Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Català ribagorçà

Índex Català ribagorçà

Límits lingüístics del ribagorçà segons Ramon Sistac Els parlars de transició ribagorçans i la seua extensió local (segons J. Montclús i A. Quintana el 1989) El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.

33 les relacions: Alguerès, Aragonès, Areny de Noguera, Éssera, Benasc, Benasquès, Betacisme, Català, Cerler, Cinca, Comarca, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Consonant lateral, Consonant oclusiva, Dialecte, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Institució Patxot, Joan Coromines i Vigneaux, Llitera, Noguera Ribagorçana, Occità gascó, Orde del Temple, Palatalització, Pallarès, Parlar de transició, Ribagorça, Riu, Riu Isàvena, Vall, 1056.

Alguerès

Dialectes del català L'alguerès (o alguerés, pron. algueresa) és lo dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Català ribagorçà і Alguerès · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Català ribagorçà і Aragonès · Veure més »

Areny de Noguera

Areny de Noguera és una vila i municipi de la Ribagorça (Osca), a l'Aragó, que es troba a la comarca de Baixa Ribagorça.

Nou!!: Català ribagorçà і Areny de Noguera · Veure més »

Éssera

Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.

Nou!!: Català ribagorçà і Éssera · Veure més »

Benasc

Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dóna nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.

Nou!!: Català ribagorçà і Benasc · Veure més »

Benasquès

El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Català ribagorçà і Benasquès · Veure més »

Betacisme

Expansió del betacisme a CastellóEl fenomen del betacisme es produeix amb la substitució del fonema fricatiu labiodental sonor (/v/) per l'oclusiu bilabial sonor (/b/).

Nou!!: Català ribagorçà і Betacisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Català ribagorçà і Català · Veure més »

Cerler

Cerler Cerler és un poble de la Vall de Benasc amb una població aproximada de 250 habitants.

Nou!!: Català ribagorçà і Cerler · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Català ribagorçà і Cinca · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Català ribagorçà і Comarca · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Català ribagorçà і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Català ribagorçà і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Català ribagorçà і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Consonant lateral

Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.

Nou!!: Català ribagorçà і Consonant lateral · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Català ribagorçà і Consonant oclusiva · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Català ribagorçà і Dialecte · Veure més »

Dialecte constitutiu

Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.

Nou!!: Català ribagorçà і Dialecte constitutiu · Veure més »

Dialectes del català

L’any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’oriental i l’occidental.

Nou!!: Català ribagorçà і Dialectes del català · Veure més »

Institució Patxot

La Institució Patxot és una institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.

Nou!!: Català ribagorçà і Institució Patxot · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de lOnomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

Nou!!: Català ribagorçà і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Llitera

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Català ribagorçà і Llitera · Veure més »

Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al Pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Català ribagorçà і Noguera Ribagorçana · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Català ribagorçà і Occità gascó · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Català ribagorçà і Orde del Temple · Veure més »

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Nou!!: Català ribagorçà і Palatalització · Veure més »

Pallarès

* Català pallarès, varietat dialectal constitutiva del català al Pallars.

Nou!!: Català ribagorçà і Pallarès · Veure més »

Parlar de transició

Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.

Nou!!: Català ribagorçà і Parlar de transició · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Català ribagorçà і Ribagorça · Veure més »

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Nou!!: Català ribagorçà і Riu · Veure més »

Riu Isàvena

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus.

Nou!!: Català ribagorçà і Riu Isàvena · Veure més »

Vall

Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.

Nou!!: Català ribagorçà і Vall · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Català ribagorçà і 1056 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Parlar ribagorçà, Ribagorçào.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »