocupat el lloc de tres quarts ala, després centre, al si del club de l'USAP de 1919 a 1934, any en què va decidir passar al XIII per entrenar el XIII Català.

Nou!!: Catalans і Roger Ramis · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Catalans і Romesco · Veure més »

Rondalla

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i fets reals, que ix de la literatura oral.

Nou!!: Catalans і Rondalla · Veure més »

Rosalía

Rosalia Vila i Tobella, més coneguda pel nom artístic de Rosalía (Sant Esteve Sesrovires, 25 de setembre de 1992), és una cantautora i actriu catalana.

Nou!!: Catalans і Rosalía · Veure més »

Saúl Craviotto i Rivero

Saúl Craviotto Rivero (Alpicat, Segrià, 3 de novembre de 1984) és un policia i piragüista català, agent del Cos de Policia espanyola, que competeix en les disciplines de caiac K1-200 m, K1-500 m, K1-1000 m, K2-200 m, K2-500 m i K2-1000 m. És doble campió olímpic, a Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016, i tres vegades campió de món, als anys 2009, 2010 i 2011.

Nou!!: Catalans і Saúl Craviotto i Rivero · Veure més »

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Nou!!: Catalans і Safrà · Veure més »

Salvador Brau y Asencio

Salvador Brau y Asencio (Cabo Rojo, 11 de gener de 1842 - San Juan, 5 de novembre de 1912) fou un escriptor, periodista, historiador i polític portoriqueny.

Nou!!: Catalans і Salvador Brau y Asencio · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Catalans і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Catalans і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Samfaina

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.

Nou!!: Catalans і Samfaina · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Catalans і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Catalans і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Catalans і Sarraïns · Veure més »

Sau

Sau fou un dels grups pioners de l'anomenat rock català, i un dels més reeixits del moviment.

Nou!!: Catalans і Sau · Veure més »

Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Francesc Xavier Vila i Moreno, actual secretari de Política Lingüística La Secretaria de Política Lingüística és l'òrgan d'anàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Catalans і Segle XVIII · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Catalans і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Senyera reial · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Catalans і Setmana Santa · Veure més »

Shakira

Shakira Isabel Mebarak Ripoll, més coneguda pel nom artístic de és una cantautora, productora, ballarina i actriu colombiana del gènere pop-rock en castellà i anglès.

Nou!!: Catalans і Shakira · Veure més »

Sobrassada

La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Nou!!: Catalans і Sobrassada · Veure més »

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra o els Sopa és un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015.

Nou!!: Catalans і Sopa de Cabra · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Catalans і Suïssa · Veure més »

Suquet de peix

Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.

Nou!!: Catalans і Suquet de peix · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Catalans і Surrealisme · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.

Nou!!: Catalans і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Tió de Nadal

El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler).

Nou!!: Catalans і Tió de Nadal · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Catalans і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Catalans і Tomàquet · Veure més »

Tonyina

Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Catalans і Tonyina · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Catalans і Torró · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Catalans і UNESCO · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Catalans і Universitat de Lleida · Veure més »

Urdú

L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.

Nou!!: Catalans і Urdú · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Catalans і Uruguai · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Catalans і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Catalans і Valencià · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Catalans і Vallès · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Catalans і Veneçuela · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Catalans і Vi · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Catalans і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.

Nou!!: Catalans і Vicenç Ferrer i Moncho · Veure més »

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Nou!!: Catalans і Wòlof · Veure més »

Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un exfutbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: Catalans і Xavier Hernández i Creus · Veure més »

Xavier Montsalvatge i Bassols

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.

Nou!!: Catalans і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Catalans і Xile · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: Catalans і Xocolata · Veure més »

Xuixo

El xuixo o sussú és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

Nou!!: Catalans і Xuixo · Veure més »

Zenòbia Camprubí i Aymar

Zenòbia Camprubí i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) fou una escriptora i traductora, especialment de Tagore.

Nou!!: Catalans і Zenòbia Camprubí i Aymar · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Catalans і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1115 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1120 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1289 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Catalans і 1299 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1313 · Veure més »

1324

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1324 · Veure més »

1325

Països Catalans.

Nou!!: Catalans і 1325 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Catalans і 1334 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catalans і 1417 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catalans і 1456 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catalans і 2003 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalana, Catalanes, Catalanes del sud, Catalans (poble), Catalans dels sud, Cultura catalana, Poble català, Principatines, Principatins.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant